El Balearic-beat

Per Cels Campos

L’illa d’Eivissa ha esdevingut des de la segona meitat del S.XX un punt de trobada cultural que ha generat molt d’interès, i del qual s’ha escrit molt i se n’ha parlat encara més. Una petita illa enmig del Mar Mediterrani, en la qual l’imaginari col·lectiu ens suggereix experiències molt intenses -paisatges increibles, esports vinculats amb una natura magnífica, i també festa, oci, i música.-

En aquest article ens centrarem en l’anàlisi d’un gènere musical conegut amb el nom de Balearic-beat, nascut a aquesta illa durant la dècada dels 80’s i amb una repercussió a escala internacional en aquell moment. L’introduirem, el comentarem i l’analitzarem des del punt de vista de la hibridació.

INTRODUCCIÓ

Eivissa fou un punt de trobada del turisme internacional des dels anys 50’s i, encara amb la dictadura franquista vigent, aquesta petita illa suposaria un petit oasi cultural, on hi confluien persones de la jetset, del moviment hippie, gays, i famosos. Aquest context especial va ser un terreny llaurat per a que a la dècada dels 70’s obrissin els primers locals musicals de gran volum, les primeres discoteques de l’illa, la primera de les quals seria Pacha.

La discoteca Amnesia als anys 80’s

Una altra discoteca, i que ens ocuparà més a fons és Amnesia, que obriria les seves portes l’any 1976, i que en aquells anys era la més underground de l’illa. La caracteritzava un pati descobert, tot pintat de color blanc on, a mesura que avançaven les hores, els primers rajos de llum de l’albada en feien una experiència única i, per a molts, irresistible. Des de l’any 1983 va comptar amb un DJ resident anomenat DJ Alfredo (Alfredo Fiorito). Aquest DJ argentí va causar la sensació a les festes a l’aire lliure que es donaven a la discoteca, presentant un mix molt eclèctic, on s’hi combinaven el rock psicodèlic, l’europop, l’italo disco, els primers discos de house de Chicago i deep house, i algunes rareses d’autors com Peter Gabriel i Chris Rea. La primera rebuda per part del públic no va ser favorable, però la seva persistència va acabar portant un públic més receptiu a la discoteca.

Ràpidament, doncs, la discoteca va passar a ser la sensació del moment a l’illa, i cada cop més gent d’arreu del món viatjava a l’illa per escoltar aquests mix tan seductors i irresistibles. I és en aquell moment que aquesta forma de mesclar comença a rebre un nom: Balearic-beat.

En el Balearic-beat tot estava permès mentre el seu resultat aportés un ambient feliç, festiu. (…) El contacte amb la natura, el clima calurós, la possibilitat de viure a un lloc on les normes socials no són tan estrictes, una atmosfera plena de gent jove, d’arreu del món, cosmopolita però íntima, amb una certa llibertat sexual i un excés de festa, que durava de la nit a migdia… L’illa oferia tot això, i tots aquests elements van establir-se fermament a l’imaginari col·lectiu. (Ginesi 2013)

Anys després, el 1987, 4 DJs de procedència britànica van assistir a Amnesia, Danny Rampling, Paul Oakenfold, Nicky Holloway i Johnny Walker. Al club, els quatre van ser introduïts a l’estil eclèctic dels sets del DJ Alfredo, que incloïen en aquell moment pop, soul, funk, jazz i altres sons junt amb un house music emergent, que s’importa dels EUA. La veu mantenia una presència principal, i traces del flamenco i la música llatinoamericana també hi eren presents. Alhora, descobreixen la poderosa sinergia de la música amb la droga de moda, l’èxtasi o anomenat aleshores “droga de l’amor”, que reduïa les inhibicions i contribuïa a una sensació d’individualitat incomparable dins la pista de ball.

Aquests DJ tornen a la Gran Bretanya enlluernats per aquesta experiència, i exporten aquesta forma de mesclar; el Balearic-beat ha travessat el Mediterrani i passa a ser un esdeveniment musical continental. Es popularitza a la Gran Bretanya l’estil Balearic-beat durant les dècades dels 80’s i 90’s, on una cultura rave està emergint amb força.

Amb l’èxit de l’escena eivissenca, l’any 1988 s’edita un recopilatori de la mateixa al Regne Unit amb el nom de “Balearic Beats – Vol. 1 – The Album”.

Portada del disc “Balearic beats – Vol. 1 – The Album”

Per descomptat, en anys posteriors altres estils com el house, o més especialment l’acid house, el techno, i altres estils més propis de la música electrònica van compartir espai amb el Balearic-beat a l’illa, però això no evita que l’estil musical que es vincula a la illa segueix sent aquest, en representació del vertader esperit de l’escena de la “fiesta” a Eivissa.

CARACTERÍSTIQUES

Estèticament, és impossible deslligar la realitat cultural diversa i ociosa de l’illa amb la música que s’hi fa. La convergència de persones de llocs tan allunyats, la diversitat de classes socials, de “cultures i/o subcultures urbanes”… Tot plegat en una illa enmig del Mediterrani, i amb una finalitat que, si bé en l’època de l’auge de les discotèques a Eivissa i del Balearic-beat en concret seria molt explícit, també anys abans s’hi podia trobar: La cerca d’una idea de llibertat, de confraternitat, de modernitat i de festa i oci exclusiu. Una confluència d’objectius, en un mateix espai, i des d’una diversitat enorme de procedència sembla un entorn excel·lent per a observar un procés d’hibridació musical, i efectivament així va succeïr.

El DJ Alfredo, acompanyat pel seu fill

El mateix DJ Alfredo ho explica de forma molt clara:

Originalmente, era tan simple como yo tratando de hacer una fiesta con una multitud muy cosmopolita y diferente muy tarde por la noche, o muy temprano en la mañana! Una multitud que venía de otros lugares y estaba abierta a una experiencia especial. Este hecho me dio la oportunidad de tocar todo tipo de estilos y ritmos de música, y no sólo inglés, también italiano, francés, español, brasileño, africano, sudamericano … Ese fue el comienzo. En términos reales – una mezcla de chill out, lounge y música de baile. En ese momento en Ibiza podía pinchar Soul, Reggae, Rock, Pop, Latin, y si me gusta a mi, a la multitud le gustaría. Estaban preparados para eso. ¡Y creo que ellos estaban buscando eso porque yo era uno de ellos!

Mi definición de Balearic beat; Es una música en su mayoría, ecléctica, alegre, sexy, no cursi, que tiene sus raíces en los orígenes de la música dance y florece en la pista de baile, como un sonido que te hace olvidar géneros, o categorías y simplemente lo disfrutas, lo escuchas, bailándolo y compartiéndolo. ¡Beat poético, pero real!”

EVOLUCIÓ

A finals de la dècada dels 80’s i principis de la dels 90’s, un seguit de grups i DJs van iniciar l’anomenada “escena Balearic“, en la qual van publicar un bon grapat de temes musicals que efectivament incloïen bona part de les característiques musicals del Balearic-beat, com per exemple l’eclecticisme, la trangressió de les barreres estilístiques musicals, i la vinculació amb una imatge exòtica i sensual, formaven part ja d’una producció musical pròpia d’un grup o artista. En destaquen Cry Sisco! amb el tema “Afro Dizzy Act”, Beats International amb “Dub Be Good To Me” o Dimples D amb “Sucker DJ”. També van aparèixer grups dins les mateixes discoteques formats per animadors, coreògrafs o DJs, durant els mateixos anys, i que aconseguien un so particular fruït de fusionar estils de la música electrònica com l’euro house, l’italo house o el hip hop amb el Balearic-beat. En destaca Locomía, amb molts temes coneguts. També s’hi pot relacionar el grup belga Mystic, amb l’èxit conegut amb el nom de “Ritmo de la noche”.

En els anys posteriors, el Balearic va mantenir-se prou fidel al seu estil, si bé a poc a poc alguns temes van relacionar-se de més aprop amb el trance i l’ambient, estils que van aparèixer amb força als anys 90’s. Es pot documentar l’aparició del Balearic trance, en aquest sentit, i com a subgènere del Balearic-beat, però incloent artistes dels dos estils. Més endavant, i ja entrats en el Segle XXI, alguns relacionen el Balearic-beat amb l’aparició de l’estil house tropical als inicis de la dècada dels 2010’s.

ESTUDI SOBRE HIBRIDACIÓ

A l’inici de l’article hem avançat que en farem un estudi des del punt de vista de la hibridació, i és que aquest gènere musical ens aporta una sèrie de característiques interessants d’analitzar des d’aquest vessant d’estudi.

Garcia Canclini defineix la hibridació com a “processos socioculturals dins els quals estructures o pràctiques discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves estructures, objectes y pràctiques”. Aquesta definició posa el punt en la paraula processos, de forma que tot el seu estudi se centra en la forma com aquests es duen a terme, no ho fa en el resultat que se n’obté, sinó en com s’hi arriba, aquest serà l’objecte de l’estudi al voltant de les hibridacions.

En aquest sentit, el Balearic-beat ens ofereix una sèrie de processos a estudiar, una sèrie de conflictes i respostes, una realitat individual, un context únic i en aquest mateix sentit, un procés identificable i observable, el de l’aparició de noves realitats i noves formes de viure una experiència col·lectiva musical i social a l’illa d’Eivissa a la dècada dels anys 80’s.

I per observar-lo, tal com s’ha fet a la introducció, hem de centrar-nos en el personatge clau en aquest procés, DJ Alfredo.

En la mateixa definició del Balearic-beat, que hem descrit més amunt, el mateix DJ Alfredo ens demostra ser conscient des del primer moment de les característiques que identifiquen el context de l’illa en aquell moment: “una multitud cosmopolita (…) estava oberta a una experiència especial”. A l’illa hi trobem, doncs, un dels ingredients que Garcia Canclini proposa en el seu article: “les fronteres entre països (…) com a contextos que condicionen els formats, estils i contradiccions específics de la hibridació.” Eivissa funciona aquí en certa manera com una frontera cultural, molta gent d’arreu s’hi troba, i busca viure-hi una experència per a fer-se-la seva. El procés d’hibridació és en part afavorit per la situació geogràfica de l’illa, per la seva condició de punt de trobada cultural. Com hem comentat, DJ Alfredo és plenament conscient d’aquesta condició especial, i arriba a la conclusió que “aquest fet em va donar l’oportunitat de tocar tot tipus d’estils i ritmes de música.(…) Aquest va ser l’inici”.

El que més crida l’atenció, és que és en aquest moment, l’inici del procés, que pren un nom, Balearic-beat. Curiosament, en el mateix 1984, Alfredo Fiorito demostra tenir clares en certa manera les característiques d’aquest procés d’hibridació musical, basada en l’eclecticisme, la modernitat, la sensualitat, la festa, l’oci i la dualitat confraternitat/individualitat. I el procés va avançar, però hem d’esperar els anys 1988-1989 per trobar les primeres produccions musicals composades i creades amb aquest nom. Quin és el conflicte? En essència, no tothom s’atreveix a anomenar el Balearic-beat com a gènere musical, alguns l’anomenen en el sentit de “particular mescla musical iniciada a la discoteca The Amnesia” (Ginesi 2013) “escena musical” (Boiler Room 2014) “més que un estil, és la forma de punxar que tenien els disc-jockeys (…) a Eivissa als 80’s” (riveragustavo12). La qüestió que ens podem plantejar és si el nom de Balearic-beat va més enllà del que suposa el gènere musical al qual dona lloc (i sens dubte anomena), sinó al propi procés d’hibridació en si mateix.

L’escena musical eivissenca no és un element separat de tota una realitat contextual, i una bona prova d’això és que els textos de moltes cançons del moment (siguin Balearic o no) parlen efectivament d’aquest context (el nom de l’illa, la festa, la sensualitat, el paisatge, l’ambient cosmopolita i positiu, les sensacions, etc.)

Per tant, l’etiqueta “Balearic” conté en si mateixa informació rellevant en el sentit que anomena un procés concret, individual i identificable.

En la producció més actual de la música electrònica, i especialment en la música de ball, hem trobat infinitat de termes, noms que defineixen estils musicals de vegades confosos, i gairebé indiferenciables, que de vegades responen més a la ràpida metamorfosi que pateixen els mateixos, els ràpids processos pels quals adopten i/o abandonen algun dels seus trets, o la modificació dels seus atributs en múltiples variables que acaben fent més fàcil definir els estils en forma d’arbre, més que no pas un estil concret -aquí també hi entra en joc la dinàmica comercial de la música, i les estratègies que en aquest sentit apliquen els segells, o les sales de festa i discoteques, que han buscat una personalitat pròpia que serveixi per atreure un públic en concret, i mostrar el seu producte com un element únic, irrepetible, original.-

No podem oblidar, però, que la ràpida evolució tecnològica ha facilitat la possibilitat de crear nous estils des d’entorns fora de les grans corporacions, i posteriorment hem vist com alguns estils musicals parteixen de referents musicals allunyats d’aquesta elit empresarial musical.

Amnesia, juny de l’any 1989

El Balearic-beat, però, és molt més que un estil musical, ens explica un context concret, en el qual centenars i posteriorment milers de persones van viure i conviure junts un procés d’hibridació en la qual tots van sentir-se lliures per explorar noves vies musicals -sense limitar-se a un gènere musical en concret-, d’oci, de sensacions “extremes”. L’únic requisit obligat era gaudir de la festa tant com fos possible. Tot plegat en una illa que va aconseguir reunir persones i música procedents d’identitats culturals molt diferents, per unir-les en un nou objecte, en una nova pràctica.

________________________________________________________________________________

Bibliografia & Linkografia:

https://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_04_05/io3/public_html/estilos.html

http://kiwix.demo.ideascube.org/wikipedia.es/A/Balearic_beat.html

https://www.researchgate.net/profile/Amador_Calafat/publication/282416816_Characteristics_of_ecstasy_use_in_sample_of_university_students_and_discogoers/links/566ebdc708aea0892c52a626/Characteristics-of-ecstasy-use-in-sample-of-university-students-and-discogoers.pdf

https://en.wikipedia.org/wiki/Amnesia_(nightclub)

https://en.wikipedia.org/wiki/Alfredo_Fiorito

Revista TRANS: García Canclini, N. (2003) Noticias recientes sobre la hibridación:https://www.sibetrans.com/trans/articulo/209/noticias-recientes-sobre-la-hibridacion

“¡Baila toda la noche! Fragments of Electronic Dance Music”, dins Martínez, Sílvia; Fouce, Héctor (eds.), Made in Spain. Studies in Popular Music, New York & London: Routledge, 2013

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s