El revival de la Flama del Canigó com un element reivindicador de la cultura catalana

Si pensem en una cultura del mediterrani en la qual hi hagi hagut el fenomen cultural del revival ens trobem davant la festivitat de la Flama del Canigó. Té lloc ens els territoris que anomenem Països Catalans, els quals comprenen Catalunya, València, les Illes Balears, una petita part de l’est d’Aragó, i del sud de França. Una altra informació rellevant si volem estudiar aquesta tradició és el període quan es realitza, que és just al solstici d’estiu que té lloc entre el 22 i 23 de juny.

Però no podem parlar d’aquesta festivitat sense parlar de l’element essencial que s’esmena en el seu nom, el foc. Aquesta tradició comença amb la renovació del foc del cim del Canigó, als Pirineus i es finalitza quan aquest foc (metafòricament i literalment), encén les fogueres de la nit de Sant Joan. Aquest acte no tindria lloc sense l’ajuda dels voluntaris, que són els encarregats de repartir el foc per tots els territoris, com bé es pot observar a la imatge. Aquesta manifestació cultural es pot relacionar amb d’altres que també impliquen l’ús del foc i se situen la mateixa nit del solstici d’estiu com les falles d’Isil o la crema d’Eth Hare de la Vall d’Aragó.

És important parlar del fet que aquesta tradició va haver de passar a la clandestinitat per raons polítiques com és la dictadura franquista. En aquest cas va passar a la clandestinitat, però no va deixar de ser un símbol de pervivència de la cultura catalana i es va anar escampant per tots els territoris de parla catalana fins a arribar al País Valencià.

Si ens centrem en les característiques musicals i el paper de la música en l’activitat, la podem relacionar amb la festivitat de Sant Joan, on la música sí que té un paper molt important. En aquestes activitats festivitats la banda sonora que se sol sentir és la de música dels Països Catalans. Però a què ens referim ven bé quan parlem d’aquest concepte? Hi ha una música dels Països Catalans així com podem parlar d’una música del Mediterrani? N’hi hagi una o no, és un tema interessant des de la musicologia. Com que és una tradició en la qual no hi ha gaire bibliografia sobre el paper de la música, ja que és un tema que no s’ha estudiat, trobo curiós anomenar l’aportació d’un company de classe que va anomenar que ell havia participat diverses vegades en aquesta tradició i mentre es feia camí per repartir la flama, els acompanyava una furgoneta amb altaveus en la qual posaven, com he comentat música típica catalana i també em va ressaltar la Cobla Catalana dels Sons Essencials i La Coixinera.

El valors i significats que s’atribueixen a l’activitat quant a expressió d’una “tradició” del Mediterrani hem de comentar que té molt a veure amb la reivindicació d’una cultura. Actualment, hem de relacionar aquesta tradició amb la situació política actual ja la Flama del Canigó va arribar al Parlament de Catalunya on va ser rebuda pel president de la Generalitat i el president de Parlament. Si reflexionem sobre aquesta festivitat, podem veure una clara manifestació de la identitat d’una cultura, ja que la flama es relaciona amb l’element del foc que presenta una simbologia de persistència.

Referències

https://sites.google.com/site/massiscanigo/

https://web.omnium.cat/ca/projectes/flama-canigo

https://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/259429

la flama a Reus, Recollint. “La flama del Canigó.”

Ibáñez, J., Ibáñez, L., & Gratacòs, E. (2014). La flama del Canigó-La flamme du Canigou. Trobades Culturals Pirinenques, (10), 219-226.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s