Chirigotas de Cádiz

Clara Pardo i Ruth Garcia

Chirigota «La maldición de la lapa negra», Concurso Oficial de Agrupaciones Carnavalescas de Cádiz (2019)

Chirigota «A vivir que son dos días», Concurso Oficial de Agrupaciones Carnavalescas de Cádiz (2022)

Una Chirigota pot definir-se com a una agrupació coral carnavalesca que es canta pels carrers. Es tracta d’una mena de “coplillas” en les quals es canta recitant, com una espècie de monòleg cantat, centrat en temes diversos però sobretot en temes actuals: política, relacions, costums, famosos… Les quals participen en concursos de Chirigotas en els que són valorats principalment tres aspectes: la representació, la qualitat musical i el vestuari. 

El seu objectiu principal és fer riure al públic, això sí, a través de la crítica stírico-humorística.

Les Chirigotas són considerades agrupacions musicals pròpies d’Espanya, sobretot del Carnaval de Càdis, on són més famoses. Allà és on se celebra el Concurso Oficial de Agrupaciones Carnavalescas (COAC), que es realitza al Gran Teatro Falla, després de les rues dels carrers. 

BREU HISTÒRIA

Algunes fonts destaquen que la Chirigota té els seus orígens des del segle XVI però no oficialment amb el nom de “Chirigota” sinó amb diferents varietats que se li atorgaren durant l’època. Tot i això, existeixen dades de que en l’any 1884 l’alcalde Eduardo Genovés, durant el carnaval de Càdis, va publicar una ordenança reglamentant les agrupacions carnavalesques, incloent la Chirigota.

Amb el pas del temps, la Chirigota va anar convertint-se en el plat fort dels carnavals de Càdis, Albacete, Badajoz, Màlaga i Santa Cruz de Tenerife (on sovint s’anomena “murga» a la Chirigota), arribant aquests a ser decretats d’interés turístic internacional i transmesos per diferents cadenes de ràdio i televisió.

Amb l’esclat de la guerra civil es va suspendre el Carnaval i es va prohibir durant el règim franquista fins l’any 1948. A partir d’aquell any es va reprendre la celebració, malgrat tenir-ne moltes restriccions. Durant aquella dècada destaca la figura Paco Alba, un gan compositor de Chirigotas i Comparsas, i que fou un gran exponent de la època. A partir de 1967 comença a créixer la popularitat de la Chirigota i a partir de 1977 s’aboleixen les restriccions i censures prèviament imposades.

 

Mapa de les zones d’Espanya on s’interpreta la Chirigota

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

VEUS

La Chirigota s’interpreta per un grup de 12 persones aproximadament que canten en diferents registres:

-El Tenor: La veu de la melodia principal, cantada en un registre mitjà.

-La Segunda: Una veu que està una tercera per sota de la melodia principal.

-El Contraalto: La veu més aguda, que canta en una quinta per sobre de la melodia principal.

A més d’aquests tres registres principals, en la resta d’agrupacions corals i, de vegades, en algunes Chirigotas, n’hi ha dos més:

-El Bajo: La veu més greu, que normalment canta la melodia principal a octava baixa.

-La Octavilla: Una veu que està una tercera per sobre de la melodia principal. Tot i que en general fan aquests intervals, de vegades varien el patró intervàl·lic, i per exemple, trobem que de vegades la Octavilla fa una segona per sobre del tenor en els pasodobles.

L’estil en què canten és tradicional: una veu projectada, forta, i amb un vibrato ample. A més a més. la veu està treballada, ja que es nota que l’afinació és precisa i es fan canvis de dinàmica i de “color” musical depenent de la lletra de les cançons. En general el cant és sil·làbic (amb ornamentacions) i les veus són homorrítmiques (totes canten els mateixos ritmes).

INSTRUMENTS

Els instruments que acompanyen les veus són principalment:

-La guitarra (solen ser dues)

-La caixa i el bombo

-El xiulet de canya (pito de caña) o kazoo (que duen tots els cantans)

Altres instruments presents en les altres modalitats són: el tambor, la bandúrria, el llaüt i les claus.

ESTRUCTURA

La Chirigota s’estructura en 4 parts:

-La Presentació: La primera composició a interpretar, que pot ser original o no. 

-El Pasodoble: Una composició que ha de ser original. Pel concurs, se’n presenten dos per a classificar-se.

-El Cuplé: Una altra composició original. També se’n presenten dos, i s’interpreten els dos seguits. És la part més valorada pel jurat. Tenen una estructura de «estrofes + Estribillo» (que comparteixen els dos cuplés interpretats).

-El Popurrí: Com indica el nom, és una barreja de músiques que poden ser originals o no (és la part més llarga).

Exemples de Cuplés, Chirigotas de la fase Final del Concuro de Agrupaciones Carnavalescas de Cádiz (2017)

Cada composició dura uns 3 minuts aproximadament (excepte el popurri i la introducció, que són més llargs). Entre cada repertori es fan pauses llargues de preparació i una mica de representació teatral amb els personatges que representa el grup. Durant les cançons de vegades combinen la parla amb el cant. En el Popurrí i en la Presentació, que tenen una estructura més lliure, de vegades es troben referències a cançons famoses actuals (com es pot veure en l’exemple .

Cal destacar que el públic és molt actiu; sovint interactua amb els cantants, amb comentaris després de les actuacions, i quan aplaudeixen després de cada cançó fan “palmadas” amb ritmes populars, per a animar els cantants a seguir. En total, la interpretació de la Chirigota (i també de cadascuna de les altres modalitats) dura aproximadament mitja hora.

La Chirigota posseeix unes formes musicals tradicionals senzilles, com ara el pasodoble (el més present), la rumba, la sevillana, el tanguillo, la seguidilla, etc., que es poden apreciar en el repertori.

DIFERÈNCIES AMB LES ALTRES AGRUPACIONS CORALS

Les altres agrupacions corals que es presenten el dia del Carnaval són:

-Els Coros: Tenen el major número d’integrants de totes les modalitats, 45 persones que es distribueixen en tres registres principals, els tenores, les segundas i els bajos. Els instruments que els acompanyen (la plantilla s’anomena “orquesta”) són més en nombre, i també n’afegeixen d’altres com la bandúrria, el llaüt… i se’n poden afegir més, com bateria, saxo, teclat… depenent del gust del grup o de la temàtica escollida. Els Coros solen tenir un caràcter més festiu i espectacular en comparació amb les Chirigotas, que són més humorístiques i lleugeres.

-La Comparsa: Estan integrades per 14 persones, que tenen com a registres principals, els tenores, segundas, octavillas i contraaltos. Tenen els mateixos instruments principals que les chirigotas i també en poden afegir d’altres. En aquesta, els pasodobles són els més valorats. Les Comparsas solen tenir una temàtica més seriosa, commovedora o lírica, tot i que no està absent de crítiques socials.

-Els Cuartetos: Tenen el menor número d’integrants, de 3 a 5 persones que es distribueixen. El seu repertori consta d’una presentació, parodia (en lloc del pasodoble), cuplés i popurrí. Com a instrument solen cantar només amb una guitarra. El més valorat és la paròdia, en la qual acostumen a representar teatralment una història relacionada amb l’actualitat. Els Cuartetos solen tenir un caràcter encara més còmic, ja que tenen més temps de representació teatral (en la presentació i la paròdia, en el qual han de fer riure el públic) que de cant.

EXPERIÈNCIES D’UN CHIRIGOTERO: SELU GARCÍA COSSÍO

En aquesta entrevista, el chirigotero Selu García comparteix la seva experiència de 30 anys cantant Chirigotas, posant en perspectiva com ha canviat aquest món amb el pas del temps. Parla de la difusió que han aconseguit arreu del país i com aquesta fama ha fet que s’haguessin d’adaptar certes bromes (“guiños”) perquè les entengués tothom, no només el públic de Càdis; i això li sembla que fa perdre una mica l’essència de les Chirigotas. També dóna alguns consells als chirigoteros joves.

CONCLUSIONS

Hem vist que la Chirigota és un mitja d’expressió artística popular del sud d’Espanya, especialment de Càdis, que fa crítica social i política amb sentit de l’humor. És també un element d’identitat nacional de Càdis i dóna un sentit d’unitat a la societat: hem vist que el públic interactua amb els chirigoteros i qe sovint fan referències a esdeveniments del poble, cosa que es perd quan el mateix espectacle s’interpreta a altres llocs d’Espanya (com ha dit Selu García). Creiem que és una manifestació molt sana del sentit crític popular, ja que durant la dictadura va ser censurada. La seva recuperació i el seu cultiu mostren que és una tradició molt preuada pels gaditans, i trobem que és molt simpàtica i fàcil que agradi a tothom.

Com a anècdota relacionada amb el tema, malgrat no ser una Chirigota, volem mencionar una Comparsa que es va fer molt famosa a Catalunya l’any 2018 i que va commoure a molta gent. La Comparsa «Los ángeles de la guarda» del grup «Carapapas» van dedicar un dels seus pasodobles a un nen de 5 anys, en Xavi, víctima de l’atemptat de les Rambles a Barcelona del 2017. El pasodoble s’anomena «En mil pedazos», i narra el lament de l’àngel de la guarda que el custodiava per no haver-lo pogut protegir.

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

Web d’informació sobre les Chirigotas [en línia] (actualitzada per darrer cop: 2016). Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.chirigotas.com/

«Carnaval de Cádiz» (2023). Web del Patronato Provincial de Turismo de Cádiz [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.cadizturismo.com/eventos/carnaval-de-cadiz

«Las chirigotas de Cádiz, primer premio de los mejores carnavales según Condé Nast Traveler»(2020, 24 de gener). Diario de Cádiz [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.diariodecadiz.es/diario_del_carnaval/chirigotas-Cadiz-Conde-Nast-Traveler_0_1431157363.html

«La chirigota “No aguantamos más vamos de impacientes” actuará en El Puerto el jueves 27» (2022, 23 de novembre). Portal web de l’Ayuntamiento de El Puerto de Santa María [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.elpuertodesantamaria.es/contenido/18818/la-chirigota-?no-aguantamos-mas-vamos-de-impacientes?-actuara-en-el-puerto-el-jueves-27#content_pos

Funes, Ada. «Qué son las chirigotas: origen e historia» (2020, 7 de febrer). El español [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.elespanol.com/como/chirigotas-origen-historia/465203847_0.html

«¿Cuál es la diferencia entre chirigotas, cuartetos y comparsas?» (2022, 1 de juny). Marca [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a:https://www.marca.com/tiramillas/actualidad/2022/06/01/62978fc8ca47418e678b45c2.html

Islamúsica (2019, 26 de febrer). Entrevista a Selu García Cossío – 30 años chirigotas – Islamúsica [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=xNTEKjhJlf8&t=56s

Carnaval Carnaval (2017, 24 de febrer). Cuplés de las chirigotas que han pasado a la Final COAC 2017 Cádiz [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=rO8WjMxyxeE

ONDA CÁDIZ CARNAVAL (2022, 22 de maig). Chirigota, A vivir que son dos días – Preliminares [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=wA6lp5g12lE

Celu (2018, 6 de febrer). Los ángeles de la guarda – Semifinales – Segundo Pasodoble [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta: Novembre 22, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=lWrHypniAkQ

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s