Eugenia Noguera Torrejon
Roger Maluenda Miquel

ESMUC 2021-22

 La glosa mallorquina té anys de tradició, si més no, el seu origen és ben incert.

És a partir del segle XVIII quan trobem documentat les primeres vegades que s’utilitza el terme glosador, el qual continuarà vigent fins l’actualitat: EXEMPLE AMORÓS 1750 (PÀG.10 pdf Les gloses mallorquines: estructura i funcions. Fèlix Balantzó i Guerendiain) 

Na Margalida Rotgera
a mi me sol agradar,
perque altra jove no hi ha
tan guapa ni tan fenera
i amorosa en so parlar.
(1750)

Els glosats es podien dur a terme en moltes circumstàncies, ja sigui anant de població en població com a portadors de notícies (en el temps del franquisme estava molt perseguit aquest àmbit), en festivitats o tabernes. 

 Però, què ès sa glosa? La glosa és una composició poètica, generalment improvitzada, feta amb una estrofa que té un mínim de quatre versos que rimen tots quatre; poden ser parells o alternats, i amb versos heptasil.làbics. Un fet molt característic de la glosa mallorquina és que es canta sense acompanyament. 

El seu aprenentatge es basa en el traspàs d’aquesta acció poètica de generació en generació, és a dir, és una tradició on inconscientment els infants absorbeixen el gran bagatge cultural dels seus avantpassats. 

Noltros hem parlat amb Mateu Xurí, gran representant del glosat Mallorquí actual, i ens diu: “Jo he après a base de sa tradició familiar des de petit; mon pare i sa padrina eren molt cantadors de moltes gloses i cançons, i és a partir d’ells que aconseguisc de manera inconscient  aquest bagatge cultural.” 

Xurí també ens comenta que ell segueix aprenent amb es mètode tradicional: “Aprenc per simple mnemotècnia, per còpia del que feien els meus predecessors.” 

A partir de la segona meitat del segle XX, es posa en marxa la recerca d’un nou mètode d’ensenyament del glosat, degut a la decadència de la glosa. A partir d’aquest nou sistema que consta de diferents activitats didàctiques, cicles educatius i programacions sa pogut apreciar un ressorgiment d’aquesta i una llum cap al futur. 

 Una d’aquestes propostes didàctiques és Eduglosa.cat , una nova iniciativa per divulgar i explicar com funciona el cant improvisat en tots els gèneres dels països catalans.

Són totes ses gloses iguales? Sa resposta és no, poden ser de temes molt diversos com s’amor, sàtira, política, actualitat i un llarg etcètera.  Ademés hi ha diferents models de glosadors: 

• Glosadors improvisadors o de picat: són considerats els glosadors per excel·lència, ja que són capaços de mantenir una conversa en glosa. 
• Glosadors de posat o de camilla: és el que escriu i fa gloses pensades.
• Glosador circumstancial: és capaç de fer unes poques gloses, però no pot tenir un combat de gloses ja que no té la suficient fluidesa. 

A més, podem trobar diferents formes de viure sa glosa, des de sa més culte a sa més planera i popular. A sa culte podem trobar els glosadors d’amunt un escenari en format de Combat de picat, mostrant la seva rapidesa i habilitat en rimar els versos i recitant-los amb gràcia; mentre que a sa popular prenen molta importància els versos en contra els familiars o festejants per gaudir d’un moment totalment lúdic.

S’ha de dir que fa relativament poc que les dones poden participar activament en combats de picat. Uns quaranta anys enrere, les dones no podien fer feina, anar al banc, anar de viatge o sortir els vespres sense el permís del seu marit o pare; i molt menys pujar a un escenari a fer un combat de picat; el que no vol dir que no glosessin en altres entorns com el familiar o laboral.

Actualment, una de ses dones més conegudes en el món de sa glosa a Mallorca és Maribel Servera la qual és membre activa i ha estat presidenta de l’associació «Glosadors de Mallorca».

Altes glosadors importants al llarg de s’historia són: Antoni Garau Vidal mestre Lleó (Llucmajor 1818-1908), Gabriel Sampol (Montuïri, 1864-1944), Bernat Rigo es Cabo Loco (Sa Cabaneta, Marratxí1870-1936), Llorenç Ferragut Cartutxo (Sencelles,1880-1954), Sebastià Vidal Sostre (Cas Concos, 1888-1966) Jaume Calafat (Valldemossa 1901-1982) Joana Serra Cartera (Búger 1908-1991),Miquel Perelló Canta (Búger 1915-1990), Sebastià Nicolau Senisu (Manacor 1923-2003), Jordi Torrens Mirató (Llubí), Joan Planisi Planisi (Manacor, 1928), Antoni Socias Pobler (Sa Pobla 1929-2011) i Rafel Roig Carritxoner (es Carritxó, 1933-2017).

Us animem a endinsar-vos en el món de la glosa, així podreu gaudir de les nostres arrels en aquests senzills passos:

Primer tria un tema controvertit i pensa el final de la glosa, ja que és la part més important perquè és la part que retindrà el públic.I per finalitzar rima quatre versos heptasil·làbics, com a mínim!!! No et preocupis per contar les síl·labes, al principi pot resultar difícil, però intenta centrar-te en la tonada.

Molts ànims i esperem que gaudiu de ses gloses, ja que són un gran divertiment i hi han de mantenir-se vives.

Bibliografia

Ginesi, G. (2012). La improvisació. Documenta Universitaria.
Pons, L. (2003). VA DE GLOSAT. CARAMELLA – CULTURA POPULAR, 8, 48–52.
Vicens Vidal, F. (2011). REINVENTAR LA TRADICIÓ, Nous usos i funcions del glosat a Mallorca. CARAMELLA – CULTURA POPULAR, 25, 15–18.
Eduglosa. (s. f.). Inici | eduglosa | educació, difusió i foment de glosa. Recuperat el novembre de 2021, de http://www.eduglosa.cat
Riera Picó, P. (2020). Glosa, glosades i glosadors. Proposta per a l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca.