Clara Pardo i Ruth Garcia

Chirigota «La maldición de la lapa negra», Concurso Oficial de Agrupaciones Carnavalescas de Cádiz (2019)

Una Chirigota pot definir-se com a una agrupació coral carnavalesca que es canta pels carrers. Es tracta d’una mena de “coplillas” en les quals es canta recitant, com una espècie de monòleg cantat, centrat en temes diversos però sobretot en temes actuals: política, relacions, costums, famosos… Les quals participen en concursos de Chirigotas en els que són valorats principalment tres aspectes: la representació, la qualitat musical i el vestuari. 

El seu objectiu principal és fer riure al públic, això sí, a través de la crítica stírico-humorística.

Les Chirigotas són considerades agrupacions musicals pròpies d’Espanya, sobretot del Carnaval de Càdis, on són més famoses. Allà és on se celebra el Concurso Oficial de Agrupaciones Carnavalescas (COAC), que es realitza al Gran Teatro Falla, després de les rues dels carrers. 

BREU HISTÒRIA

Algunes fonts destaquen que la Chirigota té els seus orígens des del segle XVI però no oficialment amb el nom de “Chirigota” sinó amb diferents varietats que se li atorgaren durant l’època. Tot i això, existeixen dades de que en l’any 1884 l’alcalde Eduardo Genovés, durant el carnaval de Càdis, va publicar una ordenança reglamentant les agrupacions carnavalesques, incloent la Chirigota.

Amb el pas del temps, la Chirigota va anar convertint-se en el plat fort dels carnavals de Càdis, Albacete, Badajoz, Màlaga i Santa Cruz de Tenerife (on sovint s’anomena “murga» a la Chirigota), arribant aquests a ser decretats d’interés turístic internacional i transmesos per diferents cadenes de ràdio i televisió.

Amb l’esclat de la guerra civil es va suspendre el Carnaval i es va prohibir durant el règim franquista fins l’any 1948. A partir d’aquell any es va reprendre la celebració, malgrat tenir-ne moltes restriccions. Durant aquella dècada destaca la figura Paco Alba, un gan compositor de Chirigotas i Comparsas, i que fou un gran exponent de la època. A partir de 1967 comença a créixer la popularitat de la Chirigota i a partir de 1977 s’aboleixen les restriccions i censures prèviament imposades.

 

Mapa de les zones d’Espanya on s’interpreta la Chirigota

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

VEUS

La Chirigota s’interpreta per un grup de 12 persones aproximadament que canten en diferents registres:

-El Tenor: La veu de la melodia principal, cantada en un registre mitjà.

-La Segunda: Una veu que està una tercera per sota de la melodia principal.

-El Contraalto: La veu més aguda, que canta en una quinta per sobre de la melodia principal.

A més d’aquests tres registres principals, en la resta d’agrupacions corals i, de vegades, en algunes Chirigotas, n’hi ha dos més:

-El Bajo: La veu més greu, que normalment canta la melodia principal a octava baixa.

-La Octavilla: Una veu que està una tercera per sobre de la melodia principal. Tot i que en general fan aquests intervals, de vegades varien el patró intervàl·lic, i per exemple, trobem que de vegades la Octavilla fa una segona per sobre del tenor en els pasodobles.

L’estil en què canten és tradicional: una veu projectada, forta, i amb un vibrato ample. A més a més. la veu està treballada, ja que es nota que l’afinació és precisa i es fan canvis de dinàmica i de “color” musical depenent de la lletra de les cançons. En general el cant és sil·làbic (amb ornamentacions) i les veus són homorrítmiques (totes canten els mateixos ritmes).

INSTRUMENTS

Els instruments que acompanyen les veus són principalment:

-La guitarra (solen ser dues)

-La caixa i el bombo

-El xiulet de canya (pito de caña) o kazoo (que duen tots els cantans)

Altres instruments presents en les altres modalitats són: el tambor, la bandúrria, el llaüt i les claus.

ESTRUCTURA

La Chirigota s’estructura en 4 parts:

-La Presentació: La primera composició a interpretar, que pot ser original o no. 

-El Pasodoble: Una composició que ha de ser original. Pel concurs, se’n presenten dos per a classificar-se.

-El Cuplé: Una altra composició original. També se’n presenten dos, i s’interpreten els dos seguits. És la part més valorada pel jurat. Tenen una estructura de «estrofes + Estribillo» (que comparteixen els dos cuplés interpretats).

-El Popurrí: Com indica el nom, és una barreja de músiques que poden ser originals o no (és la part més llarga).

Cada composició dura uns 3 minuts aproximadament (excepte el popurri i la introducció, que són més llargs). Entre cada repertori es fan pauses llargues de preparació i una mica de representació teatral amb els personatges que representa el grup. Durant les cançons de vegades combinen la parla amb el cant. En el Popurrí i en la Presentació, que tenen una estructura més lliure, de vegades es troben referències a cançons famoses actuals (com es pot veure en l’exemple .

Cal destacar que el públic és molt actiu; sovint interactua amb els cantants, amb comentaris després de les actuacions, i quan aplaudeixen després de cada cançó fan “palmadas” amb ritmes populars, per a animar els cantants a seguir. En total, la interpretació de la Chirigota (i també de cadascuna de les altres modalitats) dura aproximadament mitja hora.

La Chirigota posseeix unes formes musicals tradicionals senzilles, com ara el pasodoble (el més present), la rumba, la sevillana, el tanguillo, la seguidilla, etc., que es poden apreciar en el repertori.

DIFERÈNCIES AMB LES ALTRES AGRUPACIONS CORALS

Les altres agrupacions corals que es presenten el dia del Carnaval són:

-Els Coros: Tenen el major número d’integrants de totes les modalitats, 45 persones que es distribueixen en tres registres principals, els tenores, les segundas i els bajos. Els instruments que els acompanyen (la plantilla s’anomena “orquesta”) són més en nombre, i també n’afegeixen d’altres com la bandúrria, el llaüt… i se’n poden afegir més, com bateria, saxo, teclat… depenent del gust del grup o de la temàtica escollida. Els Coros solen tenir un caràcter més festiu i espectacular en comparació amb les Chirigotas, que són més humorístiques i lleugeres.

-La Comparsa: Estan integrades per 14 persones, que tenen com a registres principals, els tenores, segundas, octavillas i contraaltos. Tenen els mateixos instruments principals que les chirigotas i també en poden afegir d’altres. En aquesta, els pasodobles són els més valorats. Les Comparsas solen tenir una temàtica més seriosa, commovedora o lírica, tot i que no està absent de crítiques socials.

-Els Cuartetos: Tenen el menor número d’integrants, de 3 a 5 persones que es distribueixen. El seu repertori consta d’una presentació, parodia (en lloc del pasodoble), cuplés i popurrí. Com a instrument solen cantar només amb una guitarra. El més valorat és la paròdia, en la qual acostumen a representar teatralment una història relacionada amb l’actualitat. Els Cuartetos solen tenir un caràcter encara més còmic, ja que tenen més temps de representació teatral (en la presentació i la paròdia, en el qual han de fer riure el públic) que de cant.

EXPERIÈNCIES D’UN CHIRIGOTERO: SELU GARCÍA COSSÍO

En aquesta entrevista, el chirigotero Selu García comparteix la seva experiència de 30 anys cantant Chirigotas, posant en perspectiva com ha canviat aquest món amb el pas del temps. Parla de la difusió que han aconseguit arreu del país i com aquesta fama ha fet que s’haguessin d’adaptar certes bromes (“guiños”) perquè les entengués tothom, no només el públic de Càdis; i això li sembla que fa perdre una mica l’essència de les Chirigotas. També dóna alguns consells als chirigoteros joves.

CONCLUSIONS

Hem vist que la Chirigota és un mitja d’expressió artística popular del sud d’Espanya, especialment de Càdis, que fa crítica social i política amb sentit de l’humor. És també un element d’identitat nacional de Càdis i dóna un sentit d’unitat a la societat: hem vist que el públic interactua amb els chirigoteros i qe sovint fan referències a esdeveniments del poble, cosa que es perd quan el mateix espectacle s’interpreta a altres llocs d’Espanya (com ha dit Selu García). Creiem que és una manifestació molt sana del sentit crític popular, ja que durant la dictadura va ser censurada. La seva recuperació i el seu cultiu mostren que és una tradició molt preuada pels gaditans, i trobem que és molt simpàtica i fàcil que agradi a tothom.

Com a anècdota relacionada amb el tema, malgrat no ser una Chirigota, volem mencionar una Comparsa que es va fer molt famosa a Catalunya l’any 2018 i que va commoure a molta gent. La Comparsa «Los ángeles de la guarda» del grup «Carapapas» van dedicar un dels seus pasodobles a un nen de 5 anys, en Xavi, víctima de l’atemptat de les Rambles a Barcelona del 2017. El pasodoble s’anomena «En mil pedazos», i narra el lament de l’àngel de la guarda que el custodiava per no haver-lo pogut protegir.

CONTEXT HISTÒRIC-SOCIAL DE LA CLASSE OBRERA GADITANA DURANT LA POSTGUERRA

La dècada dels anys 40 va ser una època d’adaptació a noves formes de vida imposades per les circumstàncies i per les decisions preses per la dictadura per als ciutadans espanyols de l’època. La pobresa del país, la obligada convivència entre vencedors i vençuts de la guerra del 36, les poques relacions internacionals i altres factors inundaven a la població de pors, inseguretats i resignació, tant a nivell global com a nivell local – per exemple, per antigues enemistats que anaven sorgint.

Els aliments escassejaven, i la forma “legal” i insuficient d’aconseguir aliments i productes de primera necessitat estaven regulats pel govern a través de les “cartillas de racionamiento”, però aquestes no eren les úniques limitacions imposades pel govern, sinó que els ciutadans vivien amb restriccions derivades de la dictadura com la no-llibertat de premsa, d’associació, extremada censura, religió imposada, i, entre d’altres, l’abolició dels carnavals, dels quals el punt culminant n’eren la interpretació de chirigotas, tant les de carrer (també anomenades il·legals, de caràcter més lliure) com les oficials al Teatre Manuel de Falla.

Aquests carnavals, prohibits l’any 1939 van rebre certes transformacions al pas del temps per a adaptar-se a les restriccions del moment. És així com, de forma enmascarada, es reprenen les cantades de chirigotas (amb profundes censures) l’any 1949, sota el títol de “Fiesta de los Coros”, i celebrats en una data diferent dels carnavals, fins que poc a poc van reprenent el format anterior i reincorporant-se a les celebracions de carnaval un cop les esmentades celebracions deixen d’estar prohibides.

EL PAPER DE LA DONA DURANT AQUEST PERÍODE

Com ja mencionàvem, la religió catòlica pren un pes molt important en la legislació del país durant aquesta època, provocant canvis com l’exclusivitat de realitzar matrimonis a través de l’Església o l’abolició dels divorcis. Això, juntament amb la instauració d’un nou rol per a les dones imposat pel règim franquista, provoca una gran quantitat de canvis d’ideals, incomoditats i conflictes familiars que es veuen reflectits en cobles escrites pels obrers, els quals fan referència a la dona amb “piropos, adulacions i gran quantitat de crítiques”. 

El règim franquista, a través de la instauració de la “Sección Femenina de Falange”, pren la funció d’instruir a les dones en quant a la seva nova vocació: 

“…buena hija sumisa ante el padre, buena esposa sumisa ante el marido, madre, educadora y responsable de los hijos, sobre todo de las hijas, a las cuales tenía que inculcar estas ideas para que el sexo femenino se mantuviera dócil y obediente generación tras generación.”

“…la mujer debía subordinarse en todo momento al varón que, por ley natural, detentaba el más alto rango en el seno de la familia.”

Això, tot reforçant el seu paper que havia de centrar-se en l’àmbit familiar, àmbit del qual no havien de sortir-se’n, sent les úniques sortides professionals de les dones gaditanes de classe baixa la confecció de cigarrets a la tabacalera i el servei a les cases dels més adinerats.

Els episodis de violència masclista, excusats en malestars de la població com la pobresa, la gana o la concepció del gènere femení com a sexe de moral feble (i, per tant, culpables dels deshonors de les infidelitats) no eren poc habituals. Ho reforçava, entre d’altres, el fet que en les lleis del Codi Civil de 1944 no està penat utilitzar violència contra la dona, sí es contempla el parricidi per honor, i la possibilitat de patir desterrament si una dona deshonrava el seu marit. 

Aquest maltractament dels homes cap a les dones no només es donava dins la llar sinó també a l’espai públic, sense por de represàlies per part del castigador. Hi ha registre de moltes denúncies de maltractament cap a les dones, les quals reben pallisses dels seus marits, nuvis i amants (els homes maltractats només de les seves esposes), per tant, entenem que la violència era un element habitual en el dia a dia de les classes populars.

“Como se encuentran sin una perra

y no me comen más que fideos

pues siempre andan de pelotera

y ya terminan por el boxeo…”

(Tango “Estampas Gaditanas”, 1949)

“Algunos matrimonios amargamente pasan la vida

cuando no se respetan y nadie cumple con su deber

se mientan la familia y se golpean

miles de tiestos se revolean porque no alcanza el parné…”

(Tango “Los Jazmines”, 1951)

“Con esta moda que han puesto

de que la plaza no abra el domingo, 

no hay mujeres en mi Cai

que no peleen con los maridos.

En mi casa vive una

que le han puesto un ojo como un esportón

porque había guisado con leña

porque aquél domingo no encontró carbón

ella le dice a su esposo:

Pepe, ayer tarde no se compró

porque no tengo pa un día

¿cómo quieres que tenga pa dos?.”

(Popurrí “Los Concertistas Bruzelados del siglo XX”, 1952)

Les dones, per tant, eren vistes per part dels homes a través de tres rols principals: com a objectes sexuals i de desig (amb exemples de versos sovint impregnats d’ideals masclistes, missògens i amb un fort patriarcat), com a mares honorífiques que havien dut als homes al món (com a part del “paper més important que la dona té a la vida: el paper de mare), i com a sogres criticades i vilipendiades. Alguns exemples s’inclouen a continuació:

“…Muchas mujeres vimos en el verano

paseando por la calle con gran frescura

luciendo un escote muy pronunciado

enseñando su busto hasta la cintura.

La faldita muy corta y de colorines

bordeaba el encanto de su figura

que los hombres morirían de berrenchines

con cuarenta y dos grados de calentura.”

(Popurrit “Las máscaras caprichosas”, 1954)

“…comparando a las mujeres

con los bastones.

[…]

Y la mujer de carácter 

dulce, buena y cariñosa

un firme bastón de roble

que es el apoyo del hombre

en esta vida azarosa.

[…] Y la que es respondona

dominante y gruñona

es bastón de mando

y ni a su padre

deja vivir”

(Tango “Los bastones de Caramelo”, 1958)

“A tus cabellos de plata

adorada viejecita

a tu carita verrugosa que el tiempo la marchitó,

hoy te rindo homenaje mi buena ancianita

tu que me hicistes hombre 

cuidándome con amor.

Fuistes joven hermosa, fresca y lozana,

luego madre mimosa y con gran candos,

en tus brazos tu me dormistes la nana […]”

(Tango, “El Sombrero de tres picos”, 1957

“Solo me queda mi suegra en el mundo nada más

no le entre un garrotillo y me deje descansar

cuando llega el domingo que no voy a trabajar

me coge por un oreja y me pone a aljofifar

Ay, mi suegra, mi suegra, dónde está

estará con la vecina en la esquinita

para criticar al que pasa y yo acabando de fregar

al que tenga una suegra como la tengo yo

más vale que Dios de él se acuerde

o lo coja un camión.”

(Popurrit, Los Productores de Salinas”, 1955)

LA PRESÈNCIA DE LES DONES A LES AGRUPACIONS CARNAVALESQUES

Les Chirigotas i altres agrupacions han sigut tradicionalment masculines en la seva escenificació i composició, relegant a les dones el paper tant d’espectadores com teixidores les disfresses, però sempre darrere els escenaris. Fins al 2017,només existien dues figures femenines carnavalesques, la “ninfa” i la “deessa”, dos rols que s’assignaven a dues dones joves que fossin considerades boniques i que normalment eren escollides de famílies benestants. Eren, però, dues figures simbòliques que no tenien cap actuació en el Carnaval, sinó més aviat de complement. 

El primer registre de dones que hagin participat al Carnaval cantant en una agrupació coral, però fora del Concurs celebrat al Gran Teatre de Falla, és el del grup de “Las petit’s criollas”, una murga (formació similar a la Chirigota) de l’any 1914, format íntegrament per dones i que interpretaren cançons de Palomino i López Cañamaque, un gran autor reconegut del segle XX. Van tenir molt d’èxit, aconseguint actuar fins a quinze vegades al Circo Price de Madrid.

Més tard, l’any 1928, van aparèixer “Las trovadoras modernistas”, que es feien dir com a agrupació “Conjunto coral de señoritas” (interpretant composicions de Eduardo Martínez Trujillo, amb Rafael Enrique Argüelles com a director): un cor mixt amb majoria de dones que malgrat no haver-ne rebut permís van sortir a cantar pels carrers.

Als anys 50, durant el franquisme, va sorgir el grup “Las castañuelas” (1953), una agrupació de 15 adolescents (probablement una comparsa) però que no va arribar a participar en el concurs. L’any 1969 van sorgir els grups mixtos “Mary Poppins i su conjunto” (lletra de José María Ramos Borrero, música de Francisco Mora Serván i de director José María Ramos Borrero) i la comparsa “El Show de Wald” (“Las sirenas de Cádiz”) (lletra, música i direcció d’Agustín González Rodríguez ‘Chimenea’), aquesta darrera triumfant als carrers.

Tot i així, segons Ana Barceló (presidenta del jurat del COAC), encara s’ha de perfilar bé la informació, sobretot aquella referent a les primeres representacions al segle XX.

Fins a aquest moment, doncs, s’havien presentat algunes dones als carrers gaditans en agrupacions il·legals (anomenades així perquè estaven fora de l’oficialitat del Gran Teatre de Falla i tenien més llibertat d’expressió i crítica satírica). Encara, però, no havien sorgit com a lletristes, compositores o directores, ni participant al gran concurs al Teatre de Falla. 

ANYS 80

A la dècada dels anys 80 va haver un auge de la formació coral, i van començar a aparèixer les primeres agrupacions mixtes (homes i dones) i íntegrament de dones al Gran Teatre de Falla, així com també les primeres composicions fetes per dones al Concurs.

La primera chirigota formada íntegrament per dones va ser la de “Las molondritas”, de l’any 1980. El grup es va presentar a les portes del Gran Teatre de Falla ( que en aquella edició donava suport a altres grups que es queixaven contra un membre del jurat per unes declaracions que havia fet), i això, sumat a la repercussió mediàtica que va tenir (per la presència de la TVE), va causar una gran polèmica. L’equip del Gobierno del Ayuntamiento de Cádiz, les va convidar a actuar a la Final del concurs (fora de la competició), sent el primer grup femení en actuar al Teatre i van permetre que a partir de llavors la normativa permetés a grups femenins de participar al concurs.

Així van començar a aparèixer poc a poc grups mixtos i femenins que van pujar als escenaris, alguns amb composicions de dones.

ADELA DEL MORAL

Un dels màxims referents de dones pioneres és Adela del Moral (Cádiz, 1953), “la pionera del tango”, la primera dona que va participar i composar música per a un cor mix al Gran Teatre de Falla. Ha sigut també la primera dona en Rebre l’Antifaç d’Or l’any 2022, un premi otorgat a aquelles persones que han tingut un paper molt important en el Carnaval de Cádiz. L’any 1981 va escriure el primer tango per al cor mix “Los mariscadores gaditanos”, que va ser rebut molt bé pel públic malgrat la seva incredulitat davant el fet que la música fos d’una dona. Més tard va escriure la música pel cor mix “Watussi”, que va passar a la final, i per altres agrupacions corals. 

ALTRES COMPOSITORES I AGRUPACIONS A DESTACAR

La primera comparsa de dones íntegrament femenina que va participar al Concurs va ser “Las favoritas del Sultan” (l’any 1984). Altres grups també íntegrament femenins que li van seguir als següents anys són: “Can Can” (1984), “La corte del Faraón” (1985), “Por tanguillos” (1986), “Hombres” (1987), “Brujería” (1988), “Al compás de un pasodoble” (1989), “El mesón de la piconera” (2002), “Rompiendo cadenas” (2003), “Las aceituneras” (1989). Algunes d’aquestes comparses van ser escrites per Carmen Jódar Domínguez, i altres noms a destacar d’autores no tan reconegudes són Antonia Utrera Domínguez o Mari Chari de Barbate.

REACCIONS

Les reaccions a la incorporació de la dona a la celebració del Gran Teatro de Falla van ser de sorpresa, de rebuig d’una banda, i de més fàcil acceptació d’una altra. Segons Adela del Moral, el públic de carrer va ser més acollidor que el del Teatre, ja que al carrer als qui els hi desagrada una agrupació poden anar-se’n en qualsevol moment i també hi ha més llibertat expressiva en les agrupacions. Des de la seva experiència, explica que sentia escalf per part del públic de la plaça, però que al Teatre de Falla hi va haver mostres de menyspreu i discriminació. Per part del públic, es van sentir insults greus fins i tot en presència de les càmeres de la TVE a la final del 1986. Explica que en aquella dècada “a las mujeres las insultaban en el escenario, las llamaban putas y las mandaban a fregar”. A l’hora de jutjar a “Los mariscadores gadaitanos” el jurat comentava que allò no era un cor, sinó una sarsuela, indicant que era un ambient tancat també artísticament. Malgrat tot, Adela defensa que “la dona és capaç de fer el ximple tant com un home”. 

Pel que fa a las Molondrines, expliquen també la seva experiència. Diuen que també menyspreaven els seus marits: El marit de Rosario Mateos, un dels impulsors del grup explica: «Nos cayó un chaparrón bueno a los maridos… de hecho nos llamaban ‘Los cabrones del 80’, eran otros tiempos. Pero nosotros éramos unos cachondos y nos daba igual. Eso sí, había varios a los que no…». 

ACTUALITAT

Tal com hem anat veient, les chirigotas han anat rebent transformacions al llarg del temps, gràcies a personatges com Adela del Moral (la qual va obrir les portes a noves compositores de Chirigotas, comparsas, coros i cuartetos, i a que es presentessin grups femenins al concurs del Gran Teatro de Falla), per a adaptar-se a les noves corrents i deixar enrere les herències perjudicials, algunes de les quals malauradament, per tractar-se d’un estil d’art d’expressió popular i tradicional, encara costa deixar enrere.

Estudis actuals (com el Treball de Fi de Master “Participación de las mujeres en el carnaval de Cádiz”, per M. E. Crespo, 2022) ens parlen sobre la permanència d’actituds i patrons masculins envers les dones de la següent manera:

“El piropo arraigado en este tipo de coplas, se crea en base a los valores de género proyectando una imagen de la mujer idílica, sentimental e idealizada de mano de voces masculinas. El piropo a la mujer gaditana sigue vigente en muchas de las coplas actuales siendo un residuo de la “caballerosidad” superficial propia del patriarcado.”

També hem trobat romanents d’aquestes herències en el fet que encara s’estilen patrons de crítica cap al comportament de la dona com a part principal de l’expressió masculina a les chirigotas, com per exemple en la coneguda “Lo que diga mi mujer” (Selu, 2004).

D’aquest video en podem fer una doble lectura, en la qual, tot i representar un home subjugat a la voluntat de la seva dona, manté a la dona en el paper de principal responsable de les tasques familiars i de la llar, les quals delega parcialment en l’home, coartant així la llibertat d’ell de fer el que desitjaria i convertint-se en víctima per la imposició de tasques que, segons sembla sentir ell, no li correspondrien. 

OPINIÓ PERSONAL

Les representacions que es segueixen realitzant al Teatro Manuel de Falla com a part del COAC (Concurso Oficial de Agrupaciones del Carnaval de Cádiz), segueixen estant protagonitzades majoritàriament per homes. 

Enquestes realitzades com a part del TFM mencionat anteriorment, afirmen que la opinió popular de les dones gaditanes és que no hi ha igualtat en el percentatge de participació d’homes i dones al COAC. També expressen desigualtat, tot i que en menor mesura, en la participació equilibrada d’homes i dones en les agrupacions carnavalesques de carrer, així com en la seva participació dins els òrgans de presa de decisions de les organitzacions carnavalesques.

Altres fonts, com les expressades per “Las niñas de Cadiz” en la seva entrevista realitzada per Anagnórisis l’any 2021, afirmen que el fet de ser dones les mateixes que interpretaven, creaven, gestionaven, produïen, etc. els seus espectacles, van trobar gent que, a posteriori, els reconeixia que no creien que el seu projecte sortiria endavant, així com també comparteixen la sensació de sentir-se minusvalorades per programadors i institucions per motius de gènere. Afirmen que: “para llegar a los mismos lugares a nosotras nos toca sudar tres o cuatro veces más.”

Com a aspectes positius a destacar, mencionar el sorgiment de grups de chirigoteres, comparsistes i coristes com “We Can do Carnaval” de Marta Ortiz Deusto (que es va classificar 4a en l’edició de 2022), “Cádiz Woman” de Susana Ginesta, “Las Niñas de las Botas de Agua” d’Ana Magallanes, Rocio Segovia —la pequeña de las López Segovia—, “Las Ibéricas”, “La Chirirroja”, las de “Blanca Flores”, las “Juanis Joplin”…  formats per dones que tracten temes feministes en defensa a les llibertats i a la igualtat de gènere, i l’abolició l’any 2017 de la figura de les “Diosas y Ninfas” (derivades de la tradicional figura de “Reina de las Fiestas”) la qual havia derivat en un exhaustiu concurs de bellesa que mantenia el paper de la dona com a passiu i desitjable. 

Per tant, concluim que, tot i que la participació de les dones en aquest acte cultural tant important, com els patrons masculins i femenins expressats en ell, estan, de moment, molt limitats, hi està havent una reflexió en quant a l’assumpte a nivell popular i s’estan veient petites intencions de transformació que, a llarg termini poden arribar a quallar en una igualtat real entre homes i dones.

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

Web d’informació sobre les Chirigotas [en línia] (actualitzada per darrer cop: 2016). Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.chirigotas.com/

«Carnaval de Cádiz» (2023). Web del Patronato Provincial de Turismo de Cádiz [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.cadizturismo.com/eventos/carnaval-de-cadiz

«Las chirigotas de Cádiz, primer premio de los mejores carnavales según Condé Nast Traveler»(2020, 24 de gener). Diario de Cádiz [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.diariodecadiz.es/diario_del_carnaval/chirigotas-Cadiz-Conde-Nast-Traveler_0_1431157363.html

«La chirigota “No aguantamos más vamos de impacientes” actuará en El Puerto el jueves 27» (2022, 23 de novembre). Portal web de l’Ayuntamiento de El Puerto de Santa María [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.elpuertodesantamaria.es/contenido/18818/la-chirigota-?no-aguantamos-mas-vamos-de-impacientes?-actuara-en-el-puerto-el-jueves-27#content_pos

Funes, Ada. «Qué son las chirigotas: origen e historia» (2020, 7 de febrer). El español [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.elespanol.com/como/chirigotas-origen-historia/465203847_0.html

«¿Cuál es la diferencia entre chirigotas, cuartetos y comparsas?» (2022, 1 de juny). Marca [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a:https://www.marca.com/tiramillas/actualidad/2022/06/01/62978fc8ca47418e678b45c2.html

Islamúsica (2019, 26 de febrer). Entrevista a Selu García Cossío – 30 años chirigotas – Islamúsica [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=xNTEKjhJlf8&t=56s

Carnaval Carnaval (2017, 24 de febrer). Cuplés de las chirigotas que han pasado a la Final COAC 2017 Cádiz [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=rO8WjMxyxeE

ONDA CÁDIZ CARNAVAL (2022, 22 de maig). Chirigota, A vivir que son dos días – Preliminares [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=wA6lp5g12lE

Celu (2018, 6 de febrer). Los ángeles de la guarda – Semifinales – Segundo Pasodoble [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=lWrHypniAkQ

«Mujeres de calle y letra» (2020, 21 de febrer). El salto diario [en línia]. Data de consulta: Desembre 17, 2022. Disponible a: https://www.elsaltodiario.com/carnaval-cadiz/mujeres-calle-letra-chirigota-genero

«Las Molondritas: La primera (y única) chirigota de mujeres en el Falla» (2019). La voz digital [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://carnaval.lavozdigital.es/noticia/las-molondritas-chirigota-mujeres-falla-cadiz/?amp=1

«Mujeres en el carnaval de Cádiz: pocas en el concurso y muchas en la calle» (2020, 29 de febrer). El diario.es [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/mujeres-carnaval-pocas-concurso-muchas_1_1112243.html

«El futuro de la mujer en el Carnaval de Cádiz». Código Carnaval [en línia]. Data de consulta: Desembre 16, 2022. Disponible a: https://www.codigocarnaval.com/articulos/la-mujer-en-el-carnaval-de-cadiz/

«’We can do… Carnaval!’, la comparsa feminista formada por mujeres que está triunfando en Cádiz» (2022, 2 de juny). El español [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://www.elespanol.com/mujer/actualidad/20220602/we-carnaval-comparsa-feminista-formada-triunfando-cadiz/676932491_0.amp.html

«Otras mujeres protagonistas en el COAC 2022 que son presente y futuro del Carnaval de Cádiz» (2022, 3 de juny). Diario de Cádiz [en línia]. Data de consulta: Desembre 15, 2022. Disponible a: https://www.google.com/amp/s/www.diariodecadiz.es/diario_del_carnaval/mujeres-protagonistas-COAC-presente-futuro-Carnaval-Cadiz-video_0_1689431546.amp.html

«La murga que hizo historia» (2014, 18 de febrer). La voz digital [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://carnaval.lavozdigital.es/noticia/la-murga-que-hizo-historia/?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F

«Auténticas octavillas del Carnaval de Cádiz» (2015, 18 de gener). La voz digital [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://carnaval.lavozdigital.es/noticia/autenticas-octavillas-del-carnaval-de-cadiz/

Moreno Tello, Santiago (2006): La clase obrera gaditana (1949-1959). Una Historia Social a través de las fuentes populares. Cádiz: Universidad de Cádiz. Servicio de publicaciones, pg. Disponible en línia a: https://books.google.es/books?id=xLXMoS4p-p8C&pg=PA150&lpg=PA150&dq=las+casta%C3%B1uelas+chirigotas+femenina&source=bl&ots=2m46XO6L9w&sig=ACfU3U2h1Jq5VN9CFvxgJGY47D4ViUT6HA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi4946z3oP8AhXY4YUKHRAADLA4ChDoAXoECBQQAw#v=onepage&q=las%20casta%C3%B1uelas&f=false

Rafael Zaragoza (2020, 17 de febrer). Entrevista a Adela del Moral 18/11/2016 [Vídeo]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=Gpn0Q072N9I

«Entrevista a Las Niñas de Cádiz: del teatro a la calle y de la chirigota a la tragedia» (2021, desembre). Anagnórisis. Revista de investigación teatral, Número 24, B-16254-2011 ISSN 2013-6986. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/8184139.pdf

Carnaval de Pablo (2011, 24 de novembre). Chirigota «Lo que diga mi mujer» (2004) – Actuación en la Final y Repertorio completo [Vídeo]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=LdZmuGQSFjs&ab_channel=CarnavaldePablo

«Participación de las mujeres en el carnaval de Cádiz» (2022, 13 de juliol). Universitat de Jaume I. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/198529/TFM_2022_Crespo_Espinosa_Mari%cc%81a%20Eugenia.pdf?sequence=1&isAllowed=y

«Agrupaciones «ilegales» o «callejeras» del carnaval de Cádiz» (2012, març). Universidad de Sevilla. Data de consulta: 20/12/2022. Disponible a: https://www.ankulegi.org/wp-content/uploads/2012/03/1208Al-Jende.pdf

«Adela del Moral, primera mujer que recibe el Antifaz de Oro de Cádiz: “Los hombres me dicen que ya era hora”» (2022, 10 de gener). El diario.es [en línia]. Data de consulta: Desembre 20, 2022. Disponible a: https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/adela-moral-primera-mujer-recibe-antifaz-oro-cadiz-hombres-dicen-hora_1_8631402.html

«Adela del Moral, primera mujer Antifaz de Oro: «Me habría encantado sacar una chirigota en el Falla»» (2022, 8 de gener). La voz del sur.es [en línia]. Data de consulta: Desembre 20, 2022. Disponible a: https://www.lavozdelsur.es/la-voz-seleccion/entrevistas/adela-moral-primera-mujer-antifaz-oro-carnaval-cadiz_270276_102.html

«La mujer comparsista» (2018, 10 de setembre). El mundo de la comparsa blog [en línia]. Data de consulta: Desembre 20, 2022. Disponible a: http://elmundodelacomparsa.blogspot.com/2018/03/la-mujer-comparsista.html

ONDA CÁDIZ CARNAVAL (2022, 4 de juny). Comparsa, We can do Carnaval – Gran Final [Vídeo]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Desembre 19, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=mHLrLP2lEVk