Elias Fernandez i Pau Anduix
ESMUC 2021-2022
L’Artur Blasco va néixer el 5 de novembre del 1933 a Barcelona (Originari de Moianès).
L’any 1953 va ingressar a la Universitat Central de Barcelona (Facultat de Ciències) on anys més tard s’hi va llicenciar en Biologia.
Posteriorment, va residir uns anys de la seva vida a Suècia i Islàndia amb estades temporals a Barcelona. En aquest temps es dedicà a la traducció d’autors suecs al castellà per encàrrec de les editorials Seix i Berral i Vicens Vives, de Barcelona.
El 1965 comença des d’Arsèguel i La Seu d’Urgell els treballs de recerca i recuperació de l’acordió diatònic i els seus cent anys de presència en la música popular i tradicional del Pirineu. L’any 1981 rep el suport institucional per assolir aquest objectiu, arran d’una ponència presentada sobre aquest projecte al «I Congrés de Cultura Tradicional i Popular de Catalunya», organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, celebrat al Palau de Congressos de Montjuïc de Barcelona.
L’any 1996 inicia la recerca basada en treballs de camp, sobre el cançoner de tradició oral al Pirineu, amb un recull de 1500 cançons de 400 cantants informants de 235 pobles i caserius de la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, La Noguera, Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà, Solsonès, Ripollès i la Garrotxa. Aquest treball -textos, partitures i fitxes-, el comença a editar l’any 1999 en forma d’una col·lecció de 12 volums, amb el títol genèric de «A peu pels camins del cançoner».
El 1976 funda a Arsèguel (Alt Urgell), el festival internacional de música popular i tradicional d’acordió «Trobada amb els acordionistes del Pirineu» amb intercanvis de músics i músiques tradicionals d’acordió amb diversos països d’Europa, Rússia, països de l’Est i Amèrica, basat en convenis de col·laboració, com els festivals «Carrefour Mondial de l’Accordéon» de Montmagny (Quebec) i «Ivan Mallinin», de Novosibísk (Sibèria-Rússia).
L’any 1988 funda el Museu de l’acordió d’Arsèguel, amb conveni a partir de l’any 2011 amb el Museu Etnològic de Barcelona, a través de l’institut, a través de l’institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
El 1989, per encàrrec del Comissariat del Mil·lenari de Catalunya, edita una mostra dels seus treballs de camp sobre el cançoner de tradició oral del Pirineu, en forma de sis discs de vinil i llibret de textos i partitures, amb el títol Rosa Vermella, rosa galant.
La resta de la seva trajectòria està repleta de premis i reconeixements per tot el treball i esforç realitzat al llarg de la seva vida, com per exemple, el «premi Nacional de Música Popular» l’any 1994, de la Generalitat de Catalunya, per les seves activitats en la recerca de música tradicional, entre molts altres.
A continuació, explicarem l’impacte que ha tingut la recerca i recuperació de l’Artur Blasco en el món tradicional als Pirineus Catalans mitjançant unes entrevistes al mateix Artur Blasco, intèrprets d’acordió i altres instruments tradicionals al Pirineu, pedagogues i musicòlogues, totes elles involucrades en el món folk, en conseqüència al treball que ha realitzat l’Artur Blasco, tant a l’àmbit pedagògic com interpretatiu. Així mateix observarem la difusió de la música folklòrica i els llocs de treball que ha generat, juntament amb l’evolució de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel, que ha passat d’un petit concert de poble a un festival internacional.
VÍDEO
ÍNDEX
MINUTATGE TEMA
00:00:16-00:02:25 Context i com va conèixer l’acordió.
00:02:26-00:12:59 Projecte de recerca i recuperació de l’acordió i com ha repercutit.
00:13:00-00:20:02 El treball del cançoner i com ha servit.
00:20:03-00:21:36 El paper de l’acordió diatònic a la societat.
00:21:37-00:29:30 Inicis i repercussió de la “Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel”
00:29:31-00:35:25 Promoció de la música folk.
00:35:26-00:44:58 Progrés fins a l’escola folk.
00:44:59-00:47:57 Utilització del material recuperat per l’Artur
00:47:58-01:00:33 Futur de l’acordió i de la recerca de la música tradicional
01:00:34-01:07:28 Altres instruments recuperats
RESUM
Com conclusió d’aquest projecte podríem dir que, encara que a algunes de les persones entrevistades tenen la seva pròpia visió i formació al món interpretatiu i pedagògic, el treball de l’Artur Blasco ha sigut imprescindible com a desenvolupador de l’acordió diatònic als Pirineus, i tot el material recuperat els ha servit com a eina per tal de «fonamentar» la seva pròpia trajectòria.
L’Artur ens ha introduït el seu context i totes aquelles barreres per les quals va haver d’enfrontar-se, a més d’aquelles accions que va realitzar.
Amb l’aportació de totes les persones entrevistades, hem aconseguit conèixer una visió global i oberta dels projectes elaborats per l’Artur, i com aquest, influència (avui en dia) als joves intèrprets i pedagogues als seus projectes.
Amb les breus entrevistes de persones professionals involucrades en el món folk, hem observat la difusió de la música folklòrica i els llocs de treball que ha generat, juntament amb l’evolució de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel, que ha passat d’un petit concert de poble a un festival internacional.
L’Anna Costal ens ha explicat les dificultats que es pot trobar tota aquella persona que fa una recuperació i recerca, i com els futurs deixebles, deuen continuar ampliant tot aquest procés realitzat per l’Artur.
La Cati Plana ens ha donat una visió als camps interpretatius i docents, de com el treball de l’Artur en la recuperació de l’acordió ha sigut fonamental en l’evolució del mateix i dels intèrprets, i encara que hi ha més repertori recuperat al cançoner, queda un gran futur per publicar repertori de l’acordió. També en parla al voltant de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.
L’Isidre Pelàez parla al voltant del primer contacte amb l’Artur, com es va formar l’escola Folk, i com això ha influït en la promoció dels joves intèrprets a la música tradicional, fomentant l’interès amb aquest instrument i amb tots aquells que tenen a veure amb la música folk.
Amb l’Arnau Obiols obtenim informació sobre aquells instruments que va recuperar l’Artur (a banda de l’acordió), i com, gràcies a ell, els va poder aprendre i utilitzar als seus projectes musicals. També comenta aspectes respecte a la música folk. A més, comenta aspectes pel que fa a la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.
L’Artur, als seus vuitanta-vuit anys continua investigant, promovent i executant projectes, sent una memòria viva i una font d’informació única. A més de tota aquella informació que disposa a la seva memòria, s’ha preocupat de documentar i enregistrar tot allò que sap i coneix, sent un referent per totes aquelles persones que estimen la música dels Pirineus Catalans.
ENTREVISTES
-Artur Blasco i Giné: Autor
-Cati Plana i Cerdà : Intèrpret i pedagoga
-Isídre Pelàez (Tito) : Director escola Folk
-Arnau Obiols i Campi: Intèrpret
-Anna Costal i Fornells: Musicòloga