Iñaki de la Linde Bonal

Esmuc 2018-2019

 

NAIXEMENT

Ens situem a mitjans del segle XIX, concretament al Perú on neix un nou instrument de percussió: el Cajón. Aquest instrument té el seu origen en les caixes de fusta que s´utilitzaven en els ports per tal de transportar les mercaderies que arribaven en vaixell: fruita, peix,etc.

Originalment el cajón era utilitzat pels treballadors del país. La majoria d’aquests treballadors eren d’orogen afro-peruà, descendents d’esclaus arribats de l’Àfrica occidental i de persones autòctones de diferents grups indígenes- El cajón és l’instrument que aquest col·lectiu toca per acompanyar-se els cants.

Amb el pas dels anys, el cajón guanya protagonisme dins de la música afro-peruana i comença a ser utilitzat també per acompanyar la dansa. És a partir d’aquí que la seva tècnica es va enriquint amb moltes possibilitats tímbriuqes i r´tmiques i neixen patrons rítmics tradicionals com el Landó i el Festejo, que esdevindran patrimoni de la tradició musical afro-peruana.

Durant les següents dècades, comencen a sortir intèrprets del cajón peruano que fan evolucionar l´instrument i milloren la seva construcció per tal de poder-ne enriquir el so.

 

DE PERÚ A ESPANYA

L´any 1977, el mestre de la guitarra flamenca, Paco de Lucía, fa una gira per diversos països de Llatinoamèrica, un dels quals és el Perú. Allà descobreix el cajón peruà, en una festa amb altres artistes importants de la música afro-peruana i decideix incorporar-lo al flamenco.

En el següent enllaç el mateix Paco de Lucía explica l’ anècdota:

 

 

Una vegada s´introdueix el cajón a Espanya, gràcies a Paco de Lucía i Rubem Dantas (percussionista del Maestro), comencen a aparèixer diversos intèrprets que exploren les possibilitats d´aquest instrument. És llavors quan el cajón pateix una nova transformació física, en la que se l’ incorporen cordes de guitarra en el seu interior i se’n canvia la forma de la tapa sonora.

Amb aquesta metamorfosi podem dir que neix la nova varietat d´aquest instrument batejada amb el nom de Cajón Flamenco.

De la mateixa manera que passa amb el cajón peruano, el cajón flamenco s´utilitzava per acompanyar el cant, complementant i jugant rítmicament amb els palos que marquen els palmeros, però, al cap de poc temps, es va començar a utilitzar també en el ball, ja que no només podia acompanyar sinó que podia interactuar rítmicament amb els «zapateaos» que executa el «bailaor» o «la bailaora».

A partir d´aquí, el cajón es consolida com l´instrument de percussió del flamenco i comencen a aparèixer grans intèrprets com: Ramón Porrina, Israel Suárez (Piraña) i Jose Manuel Ruíz Motos (Bandolero), entre molts d´altres.

Degut a aquest creixement de músics intèrprets del cajón, el flamenco fa un gir molt important a nivell rítmic, els palos flamencos comencen a guanyar riquesa en els matisos rítmics gràcies al cajón i això ajuda a que el Flamenco es doni a conéixer per tota la península, a Europa i al món sencer.

 

 

FLAMENCO FUSIÓ

L´any 1979 Camarón de la Isla treu un nou àlbum que revoluciona el flamenco, «la Leyenda del tiempo». En aquest disc destaca la fusió del Flamenco amb altres estils com el pop/rock. Aquest treball serà el tret de sortida d’ un nou corrent estilístic:El Nuevo Flamenco o Flamenco Fusión.

Durant la dècada dels 80 i 90s, el flamenco comença a fusionar-se amb altres estils com el jazz, el rock, la rumba,etc.

Durant aquest període d´expansió comencen a aparèixer grans grups, que aposten per aquest estil de fusió i popularitzen el flamenco a nivell mundial. Alguns d´aquests grups i músics són:

Paco de Lucía, Nina Corti, Pata Negra i Ketama. Aquest últim neix de la mà dels germans Carmona (Antonio i Josemi), Ray Heredia i José Soto Sorderita.

Més tard apareixen altres grups com els Gipsy Kings (Flamenco, Salsa, Pop i Rumba), al sud de França i Ojos de Brujo (Flamenco, Rumba i Hip-Hop), a Barcelona.

En tots aquests grups musicals, el cajón juga un paper fonamental.

Degut a l´explosió del Flamenco Fusió, el cajón trenca fronteres i es consolida com a instrument de percussió present en moltes formacions instrumentals diverses.

A més, la seva polivalència facilita que s’utilitzi en molts tipus de fusions musicals que incorporen elements propis del Flamenco en les versions i composicions de diferents músics arreu del món.

Aquesta polivalència també crida l’atenció de diferents intèrprets de música de tota la Mediterrània.

 

EL CAJÓN AL MEDITERRANI

Degut a la gran difusió de l’instrument, artistes del món àrab actual incorporen ritmes i melodies pròpies del flamenco, en una mena de camí d’anada i tornada, ja que el flamenco també té arrels heredades de la cultura del nord d’Àfrica. Aquests músics comencen a sentir-se atrets per com el flamenco fa ús de la guitarra i del cajón, cosins germans d’instruments presents en la música d’arrel tredicional del nord d’Àfrica, com són el llaüt i la darbuka . D´aquesta manera el cajón s´incorpora també dins de la família de la percussió del nord d´Àfrica. El cajón els hi aporta una consistència rítmica especial i és capaç d´adaptar-se perfectament als altres instruments de percussió, com el Daff, el Rec i la darbuka.

Alguns dels artistes referents que ham tingut més ressò durant tot aquest periode i fins avui en dia són: Hossam Ramzy, que estrenant el seu nou àlbum «Flamenco Árabe» juntament amb Rafa el Tachuela i Radio Tarifa, fundat l´any 1992 per Faín Sanchez Dueñas, Benjamín Escoriza i Vincent Molino.

Paral·lelament a tot aquest moviment, van començar a aparèixer altres percussionistes que van veure en el cajón una oportunitat d’incorporar un nou instrument que formés part del set de percussió. No calia tenir a tres músics tocant, perquè un de sol ja podia muntar-se un set amb tots els instruments. Amb aquesta innovació s’aconseguia una versió moderna i a la vegada es mantenien elements tradiconals. D´aquesta manera es va començar a utilitzar la disposició instrumental de la bateria, però amb instruments de percussió alternatius, sovint d’arrel tradicional, per adaptar-ho a les necessitats de cada música. Així doncs, el cajón es convertiex en un instrument ideal per a la hibridació amb altres, esdevenint la base dels sets de percussió- A més, degut a les seves prestacions, resulta ser l´instrument més còmode i pràctic alhora de tocar-lo juntament amb altres instruments.

Acontinuació tenim un dos exemples de set:

 

EL CAJÓN MODERN

Amb el pas dels anys, la construcció del cajón s´ha anat refinant i millorant fins a esdevenir una feina de precisió i expertesa pròpia d’un luthier.

Avui en dia, han aparegut diversos constructors de cajones que experimenten amb l´instrument per buscar-li més possibilitats. Així doncs, el cajón ha estat objecte d’una nova transformació deguda als avenços tecnològics i electrònics. Pel que fa a la part tecnològica, s´ha arribat a canviar la forma, el material i fins i tot el mètode d´execució, per tal d´aconseguir nous sons de l’instrument, sense deixar de ser el que és.

Alguns bateristes han arribat a intercanviar el bombo de la bateria per un cajón tocat amb un pedal per aconseguir un resultat sonor més íntim i personal. El resutat sonor és d’un timbre baterístic més acústic i sensible.

A continuació podem veure’n un exemple:

 

Altres marques i luthiers també s´han atrevit a fusionar el cajón amb l´electrònica en un sol instrument per mitjà de pads electrònics. Aquest sistema encara està en procés d’investigació, ja que ofereix un ventall de possibilitats immens i encara no se sap fins on por arribar.

Us en deixem un parell d´exemples:

 

 

 

SÍMBOL DE LA HIBRIDACIÓ

El cajón ha esdevingut, amb el pas dels anys, l´instrument principal dins de la hibridació musical, fet important tenint en compte els pocs anys de la seva presència en el flamenco i estils de fusió posteriors, si el comparem amb altres instruments.

La seva senzillesa física, el baix cost econòmic i la facilitat alhora de transportar-lo el van fer viatjar per tot el món utilitzan-se en músiques de tot tipus.

Pel que fa a l´aspecte físic, hem pogut comprobar, al llarg del treball, que l´instrument ha anat experimentant diverses transformacions amb el pas dels anys i encara avui en dia n´experimenta de noves. El fet que sigui un instrument tan flexible i alhora hagi experimentat tants canvis físics, el resultat sonor dels quals hagi estat gratificant i agradable, ha convençut a músics de moltes tradicions culturals, algunes prou allunyades entre elles, del ventall de possibilitats que ofereix aquest instrument.

És important destacar també que originalment el cajón s´utilitzava per acompanyar música popular, això ha fet que hagi sonat molt al carrer i hagi esdevingut un instrument molt proper i comú en la societat. Al mateix temps també ha estat present dalt dels escenaris, acompanyant a grans artistes i això l’ha fet ser un instrument considerat i repectat per part dels músics professionals.

Per altra banda, es podria dir que el cajón és un símbol que d’alguna manera dóna veu a minories ètniques que sovint troben pocs espais on fer-se escoltar. El cajón neix al bressol de les músiques que, de ben segur, acompanyaven i consolaven a treballadors afro-peruans i és adoptat per la cultura gitana, gràcies a la mirada atenta d’un dels seus màxims exponents artístics i musicals, com va ser Paco de Lucía.

Que el cajón s´hagi convertit en un instrument d´hibridació, no és només degut a la seva història viatgera, sinó també al fet que la seva senzillesa constructiva però que alhora té tantes prestacions musicals, ha permès que moltes tradicions musicals del món l´hagin incorporat entre els seus instruments.

És relativament fàcil aconseguir un cajón i fer-lo sonar. Això ha fet que molta gent tingui avui en dia un cajón a casa i l´utilitzin o l´hagin utilitzat en algun moment, sols o per acompanyar a algú cantant, tocant la guitarra, el piano o qualsevol altra instrument.