Miguel Á. Marí López

Esmuc 2018-19

 

El tambor: El tambor eivissenc (i també formenterer) és de forma cilíndrica, la caixa es construida amb un tronc buidat (generalment de pi). La caixa va decorada amb incisions a la fusta, o més comuntment, pintada. També es troben alguns exemplars que estàn forrats amb llauna perque, potser, es trobès alguna facultad estètica a aquesta. Té dues membranes, de pell de conill, cabrit o anyell, que es tensen directament amb cércols de savina o murta que van aderits a un cércol en forma de ziga-zaga de cordellí.

Quan es toca el tambor amb la flaüta, el tambor es penja al puny esquerre per una ansa de pell o de corda, quan es toca per acompanyar les cançons redoblades, es col·loca damunt els genolls del cantador assegut.

Aquest instrument ha format part de la música tradicional eivissenca des dels seus inicis, durant els darrers anys de la seva llarga vida ha vist com ha set introduït a músiques que han nascut molt posteriorment a la que el tambor està acostumat a veure. 

Per començar posaré un video de música tradicional eivissenca per que tenguem un punt de referència del qual partir i veure l’evolució que ha tengut la música en el qual el tambor és present:

 

https://www.youtube.com/watch?v=MOxERJ5v8Jk

“sa llarga”

Un dels principals impulsors del procès d’ibridació del tambor a la música própia més moderna de l’illa pitiusa ha set el grup “UC” el qual combinant instruments tradicionals i més moderns feia les seves versions de cançons populars de l’illa, com podem veure al següent link:

https://www.youtube.com/watch?v=d2la3KcioaA
UC – “bona nit blanca roseta”

 

Agafant l’impuls d’aquest grup nasqueren uns altres com per exemple “projecte mut”, “ressonadors” i d’altres, podem trobar exemples de l’utilització del tambor en una música ja no tan tradicional en molts d’aquests grups, com per exemple el grup en el que colabora Isidor Marí que veurem al següent video:

https://www.youtube.com/watch?v=JqbqGkOeKsU

Altres aparicions amb música ben bé més mixta entre lo antic i lo modern les podem observar a festes de poble, com per exemple les realitzades a Santa Gertrudis, poble cèntric de l’illa:

https://www.youtube.com/watch?v=lSgkaYHdebY

 

Mostrat una mica el procès d’introducció a músiques més jòvens que ha vist el tambor a l’illa d’Eivissa mostraré com he pogut construir-ne un.

Pases per construir el tambor.

Com ja hem dit el tambor es fa amb madera de pí; la primera passa serà trobar el centre a la peça de madera que hem tallat prèviament del tronc del pí per posar el sistema que ens servirà per buidar-lo per dins.

Aquest sistema utilitza un tros de fusta fixat al centre de la peça de tronc al cual utilizant un taladre anirem fent forats, fent rotar, després de cada forat, el sistema que hi ha anclat, formant una gran “O” interna.

Aquest procès el repetirem dues vegades, una per cada caire, fent coincidir els forats fins que la fusta del centre caigui i tengem el tronc buit.

Una vegada tenim la part de dins buida arredonirem la part externa del nostre futur instrument, utilitzant una serra de cinta. Completat aquesta passa deixarem assecant el tambor durant uns dos mesos, despres dels cuals amb un puntacorrent y una acabarem d’arredonirlo per dins, aixi ja tendrem completada la primera peça del nostre tambor, la rislca!

La següent passa serà aplicar a la part exterior de la riscla un protector, per prevenir qualsevol problema futur que puga sorgir la pròpia madera, ja siguen canvis bruscos de temperatura, o humitat, per exemple. Aplicada la qual començarem amb el diseny que lluirà el nostre tambor.

De forma tradicional els tambors eivissencs en gran part eren blancs, malgrat això podem trobar alguns de color crema, o deixant vore la pròpia fusta amb motius gravats a sobre, inclùs tenim exemples de riscles fetes amb llauna, en èpoques de pobresa.

Els motius dibuixats son gairebé sempre florals i de vegades es poden observar formes que recorden a estrelles, també es juga amb aquests dos aspectes i molt sovint podem trobar flors amb puntes com a estrelles, per exemple. A més a més, dibuixarem dues linies a la part superior i dues mes a la part inferior, decorades amb diferents motius per dins.

Per al diseny he fet servir un paper transparent sobre el qual he dibuixat el meu disseny y ajuntant-lo a un paper de calques i aferrant-los al tambor he passat el disseny a la riscla per poder pintar-lo amb més seguretat.

Una vegada tenim la riscla pintada ens hem d’encarregar de fer els cèrcols que aguantaran les pells al nostre tambor, utilitzarem brulls d’olivera els quals ajustarem lijarem, ajustarem la llargaria amb un xurrec i finalment amb l’ajuda d’un motlle y cola blanca donarem una forma arredonida, sempre fent-los més grossos que la riscla per tenir espai per a les pells i tot el sistema tensor que crearem més tard.

Quan els nostres cèrcols estiguen llests serà el moment de posar pells d’ovella que haurem comprat en aigua, això fara que es tornin toves per poder treballar amb elles, ja que les cosirem al voltant dels nostres cèrcols. Quan això estiga fet tendrem els taps del tambor.

El següent pas serà per els nostres estrenyedors els quals ens serviràn per tensar les pells del tambor, per a això necessitarem una tira de cuir, uns alicates i reblons per a que mantenguin la forma. Una vegada tenguem fets els estreñedors cosirem les dues pells entre elles fent ziga-zaga y passant reblons durant el procès, de forma que la corda passi per dins i aquests quedin situats entre les dues pells.

Ja estem a punt de finalitzar el nostre tambor, ara ja només queda ficar la nostra riscla dins els nostres taps i començar a tensar les pells.

Quan aixo estiga fet anuarem la resta de la nostra corda al sistema tensor.
Ja nomes queda posar un brunyidor a cada tap, el cual es una corda que travessa el tap de caire a caire.

Per últim farém l’ansa del tambor utilitzant tambe cuir y una mica de coure per aguantarl-lo als tamps.