Mireia Carrasco Ramos
Esmuc 2019-2020
Orígens musicals: rap rock, hip hop, heavy metal, hard rock.
Origens culturals: inicis de la dècada dels 80 a Estats Units.
Instruments: raper, vocal, guitarra elèctrica, bateria, baix, turntablism, sampler, teclat.
Subgèneres: Nü metal, death rap, trap metal.
El rap metal, és un gènere musical nascut a mitjan anys 80. Fusiona, principalment, elements del hip hop amb el heavy metal, encara que, generalment, es veu influenciat per altres estils, com el hard rock, diversos subgèneres del rap o el metal alternatiu, entre d’altres.
Els orígens del gènere, es remunten a 1984, amb les cançons com «Rock Box» de Run-D.M.C. y «Rock Hard» dels Beastie Boys. Inspirats en aquesta creació, molts artistes a mediats i finals dels anys 1980, van començar a barrejar metal i rap, augmentant considerablement la seva fama. En la dècada dels 90, el gènere va trobar el seu major punt d’èxit i popularitat, sent els seus primers impulsors bandes com Rage, Against, the Machine, amb precursores lletres, i Anthrax, que va fer un remix de la cançó «Bring the Noise» en col·laboració de Public Enemy (autors originals de la cançó), en la qual barrejaven thrash metal amb rap. A principis dels anys 2000, va sofrir un important punt de saturació, aglomerat amb artistes com a P.O.D, Slipknot, Limp Bizkit, i el reeixit Hybrid Theory de Linkin Park. Finalment, i a mitjan aquesta dècada (principalment des de 2004), el rap metal va sofrir un ocàs causat per la separació d’algunes bandes, i notables canvis d’unes altres, orientant-se majoritàriament en el metal i rock alternatiu.
Des de la seva permanència en l’escena musical mainstream (principalment des de mitjan dècada de 1990), el rap metal ha estat confós i familiaritzat amb diversos gèneres musicals, sent els més recurrents el rapcore, nü metal i rap rock.
El rap metal es va originar en el món del rap rock, fusió de gèneres vocals i instrumentals entre els elements del hip hop amb el rock. Les arrels del gènere, es basen tant en els artistes de hip hop, que samplean les cançons de heavy metal, com els Beastie Boys, Cypress Hill i Run-D.M.C., així com les bandes de rock que fusionen heavy metal amb influències de hip hop, com 24-7 Spyz i Faith No Habiti.
Encara que, el terme rap metal sol associar-se amb els artistes que van sorgir en els anys 1990 o 2000, la fussió de rap i heavy metal, en realitat es remunta als anys 1980. Va ser en 1984 que dos de les primeres cançons de rap metal van ser llançades: «Rock Box» de Run-D.M.C. i «Rock Hard» dels Beastie Boys (aquesta última samplea a «Back in Black» d’AC/DC). Malgrat la relació entre aquests artistes novaiorquesos, els seus antecedents tenen una gran diferència; Run-D.M.C. sempre va ser una banda de rap, mentre que els Beastie Boys van començar com una de punk, evolucionant amb el temps en una de rap de fusió (interpretant diferents estils, com rapcore i rap rock). El que tots dos grups tenien en comú, era la capacitat de trobar la relativitat entre el rap i el metal (o hard rock), caracteritzant-se per lletres molt rebels i sense restricció.
Les seves cançons de 1984, «Rock Box» i «Rock Hard», van ser bastant revolucionàries en aquells dies, sent molt estrany escoltar a MCs amb elements del heavy metal (com l’ús de guitarra elèctrica), perquè abans d’això hi havia una gran rivalitat entre aquests gèneres, tan sols utilitzant-se pistes de funk i música disco. Cal afegir que, el senzill Metal Rap de l’any 1985, de la banda Lone Rager, possiblement és la primera mescla purament rap metalera, perquè les cançons de Run-D.M.C. i Beastie Boys, tenien un so més pròxim al hard rock que al heavy metal, mentre que, el senzill de Lone Ranger, tenia com a instrumentistes a membres de la banda de heavy metal The Rods. Lone Rager, va ser un projecte de curta vida, fundat pel baixista Gary Bordonaro, el bateria Carl Canedy i el guitarrista David «Rock» Feinstein (cosí de Ronnie James Dio), tots ells, membres de la banda The Rods, acompanyats pel guitarrista de Blue Cheer, Andy «Duck» MacDonald, i pel cantant Jon Zazula (aquest últim, sota el sobrenom de Lone Rager). Zazula, va ser el fundador del segell Megaforce Records. En qualsevol cas, segons la web Allmusic, el veritable naixement del gènere es va donar amb la cançó de la banda de metal Anthrax «I’m the Man», pertanyent al EP de 1987 del mateix nom.
Després dels primers llançaments de rap metal en 1984, molts rapers dels anys 1980, es van inspirar a fer enregistraments introduint metal i hard rock dins del hip hop, augmentant en gran manera l’escàs èxit que existia dins del gènere. En aquesta època, van destacar els artistes L.L. Cool J («Go Cut Creator Go»), Whodini («Fugitive»), Public Enemy («Sophisticated Bitch»), D.O.C. («Beautiful But Deadly») i Fat Boys («Rock-N-Roll»), però l’innovador en aquest estil va ser el raper gangsta Hissi-T, que va samplejar «War Pigs» de la banda de heavy metal Black Sàbat en el seu àlbum debut Rhyme Pays, i «Magic Man» de la banda de rock Heart en el seu àlbum Personal.
La banda de thrash metal Anthrax, va ser la primera a combinar el rap amb el metal amb el senzill de 1987 «I’m the Man»; tal cançó, està considerada com el veritable naixement del rap metal. Aquest mateix any, alguns integrants de la banda, van col·laborar amb l’agrupació de old school rap O.T.F.O., en la cançó «Lethal», apareguda en l’àlbum del mateix nom. Posteriorment, en els anys 1990, van llançar el remake rap metalero «Bring the Noise», al costat del grup que va compondre el tema original, Public Enemy.
Tot i així, aquesta mescla entre rap i metal no és totalment nova, perquè ja en 1975 va sortir a la llum la cançó «Walk This Way» de Aerosmith, on aquesta cançó de hard rock, contenia influències de rap, que en 1986 seria versionada al costat del duo Run-D.M.C. Per part seva, la cantant de hard rock Joan Jett, va treure en el seu disc de 1986 Good Music, la cançó «Black Leather», en la qual s’escolta un so de rap rock.També, va destacar el senzill de l’any 1988 de Sir Mix-a-Lot i Metal Church, «Iron Man», basat en la cançó homònima de Black Sàbat. Aquest mateix any, el propi Sir Mix-a-lot, va col·laborar amb la banda de crossover thrash The Accüsed en el tema «The Maddest Story Ever Told», pertanyent al seu àlbum Martha Splatterhead’s Maddest Stories Ever Told.Cal destacar que, en 1990, The Accüsed tornarien a col·laborar amb un altre raper, The Mad Poet, en un tema: «Down and Out» del disc Grinning Like an Undertaker. El 1986 va néixer l’àlbum Licensed to Ill dels Beastie Boys, que va fer un gran salt en el desenvolupament i popularitat de diversos gèneres: tant en el rapcore i rap rock com en el rap metal. A la fi dels anys 1980, principalment les bandes de funk metal es van incursionar amb aquest estil, entre les quals es trobaven Xarxa Hot Chili Peppers, Living Colour, Faith No Habiti i 24-7 Spyz.
Els holandesos Urban Dansi Squad, venien exercint des de 1986 una mescla entre rock, rap, funk, ska, folk, hip-hop i soul, que va marcar la tendència musical que va prevaler en els anys 1990, El seu primer disc, titulat Mental Floss for the Globe i editat en 1990, també va incloure el punk en el seu repertori. El disc de 1994, Persona Senar Grata, va ser el seu treball amb més influències del heavy metal.
En la dècada dels anys 1990, l’estil va tenir el seu major èxit i popularidad.en 1990 va néixer la controvertida Rage Against the Machine, coneguda per crear tot un moviment musical i de protesta, considerada com una de les bandes pioneres en el gènere. El raper de Detroit Esham, es va fer conegut pel seu estil autodenominat «acid rap» (rap àcid), una fusió de rapeo amb influències de death metal, amb un so que sovint era base de rock i metal. A partir d’aquest any, 311, va començar a llançar els seus treballs discogràfics, els quals fusionen rap metal amb funk i reggae.
La banda d’Atlanta Stuck Mullo, és considerada una de les bandes pioneres del rap metal, pel fet que els seus antecessors només ho incorporaven en algunes cançons, i aquesta va ser una de les primeres a generalitzar-ho, llançant donem entre 1990 i 1993. El seu estil musical es veu influenciat per artistes com a Xarxa Hot Chili Peppers, Run-D.M.C. i Black Sàbat. Stuck Mullo, van ser pioners a tocar un rap metal més «pesat», amb les guitarres i el baix afinats diversos semitonos per sota de l’afinació estàndard, amb influències de Pantera (amb els qui van arribar a fer una gira), i introduint veus guturals (a càrrec del guitarrista, Rich Ward) en diversos temes.
Després del reeixit llançament de «I’m the Man», la banda novaiorquesa Anthrax torna a integrar el rap en el seu treball musical, unint-se amb Public Enemy en el remake de «Bring the Noise», llançat en l’àlbum Attack of the Killer B’s de l’any 1991, aconseguint el seu gran salt dins del gènere i expandint la seva popularitat entre els seguidors. Després d’aquest èxit, diverses bandes de rap metal van aconseguir una gran popularitat, com Rage Against the Machine amb el seu àlbum homònim i Dog Eat Dog amb All Bor Kings. El raper Hissi T, va treure una cançó anomenada «Bodi Count» en el seu popular àlbum de 1991 O.G. Original Gangster. Està cançó, barrejava el speed metal amb l’hip hop; en ella, van col·laborar tres músics que, al costat del propi Hissi T, formarien la banda de rap metal Bodi Count poc després. Hissi T, es va referir al seu controvertit àlbum debut de 1992 amb Bodi Count, com a «rock amb mentalitat de rap». L’estil d’aquest grup, va ser definit per Allmusic com «urban speed metal».Dita primera treball, va tenir bastant atenció a causa de la polèmica que va generar el tema «Cop Killer», que va ser etiquetat com thrash metal per la mateixa web.
En 1992, Biohazard va publicar Urban Disciplini, en el qual van combinar hardcore punk, metal, thrash metal i rap. És considerat un so precursor, igual que bandes com Korn, Limp Bizkit o Deftones. La banda espanyola Def Amb Dues va néixer a la fi dels anys 1980 com un grup de rap, però a partir del seu àlbum Segon assalt que va incloure guitarres elèctriques, van començar a definir el seu estil rap metal, bastant influenciat per artistes com Public Enemy, Beastie Boys i Run D.M.C. El grup xilè Els Morton, va gravar en 1993 el disc Sant Remedio, que proposava una mescla de variants tan dissimilis com l’hardcore punk, el funk, el metal alternatiu, juntament amb el notori ús de veus rapeadas. El seu segon disc, Cebator Quat’s, gravat entre 1994 i 1995, va tornar a reprendre la fusió de gèneres, aquesta vegada amb una més notòria influència de l’hardcore. També, cal destacar que, aquest disc, va suposar una referència per a posteriors bandes de nü metal a Xile.
Una de les primeres i fonamentals bandes sonores que va incloure interpretacions de rap metal va ser Judgment Night, amb onze col·laboracions entre artistes de metal i hip hop. Paral·lelament aquest any, els suecs de Clawfinger van publicar el seu àlbum debut Deaf Dumb Blind, amb influències del metal industrial, el qual va rebre bones crítiques per part de la premsa sueca, venent més de 600.000 còpies al voltant del món.
En 1993, va néixer el nü metal, sent les seves bases el rapcore, rap rock, rap metal i altres estils.Els seus pioners, Korn, amb el seu àlbum homònim de 1994, i Deftones amb Adrenaline de 1995, sent aquesta última la que incursionó en el rap metal.
En 1994, la banda espanyola Hamlet, va llançar el seu àlbum Sanatori de Ninots, en el qual van barrejar rap metal, hardcore punk i metal alternatiu. En aquest treball, es van utilitzar baixos amb característiques del funk i veus guturals, sent denominats «pioners del nou metal espanyol».
En 1995, es funda la primera banda mexicana de nü metal, Ressort, la qual va llançar en 1997 el seu àlbum debut, República de cecs, incorporant al seu estil les lletres rapeadas i l’ús de molta distorsió en les guitarres.
En 1996, va néixer Disturbed, l’estil del qual es veu influenciat per bandes representatives del rap metal, incloent a Deftones, Incubus i Biohazard.
La banda SX-10, formada per Sen Dog en 1996, va incorporar els gèneres rap metal, rap rock i rapcore, bases del nü metal, però de manera independent cadascuna.
Apareix l’agrupació de metal espanyola Narco formada en 1996, la qual va ser la primera banda del gènere a tenir un dj oficial i aquesta va llançar en 1997 el seu àlbum debut Satán Viu mostrant una gran experimentació en les tornamesas, l’ús de veus guturals i una crítica política i social extremadament explicita.
En 1997, va sortir a la venda un altre dels discos fonamentals del gènere: Three Dollar Bill I’all de Limp Bizkit. Va aconseguir certa popularitat gràcies a la versió del tema de George Michael «Faith». En 1998 va destacar l’àlbum de Kid Rock Devil Without a Causi, el qual va servir com a inspiració per als futurs àlbums del gènere, sent un succés en les ràdios nord-americanes.
En 1998 el raper Vanilla Hissi va llançar el seu tercer disc, Hard to Swallow, amb més estil de nü metal i hip hop, amb l’ajuda d’altres integrants d’altres bandes de metal.
El grup xilè Dracma, va llançar en 1999 el seu àlbum debut, el qual va obtenir molt bona recepció crítica, guanyant premis de MTV Vídeo i Apes per la cançó «Fill de puta». La conformaven dos membres de la desintegrada banda de rap De Kiruza, mantenint la seva pròspera influència en el gènere. D’altra banda, els estatunidencs Slipknot, van llançar també aquest any el seu àlbum debut que abasta molts gèneres (passant per nü metal, metal alternatiu, rap metal i influències de death, thrash i speed metal) però, en general, és conegut per la seva extensa percussió i so molt pesat en general.
També va ajudar a conformar el desenvolupament del gènere l’àlbum Black Sunday de Cypress Hill, llançat en 1993. i les bandes de funk rock/metal que van ajudar a expandir l’estil, com Faith No Habiti i Xarxa Hot Chili Peppers.
A inicis dels anys 2000, el rap metal va experimentar un punt de saturació similar al dels anys 1990, gràcies a la renovació de l’estil amb artistes contemporanis nascuts a mediats i finals d’aquesta última década.en alguns àlbums es va notar gran part del canvi, com Satellite de P.O.D., que va incloure temàtiques cristianes/evangèliques, i Xocolata Starfish and the Hotdog Flavored Water de Limp Bizkit, molt obert en les seves lletres, amb cançons sobre la joventut actual.
L’àlbum Skull & Bones, de Cypress Hill, va incorporar influències directes del heavy metal, on es van incloure sis temes en els quals els rapers B-Real i Sen Dog, estaven recolzats per una banda, incloent als membres de Fear Factory Christian Olde Wolbers i Dino Cazares i el bateria de Rage Against the Machine Brad Wilk.
L’últim àlbum de Rage Against the Machine, Renegades, es va basar en cançons versionades a rap metal de diversos «clàssics», incloent les populars «Renegades of Funk» de Afrika Bambaataa i «How I Could Just Kill a Man» de Cypress Hill. Aquest mateix any, es va formar Kush, banda incorporada per membres de Cypress Hill (B-Real), Deftones (Stephen Carpenter) i Fear Factory (Raymond Herrera i Christian Olde Wolbers), que es va caracteritzar per tenir un ritme més pesat en comparació a altres grups d’aquest estil. No va aconseguir massa èxit en comparació als seus grups originaris, en part al fet que només va ser un projecte paral·lel a les seves bandes originàries.
El grup estatunidenc Linkin Park, va publicar en 2000 el seu primer àlbum, Hybrid Theory, que fins al 2011 va vendre 33 milions de còpies a tot el món, la qual cosa ho fa el disc més venut de la banda, i el més venut de la dècada. En ell, es van apreciar guitarres i bateria de thrash metal amb veus i rapeos, alternades en furioses expressions de ràbia i de frustració. Seguint aquest èxit, la banda Papa Roach va llançar Infest, que va aconseguir el triple platí, caracteritzat amb cors de guitarra pegadizos i vocals balancejades amb rap, producte del guitarrista Jerry Horton i el vocalista Jacoby Shaddix.
El primer àlbum del grup espanyol Kannon, De nou mai, ha estat comparat amb alguns treballs de Korn, R.A.T.M. i Limp Bizkit, dels quals rep clares influències.
L’àlbum Más Gas, de la banda espanyola Sugarless, llançat el 2002, els va donar a conèixer a nivell del panorama del rock espanyol. Aquest treball, està influenciat especialment per Rage Against the Machine, Limp Bizkit i Linkin Park. L’agrupació combina diversos estils, com a hip hop, metal, funk, hardcore punk, grunge, acid jazz i punk, entre altres.
Anys més tard, la popularitat d’aquests estils va baixar notablement, aconseguint el seu major punt de declivi a mitjan anys 2000. Entre els principals factors va estar la separació, canvis i abandons en l’escena musical d’importants bandes (com Methods of Mayhem, Darwin’s Waiting Room, downset., SX-10, Kush, Linkin Park, Limp Bizkit, Incubus, Slipknot, Papa Roach, Enxampar, Kid Rock i Vanilla Hissi), sent eclipsat majoritàriament pel metal i rock alternatiu. El periodista d’About.com, Tim Grierson, va declarar que la baixa de popularitat va ser per la «falta de nous talents per a mantenir l’escena pròspera», a més de la pèrdua de popularitat del rap, que va ser el gènere prominent des de la dècada de 1990. Drew Simollardes, de la banda Reveille, va dir «sento que últimament és més apropiat escoltar-ho. La gent està farta de moltes de les coses que hi ha aquí fos ara mateix».
D’altra banda, algunes de les bandes més famoses de l’estil, van posar el gènere en segon pla en la seva música, i unes altres, simplement, van deixar de practicar-ho. Alguns exemples els constitueixen grups com Linkin Park, que amb Minutes to Midnight van reduir els elements de rap metal considerablement per a, després, començar a tocar rock electrònic en els àlbums A Thousand Suns i Living Things; Papa Roach, que en Getting Away With Murder i posteriors lliuraments es van allunyar del rap i del nü metal; o Limp Bizkit amb Results May Vary, que si bé continua enquadrant-se dins del gènere, mostra un so més suau i pròxim al rock alternatiu que els seus anteriors treballs.
Característiques
A més del hip-hop, heavy metal i derivats, el rap metal és molt variat en so, incorporant influències de diversos gèneres, com el hard rock, hardcore punk, funk, rock alternatiu. Allmusic descriu al rap metal com a «dur; bateries amb ritmes pesats i riff pesats, que a vegades imiten a l’escratx i beat box». La instrumentació del rap metal varia bastant depenent de la banda, però la més típica consta d’un vocalista, un guitarrista elèctric, un baixista, un bateria, un DJing i/o un altre instrumentalista electrònic (habitualment amb un sampler o teclats, encara que a vegades un solo músic compleix aquests tres papers).
Veu
El rap metal, en general, no se centra en la «complexitat» rítmica i lingüística del rap, però el rapeo permet aconseguir una catarsi que es pot aconseguir en comptes de cantar les cançons. En general, el context vocal es basa en versos rapeados i cors aguts, mentre que les tècniques tenen una gran varietat, incloent veus guturals, screamings, veus melòdiques, veus esquinçades, i influències funk.
Guitarres
Les guitarres solen ser agressives i estan distorsionades, generalment utilitzant textures sonores pesades més que riffs pegadizos o immediatament memorables, la qual cosa es basa principalment en bandes de metal alternatiu com Helmet, White Zombi i Tool. El tal vegada guitarrista més popular del gènere, Tom Morello (RATM), és conegut per simular els efectes dels Djs d’hip hop, sent anomenat «el fill de Grandmaster Flaix i The Voodoo Child».
Baix
Igual que en els seus gèneres originaris, el baix elèctric és l’instrument de la secció rítmica (al costat de la bateria). Les línies solen ser poderoses, utilitzant en gran manera la tècnica del slap (provinent del funk) i fins tocs de jazz (com per Tim Commerford de RATM). Usualment, les bandes usen baixos amb més de quatre cordes, que els proveeixen un registre més greu.
Percussió
La bateria és l’instrument de percussió en el rap metal. En general, les bandes utilitzen a un bateria, però a vegades són reemplaçats per ritmes a base de samplers o caixa de ritmes. Les bateries solen barrejar beats ràpids amb temps mitjà, la qual cosa permet trobar a la veu i el baix en harmonia. Alguns grups s’han caracteritzat per la seva gran rapidesa (típica del speed metal i relacionats), com Joey Jordison de Slipknot.
Turntablism i sampler
El turntablism (Dj) i el sampler són tal vegada els instruments principals en alguns grups, especialment en els de rap. El Dj compleix un paper molt important en les bandes, inclusivament incorporant solos de turntablism. Són molt utilitzats els ritmes a bases de samplers, creats per mitjà de computadores.
Temàtiques
Les temàtiques del gènere van des de l’humor, passant per lletres carregades de terror i angoixa fins a, en alguns casos, la política Malgrat el duro contingut, a partir dels anys 1990 van començar a néixer bandes amb líriques estrictament cristianes, algunes aconseguint un gran èxit, com a P.O.D. East West, Thousand Foot Krutch o Enxampar. La part còmica és més escassa, sent ocasional la incorporació. Per part seva, grups com Stuck Mullo, R.A.T.M. i Clawfinger inclouen temàtiques antiracistes, soci-polítiques i apolítiques, constituint un nou moviment d’interès i crítica musical, especialment amb els joves admiradors.
Bibliografia
Krims, Adam (2000), Rap music and the poetics of identity. Cambridge University Press.
Ogg, Alex (1999), The hip hop years: a history of rap. London : Channel 4 Books.
Weinstein, Deena (200), Heavy metal: the music and its culture. [S.l.] : Da Capo.
Bonet, Magda (1997), Heavy metal. Madrid : Celeste.
és mediterrani 