Albert López
Esmuc 2019-2020
La rambla catalana és un gènere musical que neix a mitjans dels anys 50 a partir de la comunitat gitana. Compta amb clares influències de la música llatina y tambe del rock and roll.
La rumba catalana neix a la ciutat de Barcelona principalments en els barris de gràcia, hostafrancs y al carrer de la Cera del raval ja que allà hi ha hagut històricament una comunitat gitana.
Durant la postguerra a Barcelona estava de moda que a les sales de festa actuessin grups de música cubana i porto-riquenya y la rumba catalan es va començar a generara als camerinos, festes i a les places on es juntaven els gitanos a tocar amb els músics cubans que venien de gira per Europa.
Els músics llatins aportaven l’estructura y els ritmes llatins com el “son” i la “guaracha” y els gitanos aporten el “cante flamenco” y el ritme de guitarra més representatiu d’aquest estil, el ventilador.
Podríem dir que la rumba catalana va néixer en un ambient festiu i això es nota en la seva energia y ritme. Es una música creada per ballar i divertir-se.
Caraterístiques musicals importants:
- En primer lloc i el més característic de tots és el ritme de guitarra que s’anomena “El ventilador” en el cual la mà dreta rasca les cordes y colpeja la tapa de la guitarra per reforçar la rítmica de la cançó
- L’ús de veus amb caràcter flamenc en les cançons. Això és degut a que és també una música surgida de la etnia gitana. En la rumba catalana, a diferencia del flamenc més tradicional o pur, totes les lletres són de caràcter festiu algunes amb un toc picant
- Els patrons de la base rítmica son totalment una fusío dels dos mons. Per una banda tenim les “palmas” típiques i indispensables en el mon del flamenc, y per l’altre banda trobem patrons de son y guaracha en el cajon quan hi han en els bongos y les congues.
- Quan en els grups de rumba hi ha piano y baix (avui en día en son la majoria), aquests instruments fan cadascú el seu “tumbao” que es un element basic en la musica llatina com la salsa o el son
- També trobem un element típic que s’acostuma a donar cap al final de les cançons y consisteix en que els coristes, que poden ser els altres músics, canten una frase fixe y el cantant principals els hi va contestant amb frases amb la melodia mig improvisada. Això està clarament influenciat per el “coro pregón” de la música llatina que consisteix bàsicament en el mateix.
Analitzant les característiques musicals basiques de la rumba es poden observar clarament la unió d’aquestes dues músiques. En aquest estic s’han agafat patrons rítmics i característiques sonores dels dos mons i s’han ajuntat fent una especie de puzzle musical amb un resultant fantàstic.
Història i evolució de la rumba catalana:
Per entendre ve el fenomen de la rumba catalana hem de parlar d’alguns dels artistes més important que han marcat la història i l’evolució musical d’aquest estil.
Un dels que es conegut com els pares de la rumba es:
Peret
Peret es un dels creador de la rmba catalana i un dels artistes més reconeguts a nivell mundial. De origen gitano i resident al barri de Gràcia va aconseguir popularitzar el gènere musical a nivell mundial gràcies a la seva cançó “Borriquito” a l’any 1971 la qual va aconseguir estar al número 1 en varios països.
Podríem parlar de que gràcies a ell es va obrir la porta a la rumba catalana i van començar a surgir un gran número de artistes.
El “Pescaílla”
Ell no va ser tant conegut com Peret pro sens dubte el seu impacte en la formació d’aquest estil va ser enorme i és considerat també un dels pares de la rumba. Aquest cantant, guitarrista i compositor va estar casat amb la cantant Lola Flores la qual va eclipsar el seu èxit i és potser per això que no es tan conegut. Una de les aportacións més importants es la invenció de la técnica del ventilador.
Gato Pérez
El Gato Pérez va ser un artista que sorgeix als anys 70. A partir del 1977 comença a experimentar amb la rumba i aconsegueix crear un so propi barrejant la rumba catalana més tradicional amb elements de la salsa i del jazz.
Grups de l’escena actual de la rumba catalana
Actualment podem parlar de grups com La Troba Kung Fu, La Pegatina, Dosminguet, Txarango… On ara es comença a fusionar la propia rumba amb altres estils com podria ser el reggae, ska o rock.
Actualment la rumba catalana ja està considerada com un gènere propi amb la seva propia historia i evolució. A part és un estil que es natural entre la població i algunes de les seves cançons s’han convertit en autèntics clàssics de la terra.
és mediterrani 