SARDAXOU: L’HIBRIDACIÓ DE LA SARDANA

Marc Soler i Gerard Montsech

ESMUC 2021-2022

L’any 1995, uns joves il·lusionats i engrescats amb l’ànima de fer noves i diferents aportacions, van crear la Cobla Contemporània, Durant aquest temps d’activitat la Contemporània ha difós una manera de fer música del tot innovadora. Les actuacions en directe es caracteritzen per l’aproximació de públic molt divers i heterogeni, dels nens fascinats per el comfeti, de les mares i pares, dels sardanistes, de la gent curiosa… Sens dubte, el Sardaxou de la Contemporània no deixa ningú indiferent!

El sardaxou és fer de la sardana una festa! En les actuacions, els músics coreografien i animen fent gresca i xerinola. Hi podeu trobar també molt comfeti, barrets, escuma, globus, etc… amb l’ànima constant d’innovar. La música sempre és el fil conductor amb el qual s’engresca a tot el públic. Els compositors col·laboradors de la Contemporània agafen les partitures musicals més conegudes del moment, les arrengen al ritme i el tempo característics de la sardana i les interpreten amb els instruments més singulars del país.

Actualment, la Cobla Contemporània consta d’una totalitat de 35 discos, als quals 11 estan enfocats al sardaxou.

En aquest seguent enllaç que hi ha, trobareu la sardana «Ballant i gaudint dins un taxi» de Raúl Lacilla. Quan l’escolteu, de ben segur que us sonaràn els temes que surten en ella com «El taxi», «Bailando», «La gozadera» o «Dale más gasolina».

CONCLUSIONS:

Per tal de veure si aquesta actualització de la sardana ha realitzat un procés d’hibridació, ens fixem amb els seguents aspectes:

TEMPO: En aquest camp, la sardana clàssica i aquesta actualització no hi ha diferències.

RITME: En aquest camp, ja tenim la primera diferència. La sardana clàssica te uns ritmes senzills i fàcils encanvi l’altre te ritmes més complicats i no acostumats a la sardana clàssica.

TONAL: Dins aquest àmbit, no ha canviat res.

INSTRUMENTACIÓ: Si que hi han hagut millores en els instruments però són els mateixos que fa 150 anys.

MELODIA: En aquest camp, si que hi ha una diferència. Aquesta sardana més morderna, en aquest cas el sardaxou, agafa talls de cançons conegudes i les introdueix en el àmbit de la sardana però no perdent el ritme tant característic.

En conclusió final, després de fer aquest treball, hem pensat que el sardaxou SÍ que és una hibridació de la sardana ja que manté la originalitat de la sardana però també te aquell toc de modern que no la fa assemblar amb la sardana clàssica.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s