Cants multipart de la mediterrània

Martí Selga

Esmuc 2017-2018

 

El concepte de cant multipart va sorgir al voltant del 2010 per designar un tipus de polifonia vocal tradicional amb un component social i cultural molt important. Podem trobar aquest tipus de cant a llocs de tot el món, però sobretot a territoris mediterranis o de cultura mediterrània.

Aquest article és un recull de set estils de cant multipart de diferents països, alguns molt propers al mar mediterrani, altres no tant: Paghjella, Canto tenore, Trallalero, Këngë Labe, Klapa, Chakrulo i Otpevane.

Podeu visualitzar un recull de cants multipart en aquest mapa.

1. Paghjella

Origen:

Còrcega, França.

Temàtica:

Profana i religiosa. La religiosa és molt important, sobretot la Verge Maria,

Text:

Tradició oral, fragments de poesies de poetes locals, textos religiosos o composició preparada amb poca antelació pel grup (extemporània, no es repeteix, limitada a una ocasió específica).

Forma simple. Sis versos de vuit síl·labes amb rima variable. Pausa cada dos versos. El solista fa el primer vers de cada dos ell sol.

Idioma:

Cors

Context:

Concerts i cerimònies religioses a esglésies, bars, tavernes, casaments, aniversaris, celebracions familiars.

Aprenentatge:

A trobades i bars, per transmissió oral. Posteriorment a escoles i centres cívics, normalment sense partitura però hi ha qui ha transcrit o compost paghjelle.

Veus:

Tres masculines.

Secunda/seconda, comença el text, guia.

Bassu.

Terza, la més aguda, fa els ribuccati/rivuccati (ornaments).

Tècnica:

No gurutal. Canvis d’ornamentació i timbre entre els pobles.

Característiques musicals:

Tempo lliure, sense rítmica.

Evolució:

Inicialment és música de gent gran, als anys 70 els joves volen recuperar la tradició i creen noves composicions musicals, fan enregistraments i concerts. Es creen noves composicions amb més de sis versos.

Grups:

E Voce di U Cumune.

Voce di u sessant’ottu.

Soledonna, format l’any 1998 per tres dones. També canten amb un grup de cant georgià.

A Filetta, grup tradicional de més de 30 anys de carrera que exploren cants històrics, georgians i música albanesa.

Muvrini, tenen molts discs venuts i col·laboren amb músics internacionals, fan música pop i versions (com Bob Dylan) però en els concerts sempre fan una o dues paghjelle.

Canta u Populu Corsu, grup que esdevé un símbol reivindicatiu de la independència de Còrsega

Videos:

Paghjella Tanti suspiri:

Paghjella Lamentu di Spanettu, Vuleria chi la mio voce:

Grup I Muvrini, Agnus Dei al Concert Amphion-Publier de 2010:

Grup Soledonna, E Si de l’àlbum Les Nouvelles Polyphonies Corses:

Grup Voce di u sessant’ottu bevent vi i cantant Eramu in campu:

Directe del grup Canta U Populu Corsu, 2005:

Bibliografia i enllaços d’interès:

Patrimoni cultural de la UNESCO des de 2009: https://ich.unesco.org/en/USL/cantu-in-paghjella-a-secular-and-liturgical-oral-tradition-of-corsica-00315

2. Canto tenore

Origen:

Sardenya, Itàlia.

Temàtica:

Profana. Les composicions amb hendecasíl·labs es canten de manera sa seria o boche ‘e notte o boche nota, tranquil·la i melancòlica. Les que tenen estrofes més curtes normalment són més alegres i ballables.

Text:

Poesies amb rima d’onze síl·labes per vers (hendecasíl·labs, art major) i de set o vuit síl·labes per vers (sil·làbica reduïda, art menor).

Idioma:

Sard.

Context:

Trobades, dinars a l’exterior amb família i amics, bars al vespre i nit, bodegues de cases particulars amb accés restringit, exhibicions, concerts, festes majors, concursos.

Aprenentatge:

Cursos, transmissió oral en trobades i bars, assajos dels grups consolidats.

Veus:

Quatre masculines.

Mesu/mezu boche/oche/oghe, la llegenda diu que imita el so del vent o dels escallots de les ovelles.

Contra, imita el cant de les ovelles.

Bassu, imita la vaca.

Bocha/oche/oghe, solista, qui canta el text i indica el ritme i la tonalitat.

Tècnica:

La boche i la Mesu Boche tenen un timbre nasal i el bassu i la contra formen l’accordo gutturale utilitzant dues tècniques o estils de cant harmònic o gutural diferents, molt similars a les del cant gutural tradicional de Tuva (regió de Rússia, just a sobre de Mongòlia). La del Bassu potencia els greus (similar al Kargyraa) i la de la Contra potencia els aguts (similar al Korekteer).

Els membres es col·loquen formant un cercle tancat o semi-obert. El contacte físic i visual és essencial per la comunicació i la improvisació.

Característiques musicals:

Música rítmica on predominen els acords majors de tònica i subdominant. La veu solista fa melismes i més variacions melòdiques, les altres veus fan un acompanyament repetitiu. El bassu fa l’octava per sota la boche, la contra fa la quinta per sobre el bassu i la mesu boche fa la quinta per sobre la boche. A la regió del Supramonte (Orgosolo, Oliena, Mamoiada) s’utilitzen síl·labes obertes (com ara “bim” o “bam”) i a la d’Orune més tancades i rodones (“bom”) per acompanyar la veu solista.

Evolució:

Formació de nous grup més professionals que fan gires per tot el món. Creació de concerts, festivals i concursos. Enregistraments d’àlbums, documentals i vídeos demostratius.

Grups:

Tenore di Bitti

Tenore Supramonte di Orgosolo

Tenore su Remediu

Videos:

El grup Tenores di Bitti ensenyen els quatre tipus de veu i interpreten “Mialinu Pira”:

Petit documental sobre els contextos del canto a tenore, de l’Enciclopedia del canto tenore:

Petit documental sobre les veus del canto a tenore, de l’Enciclopedia del canto tenore:

Tenore Supramonte di Orgosolo:

Directe de Tenore su Remediu a la Festa ad Uri 2017:

Bibliografia i enllaços d’interès:

http://www.sardegnacultura.it/j/v/258?s=20336&v=2&c=2700&t=7

http://www.esmuc.cat/esmuc_digital/Esmuc-digital/Revistes/Numero-27-abril-2014/Gent-Esmuc/Veus-mediterranies

https://it.wikipedia.org/wiki/Canto_a_tenore#Voci_correlate

http://www.tenores.org/

Patrimoni cultural de la UNESCO des de 2008: https://ich.unesco.org/es/RL/el-canto-a-tenore-un-canto-pastoral-sardo-00165

3. Trallalero o trallallero

Origen:

Gènova i Apenins (cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud).

Temàtica:

Cançons anònimes de tradició oral, cançons d’autor en genovès famoses durant els anys vint (Cansoìn), adaptacions i transformacions d’òperes i operette.

Text:

La forma més simple i és una estrofa de quatre versos de sis a vuit síl·labes que es repeteix dos cops. A la primera volta de l’estrofa el quart vers és el mateix que el tercer i a la segona és un vers nou. Després hi ha una coda utilitzant les síl·labes “tra la la la” (trallalero). La rima més habitual és A B B B(repetició tercer vers) A B B C. Pot ser consonant, assonant o sense rima. També pot tenir més d’una estrofa i més parts de trallalero entremig.

En el remescellu o remescio es mesclen frases o estrofes de trallaleri diferents obtenint un text sense sentit, la importància és la rítmica (“le parole non contano ma cantano).

Idioma:

Genovès (dialecte) i italià.

Context:

Originàriament a bars i tavernes, al voltant d’una taula. Ara és més habitual fer assajos i concerts a centres cívics, llocs públics, al carrer o sales de concerts.

Aprenentatge:

Transmissió oral, sense partitures. Els cantants no són necessàriament músics professionals. Comença com a activitat de lleure i festiva, de fet criticar els que no cantaven bé formava part de la diversió. Amb el temps hi ha grups que s’han anat especialitzant i professionalitzant.

Veus:

Conjunt (anomenat squadra) de set o vuit fins a dotze o tretze cantants homes (canterin o canterini) distribuïts en cinc veus:

U contraeto o u segundu o a bagascetta, contralt.

O primmo, tenor.

U cuntrubassu, baríton.

A chitara o chitarra vocale, entre baríton i tenor.

I basci, baixos.

Tècnica:

El contralt canta amb falset, és la veu més aguda i que més sobresurt.

El tenor comença cantant sol i de seguida s’hi afegeix el contralt. Veu de pit forta i timbrada.

El baríton sosté la part rítmica i alhora fa melodia, intercalant síl·labes sense sentit

La “guitarra vocal” té un timbre marcat i nasal, funció rítmica i només utilitza la síl·laba “du” o “don” (en general).

La veu dels baixos és de timbre molt profund i utilitzen les síl·labes “bo”, “bon” o “lon”.

Característiques musicals:

Els baixos fan la tònica (a battüa) i la dominant (o pofondo) una quarta per sota de la tonalitat.

Les tonalitats utilitzades més freqüentment són entre sol i la. Antigament s’arribava fins el sib, als anys 80 el més habitual era sol i fins i tot solb, recentment és el lab i també s’utilitzen altres tonalitats on els baixos poden fer la dominant una quinta per sobre la tònica (la risolvente).

Evolució:

Roberto Nobile (napolità) va ser el primer editor de tartarelli. Però el llibre Zena a canta (Gènova canta) del 1926 amb 16 trallaleri (imprès a Torino) va tenir més notorietat, amb Costanzo Carbone (autor i publicista), Leonardo Attilio Margutti (músic) i Mario Cappello (cantant). Capello forma la Campagnia della Canzone Genovese per organitzar professionalment l’activitat coordinada de cantants, músics i actors, juntament amb l’associció Famiggia da Canson Zeneize adherida a l’Opera Nazionale Dopolavoro.

En els últims anys hi ha algunes squadre amb una dona fent la veu de contralt. La veu de guitarra vocal antigament es feia de gola amb la boca tancada, tenia menys potència i era més estàtica, ara hi ha cantants que es tapen la boca per aconseguir el timbre nasal. En el repertori més recent els baixos es poden dividir en dos grups: cantabili i profondi.

Festivals:

Festival di Piedigrotta 1924

Grups:

Squadra di Canto Popolare Valpolcevera

Squadra del Centro Storico

La Squadra

I Giovani Canterini di Sant’Olcese

La Lanterna

Gruppo Spontaneo Trallalero

Gruppo Canterini Valbisagno

Canterini delle Quattro valli

Albenga Canta

I Canterini delle Quattro Province

San Martino d’Albaro dirigida per Francesco Costa

Videos:

Recull d’interpretacions en directe del Gruppo Canterini Valbisagno dirigit pel contralt i director de la squadra Paolo Sobrero, al Circolo ANPI di Molassana in Valbisagno (Gènova):

2012, la Squadra dei Raccogeiti del Trallalero a la Piazza delle Vigne del barri de la Maddalena (Gènova) canten Fuxe de zena, dedicat al barri de la Foce de Gènova:

Vídeo del 2014 al bar de la S.O.M.S. UNIONE OVADESE (a Ovada, un poble a prop de Gènova). Mario Tanda, ex primmu de la squadra “Centro Storico” i uns amics de Gènova canten “Madônnin-a di pescôei” (Madonnina dei pescatori, “Verge dels pescadors”). El text és de Costanzo Carbone i Attilio Margutti i parla d’una noia que mirant la tempesta marina prega a la Verge (Madonnina) que faci tornar al seu estimat i al seu vell pare que han anat a pescar:

Centro Storico cantat per La Squadra a un conveni de trallalero al poble Ronco Scrivia (Gènova). És un trallalero de Luigi Piras dedicat a la Squadra del Centro Storico, activa durant els 80, dirigida per Gino Vino (“U Risettu”):

O citto, cantada per la Squadra di Canto Popolare Valpolcevera melodia molt semblant a l’Addio del passato de la Traviata:

Santa voce, operetta adaptada per la sqadra de Gènova dirigida per Marietto Tanda:

Paolo Besagno amb la squadra Giovani Canterini Sant’Olcese explica en què consisteix el Trallalero i canten “Ma che Figura” (directe a Bagni Vittoria, Noli 2012):

Pesquei de Zena o Pescatori di Genova, cantat per la Squadra della San Giorgio (1960):

Bibliografia i enllaços d’interès:

http://lasquadradigenova.it/trallalero/

Guida tascabile al trallalero

https://it.wikipedia.org/wiki/Trallalero

http://www.trallalero.it/trallalero

https://www.canterini.org/tralallero.php

http://www.appennino4p.it/trallalero

4. Kenga o Këngë Labe

Origen:

Labëria, regió del sud d’Albània

Temàtica:

Cançons de bressol, d’amor, de matrimoni i de treball.

Idioma:

Albanès.

Context:

A taula, celebracions (especialment el dia Dita e Veres, per inaugurar la primavera), àpats, festivals, programes de televisió.

Veus:

Cançons de dues, tres o quatre veus diferents, sense quasi cap diferència entre homes i dones. Els grups són de mínim tres cantants però la majoria són de sis o més. Hi ha grups de només homes, grups mixtes i alguns de només dones. És molt estrany que tinguin acompanyament instrumental.

Marreës ia merr (“qui comença”) o ia heq (“qui tira”) és la primera veu, la primera en entrar i que guia el grup. Pot ser un home amb un grup de dones o al revés.

Kthyes (“qui retorna”) és la segona veu, de registre més greu respecte la quarta veu. Quan entra talla la frase de la primera veu i dona l’entrada a la resta grup.

Hedhës (“qui llença”) o mhushes (“qui omple”), la tercera veu.

Iso és la quarta veu, que fa el bordó.

Tècnica:

La primera i segona veu combinen veu de pit i falset.

La tercera veu combina portamento i un vibrat amb veu gutural que de vegades produeix una parada de la glotis, imitant el crit de les cabres o ovelles.

Característiques musicals:

La primera veu fa la melodia principal, cantant el text de la peça. La segona veu va repetint seqüències melòdiques determinades que fan de contrapunt amb la primera veu. També canta el text. La tercera veu pot fer un segon bordó una tercera menor per sobre del que fa la quarta veu o les seves pròpies fórmules. La quarta fa de bordó constant mantenint la mateixa nota, normalment amb la síl·laba “e”.

S’utilitza sobretot un sistema pentatònic, sense segones menors. L’interval de sèptima menor té una especial rellevància.

Evolució:

La cultura albanesa està molt lligada a Itàlia, en concret a Abruzzo, Basilicata, Calàbria, Campània, Molise, Puglia i Sicília , ja que entre els segles XV i XVIII moltes comunitats albaneses van emigrar després de la mort del príncep Scanderbeg (heroi de la nació albanesa) i la conquesta de l’Imperi Bizanti per part dels turcs i otomans. Els “albanesos d’Itàlia” reben el nom d’Arbëresh, una ètnia minoritària que conserva la llengua albanesa (o arbëreshe).

La tradició del Këngë Labë s’ha preservat gràcies a la difusió dels mitjans de comunicació, l’enregistrament de discs i la formació de grups professionals que fan gires i participen a festivals a Albània, a les regions arbëreshë d’Itàlia i per tot el món.

Festivals:

Festival Internacional del Folclore de Gjirokaster (ciutat del sud d’Albània): https://vimeo.com/8219562

Nata finale e Etno Folk a Tirana (capital d’Albània): http://aprtirana.al/report-tv-nata-finale-e-etno-folk/

Festivali i Këngës Arbëreshe, Festival de cançons Arbëreshe a San Demetrio Corone (Itàlia).

Grups:

Grupi Ergjëria

Vëllazërimi

Djemt e Vlores

Shkoze e Vlores

Eno Koço, director i musicòleg nascut a Tirana http://www.enokoco.com/

Vídeos:

Cançó retransmesa per televisió on els cantants estan drets i el públic assegut en taules amb menjar:

El grup d’homes Ergjëria cantant a taula amb el pare Rexhepin:

Videoclip on el grup d’homes Djemte e Vlores (“Els nois de Vlorë”, comptat d’Albània) canta a la muntanya, intercalant imatges de naturalesa i dels membres del grup cantant, bevent i fumant a taula:

El grup mixt Shkoze e Vlores cantant al programa de televisió Folk nga trevat (“Folk de la zona”):

Bibliografia i enllaços d’interès:

https://it.wikipedia.org/wiki/Arb%C3%ABresh%C3%AB#Musica

http://turismoinalbania.blogspot.com.es/2011/12/il-canto-tenore-albanese.html

https://it.wikipedia.org/wiki/Musica_albanese

http://arberiaitalia.blogspot.com.es/2013/05/lungro-e-i-suoi-canti-arberesh.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arb%C3%ABresh%C3%AB

Ahmedaja, Ardian; Haid, Gerlinde. European Voices I. Multipart Singing in the Balkans and the Mediterranean (2008). Ahmedaja, Ardian.”Changes within Tradition: Parts and their Number in Multipart Songs among Albanians” (p.209-267). Viena: Böhlau.

Areddu, Alberto. Le origini albanesi della civiltà in Sardegna: Gli appellativi. Sostratismi e correlazioni sardo-albanesi (2014).

5. Klapa

Origen:

Dalmàcia, Croàcia. Amb influència Italiana.

Temàtica:

Amor, vida quotidiana, política, el país i el mar.

Idioma:

Croat.

Context:

Bars, festes, vida marítima, pescadors, festivals.

Veus:

Quatre masculines

Prvi tenor, el tenor primer, és qui té més protagonisme i normalment dirigeix.

Sekondo, el tenor segon, entra just després del primer.

Bariton, daje ulja pismi, el baríton que “posa oli a la cançó”.

Bas o basso profondo, el baix.

Tècnica:

Es poden combinar moltes tècniques estilístiques de cant. Pot ser gutural, nasal, sotto voce, falset i en tessitura alta, etc. L’objectiu principal és aconseguir que els acords sonin el més unit possible per poder guanyar prestigi i audiència. Els veritables cantants del Klapa més tradicional són els que poden cantar d’oïda (pjevanje na uho) sense tons de referència. El repte per qui canta el baix és aconseguir un so greu i potent, profund.

Característiques musicals:

Majoritàriament són cançons de tonalitats majors organitzades per estrofes. La melodia està formada per terceres paral·leles entre el primer i segon tenors, el baix normalment fa les fonamentals dels acords de tònica, subdominant i dominant, i el baríton completa l’acord.

Evolució:

La paraula Klapa prové de l’italià capulata, que vol dir societat, associació o grup unit per una forta relació. Però la paraula i el concepte no s’estableixen fins al 1967, quan es celebra el primer festival de Klapa a Dalmàcia, concretament a la ciutat portuària Omis. Amb la creació d’aquest festival i concurs el cant es va transformant: s’amplia el límit de 5 a 8 cantants, té harmonies i textures més complexes, es creen composicions i arranjaments, el cant és més projectat i també hi ha grups de dones i mixtos. També s’afegeixen la guitarra i la mandolina com a possibles instruments d’acompanyament i noves categories d’estils diferents. Amb el pas dels anys aquesta tradició musical cada cop es fa més coneguda i es va renovant, les noves generacions mostren interès i arriba un punt en que molts grups de Klapa treuen videoclips cantant cançons que imiten el pop comercial, amb sintetitzadors, guitarra acústica, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, etc. Aquesta modernització i introducció de nous estils ja no es considera que sigui klapa, però la voluntat dels grups és de seguir sent un referent i representant del Klapa com a música tradicional de Croàcia. Un bon exemple d’aquest fenomen és la participació del grup Klapa s Mora al concurs d’Eurovisió l’any 2013.

Festivals:

Festival Dalmatinskih Klapa Omis, celebrat des de 1967 a Omis, i es segueix fent: http://fdk.hr/

Grups:

Klapa Cambi http://www.cambi.hr/

Klapa s Mora

Klapa Sufit http://www.sufit.hr/

Klapa Sinj http://www.klapasinj.com/

Klapa Motovun

Klapa Trogir

Klapa Tragos

Vídeos:

Petit documental de la UNESCO:

Klapa s Mora a Eurovisió 2013 interpretant Mižerja

Quartet a Split (Croàcia), 2011:

Concert dels grups Klapa Trogir i Klapa Tragos cantant junts a Zagreb, 2004:

Videoclip del grup Klapa Rispet fent una cançó pop:

Videoclip del grup Klapa Sufit fent una cançó pop però conservant la temàtica marítima:

 

Bibliografia i enllaços d’interès:

Patrimoni cultural de la UNESCO des de 2012: https://ich.unesco.org/es/RL/klapa-canto-a-varias-voces-de-dalmacia-croacia-meridional-00746

https://es.wikipedia.org/wiki/Klapa

http://glashrvatske.hrt.hr/es/experimenta/sonidos/el-canto-de-klapa-el-festival-de-klapa-de-omis-el-museo-de-klapa/

Caleta, Josko. Klapa singing, a traditional folk phenomenon of Dalmatia (1997). Zagreb: Institute of Ethnology and Folklore Research. Disponible a: < http://hrcak.srce.hr/index.php?show=clanak&id_clanak_jezik=68112&lang=en>

6. Chakrulo

Origen:

Kakhètia i Kartli, Est de Geòrgia.

Temàtica:

Celebració, menjar i beure. Fúnebres.

Idioma:

Georgià.

Context:

Cançons de taula i de trobada, cantades en els àpats.

Veus:

Dos solistes canten sobre una coral que fa de baix amb un bordó dient “O”.

Mkmeli, “el que parla” o “primera veu” fa la melodia greu.

Modzakhili, “el que segueix” o “segona veu” l’aguda.

Tècnica:

Les melodies de les veus solistes tenen un registre bastant ample (una octava o més). La tasca dels cantants és ornamentar aquestes línies melòdiques, de manera bastant improvisada i fent rubato. Els que fan el bordó s’han de coordinar perquè la nota mai deixi de sonar, no poden respirar tots alhora.

Característiques musicals:

Normalment el tempo és lent i bastant flexible. Les cançons llargues poden modular en algun moment un to per sota, quan el bordó baixa una segona major, i després tornar al to original. També poden estar dividides en dues parts i a cada part la primera veu la fa un cantant diferent. Es fa servir el mode mixolidi però el sistema d’afinació és diferent al temperament igual (octava dividida en dotze semitons iguals). La quinta és pura, la segona i la sisena majors són més baixes, la quarta justa i la setena menor més altes i la tercera neutra. Les melodies formen intervals “dissonants” (segons la visió acadèmica europea) de segones, quartes, sèptimes i novenes entre les veus solistes i el bordó, però també hi ha molts punts de “consonància”.

Evolució:

La llengua i cultura de Geòrgia ha estat oprimida durant molt temps. Els 70 anys de repressió soviètica van influir negativament en la música tradicional georgiana, i algunes de les cançons van ser oblidades per sempre. Des del col·lapse de la URSS, els musicòlegs han recollit i han pogut recuperar cançons antigues tradicionals. L’Ensemble Acadèmic Estatal de la Cançó i la Dansa Popular Rustavi i la formació de nous grups professionals ha contribuït molt en la promoció i conservació del cant polifònic georgià.

Pel que fa a les característiques musicals, durant el segle XX el contrapunt entre les dues veus solistes era molt més lliure, avui en dia quasi sempre fan terceres paral·leles.

Festivals:

Art-Gene festival, a càrrec del Museu Etnogràfic de Tbilisi: http://artgeni.ge/index.php?task=page&id=1&lang=eng

Sairme (ciutat de l’est de Geòrgia) Music Festival: https://www.facebook.com/SairmeResort/videos/1551762758180288/?hc_ref=ARRnTrYfRwApj0uEF0j1xUeiqg2_smkrxABHaqK8LBQypzNztUi2TssTPyRjwcpZqQo

Grups:

Erisioni http://www.erisioni.ge/index.php/en/

Basiani Ensemble http://basiani.ge/

Rustavi Choir o Rustavi Ensemble (Ensemble Acadèmic Estatal de la Cançó i la Dansa Popular de Geòrgia) https://g.co/kgs/aLbV1o

Dimitri Arakishvili, compositor i etnomusicòleg georgià https://g.co/kgs/e7bqT2

Anchiskhati Choir

Vídeos:

Documental sobre l’escala del cant georgià “The empirical research of a Georgian sound scale” by Z. Tsereteli and L. Veshapidze:

Cantant Bindisperia Sopeli a taula, a un sopar a una casa particular:

Directe en una gran escenari i molts cantants amb vestits tradicionals:

Chakrulo cantat pel grup Rustavi Choir

Documental sobre el cant polifònic de Geòrgia fet per la BBC

https://www.georgianjournal.ge/society/23883-georgias-polyphonic-singers-take-to-the-hills-bbc-from-svaneti.html

Bibliografia i enllaços d’interès:

https://en.wikipedia.org/wiki/Music_of_Georgia_(country)#Traditional_vocal_polyphony

https://en.wikipedia.org/wiki/Chakrulo

https://mygeotrip.com/georgian-polyphonic-singing/

Patrimoni cultural de la UNESCO des de 2008: https://ich.unesco.org/es/RL/el-canto-polifonico-georgiano-00008

Notícia sobre com va arribar un enregistrament d’un Chakrulo a l’espai, dins un cohet de la NASA: https://www.georgianjournal.ge/discover-georgia/28321-the-untold-story-of-how-chakrulo-ended-up-in-space.html


7. Otpevane (nie ke zapeem, vie ke otpevate)

Origen:

Regió de les muntanyes Pirin, Sud-est de Bulgària.

Temàtica:

Les dones canten cançons sobre feines dures, relacions familiars, amor i varis rituals. Els homes prefereixen cançons amb trames èpiques per cantar-les a les celebracions familiars i de la comunitat.

Idioma:

Búlgar.

Context:

Festivitats i celebracions familiars, durant la collita, treballant, ballant horo i a taula.

Veus:

Els grups es diuen chiftove o chingure i són de dos, tres o més cantants.

Izvikvane, izdigane, digane, vodene és la veu aguda solista, la canta una sola persona, anomenada izvikvachki, izdigachki, digachki o vodachki.

Slaga, polaga, pomaga és la veu greu, cantada per una sola persona a les regions Razlog i Gotse-Delchev i per dos o més persones a Dolen i Satovtcha, anomenats slagachki, polagachki, pomagachki.

Tradicionalment, en aquesta regió predominen les cantants dones i el cant sense acompanyament instrumental, però també hi ha una tradició de cant multipart acompanyat. A la regió de Pirin s’hi poden trobar grups mixtos (dones i homes cantant junts).

Al poble Konomladi (a la regió Petrich) i a Sofia els immigrants de la regió de Kostur (Grècia) canten a tres veus.

Tècnica:

Existeixen tres mètodes d’ornamentació: el tresene és una espècie de tremolo que baixa a la subtònica de manera fragmentada usant la laringe; el hlûtsvane és un gemec que puja a un to indefinit, també usant la laringe, de manera similar a un glissando; el provikvane és fer una melodia ascendent sobre una vocal que no tingui cap relació significativa amb el text de la cançó.

També hi ha estils particulars de cada regió: l’atsane és típic de Bansko i s’utilitza al final de la meitat d’una frase musical fent una vibració contínua de la melodia en el registre agut d’un cert to pujant fins a una octava o una sèptima i fent un glissando per baixar; al cant na visoko de Dolen i Satovcha es puja una octava en el primer grau o una novena en el de subtònica, ràpidament es torna a baixar i es va repetint el mateix procés.

Característiques musicals:

Els intervals més usats en les melodies són els de segona, tercera i quarta. Els intervals de quinta, sexta, sèptima, octava i novena no apareixen quasi mai. En alguns casos la veu superior baixa a la subtònica. La veu greu pot ser un bordó de sempre la mateixa nota, o que combini el III i I grau, el IV i I o el II i I. Les dues veus de vegades s’entrecreuen. Hi ha cançons amb poc àmbit i la veu baixa més limitada i altres d’àmbit més ample amb la veu baixa més felxible. Es diu que un cant és glashene o shojdenie quan les veus coincideixen de manera harmònicament ordenada.

Les cançons poden tenir compàs o no. Els compassos més utilitzats són el 2/4, 3/4, 7/8, 5/8, 8/8, 9/8 i 11/8.

Evolució:

La voluntat de preservació i revitalització de la tradició i la cultura musical d’aquesta regió han ajudat a que aquest cant multipart hagi perdurat fins al present. Encara hi ha llocs on es canta de manera espontània, s’organitzen fòrums, trobades, festivals, concerts, existeixen vàries institucions i es creen noves formacions.

Festivals:

http://bnr.bg/en/post/100164724/pirin-pee-pirin-sings-folklore-festival

http://bansko.org/n-52390-Morning_Star_Festival_Gathers_Talented_Kids_in_Bansko

Grups:

Bisserov Sisters http://www.bisserov.net/

Perun, grup d’homes de Razlog

Star Merak, grup d’homes

The Great Voices of Bulgaria http://www.bulgarianvoices.com

Bulgarian State Television Female Vocal Choir https://en.wikipedia.org/wiki/Bulgarian_State_Television_Female_Vocal_Choir

Cosmic voices from Bulgaria http://cosmicvoices.net/index.php/en/

Georgi Genov, compositor molt destacat http://georgigenov.com/

Nikolay Yankov Kaufman, musicòleg https://en.wikipedia.org/wiki/Nikolay_Kaufman

Vídeos:

Dona aprenent la tècnica del cant de la regió de Pirin:

Assaig del grup Star Merak l’any 2013 a la taula del bar Mehana Sinanitsa a Bansko:

Cançons interpretades per les famoses Bisserov Sisters:

Cançó d’amor de Pirin, cantada pel cor de dones de Plovdiv:

Star Merak i amics cantant a taula abans de brindar (30.12.2015):

Bibliografia i enllaços d’interès:

http://bnr.bg/en/post/100336779/beauty-and-diversity-of-folk-music-from-the-region-of-pirin-mountain

https://en.wikipedia.org/wiki/Music_of_Bulgaria#Selected_artists_and_groups_performing_Bulgarian_music

https://esmediterrani.info/2018/01/09/la-musica-tradicional-bulgara-en-epoca-de-transicio-politica-i-economica/

 

El concepte de Mediterranietat

Una de les pràctiques musicals característiques de la tradició mediterrània és el cant. La veu, sola o acompanyada d’altres veus i/o instruments, té molta importància. Concretament, el cant multipart és un fenomen bastant comú i similar entre els països d’aquesta regió. Les cançons tradicionals es canten amb una polifonia de dos o més veus, en grups de dues o més persones, sense arribar a un gran nombre d’intèrprets (màxim 15, majoritàriament entre 4 i 8) però on tothom hi participa. No hi ha una gran separació entre qui canta i qui escolta perquè es tracta d’una pràctica social i de transmissió oral.

Els tipus de cant exposats també tenen en comú el context original d’aquesta música. És una activitat lúdica, festiva, de trobada. Es canta en celebracions i àpats amb família, amics i coneguts, a l’exterior, a cases particulars, a bars o tavernes.

A nivell musical, l’assignació dels rols que fa cada veu són molt similars i fins i tot reben noms amb significats gairebé idèntics. En tots els grups hi ha com a mínim una veu que fa de bordó mantingut o de baix repetint una mateixa síl·laba o lletra.

La majoria de grups són tot homes, sovint amb els mateixos rols de masculinitat. També és important el sentiment de pertinença i orgull al formar part d’un grup i d’una tradició que en la majoria de casos és patrimoni de la UNESCO.

Amb el pas del temps les formacions s’han anat professionalitzant, amb la voluntat de fer difusió enregistrant discs, vídeos de directes, videoclips i documentals; fent concerts, festivals i concursos per tot el món; i creant pàgines web i/o formar part de xarxes socials per tenir presència a Internet i arribar a més gent.

Per tant, la música de Geòrgia i Bulgària (entre altres) es pot considerar música mediterrània perquè presenta tots aquests elements descrits anteriorment, encara que segurament no es considerin països del territori mediterrani? Jo crec que sí, però la delimitació i fins i tot existència del concepte de “la música i cultura mediterrànies” és un debat que fa bastant anys que està obert i molts musicòlegs hi han dit la seva: J. Pitt-Rivers, J. Peristiany, C. Cassar, I. Chambers, G. Plastino, J. Goody i molts altres.

Bibliografia i enllaços d’interès del cant multipart en general:

http://mdw.ac.at/ive/emm/?newlang=en&PageId=141

http://www.multipartmusic.eu/

Macchiarella, Ignazio. Multipart Music: A Specific Mode Of Musical Thinking, Expressive Behaviour And Sound (2012). Itàlia: Editorial Nota. Exemples d’àudio del llibre disponibles a: <https://soundcloud.com/multipartmusic/sets/ignazio-macchiarella-multipart>

Cooper, David; Dawe, Kevin. The Mediterranean in Music: Critical Perspectives, Common Concerns, Cultural Differences (2005). Col·lecció: Europea: Ethnomusicologies and Modernities

Apunts de les classes de l’assignatura Músiques Tradicionals del Món I, impartides pel professor i musicòleg italià Gianni Ginesi, durant el curs 2017-2018 a l’ESMUC.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s