Ramón Serra i Kalina Paz

INTRODUCCIÓ

El Terrazel és una festa popular d’arrel tradicional que inclou un espectacle de carrer dramatitzat, el tema del qual és una crítica al perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Resultat d’una iniciativa popular apareix l’any 1990, i en pocs anys de vida, l’espectacle del Terrazel s’ha convertit en l’acte central de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). Se celebra el dia 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç i patró del poble.

Símbol de la pàgina oficial d’El Terrazel

CONTEXT HISTÒRIC: Antecedents

El panorama de la música tradicional catalana a principis del segle XX per motius polítics, socials, econòmics i culturals, estava a punt de desaparèixer.

No va ser fins a la dècada dels cinquanta, que la situació va començar a canviar: en l’àmbit econòmic va finalitzar el període d’autarquia econòmica i, en l’àmbit polític, l’Estat franquista va ser admès a les Nacions Unides; fet que va obligar el govern a millorar la seva imatge internacional. En aquest nou context, van aparèixer algunes iniciatives culturals de primera línia. A més de moviments com la Nova Cançó, que va impulsar una cançó cantada en català als Països Catalans.

Els moviments sorgits de l’antifranquisme com a reacció a la cultura estandarditzada o hegemònica, buscaven mostrar elements que poguessin ser percebuts com a «propis»-generalment de manera simbòlica- amb referències a un territori i a una comunitat cultural imaginada.

És així com els darrers quaranta anys s’ha desenvolupat a Catalunya una important activitat de grups musicals al voltant de l’etiqueta música tradicional. Es tracta, en termes generals, de grups sorgits directament o indirectament d’alguns ambients juvenils dels darrers anys de la dictadura i dels primers de la democràcia, amb una voluntat d’ocupació del carrer i de l’espai públic a activitats festives i populars. Un model de sociabilitat de gent que busca sentir-se «personalitzada» en oposició a un entorn social que consideren negatiu, i que imaginen –o simbolitzen– a través d’un estereotip simplificat: consumista, despersonalitzador, artificial, impost, urbà, globalitzador.

L’ús de la llengua catalana, com també passa en altres àmbits musicals, en oposició a altres llengües com el castellà o l’anglès per part de les músiques considerades «de moda» i «comercials», és possiblement un dels pocs elements intocables en la percepció d’aquesta música.

Des de mitjans dels vuitanta fins avui aquests grups han augmentat en nombre i en presència social, i han anat ocupant un sector molt concret de la vida musical catalana, amb institucions pròpies (la més destacada, CAT-Centre Artesà Tradicionàrius), subvencions públiques, i una sèrie de festivals i cicles (com el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana de Granadella, un petit poble de la comarca de les Garrigues que pretén preservar i transmetre les seves arrels culturals) que des de Barcelona se n’han anat expandint a gran part de l’àrea lingüística catalana.

En aquell moment es manifestava una voluntat de «recuperació» de tota aquella música que pogués considerar-se pròpia i que havia estat amagada per la cultura oficial i hegemònica.

CONTEXT HISTÒRIC: Origens

Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, el gener de 1990 a l’Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una carta que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut.

Ramon Moix, que a l’any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L’objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d’agost d’aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble.

La situació geogràfica de Sant Llorenç d’Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual tractaria l’espectacle fos l’ecologia i la defensa del medi ambient. 

A causa de la voluntat popular es va crear el Taller de Terrazel que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l’espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. En les fases finals de la creació i durant la primera edició, l’any 1990, ja col·laboraven en el projecte més d’un centenar d’hortonencs. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc.) i la desaparició d’altres. No és fins a l’any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor per la Terra.

LA MÚSICA I L’ESPECTACLE

El 10 d’agost a la una del migdia, les diverses comparses del Terrazel (Gegants, Els mesos de l’Any, Follets, Bastoners i el Ball de Diables), ballen a la sortida de l’ofici religiós, honorant a Sant Llorenç, el patró del poble. Seguidament, fan la cercavila fins davant de l’Ajuntament, on es balla un altre cop i es dona pas al vermut de Festa Major. Finalment, hi ha els entremesos, el carrer de foc, l’espectacle i el correfoc. En els entremesos, les diverses comparses ballen davant de l’Ajuntament. Cada entremès té música, composta principalment per Paton Soler i interpretada pel Taller de músics d’El Terrazel, i coreografia, creada per Neus Franci. Tot i que, algun cop pot canviar la instrumentació.

El treball creatiu, plàstic i musical, ha estat resultat del taller d’El Terrazel, que està format per nombroses persones del poble, més de cent, la majoria joves, sota la direcció de diferents tècnics per a les diverses àrees implicades.

El primer entremès és una «Obertura» interpretada per gralles i el redobla de tabals que representa el tema instrumental de l’obertura dels actes del Terrazel i és a les fosques sense cap personatge present. Va ser composta per Paton Soler l’any 1994.

El segueix el «Vals dels Gegants», una peça per a acordió diatònic, pandero i violí, de Paton Soler, amb arranjaments de Cati Plana i de Vanessa Carreras (intèrprets d’acordió diatònic), del 1994. En aquesta escena les figures del Sol i la Mare Terra ballen fent voltes. Seguidament, s’hi afegeix un clarinet i una veu, i arriben els capgrossos (nans) que ballen a la cançó «Roda que rodaràs».

En tercer lloc, apareix el tema del «Galanteig». Un altre tema per a gralles i tabal, amb arranjaments de Cati Plana i Vanessa Carreras, de l’any 1995. Aquí el Sol i la Mare Terra tornen a donar voltes.

Seguidament, hi ha el «Ball dels Mesos» o «Ball de Nans», que es representa amb dotze nans, un per cada mes de l’any que van ballant tots plegats. És un tema per a gralles i tabal compost l’any 1995.

Després hi ha la «Dansa de Gaia». Que és la part més modernitzada de l’obra, com l’inici narrat, on es poden sentir veus amb efectes de sintetitzadors amb un acompanyament melòdic de guitarra, flabiol, i a vegades violí, o fins i tot guitarra elèctrica. Aquesta melodia acompanya al ball de Gaia, l’alter ego de la Mare Terra, amb el seu talismà i símbol de poder: un cargol de mar. Aquest personatge va ser creat l’any 1997.

Finalment, hi ha el «Ball dels Follets», on ballen nens petits vestits de follets. És un tema per a acordió diatònic i violí, de l’any 1994.

Després d’aquests entremesos, es tornen a repetir algunes de les obres i balls, amb petits canvis, i seguidament tot esdevé una música totalment diferent. En representar el mal que creem a la terra i al medi ambient, la música esdevé de caràcter tenebrós i fosc, s’afegeixen moltes veus amb efectes i sintetitzadors, així com instruments de corda fregada, vent-metalls, bateria i guitarra elèctrica, i altres. Així és com es presenta la segona part, la no tant «alegre»; la destrucció del medi ambient, i l’entrada del correfoc. (A partir del minut 32 del video)

L’espectacle acaba amb el triomf de Gaia per salvar el planeta, amb aquesta nova música que se’ns presenta a la segona part, i sense rastre ja de cap so dels instruments tradicionals.

Així doncs, podem veure certa hibridació entre música tradicional catalana, música d’arrel (amb instruments tradicionals catalans: tabal, gralles, acordió diatònic…), i una música més simfònica, que recorda a bandes sonores del cinema occidental, com d’espectacle (amb instruments de corda fregada, vent-metalls sintetitzadors, efectes electrònics, guitarres elèctriques, bateria…).

EVOLUCIÓ/ACTUALITAT

Segons els habitants de Sant Llorenç d’Hortons, aquesta festa té com a objecte la representació d’un espectacle popular de foc, de música, de dansa, que té com a participants a bona part de la gent del poble. El lema que s’ha volgut mostrar des de l’any 1900, i que no ha canviat és que la festa té com a lema la defensa de la Terra i el missatge ecològic. Se simbolitza aquesta lluita entre el bé i el mal a través del cor de «Llefres», les criatures temibles, i els «Llambrants», els defensors de la natura. Aquests van ser els components més antics del Terrazel, juntament amb el Malaganya i el Llengot

A més, també s’han anat mantenint la majoria dels personatges principals, els dissenys i les músiques. Tot i això, el que volen és que el Terrazel creixi i pugui arribar a més gent com a un espectacle gran i potent. És per això, que han anat consolidant, i modificant algunes coses del guió de l’espectacle, del vestuari, de l’escenografia, afegint-hi així també algunes noves figures, per donar més joc a la festa, com també noves músiques i arranjaments per innovar en aquest camp.

Anteriorment, s’ha pogut veure que les peces tradicionals catalanes dels entremesos tenen una composició similar, una data més recent que la creació de l’espectacle. Aquest fet es deu al fet que la festa va patir certes evolucions i modernitzacions. I doncs, els instruments tradicionals van arribar més tard, l’any 1995, quan es va constituir el primer grup de gralles i tabal. I per això, el Ball dels Follets, el Vals dels Gegants i els Mesos de l’any es va introduir posteriorment, perquè es va voler introduir aquesta música a l’espectacle i aquests nous personatges van arribar amb aquesta.

El cantautor penedesenc, Patón Soler va ser qui va compondre les primeres músiques electròniques per a l’espectacle l’any 1991, que són les que es poden observar cap a la segona meitat de la festa. I, l’any 1994 es va introduir l’acordió diatònic amb dos arranjaments del mateix Soler.

També, es va afegir la narració amb la veu del poeta Ricard Garcia que apareix al principi i té un acompanyament melòdic de guitarra i flabiol, amb algun efecte de sintetitzadors; i un antagonista més, el Buscarrons amb un llarg discurs satíric.

Finalment, el 1997 apareix el personatge salvador de Gaia, amb música de Gerard Gual, molt diferent del que es veu anteriorment a l’espectacle.

Així doncs, trenta anys després, es pot dir que hi ha certs canvis, modernitzacions i innovacions en alguns àmbits de l’espectacle, creant així quelcom molt potent i que fa goig a la vista.

CONCLUSIONS RESPECTE A LA TRADICIÓ

Amb aquest treball hem analitzat l’arrel tradicional d’aquesta festa a través de la música i com en pocs anys s’ha convertit en una tradició.

D’una banda, hem vist que en el punt de partida es reclamava actes dedicats a la joventut. Segurament com a resultat d’una tendència a tota Catalunya d’actituds reivindicatives que tenien un passat recent als moviments antifranquistes.

De l’altra, en l’argument de la festa es mescla un cert ecologisme i una lluita contra models de consum capitalistes.

I és d’aquesta manera que es fa servir l’espectacle com a pretext per construir aquest espai imaginat, com a retorn a una col·lectivitat pròpia i a un arrelament de les referències sonores i festives.

A més, hem pogut endinsar-nos en una festa que no inclou només música tradicional sinó que ho barreja amb una música més aviat simfònica i electrònica que fa que agafi un altre caràcter tot l’espectacle, i poder mostrar d’una manera més impactant la dualitat del medi ambient i la seva destrucció.

ROLS DE GÈNERE AL TERRAZEL

Aquesta festa tot i ser d’arrel tradicional no es va crear amb la intenció de recuperar la tradició sinó de fer un espectacle amb un tema contemporani (recordem, ecologista). No hi ha cap model anterior que faci de referència sinó que hi ha una idea de festes catalanes actualitzada. Per tant, no s’ha pensat en les qüestions específiques de gènere en relació amb la tradició, i no podem trobar els possibles rols de gènere de la cultura tradicional catalana. En el seu lloc, ens centrarem en l’espectacle en si, en els rols i allò que diuen els personatges, les seves característiques, les seves influències i el missatge que poden transmetre amb relació al gènere. Així, podrem entendre el més profund i veure si hi ha quelcom de gènere que es troba de manera intrínseca en els personatges i el que volen representar.

PERSONATGES

• El Sol:

És un gegant tradicional que simbolitza el sol. Aquest va vestit amb una mena de túnica daurada (del color del sol), i llueix una cuirassa amb símbols solars, com si fos un guerrer. Està coronat per tres cavalls que representen el carro d’Hèlios (Déu del Sol), a la mitologia grega, i porta una torxa daurada. El Sol i la Mare Terra, la seva parella, són els protagonistes que ballen a diverses escenes la seva dansa representativa, el «Vals dels Gegants». Com la mitologia egípcia bé diu l’astre Rei és l’energia que fecunda a la «delicada» Terra i que, per tant, fa que creixi tot.

• Mare Terra:

Aquesta és la geganta que representa el nostre planeta. Al llarg blau (com el nostre planeta) vestit que llueix s’hi veuen representacions dels planetes i constel·lacions que l’envolten. Sosté amb una mà una esfera terrestre i del seu ventre arranca un Cor de l’Abundància (un vas en forma de corn ple de fruites i flors, que simbolitza l’abundància), amb això se’ns vol ensenyar quants dons naturals ens dona la Terra. La història d’amor que té amb el Sol porta a molts personatges a l’espectacle.

Tant el Sol com la Terra són personatges neutrals i atemporals perquè no tenen el paper principal a l’espectacle, són només els creadors de la vida.

• Gaia:

És un personatge singular, però que fa de salvadora de l’espectacle. El seu nom significa literalment «Terra», que prové de la mitologia grega. És l’alter ego de la Mare Terra i la representació del seu esperit: la vida. La seva missió és buscar i trobar l’equilibri al planeta. En les seves mans té el talismà de la vida que té forma de cargol de mar lluminós. Està vestida amb una llarga túnica de colors clars, tallada per a baix, amb una màscara que amaga una mica la seva identitat.

• Mesos de l’any:

Són dotze nans infantils que representen el cicle anual del temps, un per cada mes de l’any. Aquests estan vestits segons l’estació a la qual pertanyen. Porten un capgròs al cap (força androgin) i això fa que no hi hagi una distinció clara de gènere.

Primer hi ha els tres mesos de la primavera, que són joves i ufanosos, pintats de tonalitats verdes i ornaments de flors. Seguidament, hi han els de l’estiu, representats amb tons rogencs i càlids, que mostren les fruites pròpies de cada mes, i tenen cert aspecte femení. Després hi ha els de la tardor, que representen la verema i són ocres o groguencs i porten els fruits del temps. Finalment, hi ha el final del cicle, l’hivern, i els nans tenen tonalitats blaves i aspecte envellit, tot i això, el mes de febrer mostra la flor de l’ametller.

Aquests personatges poden provenir també de la idea de creació de les estacions a la mitologia grega.

• Follets:

Són un conjunt de dotze dansaires infantils que representen els follets del bosc i la dimensió màgica de la natura. El que es busca dir és que la naturalesa està viva i té energia pròpia. Són representats tant per nens com per nenes que van vestits de diferents colors, amb uns barrets i picarols.

• Arcans:

Són vuit personatges de foc que ballen una dansa inspirada en el ball de Bastons. Representen la humanitat en la seva evolució.

El seu nom significa quelcom ocult o misteriós, molt difícil de reconèixer. Aquests mateixos van emmascarats tot sencers. La màscara que porten és una versió de làtex d’un cap de terracota, l’Home d’Idàlion, de la cultura arcaica xipriota. A més, el 2021 es va incorporar un nou personatge del grup anomenat Ophydia (que són un tipus de serps). Aquesta és una metàfora de la temptació envers l’home, inspirada en la poma de la discòrdia, que simbolitza el nucli d’una baralla menor que podria portar a una discussió major. Aquesta va tota de verd, amb una màscara i té una serp entortellada al coll. Ophydia interpreta un sinistre ball misteriós juntament amb els arcans.

Aquest conjunt de personatges representen el més antic; la part primitiva, la tradició, que sempre són perennes i constants en el temps.

• Les al·legories del paisatge:

Capgrossos que representen llocs concrets i emblemàtics de Sant Llorenç d’Hortons. Són la Font de la Bassa Gran, el Molí de Vent, el Pi Pujol, la Masia amb el massís de Montserrat al fons, la Vinya i el Celler, i el Gall de Penedès.

És una manera de visualitzar els paisatges.

• Els Buscarrons:

Capgròs que representa l’actitud contradictòria dels humans amb relació a la natura. Aquest inicia el conflicte de l’espectacle, perquè cada any, en ple Terrazel fa un “elogi” sorneguer dels disbarats més grans que s’han produït al municipi o arreu, sobretot en matèria mediambiental, fent propostes del tot estrambòtiques. Porta un capgròs d’una cara d’un home malèvol verd, i es vesteix amb una túnica.

És com la figura del bufó de les dramatúrgies (Shakespeare).

• El Malaganya:

És un gegant de foc,  inspirat en les carasses del bestiari tradicional, que treu foc. Simbolitza la verticalitat urbana, la seva expansió sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l’especulació i la corrupció urbanística.

Representa la perversió de la humanitat respecte de la natura.

• Els Llefres:

El seu nom significa brut, llardós. Representen les forces del mal, i disputen a Gaia la possessió del corn de la vida. La part fosca de la vida, els dimonis.

Aquest conjunt de personatges es pot relacionar amb les Harpies, de la mitologia grega, unes criatures que o bé s’identificaven amb ànimes de morts que es dedicaven a raptar les dels vius, o bé com a simples monstres que raptaven nens. Porten màscares negres, vestits de tons ocres i maces de foc.

També, una possible relació amb Tànatos, la personificació de la mort en la mitologia grega. Contrapart de Gaia.

• El Llengot:

És un drac que representa l’agressivitat industrial sobre el medi ambient.

Tant en la cultura occidental com en la d’Orient Mitjà, la figura del drac representa el mal i la destrucció. En canvi, en la cultura asiàtica (Xina, Corea i el Japó) és tot el contrari, simbolitzen la benevolència, el coneixement o la força.

Cal destacar la llegenda de Sant Jordi, o l’art cristià en què representa el pecat. També en la mitologia egípcia cal destacar Apofis, una serp gegantina que representava el caos, i era enemiga de Ra, el deu del Sol (igual que al Terrazel, el Llengot va contra el Sol i contra Gaia).

• L’Unicorn:

Cavall alat amb cua de peix. Representa els quatre elements fonamentals de la natura: la terra, l’aigua, l’aire i el foc.

Fisiològicament, hi ha una referència a la figura de Pegàs (cavall alat), de la mitologia grega. Al final del seu mite és l’encarregat de conduir el carro de l’aurora que precedeix a l’alba, cosa que fa que molts l’identifiquin amb l’esperança que anuncia la llum després de la foscor.

• Els Llambrants:

Són un cor de vuit personatges de foc, que semblen soldats, amb cascs d’inspiració clàssica, vestits blaus i cuirasses decorades amb mandales.

Representen la consciència cívica i ecològica. Lluiten contra els Llefres, els dimonis. El seu nom significa clar, lluminós o resplendent.

Es pot relacionar amb els àngels de la mitologia cristiana.

CONCLUSIONS RESPECTE ALS ROLS DE GÈNERE

Els personatges del Terrazel es basen en la dualitat bo/dolent, llum/foscor, creació/destrucció o vida/mort. I de la mateixa manera el tema de l’espectacle és la recerca de l’equilibri de l’home amb la natura, que amb la seva evolució (progrés) acaba pervertint-la.

Es pot apreciar com l’aparició dels trets considerats positius (vida, llum, creació, puresa, fertilitat, innocència) són representats per personatges femenins i infants (Gaia, follets, mesos de l’any). I els negatius (destrucció, impuresa, corrupció, mort) pels masculins (Els Llefres, El Llengot, El Malaganya)

La nostra societat té les seves arrels en el món grecoromà, el qual tenia unes convencions socials que establien que la dona s’havia de supeditar a l’home, perquè es considerava que era un ésser inferior i imperfecte. A més, les dones eren considerades com el que és tranquil, pur i innocent, en canvi, els homes estaven dotats de característiques com la valentia i el poder. Aquesta influència que prové d’anys enrere ha afectat en la nostra manera d’entendre el món i d’organitzar-nos, i ha sigut tan intensa que encara avui perduren algunes d’aquestes inèrcies.

Aquesta influència es deixa veure en els personatges principals, el Sol i la Mare Terra. La funció del primer és descrita de la següent manera: «L’astre Rei viu una deliciosa i fecunda història d’amor amb la delicada Terra»; i la Terra només és referenciada pels seus dons, la fertilitat. Aquest fet el podem veure clarament al seu «Vals de Gegants», que sembla un ball d’aparellament entre els dos, mentre fant voltes.

Contràriament, a les influències grecoromanes, apareix el personatge de Gaia, l’alter ego de la Mare Terra, l’encarregada de buscar l’equilibri entre l’home i la natura, lluitant contra les forces obscures (els Llefres i el Llengot). Aquest personatge és el que crea un canvi en els suposats rols de gènere que s’assumeixen a partir dels personatges que semblen ser els principals, ja que ens mostra una heroïna valenta que s’enfronta als obstacles que se li posen per davant. Tot i això, la seva presència sembla ser protegida i en certa manera ajudada pels qui l’envolten, que trenca amb el missatge de l’empoderament per si sola. Aquest fet no treu que Gaia pugui salvar el món gràcies al seu talismà amb forma de cargol marí: el Corn de la vida.

En qüestions de vestimenta, cal destacar que les clares dones que hi ha al Terrazel (la Mare Terra i Gaia), van vestides de vestits de tons blaus clars en comparació als que representen homes, qui van vestits amb colors vermells més fort, porten cuirasses i altres ornaments que sovint estan relacionats amb la masculinitat. En canvi, els personatges que són nens i nenes van vestits de diferents colors i no hi ha cap element que s’acostuma a relacionar amb cada gènere. També, cal destacar que hi ha certs personatges andrògins que vesteixen de colors ocres i amb màscares que no permeten identificar cap gènere o distinció.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

“Historia de la música catalana” (S.d.). Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure [en línia]. Data de consulta: novembre 15, 2022 Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica_catalana 

Evolució (2022). El Terrazel [en línia]. Disponible a: https://www.terrazel.cat/evolucio

TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d’Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18.

“Música tradicional dels Països Catalans” (2022, 13 de juny). Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure [en línia]. Data de consulta: novembre 16, 2022. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_tradicional_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans

“Nova Cançó” (2022, 16 de novembre). Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure [en línia]. Data de consulta: novembre 15, 2022. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3

Abeyá Ayats, Jaume (2004). “Los grupos de música tradicional en la actual Catalunya o la construcción de una identidad alternativa”. TRANS-Revista Transcultural de Música 8. Disponible a: https://www.sibetrans.com/trans/articulo/196/los-grupos-de-musica-tradicional-en-catalunya-o-la-construccion-de-una-identidad-alternativa

El Terrazel. (2022, 6 d’agost). Reportatge del Terrazel – Material d’arxiu – Remasteritzat [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta. novembre, 19, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=lbmYQrxWcUs&list=PLlhw_TzS8Vx73TB0CXeIfEy2rLoheP8_F

“Música tradicional y de raíz” (S.d.). Cultura Popular [en línia].  Data de consulta: novembre 12, 2022. Disponible a: https://www.barcelona.cat/culturapopular/es/ambitos-festivos/musica/musica-tradicional-y-de-raiz