HIBRIDACIÓ EN EL MÓN DEL ROCK I EL METAL

David Sanahuja

Esmuc 2019-2020

 

No es pot respondre amb exactitud quan va surgir la música metal, però sí que es pot dir que la primera banda precursora va ser Black Sabbath, i com a figura destacada, Ozzy Osburne. Per la mateixa època Deep Purple ja començava a experimentar amb el hard rock. Cal fer un gran esment, també, a grups com Manowar, Iron Maiden, Doro o Metallica, que són història viva del Heavy Metal.

El metal no és un gènere nou, neix d’una fusió de diversos ritmes. Cal dir que el rock també va ser el resultat de la fusió i adaptació de gèneres com el Blues, Jazz Rythm i Country. Les influències principals provenen del Rock n’ Roll, Blues i Hard Rock.

Foto del festival més gran de Heavy Metal. Wacken Open Air 2019 (Alemanya)

Com a exemple de hibridació podem trobar diferents subgèneres del metal, amb termes musicals i també culturals.

 Un dels més destacats és el Glam Metal (anys 80). Importància tant en la música com amb l’aparença (glamorós), generalment amb vestimentes extravagants. Les lletres es basen principalment en l’amor. Kiss seria un dels grups més amb més renom.

El Folk Metal: tal com diu el nom, aquest surt de l’implementació d’instruments folklòrics en el metal, inclús en les seves lletres, el que parla en alguns casos, de paganisme. Amb aquest estil s’aconsegueix fer una reconstrucción històrica a través de la música.

El Power Metal té la seva hibridació en el metal en quan al contingut de les seves lletres, que es basen en les mitologies i històries èpiques. Normalment aquesta èpica la traslladen a la música amb passatges instrumentals de gran velocitat i tècnica. El cantant fa servir diferents registres vocals, però el que més predomina és l’agut.

Un dels que més voldria destacar (de subgènere), on es pot comprovar l’ús  d’ hibridació és el Metal Simfònic (Symphony Metal). La hibridació d’aquest gènere es nota en la fusió d’èpoques temporals, on es pot trobar música renaixentista, barroques, justament amb la distorció de les guitarres, cants lírics (veu operística femenina) i també part de gutural.Com a exemple, dins d’aquest subgènere es pt destacar la banda sueca Therion, que va ser la primera en incorporar una orquestra en viu, i les primeres en introduir elements de música clàssica com una inclusió essencial en el seu estil musical.

Dins del Metal Simfònic podem trobar la variant de Power Metal Simfònic, on destaca l´ús extens de teclats, orquestres , cors o veus líriques que a comparació del Power Metal normal, apart d’una capa extra en la música, també hi trobem més varietat sonora. Destaquen grups com per exemple, Nigthwish, Blind Guardian o Stratovarius.

Una altra branca del metal simfònic, i no menys important és el Gothic Metal Simfònic, que com a punt carecterístic van crear la técnica “bella i bèstia” on destaquen bandes com la ja mencionada Therion, que consisteix en una vocalista femenina de veu angelical o soprano i una segona veu gutural, que normalment és el guitarrista de la banda.

Desde un principi el Heavy Metal ha tingut una forta relació amb la música clàssica, ja que com diu el musicòleg Robert Walser, és la major influència per al gènere desde els seus primers anys. Els guitarristes són els més influenciats i que l’apropiació de la música clàssica va desenvolupar el virtuosisme d’aquests músics. O com també opina Kurt Bachmann de la banda Believer, diu que la música clàssica i el metal són probablement els gèneres que tenen més en comú en quan a sentiment, textura i creativitat.

La paraula hibridació apareix més dúctil per nomenar aquestes mescles en què no només es combinen elements ètnics o religiosos, sinó que s’intersecten amb productes de les tecnologies avançades i processos socials moderns o postmoderns.

Vull destacar les fronteres entre països i les grans ciutats com a contextos que condicionen els formats, estils i contradiccions específics de la hibridació. Les fronteres rígides establertes pels Estats moderns es van tornar poroses. Poques cultures poden ser ara descrites com a unitats estables, amb límits precisos basats en l’ocupació d’un territori acotat. Però aquesta multiplicació d’oportunitats per a hibridar no implica indeterminació, ni llibertat il·limitada. La hibridació succeeix en condicions històriques i socials específiques, enmig de sistemes de producció i consum, que de vegades operen com coaccions, segons pot apreciar-se en la vida de molts migrants. Una altra de les entitats socials que afavoreixen però també condicionen la hibridació són les ciutats. Les megalòpolis multilingües i multiculturals, per exemple Londres, Berlín, Nova York, Los Angeles, etc… són estudiades com a centres on la hibridació fomenta majors conflictes i major creativitat cultural.

Finalment, vull assenyalar de quina manera la globalització accentua aquestes tendències de la modernitat a l’crear mercats mundials de béns materials i diners, missatges i migrants. Els fluxos i interaccions que ocorren en aquests processos han debilitat les fronteres i duanes, l’autonomia de les tradicions locals, i propicien més formes d’hibridació productiva, comercial, comunicacional i en els estils de consum que en el passat. A les modalitats clàssiques d’hibridació, derivades de migracions i viatges, de les polítiques d’integració educativa impulsades pels Estats nacionals, s’agreguen les mescles generades per les indústries culturals.

Gràcies a la globalització, al segle XX el Heavy Metal de la mateixa manera que com va passar en els seus antecedents, comença a derivar amb la fusió i experimentació de nous instruments i més tard prenent melodies de les diferents cultures i èpoques de l’món, així comença el sorgiment d’altres tipus de metall ja anomenats com el metal simfònic, Folk Metal, però també altres com l’Arabian Metal (metal àrab) o el Death Metal (ús de veus profundes, ràpida percussió, estructures complexes musicals; tracta sobre temes com el terror o satanisme), Metal Progressiu…

A l’estudiar els moviments recents de la globalització, no només integra i genera mestissatges; també segrega, produeix noves desigualtats.

Bibliografia

CANCLINI, Néstor (2003) Noticias recientes sobre la hibridación

CANCLINI, Néstor (2011) Las culturas híbridas en tiempo de globalización

O’NEIL, Andrew (2017) La historia del Heavy Metal

WALSER, Robert (1993) Running with the Devil

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s