Orxata Sound System

Col·lectiu Orxata Sound System

 

Antoni Abelló i Ricard Vila

 

Definicions

– Orxata: nom que s’empra per a diferents tipus de begudes vegetals. Es pot fer de xufes,ordi,ametlles,avellanes o arròs.Al País Valencià la forma més popular és l’orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d’aigua, xufes i sucre.

– Sound System: Un sistema de so o sound system és un grup de discjòqueis i enginyers d’àudio que contribueixen i treballen de forma conjunta, reproduint i produint música a través d’un gran sistema de reforç de so, normalment per a un esdeveniment de ball o festa.

Trets característics

Orxata Sound System, més coneguts com a Orxata, es va crear a Horta, Païs Valencià, en la nit de Sant Joan de l’any 2003. Gràcies a l’originalitat de combinar diferents estils musicals i unes lletres molt subversives, va revolucionar l’escena musical valenciana i catalana. L’any 2014, després d’onze anys creant col·lectivament, Orxata es va dissoldre.

Segons Carles Biano Soler, un dels integrants d’Orxata:

Ya que Orxata nació en la era digital, quisimos experimentar como podían afectar todas esas nuevas tecnologías a un grupo de música. Por eso experimentamos a la hora de usar licencias libres, no registrarnos en la SGAE, utilizar todas las plataformas digitales que encontrábamos tanto para la creación, difusión, gestión o comunicación interna, etc. Le dábamos la vuelta a todos los aspectos que se nos ocurrían.

Orxata mai no es va definir com a grup musical, sinó com a col·lectiu, ja que van intentar trencar totes les fronteres entre l’emissor i el receptor (l’enfoc de la seva música no és l’artista, la multitud és l’estrella), donant l’autoria i cedint els drets de totes les cançons per promoure una creació col·lectiva i cooperativa, creient en el copyleft i no en el copyright. Des d’un principi que hi va haver la intenció d’experimentar, com si estiguessin en un laboratori, pel que fa a les noves tecnologies i amb un vincle molt fort amb Internet (d’aquí ve el nom Sound System).

El fet de considerar-se un col·lectiu implica una visió on els participants d’orxata no feien la música, les lletres, entre altres. Implica que el seu treball fos en xarxa, en horitzontal, i per això Internet va agafar molta importància per a Orxata, perquè era la via i l’eina democràtica per la qual van posar en pràctica el seu projecte, que estava basat en la cultura lliure.

En cada disc, Orxata va experimentar amb la creació col·lectiva de manera diferent, on es pot veure una evolució del col·lectiu, ja que al primer disc deixaven retocar les lletres de les cançons, al segon les van crear des de zero, i el tercer parlaven del tema de les cançons a partir d’un embrió (una referència que podia ser un text, una frase, etc.) i els seguidors li donaven forma.

En cada disc Orxata canviava els integrants i conseqüentment els seus instruments, però hi n’hi havia uns que n’eren constants:

Diana De La Torre: veu

Jordi Palau: veu

Natxo Jiménez: trompeta

Andreu Sepúlveda: ajudant de gravació

Jaume Guerra: baix

Carles Biano Soler: programatió, samplers

 

Per tant, si haguéssim de dir els trets definitoris del col·lectiu per comunicar el seu missatge serien els següents:

           – L’horitzontalitat

 – L’ús d’expressions artístiques per transmetre missatges d’una manera bella i seductora

           – El model de guerrilla, basada en accions efímeres, impactants i subversives.

           – L’ús de l’humor en moltes de les seves intervencions

           – Entendre lo quotidià com una cosa que no es pot renunciar la política

Pertant la teoria a la pràctica, el cooperativisme d’Orxata va crear una cooperativa per gestionar la seva pròpia economia: pel tercer disc van formar una cooperativa per intentar fer sostenible a nivell econòmic un col·lectiu musical que utilitzava llicències lliures. Van decidir crear una cooperació perquè el règim d’artista actual genera indefensió fiscal i laboral. Al principi funcionaven com a una associació cultural, com fan la majoria de col·lectius culturals, però va arribar un moment en el que facturaben feia inviable aquesta fórmula. I d’aquesta manera van constituir Orxata Coop V. On tots els membres del col·lectiu eren socis cooperativistes. De fet, la participació dels integrants d’Orxata estava molt lligada a les seves militàncies paral·leles amb altres moviments polítics. Per exemple, des del principi van voler que el grup sigués integrat per homes i dones (representant o bé la meitat o dues terceres parts, per donar a veure la invisibilització que pateixen encara les artistes). De la mateixa manera, Orxata va adoptar una organització assembleària a l’hora de decidir com dirigir el camí, la direcció i les construccions del projecte musical amb tots els missatges polítics que fossin coherents i fidels als seus principis

Anàlisi de tres lletres

Suavitat universal

La lletra de la cançó “Suavitat universal” es va compondre a partir de totes les propostes que el col·lectiu va rebre a través de Twitter. El títol de la cançó vol fer referència a les coses agradables que ens agraden, que ens fan sentir bé, i la cançó és l’enumeració de totes aquestes coses. Es va convertir en l’himne dels seguidors d’Orxata, amb més visites al Youtube, reivindicant la corporalitat plena i directa compartida, pell a pell.

Tô los anys

ix bonö

gif animat

meneïto i sobrassà

Occipital

Suavitat Universal

Vulva

Suavitat Universal

Fent l’animal

Suavitat Universal

Tríptic brazilian wax

Franela anal

Suavitat Universal

Òfua

Suavitat Universal

Batut d’ojal

Suavitat Universal

Proto-identitat galàxial

After party, dirty penca

mousse de felpa, penalti Panenka

suau su su suau su suau requete suau suau

t’entra turma, tendre tantra en la tundra

coco, catximba, cuallada i caquis

sexe sacsa, coquetes de dacsa

llit de mamelles, bonzo a l’ast

metralla de pelutxe se m’està esvarant

De cap a la banyera en flotador crocanti

ambrosia als cotxes de colp al ralentí

moqueta de culs, quedar-te en conill

matraca rosa fluor

dormir amb el pijama per dins dels calcetins

paper elefante, pròpoli en sprai

embebir a un poal tota la mar salà

Ubuntu al muntunet, porte tot el material

Pa en fuagràs

natja

anguileta amagar

ascetisme laboral

Mal percal

Suavitat Universal

Macramé

Suavitat Universal

Abdominal

Suavitat Universal

Ovni xoco horitzontal

Catel global

Suavitat Universal

Entrecuix

Suavitat Universal

Mermel·là

Suavitat Universal

Fricativa palatal

Polvos de talco, vaselina

olor a traca i gasolina

origami steppers club, vitamina

mentira caïra, cotompèl de fira

cremeta bona, caneleta fina

pell de gallina, galló de mandarina

com quan cuines menú família

delícia de chakra, bambú i saliva

Mel de romer, coixí de la iaia

Cablegate Lady Vaga

implementa’m el berhorf bona cosa

passejant a una mangrana ben grossa

amb flou de dembow, geperudeta

lleva’t la ronya, alça l’aleta

men batamanta style, massatgeja’m

amb anís Tenis, estimulació prèvia

Aspra diàspora

Amb la cançó “Aspra diàspora” es va tornar a demanar a Twitter la col·laboració amb els fan per fer una cançó sobre l’exili obligatori per motius econòmics o polítics. De tots els tweets es va fer una selecció que va crear una de les cançons més exitoses del seu últim disc. En aquesta cançó es reivindica un canvi de les institucions valencianes, governades pel Partit Popular durant més de vint anys i al mateix temps també posen en dubte la Unió Europea com a sistema polític i econòmic. Hi ha una estrofa en basc, “valentitzar iheslariak etxera” (refugiats valencians a casa) que fa referència a un eslògan de les contínues reivindicacions de col·lectius com “Etxerat” per demanar l’apropament dels presos bascos al País Basc. Així com també hi ha una clara referència a la memòria històrica quan és diu que la nostra història és l’amnèsia; una amnèsia que no ens permet recordar els errors del passat i per tant, ens tornem a ensopegar amb la mateixa pedra, una amnèsia que ens fa oblidar que nosaltres (nosaltres com els nostres avantpassats) també hem sigut emigrants i refugiats en busca d’un lloc on per fi no haguéssim de fugir.

És interessant el que va dir el grup en una de les entrevistes sobre aquesta cançó:

Para frenar la diáspora hace falta atacarla desde muchos frentes y, entre otros, es importante la voluntad de las instituciones de hacer políticas que no favorezcan el exilio. Pero también es crucial que desde abajo se haga frente a esa realidad con herramientas que tenemos a nuestro alcance, como las formas de autoocupación cooperativa y la gestión de los bienes comunes, tanto materiales como inmateriales, que es donde entran en confluencia las formas de hacer propias de la cultura libre y tradicional. En el País Valencià tenemos una larga tradición de cooperativismo y gestión comunal.

La mare i les carmanyoles

ai, que de casa vindrem

encâ no me n’he anat i ja vull tornar

i de fora te traurem

video-xats amb els ulls entelats

ai, que de casa vindrem

marxaré, aprendré i tornaré a fer algo

això m’ha tocat la fibra!

Vida low cost d’un somni europeu caigut

valentziar iheslariak etxera!

Aspra Diàspora

Tornar per guanyar, fem foc o fugim al bosc

fem-los fora ja per dignitat!

Aspra Diàspora

Maleta, carrera, màster i un bitllet d’anada

ai, que de casa vindrem

diumenges de resaca i Euromed

i de fora te traurem

farta de l’Erasmus permanent

ai, que de casa vindrem

el meu destí és el meu origen

això m’ha tocat la fibra!

La nostra història és l’amnèsia

el futur és a casa

defensa bel·ligerant

pòlvora, nyaf i metralla

el Montgó ens espera

que hi ha roba estesa!

Vida low cost d’un somni europeu caigut

valentziar iheslariak etxera!

Aspra Diàspora

Tornar per guanyar, fem foc o fugim al bosc

fem-los fora ja per dignitat

Coopera

La cançó “Coopera” és un exemple excel·lent de l’aposta pel cooperativisme, ja que es plasma no només en la manera de crear, sinó en la pròpia lletra de la cançó, dient que la competició és un luxe que només se’l pot permetre un percentatge molt petit de la població i per això es fa una crida a la cooperació i crítica al capitalisme.  Fa referència al cavall de Troia (“un cavall de troia-alfil”), el regal enverinat amb el qual els grecs van vèncer als troians contra tot pronòstic. Quin serà el cavall de Troia que venci al capitalisme? Musicalment aquesta cançó està basada en la peça tradicional occitana “Es Caulets”.

 

És la força de les coses, és la força del treball

és la força de les coses, és la força del treball

és la força del treball de les mútues i les granges

dels tallers i els forns de pa, dels tallers i els forns de pa

Una economia fora del circuit del capital

una economia fora del circuit del capital

del circuit del capital és on es materialitza

democràcia radical, democràcia radical

Competir és un luxe que només pot permetre’s l’1%

Coopera!

I gaudim del nostre temps, compartint tots un espai

i gaudim del nostre temps, compartint tots un espai

compartint tots un espai, reinventem-nos el consum

sa, millor i més barat; sa, millor i més barat

Reviscola l’esperança, refundem la dignitat

reviscola l’esperança, refundem la dignitat

refundem la dignitat, ateneus, cooperatives

pobles autogestionats, pobles autogestionats,

Competir és un luxe que només pot permetre’s l’1%

Coopera!

Reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu

reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu

al treball cooperatiu en salut i en energia

i a un ensenyament actiu, a un ensenyament actiu

Estenent el suport mutu, un ariet col·lectiu

estenent el suport mutu, un ariet col·lectiu

un ariet col·lectiu, premi del poble p’al poble

un cavall de troia-alfil, un cavall de troia-alfil

Competir és un luxe que només pot permetre’s l’1%

Hibridació

En la discografia d’aquest grup es pot trobar traces, indicadors i en definitiva elements de diversitat d’estils diferents. El grup mateix reconeix ser un grup que “mescla” diferents tipus de música, i per tant la seva música és una mescla d’aquests diferents estils, amb més elements d’algun gènere que d’altres, com veurem més avant.

Estils

Entre els estils més destacats que podem trobar al llarg de les seves cançons, i que ells mateixa reconeixen com part de la seva música, són els següents:

Cant valencià d’estil

El cant valencià d’estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant d’estil i les albaes. És un conjunt de cants d’arrel tradicional que es troba habitualment des de la Plana de Castelló fins a la Marina i cap a l’interior del País Valencià arriba fins comarques castellano-parlants com la Foia de Bunyol. S’origina a finals del segle XIX. Es tracta d’un cant molt melismàtic, de tesitura alta, improvisat i amb la lletra “creada al moment”, per una persona que li diu a la orella tan sols la lletra que amb la que ha de cantar, improvitzar i crear els melismes.

Dub

El dub és un gènere de música electrònica que va sorgir a partir de l’experimentació de la música reggae en els anys 1960, i està generalment considerat com un subgènere del reggae, encara que el seu desenvolupament supera àmpliament l’espectre d’aquest. Musicalment, el dub consisteix fonamentalment en música amb efectes electrònics ecos i efectes i en altres ocasions les remescla instrumental d’enregistraments prèviament existents.  Aquestes versions s’aconsegueixen mitjançant la profunda manipulació i re-elaboració de la presa original, normalment a través de l’eliminació de les vocals i emfatitzant les parts de bateria i baix(a aquesta forma nua d’una cançó se la coneix en ocasions com ” riddim “). El procés utilitzat pels productors jamaicans quan realitzaven dubs era utilitzar material prèviament no gravat, modificant el material, i posteriorment gravar-ho en un nou màster, procedint de fet a transferir el material. Altres tècniques inclouen l’addició dinàmica d’efectes de ressò , reverb , delay i ocasionalment la inclusió de fragments de parts vocals o instrumentals de la gravació original o d’altres. El dub també inclou en ocasions efectes de so generats electrònicament o l’ús d’instruments característics com la melòdica.

La música dub inclou efectes de so de reverberació i Delay , afegits a un tema musical de creació pròpia o ja existent, acompanyats moltes vegades de fragments de les lletres de les cançons originals. De vegades es retiren gran part dels vocals i es fa més èmfasi en baix i bateria . Moltes vegades també s’inclouen altres efectes sonors com tirs, sons d’animals, sirenes de policia , alarmes, etc.

És un dels gèneres musicals de música electrònica El dub està caracteritzat per ser una música de caràcter ambiental amb efectes d’ecos creant temes musicals o versió de cançons ja existents, amb sons instrumentals i efectes processats que s’apliquen en algunes peces de percussió o lletra , mentre que altres instruments passegen pel mix, entrant i sortint d’aquest. Es tracta de jugar amb les pistes de la cinta de gravació.

Una altra característica del dub és el baix incorporat amb altres sons greus i subliminals. Les barreges d’aquest gènere incorporen, a més d’efectes processats, altres sons com el cantar d’ocells i balenes, llamps i llampecs, caure d’aigua, i algunes insercions vocals externes; pot ser una barreja en viu feta per un DJ , ja sigui improvisada o no, augmentant el grau de detalls sonors, creant un ambient molt subliminal, una experiència molt personal i espiritual.

Aquestes versions fetes en dub, són en general instrumentals, algunes vegades incloent parts dels vocals de la versió original. Freqüentment, les pistes Dub són usades per ” toasters ” (espècie d’oradors) en viu, com a fons en rimes expressives i de gran impacte, i són anomenades remixes de DJ. El que escull les pistes i opera el toca-discs s’anomena Selector.

La principal raó de la producció de diverses versions d’una cançó és l’econòmica: un productor pot usar un enregistrament propi per produir innombrables versions d’aquesta pista dins d’una sola sessió d’estudi.

Drum and Bass

El drum and bass és un tipus de música electrònica que va sorgir a Anglaterra a principis dels anys 1990 . El gènere es caracteritza pels breaks accelerats (típicament entre 160 i 190 bpm ) combinats amb importants línies de baix . El drum and bass va començar com una ramificació de la música rave a principis dels anys 1990 i des de llavors, ha anat evolucionant i combinant-se amb altres estils, el que ha donat lloc a múltiples subgèneres.

A principis dels anys 1990 , quan començaven a sorgir els primers clubs i raves a l’aire lliure en Anglaterra , aquests van donar a llum un nou estil de música electrònica en l’escena rave, que combinava ritmes sincopats mostrejats o breakbeats  i altres mostres d’una àmplia gamma de diferents gèneres musicals i, ocasionalment, mostreigs de música, diàlegs i efectes de pel·lícules i programes de televisió. Un subgènere més ràpid es coneixia com “hardcore”, però des de 1991, algunes pistes musicals compostes per aquests ritmes de tempo alt i samples de música jamaicana antiga, es van denominar “techno de la jungla”, i més tard simplement “jungle”, que es va reconèixer com un gènere musical separat popular a “raves” i a les ràdios pirates de Gran Bretanya.

La principal diferència que se sol observar entre drum and bass i jungle està en els samples , que en el jungle solen connectar més directament amb els sons utilitzats en la música jamaicana i en un patró rítmic més “proper” al que tindria el hip hop accelerat . La influència en el jungle del hardcore seguiria present, així com els sons de l’àcid techno / house de finals dels vuitanta i principis dels noranta, però no sempre perquè la seva base és més apreciable. El drum and bass, per contra, té un so aparentment més elaborat o sofisticat. El seu rang d’influències és més ampli, prenent del dancehall , hip hop , techno , house , soul , i fins i tot pot arribar a posseir una certa sonoritat jazz . El nom de drum and bass té una connotació “científica” o “tècnica” davant el potser més visceral o racial del “jungle” (un terme que va sorgir per referir-se de forma pejorativa a la música que feia la comunitat negra antigament). S’ha afirmat que el terme drum and bass comença a utilitzar-se de forma generalitzada per diferenciar-se i per adoptar una estètica científica així com per evitar l’associació amb la criminalitat que va envoltar a l’escena junglista cap 1993-1994.

Musicalment, l’estil es caracteritza per contenir un conjunt de patrons rítmics accelerats extrets del funk , els anomenats breaks i de fet gairebé totes les peces de drum and bass són permutacions de tan sols dos breaks, Amen i Funky Drummer. A part d’això es produïen diferents sons realitzats generalment amb sintetitzadors electronics. El seu ritme és equivalent al del rap de finals dels anys 80 , però amb una velocitat que normalment li dobla, unes 160 bpm que han de ballar-se a mig tempo (80 bpm). Les seves melodies són molt variades i quan té acords i arranjaments de piano s’utilitza en ocasions el to de jazz o blues. És característic del jungle la utilització d’elements musicals tant del rap com del dancehall , ja que tots dos gèneres estan molt relacionats a l’haver adoptat el rap en els seus inicis tècniques dels DJ jamaicans i sobretot de la cultura del sound system .

En el drum and bass també és característica la presencia de rapers afegint vocals (en moltes ocasions practicant toasting a l’estil jamaicà), els rewinds (rebobinar els temes que millor funcionen a la pista de ball per fer-los sonar des del començament), els “acetats” o dubplate (discos encara no premsats en vinil que es poden punxar de forma exclusiva unes poques vegades), així com altres tècniques de DJ derivades del hip hop com el scratching i el transforming, acompanyades d’una apropiada utilització del crossfader (palanca mescladora de la taula de mescles) per barrejar o passar vertiginosament d’un disc a l’altre.

El terme Drum & Basss resalta la importancia del baix i la bateria, doncs tots dos són crucials en les composicions del gènere. Pel que fa a la línia de baix elèctric , el drum and bass compta amb un patró de greus sub-baix (per sota de 90 Hz ) que arriba a produir un efecte físic sobre l’oient. Des del seu naixement, els productors del gènere s’han preocupat per investigar diferents timbres en el baix. La creació de la línia de baix se sol dur a terme mitjançant sintetitzador o bé es pren mitjançant samplers, és sotmesa a un profund procés de producció que inclou multitud d’ efectes de so : compressió dinàmica, flanger, chorus, over-drive o equalització. També tècniques específiques del drum and bass, com el Reese Bass.

Quant a la bateria , la complexa sincopación dels break beats és un element crucial en aquest estil. Per aconseguir aquests ritmes s’utilitzen breaks presos originalment de la música funk .

El Drum and bass té un tempo que oscil·la normalment entre 160-180 BPM , a diferència d’altres formes musicals amb ritmes trencats com el breakbeat . Es pot observar una certa tendència cap a l’acceleració del tempo durant la vida de l’estil. S’ha de tenir en compte que la velocitat no només afecta els breaks, sinó també a la línia del baix . Una característica esencial del drum and bass és que el baix sol tocar a una velocitat d’aproximadament la meitat de la de la bateria

En resum és un gènere musical de música electrònica Neix i es desenvolupa a partir dels 1990s de formes rítmiques ràpides i sincopades, basades fonamentalment en el jungle i altres gèneres com el dancehall, funky, Dubstep, Dub, Jazz, Reggae, el raggamuffin, el breakbeat i el rap. És fruit de la unió del hardcore breakbeat del Regne Unit i de l’escena rave, aparegué quan alguns djs i productors començaren a mesclar línies de reggae amb breakbeats accelerats, predominantment samplejats des de discs de funk i hip hop dels 1970.

Ragga

La música raggamuffin, normalment abreujada com ragga, és un subgènere del dancehall que és un subgènere del reggae, en la qual la instrumentació és fonamentalment composta de manera electrònica. De forma similar al rap, el sampling ocupa un paper prominent en el raggamuffin. Ragga s’utilitza principalment com a sinònim de dancehall reggae o per a la descripció de dancehall amb un deejay parlant en lloc de cantar o cantar a la part superior del riddim.

Ragga es va originar a Jamaica durant la dècada de 1980, al mateix temps que la popularitat de la musica electrònica augmentava a nivell mundial. Una de les raons de la ràpida propagació del ragga és que generalment és més fàcil i menys costós que produir que el reggae realitzat en instruments musicals tradicionals. Ragga va evolucionar primer a Jamaica, i posteriorment a Europa, Amèrica del Nord i Àfrica, i es va estendre cap a Japó, Índia i la resta del món. El Ragga va influenciar fortament la música “jungle” i va generar l’estil sincrètic de bhangragga quan es fusionava amb bhangra . A la dècada de 1990, la música ragga i breakcore es va fondre, creant un estil conegut com raggacore 

El terme “raggamuffin” és una misspelling intencionat de ” ragamuffin “, una paraula que va ingressar al lèxic de la llengua jamaicana després que l’imperi britànic colonitzés  Jamaica al segle XVII. Malgrat l’aplicació pejorativa dels colonialistes britànics del terme, la joventut jamaicana la va apropiar com a una designació de grup . El terme “música de raggamuffin” descriu la música dels “guetos” de Jamaica .

Rap

És una forma musical d’execució vocal que incorpora “ritme, manera de parlar rítmica i llengua de carrer”. Es realitza o es canta de diverses maneres, generalment amb un ritme de fons o acompanyament musical. Neix als Estats Units als 1960s i és molt popular i conegut arreu del món.

Tipus d’hibridació

La hibridació, per una part la hibridació hi és, i fortament. Tan sols hi hauria que veure quin tipus d’hibridació o si els tipus són un de les tres tipologies d’hibridació esmentades a classe:

1-Hibridació entre música tradicional i música culta (clàssica)

2-Hibridació entre música tradicional i pop, (electrificació)

3-Hibridació entre dos o més músiques tradicionals.

Però primerament, el tipus d’hibridació que tant ràpidament considerem que hi és, i al que ens referim és la hibridació que podem trobar en la majoria de música, ja que tot i que alguns tipus d’hibridació s’han tractat d’evitar en alguns moments de la història,(buscant de forma antinatural la puresa i completa integritat de certs estils), com bé diu l’article del Nestor García, sería difícil de trobar una música que no tinga influències, semblances, o elements que tenen altres músiques i que han esdevingut a conseqüència del contacte entre persones, ètnies o societats diferents.

El tipus d’hibridació que acabem d’esmentar no correspon a cap tipologia de les esmentades anteriorment, però tot i això em cregut adequat enunciar-la. Entre altres raons, perquè alguns dels gèneres dels que hem parlat anteriorment poden ser objecte de treballs sobre hibridació sense anar més lluny. Un exemple, el dub, el qual en si mateix és una hibridació del reggae i la música electrònica, o el ragga, el qual és una hibridació del dancehall i el reggae, i així podriem seguir. Per tant estaríem parlant d’hibridació de la hibridació. Fenòmen que com acabem d’esmentar passa en gairebé tota la música.

Hibridació amb el nom del grup

Per un altra part, el mateix nom del grup és significatiu. Alhora que comentarem en classe amb l’exemple del Cretan Quartet, on parlàvem de la música tradicional de Creta, on el nom ja indicava una intenció de hibridar la música tradicional amb la música clàssica o culta, amb la intenció de revaloritzar-la i donar-li una connotació culta, formant part així la tipologia d’hibridació tradicional-clàssica. A més d’internacionalitzar i difondre la música tradicional posant el nom amb anglès. En aquest cas el nom, orxata sound system, ja indica també una mescla entre lo tradicional i lo més nou, modern i punter en quan a música per a joves es tracta, originari  de la cultura rave, així com d’electrificació de la música perssuposat. També denota la idea de modern i internacional el que estigui amb anglès. La idea és musicalitzar la tradició valenciana i posar-la a la última.

Hibridació amb la organització instrumental

Tan sols veure els instruments que formen la banda, ja podem intuir que es tracta d’una música mescla d’altres estils o gèneres. Doncs es mesclen instruments acústics com la trompeta amb bases electròniques del Dj.

Segona tipologia d’hibridació

Per una altra part trobem la hibridació de la segona tipologia en l’aspecte de que es junta una música tradicional, amb música popular. Tot i que analitzant tota la discografia un dels aspectes més tradicionals dels que s’apropien o simplement utilitzen són les lletres de cançons tradicionals, i en algunes cançons també cants melismàtics propis del cant d’estil o d’albaes. En aquesta segona tipologia en la que la electrificació de l’estil és una de les característiques principals, podríem dir que la banda va un pas més enllà, amb una electrificació molt puntera o potent, ja que inclou elements digitals i de sampleig. En definitiva utiliza elements de la música pop, doncs els instruments acústics estan electrificats, i la formació gairebé podria ser similar a altres bandes de pop, però incorpora també la figura del Dj, omplint digitalment un gran ventall de timbres, instruments samplejats i possibilitats que proporciona el tenir la música primerament creada per ordinador, atorgant així un pas més que la simple electrificació de música tradicional.

Tercera tipologia d’hibridació

Aquesta tipologia d’hibridació també considerem que hi és, ja que la música tradicional valenciana és present, tot i que en menor grau del que primerament s’intueix. També alhora són presents músiques tradicionals d’altres territoris, en aquest cas del carib, majoritàriament Jamaica. Però també de la música electrònica dels anys 1980s, doncs considerem i el mateix grup considera que aquesta música techno de “la ruta del bacalao” que recorria tot el País Valencià  durant la dècada dels 80s i 90s, forma part de la cultura valenciana.

Procés d’hibridació

En quan als processos per els quals aquesta hibridació s’ha format, tot i ja haver-se comentat abans, trobem que la hibridació procedeix de la cultura rave dels entorns de València, on esporàdicament entre uns quants coneguts decideixen crear a partir d’aquestes sessions de Dj’s nocturnes una banda la qual integre arrels tradicionals valencianes conjuntament amb la música que ja s’escoltava en aquestes sessions, drum and bass, reggae, dub, ragga, i juntar-la també amb música electrònica pot ser més techno.

A aquest fet es suma, el compromís amb la llengua valenciana de la banda i l’esperit crític i de protesta de les seves lletres i també música.

Hibridació conscient i inconscient

És per això que per una part considerem que la hibridació podria considerar-se inconscient, ja que per als integrants del grup la cultura valenciana forma part de les seves vides, així com el techno dels 90s, i va implícit en la forma de fer música. Tal i com diu l’article de Néstor García, pàg2,  ..no planejada, resultat imprevist de procesos d’intercanvi comunicacional. Però per un altra part, la hibridació és intencionada, i aquesta creem és més predominant en el cas d’orxata sound system, doncs és un grup creat ja amb la intenció particular de defensar una cultura minoritzada juntant elements d’arrels tradicionals per difundir-los, així com donar també la màxima difusió a la llengua valenciana. Aquesta hibridació per tant és premeditada en gran part, desde aquest punt de vista, que té com a finalitat recullir i juntar diferents estils els quals es volen reivindicar i fer en si mateix música de vanguarda. Novament, tal i com diu l’article, pàg 2, a partir de  ..la creativitat individual i col·lectiva…es busca reconvertir un patrimoni per reinsertar-lo en noves condicions de producció i mercat… sector popular que vol apropiar-se dels beneficis de la modernitat. Amb la diferència en el cas d’aquesta banda, i al igual que moltes bandes o agrupacions que volen ressaltar valors tradicionals o defendre una cultura, no es regeixen per intencions comercials, en aquest cas és un cas radical, doncs la discografia que creen és gratuita per donar la màxima difusió.

Per últim voldriem esmentar també que la relació amb la música Jamaicana procedeix al igual que la majoria de la música híbrida actual, de la globalització. Doncs la majoria de la música que s’hibrida és molt actual, i sense la globalització no haguera sigut possible aquest contacte comunicatiu.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s