El Terrazel: una tradició de nova creació

Ramón Serra i Kalina Paz

INTRODUCCIÓ

El Terrazel és una festa popular d’arrel tradicional que inclou un espectacle de carrer dramatitzat, el tema del qual és una crítica al perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Resultat d’una iniciativa popular apareix l’any 1990, i en pocs anys de vida, l’espectacle del Terrazel s’ha convertit en l’acte central de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). Se celebra el dia 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç i patró del poble.

Símbol de la pàgina oficial d’El Terrazel

CONTEXT HISTÒRIC: Antecedents

El panorama de la música tradicional catalana a principis del segle XX per motius polítics, socials, econòmics i culturals, estava a punt de desaparèixer.

No va ser fins a la dècada dels cinquanta, que la situació va començar a canviar: en l’àmbit econòmic va finalitzar el període d’autarquia econòmica i, en l’àmbit polític, l’Estat franquista va ser admès a les Nacions Unides; fet que va obligar el govern a millorar la seva imatge internacional. En aquest nou context, van aparèixer algunes iniciatives culturals de primera línia. A més de moviments com la Nova Cançó, que va impulsar una cançó cantada en català als Països Catalans.

Els moviments sorgits de l’antifranquisme com a reacció a la cultura estandarditzada o hegemònica, buscaven mostrar elements que poguessin ser percebuts com a «propis»-generalment de manera simbòlica- amb referències a un territori i a una comunitat cultural imaginada.

És així com els darrers quaranta anys s’ha desenvolupat a Catalunya una important activitat de grups musicals al voltant de l’etiqueta música tradicional. Es tracta, en termes generals, de grups sorgits directament o indirectament d’alguns ambients juvenils dels darrers anys de la dictadura i dels primers de la democràcia, amb una voluntat d’ocupació del carrer i de l’espai públic a activitats festives i populars. Un model de sociabilitat de gent que busca sentir-se «personalitzada» en oposició a un entorn social que consideren negatiu, i que imaginen –o simbolitzen– a través d’un estereotip simplificat: consumista, despersonalitzador, artificial, impost, urbà, globalitzador.

L’ús de la llengua catalana, com també passa en altres àmbits musicals, en oposició a altres llengües com el castellà o l’anglès per part de les músiques considerades «de moda» i «comercials», és possiblement un dels pocs elements intocables en la percepció d’aquesta música.

Des de mitjans dels vuitanta fins avui aquests grups han augmentat en nombre i en presència social, i han anat ocupant un sector molt concret de la vida musical catalana, amb institucions pròpies (la més destacada, CAT-Centre Artesà Tradicionàrius), subvencions públiques, i una sèrie de festivals i cicles (com el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana de Granadella, un petit poble de la comarca de les Garrigues que pretén preservar i transmetre les seves arrels culturals) que des de Barcelona se n’han anat expandint a gran part de l’àrea lingüística catalana.

En aquell moment es manifestava una voluntat de «recuperació» de tota aquella música que pogués considerar-se pròpia i que havia estat amagada per la cultura oficial i hegemònica.

CONTEXT HISTÒRIC: Origens

Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, el gener de 1990 a l’Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una carta que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut.

Ramon Moix, que a l’any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L’objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d’agost d’aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble.

La situació geogràfica de Sant Llorenç d’Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual tractaria l’espectacle fos l’ecologia i la defensa del medi ambient. 

A causa de la voluntat popular es va crear el Taller de Terrazel que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l’espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. En les fases finals de la creació i durant la primera edició, l’any 1990, ja col·laboraven en el projecte més d’un centenar d’hortonencs. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc.) i la desaparició d’altres. No és fins a l’any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor per la Terra.

LA MÚSICA I L’ESPECTACLE

El 10 d’agost a la una del migdia, les diverses comparses del Terrazel (Gegants, Els mesos de l’Any, Follets, Bastoners i el Ball de Diables), ballen a la sortida de l’ofici religiós, honorant a Sant Llorenç, el patró del poble. Seguidament, fan la cercavila fins davant de l’Ajuntament, on es balla un altre cop i es dona pas al vermut de Festa Major. Finalment, hi ha els entremesos, el carrer de foc, l’espectacle i el correfoc. En els entremesos, les diverses comparses ballen davant de l’Ajuntament. Cada entremès té música, composta principalment per Paton Soler i interpretada pel Taller de músics d’El Terrazel, i coreografia, creada per Neus Franci. Tot i que, algun cop pot canviar la instrumentació.

El treball creatiu, plàstic i musical, ha estat resultat del taller d’El Terrazel, que està format per nombroses persones del poble, més de cent, la majoria joves, sota la direcció de diferents tècnics per a les diverses àrees implicades.

El primer entremès és una «Obertura» interpretada per gralles i el redobla de tabals que representa el tema instrumental de l’obertura dels actes del Terrazel i és a les fosques sense cap personatge present. Va ser composta per Paton Soler l’any 1994.

Fragment de l’espectacle del Terrazel l’any 2021

El segueix el «Vals dels Gegants», una peça per a acordió diatònic, pandero i violí, de Paton Soler, amb arranjaments de Cati Plana i de Vanessa Carreras (intèrprets d’acordió diatònic), del 1994. En aquesta escena les figures del Sol i la Mare Terra ballen fent voltes. Seguidament, s’hi afegeix un clarinet i una veu, i arriben els capgrossos (nans) que ballen a la cançó «Roda que rodaràs».

Fragment de l’espectacle del Terrazel l’any 2021

En tercer lloc, apareix el tema del «Galanteig». Un altre tema per a gralles i tabal, amb arranjaments de Cati Plana i Vanessa Carreras, de l’any 1995. Aquí el Sol i la Mare Terra tornen a donar voltes.

Fragment de l’espectacle del Terrazel l’any 2021

Seguidament, hi ha el «Ball dels Mesos» o «Ball de Nans», que es representa amb dotze nans, un per cada mes de l’any que van ballant tots plegats. És un tema per a gralles i tabal compost l’any 1995.

Fragment de l’espectacle del Terrazel l’any 2021

Després hi ha la «Dansa de Gaia». Que és la part més modernitzada de l’obra, com l’inici narrat, on es poden sentir veus amb efectes de sintetitzadors amb un acompanyament melòdic de guitarra, flabiol, i a vegades violí, o fins i tot guitarra elèctrica. Aquesta melodia acompanya al ball de Gaia, l’alter ego de la Mare Terra, amb el seu talismà i símbol de poder: un cargol de mar. Aquest personatge va ser creat l’any 1997.

Fragment de l’espectacle del Terrazel l’any 2021

Finalment, hi ha el «Ball dels Follets», on ballen nens petits vestits de follets. És un tema per a acordió diatònic i violí, de l’any 1994.

Fragment de l’espectacle del Terrazel l’any 2021

Després d’aquests entremesos, es tornen a repetir algunes de les obres i balls, amb petits canvis, i seguidament tot esdevé una música totalment diferent. En representar el mal que creem a la terra i al medi ambient, la música esdevé de caràcter tenebrós i fosc, s’afegeixen moltes veus amb efectes i sintetitzadors, així com instruments de corda fregada, vent-metalls, bateria i guitarra elèctrica, i altres. Així és com es presenta la segona part, la no tant «alegre»; la destrucció del medi ambient, i l’entrada del correfoc. (A partir del minut 32 del video)

Espectacle sencer del Terrazel de l’any 2021

L’espectacle acaba amb el triomf de Gaia per salvar el planeta, amb aquesta nova música que se’ns presenta a la segona part, i sense rastre ja de cap so dels instruments tradicionals.

Així doncs, podem veure certa hibridació entre música tradicional catalana, música d’arrel (amb instruments tradicionals catalans: tabal, gralles, acordió diatònic…), i una música més simfònica, que recorda a bandes sonores del cinema occidental, com d’espectacle (amb instruments de corda fregada, vent-metalls sintetitzadors, efectes electrònics, guitarres elèctriques, bateria…).

EVOLUCIÓ/ACTUALITAT

Segons els habitants de Sant Llorenç d’Hortons, aquesta festa té com a objecte la representació d’un espectacle popular de foc, de música, de dansa, que té com a participants a bona part de la gent del poble. El lema que s’ha volgut mostrar des de l’any 1900, i que no ha canviat és que la festa té com a lema la defensa de la Terra i el missatge ecològic. Se simbolitza aquesta lluita entre el bé i el mal a través del cor de «Llefres», les criatures temibles, i els «Llambrants», els defensors de la natura. Aquests van ser els components més antics del Terrazel, juntament amb el Malaganya i el Llengot

A més, també s’han anat mantenint la majoria dels personatges principals, els dissenys i les músiques. Tot i això, el que volen és que el Terrazel creixi i pugui arribar a més gent com a un espectacle gran i potent. És per això, que han anat consolidant, i modificant algunes coses del guió de l’espectacle, del vestuari, de l’escenografia, afegint-hi així també algunes noves figures, per donar més joc a la festa, com també noves músiques i arranjaments per innovar en aquest camp.

Anteriorment, s’ha pogut veure que les peces tradicionals catalanes dels entremesos tenen una composició similar, una data més recent que la creació de l’espectacle. Aquest fet es deu al fet que la festa va patir certes evolucions i modernitzacions. I doncs, els instruments tradicionals van arribar més tard, l’any 1995, quan es va constituir el primer grup de gralles i tabal. I per això, el Ball dels Follets, el Vals dels Gegants i els Mesos de l’any es va introduir posteriorment, perquè es va voler introduir aquesta música a l’espectacle i aquests nous personatges van arribar amb aquesta.

El cantautor penedesenc, Patón Soler va ser qui va compondre les primeres músiques electròniques per a l’espectacle l’any 1991, que són les que es poden observar cap a la segona meitat de la festa. I, l’any 1994 es va introduir l’acordió diatònic amb dos arranjaments del mateix Soler.

També, es va afegir la narració amb la veu del poeta Ricard Garcia que apareix al principi i té un acompanyament melòdic de guitarra i flabiol, amb algun efecte de sintetitzadors; i un antagonista més, el Buscarrons amb un llarg discurs satíric.

Finalment, el 1997 apareix el personatge salvador de Gaia, amb música de Gerard Gual, molt diferent del que es veu anteriorment a l’espectacle.

Així doncs, trenta anys després, es pot dir que hi ha certs canvis, modernitzacions i innovacions en alguns àmbits de l’espectacle, creant així quelcom molt potent i que fa goig a la vista.

CONCLUSIONS

Amb aquest treball hem analitzat l’arrel tradicional d’aquesta festa a través de la música i com en pocs anys s’ha convertit en una tradició.

D’una banda, hem vist que en el punt de partida es reclamava actes dedicats a la joventut. Segurament com a resultat d’una tendència a tota Catalunya d’actituds reivindicatives que tenien un passat recent als moviments antifranquistes.

De l’altra, en l’argument de la festa es mescla un cert ecologisme i una lluita contra models de consum capitalistes.

I és d’aquesta manera que es fa servir l’espectacle com a pretext per construir aquest espai imaginat, com a retorn a una col·lectivitat pròpia i a un arrelament de les referències sonores i festives.

A més, hem pogut endinsar-nos en una festa que no inclou només música tradicional sinó que ho barreja amb una música més aviat simfònica i electrònica que fa que agafi un altre caràcter tot l’espectacle, i poder mostrar d’una manera més impactant la dualitat del medi ambient i la seva destrucció.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

“Historia de la música catalana” (S.d.). Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure [en línia]. Data de consulta: novembre 15, 2022 Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica_catalana 

Evolució (2022). El Terrazel [en línia]. Disponible a: https://www.terrazel.cat/evolucio

TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d’Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18.

“Música tradicional dels Països Catalans” (2022, 13 de juny). Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure [en línia]. Data de consulta: novembre 16, 2022. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_tradicional_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans

“Nova Cançó” (2022, 16 de novembre). Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure [en línia]. Data de consulta: novembre 15, 2022. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3

Abeyá Ayats, Jaume (2004). “Los grupos de música tradicional en la actual Catalunya o la construcción de una identidad alternativa”. TRANS-Revista Transcultural de Música 8. Disponible a: https://www.sibetrans.com/trans/articulo/196/los-grupos-de-musica-tradicional-en-catalunya-o-la-construccion-de-una-identidad-alternativa

El Terrazel. (2022, 6 d’agost). Reportatge del Terrazel – Material d’arxiu – Remasteritzat [Video]. Youtube [en línia]. Data de consulta. novembre, 19, 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=lbmYQrxWcUs&list=PLlhw_TzS8Vx73TB0CXeIfEy2rLoheP8_F

“Música tradicional y de raíz” (S.d.). Cultura Popular [en línia].  Data de consulta: novembre 12, 2022. Disponible a: https://www.barcelona.cat/culturapopular/es/ambitos-festivos/musica/musica-tradicional-y-de-raiz

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s