Adrià Serrano
Esmuc 2018-2019
Tigran Hamasyan és un jove pianista Armeni, nascut a un Gyumri l’any 1987. De ben petit es comença a interessar pel Piano. Per part del seu pare coneix els clàssics del rock com Led Zeppelin, Black Sabath, Deep Purple. Gènere musical en el qual al llarg del temps hi continua aprofundint, anant cap a subgèneres que deriven del rock, com el rock i el metal progressiu i altres músiques que provenen del metal. Durant una etapa de la seva joventut, ell explica que volia ser guitarrista de trash metal. També, a través del seu tiet, comença a escoltar jazz modern, com per exemple Herbie Hancock i l’etapa fusion de Miles Davis.
Als 10 anys, els seus pares van a viure a la capital d’Armènia, Yerevan. Allà comença a profunditzar en el jazz més clàssic, a entendre el seu significat i vocabulari, gràcies a un professor de piano jazz anomenat Vahag Hayrapetyan.
Durant aquesta època més bebop, també es comença a interessar en la música del seu país. Ell explica que és música que està en la seva sang, pero que havia estat ignorant-la fins llavors. Amb el temps va coneixent la varietat de músiques tradicionals del seu país i se n’adona del gran potencial que té per fusionar-la amb la música improvisada.
En un primer intent de fusionar les melodies folk d’Armenia amb el jazz explica les dificultats que això va suposar: «My first attempts were terrible! The challenge is that folk music is modal, with no chord changes. So you are trying to find harmonies for a music that’s not supposed to have harmonies. That’s tough.»
Com explica, la música tradicional de Armenia es caracteritza per una melodia de caràcter modal, concretament amb uns modes típics d’Armènia, però amb molta similitud amb els modes que es poden escoltar als països de l’Orient Mitjà, com per exemple els “maqams” que podem escoltar a Turquia o els “dastgah” de la tradició musical Persa (ara Iran).
Al 1998, a l’edat de 11 anys toca al primer festival de música jazz de Yerevan.
Quan té 16 anys la seva família va a viure a Los Angeles per ajudar als seus dos fills en les seves carreres artístiques (la seva germana és pintora i escultora). A Los Angeles hi ha una gran comunitat d’Armenis, ja que a l’època de la Primera Guerra Mundial es produeix un gran genocidi a Armenia (més d’1 milió de morts). Això produeix migracions de gent d’Armènia a diversos llocs del món, sobretot a USA. Tant és així que un dels documents que hem trobat que parla sobre música d’Armenia,és l’article “Armenian Folk Songs and Dances in the Fresno and Los Angeles Areas” del musicoleg Donn Bor Cherdt: https:// static1.squarespace.com/static/507cc037e4b043a005865fb2/t/ 59776e47f5e2314291c85ed7/1500999241641/fresno.pdf
En aquesta època comença a tocar amb músics de Los Angeles com Alphonso Johnson and Alan Pasqua. També coneix els músics amb els quals comença a treballar en la seva pròpia música. Són: Ben Wendel al saxo, Nate Wood a la bateria, Areni Agbabian a la veu i Sam Minaie al baix elèctric.
El primer CD que publica amb aquesta banda s’anomena Red Hail (2009), i ja hi podem escoltar una sonoritat similar a Shadow Theater, on hi percebem elements sonors de la música rock i metal progressiu, el jazz i elements melòdics de la música tradicional d’Armènia. Tant és així que en l’àlbum hi trobem composicions de Komitas Vardapet, figura més important de la música clàssica i nacional d’Armènia.
Tigran Hamasyan anomena dues bandes de metal progressiu que han tingut una gran influència en la seva música, com són la banda Sueca Meshuggah la banda Nord-americana Tool.
I si, arribats a aquest punt, astut lector et deus estar preguntant, que pinta Armènia en aquest blog de música del mediterrani. Té una justificació. La música d’Armèia forma part del conjunt de músiques del Proper i Mitjà Orient, i hi trobem moltes similituds amb les músiques del Mediterrani, com a Turquía i Grècia. Armènia formava part de l’imperi Persa, i la música del proper i mitjà orient van tenir Pèrsia com a principal centre de creació i difusió.
De fet Armènia en ser un país transcontinental (nexe entre orient i occident), te una llarga història d’ocupacions i invasions.
Processos d’hibridació
Hem començat explicant la carrera de Tigran Hamasyan perquè creiem que és important per entendre aquests processos d’hibridació. Segons Tigran, la música d’Armènia és un llenguatge que forma part de les seves arrels i que tot i poder-ho controlar, és una sonoritat en la que s’hi sent molt còmode per a composar i improvisar.
Aquesta mescla d’elements melòdics tradicionals del seu país donen una sonoritat molt característica a la seva música, que l’allunya de les sonoritats típiques que podem escoltar en el jazz més tradicional, que provenen de la música africana, el blues, i de la música clàssica europea. Aquestes característiques melòdiques han aconseguit cridar l’atenció d’un públic que probablement buscava nous sons a partir de la fusió d’altres gèneres diferents del jazz més tradicional.
Ell mateix no es descriu com un músic de jazz, tot i que és un gènere molt important per entendre la seva música, per a ell el més important és la improvisació, la qual pensa que es pot fer a partir d’altres llenguatges diferents dels utilitzats pel jazz més tradicional. Dona molta importància a la melodia i la seva concepció de l’harmonia és molt modal, encara que utilitza acords tonals, per a ell no són més que notes que formen part d’un mode.
Per tal de fer aquest anàlisis d’hibridació, he escollit un tema musical que resumeix molt bé tot aquest background que hem explicat anteriorment, i hi podem escoltar clarament aquests procesos d’hibridació.
Drip és un tema que pertany al 5e album d’estudi de Tigran Hamasyan, anomenat Shadow Theater. Publicat l’any 2013.
A Drip podem escoltar elements rítmics i un so molt contundents que provenen de gèneres musicals com el metal progressiu. Com ja hem dit, aquest gènere forma part del seu “background” musical. En concret podem escoltar aquesta fusió en les seccions més rítmiques. Construccions rítmiques molt complexes on la bateria les acompanya amb un ritme 4/4 molt pesat, típic de gèneres derivats del rock (bombo al temps 1 i 3, caixa al temps 2 i 4).
En algunes seccions de la cançó també hi podem escoltar una rítmica que recorda a gèneres com el hip-hop instrumental, pel swing que hi ha en la subdivisió a corxeres.
També podem escoltar aquesta sonoritat més progressiva en el tipus de estructura del tema, amb molta variació d’elements entre seccions i desenvolupaments d’idees complexes, que es van repetint al llarg de la cançó però sempre afegint nous elements sonors. Un exemple d’aquest tipus de música el trobem a la música del grup que ell mateix anomena, Tool.
En l’album hi participa Jan Bang, un productor de música electrònica Suec que crea textures i efectes sonors típics de la música electrònica més experimental i contemporànea, com podria ser la música IDM (“Inteligent Dance Músic”). Utilització de sintetitzadors per a crear un baix més contundent en algunes seccions, la utilització de “glitch” que son petits talls de l’audio per a crear una rímica poc natural.
Recentment ha treballat amb Jan Bang en la producció de Atmospherès (2016). Un àlbum també on podem observar-hi processos d’hibridació, ja que gran part de les cançons són composicions de Komitas Vardapet, i les utilitzen per a crear improvisacions modals properes a gèneres electrònics com l'»ambient», juntament amb Arve Henriksen a la trompeta i Eivind Aarset a la guitarra.
Però estudiant més a fons els processos d’hibridació, és inevitable vincular-los a una concepció “globalitzadora” de la cultura musical, en la qual les característiques pròpies de Tigran Hamasyan ens proposen un exemple interessant.
Primer de tot perquè pren consciència de la música de la seva “terra” des d’una posició poc estàtica o fixa, de forma doncs propera a la “Cultura Identitària” que Canclini comenta als seus textos, i aquesta passa a ser doncs la definició d’unes característiques musicals, de llenguatge, en les quals se sent còmode per a crear i improvisar.
Si Canclini ens destaca “las fronteras entre países y las grandes ciudades como contextos que condicionan los formatos, estilos y contradicciones específicos de la hibridación”, un país com Armènia, que culturalment ha estat durant segles una frontera entre els eixos d’occident i orient, on aquestes diferències i xocs culturals han esdevingut una identitat en si mateixos, un punt de partida que resulta mòbil, contrastant i conflictiu. “La primera condición para distinguir las oportunidades y los límites de la hibridación es no hacer del arte un recurso para el realismo mágico de la comprensión universal. Se trata, más bien, de colocarlo en el campo inestable, conflictivo, de la traducción y la traición.” La història Armènia està plagada d’aquests processos, sovint dramàtics, però que conformien finalment aquestes noves identitats culturals.
Tornant a la música de Tigran, en els seus processos d’hibridació, afronta conflictes que són molt característics en l’estudi descriptiu que en fa Canclini: “Las megalópolis multilingües y multiculturales, (…) son estudiadas como centros donde la hibridación fomenta mayores conflictos y mayor creatividad cultural. (Appadurai, Hannerz).” Una de les megalòpolis que anomena és Los Angeles, i és aquí on podem començar a veure com els processos que Tigran porta anys pensant i reflexionant comencen a tenir forma, la forma d’un projecte musical individual i amb característiques pròpies, que neix, però, d’un procés d’hibridació clarament documentat i perceptible.
LINKOGRAFIA:
– biografia de Tigran Hamasyan www.tigranhamasyan.com
– https://en.wikipedia.org/wiki/Tigran_Hamasyan
– Entrevista a NextBob: https://www.nextbop.com/blog/aninterviewwithtigranhamasyan
– Shadow Theater review per The Oxonian Review: http://www.oxonianreview.org/wp/tigran-hamasyans-shadow-theater-jazz-in-concept/
– Shadow Theater review per Ethnomusicology Review: https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/consideration-worlding-power-music-tigran-hamasyan%E2%80%99s-shadow-theater
– García Canclini, N. (2003) «Noticias recientes sobre la hibridación«, dinsRevista TRANS: https://www.sibetrans.com/trans/articulo/209/noticias-recientes-sobre-la-hibridacion
– Entreviestes a Youtube:
és mediterrani 