LA PROCESSÓ DELS ARMATS DE VIC

Esteve Colomer Homar

La Processó dels Armats es tracta d’una activitat festiva anual que es fa cada Diumenge de Rams al vespre a la ciutat de Vic. És una activitat que es realitza en un dia de celebració cristiana. El Diumenge de Rams depèn de la lluna plena. El Diumenge de Pasqua és el diumenge posterior a la 1a lluna plena de primavera, així doncs el diumenge anterior al Diumenge de Pasqua és el Diumenge de Rams on es realitza la processó dels armats.

Aquesta activitat es fa a Vic desde l’any 1750, però no es tracta d’una celebració pròpia, amb això ens referim a que és una processó típica de les Congregacions dels Dolors d’arreu de Catalunya. Aquest tipus de processó la feien totes les Congregacions dels Dolors que tenien prous mitjans per fer la seva pròpia. Això sí aquestes estaven basades en la Processó dels Dolors de Barcelona, que es feia també el Diumenge de Rams. La idea d’aquesta processó era fer un recorregut per tota la ciutat, fent meditació dels dolors que va patir la Verge. Les figures més importants i més destacables de la processó són els homes armats vestits de ferro, en record d’aquells que va manar Ponç Pilat a fer guàrdia davant del sepulcre de Crist. Les imatges que presidien a la processó eren els diversos dolors: el primer dolor, que és la presentació de Jesús a Simeó. El segon dolor, la fugida a Egipte. El tercer dolor, l’Infant Jesús perdut i amb els doctors. El quart dolor, Crist amb la creu pel carrer de l’Amargura. El cinquè dolor, Crist crucificat. El sisè dolor, la Verge amb el seu Fill mort. El setè, el Sepulcre. En la processó també hi participava la comunitat religiosa que amb torxes anaven entonant l’Stabat Mater. El tret comú de la processó era recordar els dolor de Maria durant la seva vida terrena. 

Així doncs com podem observar la processó feta a Vic parteix i té un origen en aquesta processó dels Dolors tan en la temàtica, en alguns dels objectes utilitzats o en la congregació que la realitza. Abans d’endinsar-nos més en aquesta hem de destacar primer la importància de la Setmana Santa en la tradició cristiana i com es celebra a Catalunya. 

La Setmana Santa és considerat dins la tradició cristiana com el moment més important de l’any litúrgic cristià. Són diverses celebracions que tenen lloc entre el divendres abans dels Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua, i també en festes popular fins els Dilluns de Pasqua. Durant aquesta setmana doncs s’ofereix i es fa diverses pràctiques festives, entre elles les processons i escenificacions teatrals, entre altres activitats litúrgiques i rituals. Durant la Setmana Santa la comunitat cristiana recorda i recrea els últims moments de Jesucrist a la Terra, el que coneixem com la Passió, la Mort i la Resurrecció. És a dir des de que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat com a Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita. 

La ubicació en el calendari d’aquestes celebracions varia cada any, oscil·la entre els mesos d’abril i març, ja que com comentàvem abans la data de Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. És per això que aquestes celebracions, processons, rituals, etc. se celebren sota la lluna plena de març-abril. 

El Diumenge Sant en les ciutats catalanes aquest dia és molt típic i és una tradició molt arrelada a la cultura del país, el fet d’omplir els carrers de processons. Es fan desfilades de passos o misteris, armats (com la que estem treballant) i vestes. Aquestes doncs reuneixen a molt espectadors. Com comentàvem abans és molt típic d’aquest dia que la temàtica de les processons siguin dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, aquesta tradicional processó feta en silenci. També aquell dia hi ha les processons i celebracions de la benedicció de la Palma i el Palmó commemorant l’entrada de Jesús a Jerusalem.

El Dijous i Divendres Sant segueixen havent-hi processons durant aquests dies, sobretot la dels armats que en algunes comarques de Catalunya les processons dels armats també les fan durant aquests dies. El Dijous Sant també és una nit esperada a Catalunya perquè temples, carrers i places acullen les processons nocturnes, i aquestes rememoren la captura, crucifixió, agonia i mort de Jesús. Aquestes desperten molta expectació entre el participants. Destaquem per exemple la celebració que es fa aquest dia a Verges, on es celebra la coneguda Dansa de la Mort

El divendres sant també hi destaca el Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm, on es representen les catorze escenes que conformen el Viacrucis que va de la presa de Jesús a l’hort de Getsemaní fins a la de la Crucifixió i mort en creu. A part d’aquestes processons i activitats populars també destaquen les diverses celebracions litúrgiques on el Dijous Sant se celebra la commemoració de l’Últim Sopar i el Divendres Sant es recorda la Crucifixió

El Dissabte Sant és un dia bastant calmat i trist ja que es manté aquest sentiment de la mort de Jesús. Es destaca a Tarragona la processó silenciosa coneguda com la Processó de la Soledat que simbolitza la soledat de la Mare de Déu la vigilia de la resurrecció. 

El Diumenge de Resurrecció es celebra la resurrecció de Crist, es pot celebrar a la Vetlla Pasqual el Dissabte a la matinada o el Diumenge al matí, la celebració litúrgica. És també molt tradicional en aquest dia que els padrins regalin la Mona de Pasqua als seus fillols, tradició de poder menjar dolços després de l’abstinència que es feia abans durant la Quaresma. Malgrat aquests rituals i celebracions en algunes localitats del Països Catalans el diumenge concluen les processons que es fan al llarg de la Setmana Santa amb la Processó de l’Encontre que simbolitza el retrobament del Crist ressuscitat amb la Mare de Déu. 

Així doncs podem observar que el conjunt de les diverses pràctiques festives que es fan i tenen lloc durant la Setmana Santa arreu del país es fonamenten en l’arrelat sentit de pertinença a una cultura i a una tradició. El col·lectiu de les diverses persones que se senten fortament vinculades i gràcies a l’esforç individual, han fet que aquestes manifestacions culturals catalanes s’han mantingut vigents en l’actualitat i gaudeixen de vitalitat. Però més en el sentit de tradició que en el sentit de pràctica religiosa.  

Tornem ara a la Processó dels Armats de Vic. Com comentàvem abans aquesta processó té un origen i està basadas en la Processó dels Dolors, rememorant els diversos dolors que va patir la Verge. La processó que es celebra a Vic però no es considerada com la processó dels Dolors de Vic, si no la Processó dels Armats ja que malgrat tenir aquest origen en la Processó dels Dolors, al llarg del temps s’ha anat adaptant i modelant al transcurs dels temps. La Processó dels Dolors com comentàvem abans destaca sobretot perquè al llarg de tota la processó podem observar les diverses imatges dels diversos dolors. Així doncs això ja no ho veiem a la Processó dels Armats de Vic, les úniques imatges que veiem en aquesta processó són, Crist crucificat i la imatge del Davallament de la Creu, on la Mare de Déu té el seu fill Jesucrist en braços, mort després de la Crucifixió. El tret protagonista sobretot és la figura dels armats ja que la majoria de participants i devots de la processó van vestits d’armats. 

La processó va sortir per primer com l’any 1750 i estava basada en la Processó dels Dolors. Està basada en la dels Dolors perquè l’organitzava la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors i perquè se celebra al mateix dia. Sobretot destaca el fet de mantenir la figura dels armats que és també el que li dona nom. A part la processó no conté les imatges dels set dolors, només manté la imatge de la Mare de Déu i la de la Crucifixió. Així doncs l’actual Processó dels Armats de Vic conté: dos cossos d’armats, llargues fileres de congregants amb vesta i atxa; al mig, els portadors d’improperis, sibil·les o inscripcions; els portants del Sant Crist i els de la Mare de Déu, tres cors de cantaires i els devots o públic. En l’actualitat són més de cinc-centes les persones que anualment realitzen tan singular manifestació de pietat popular. La en teoria participació és oberta a totes les persones devotes de la Mare de Déu dels Dolors, ja que no cal ser membre de la Congregació, però la majoria de gent que hi va i participa ho fa per la tradició de la ciutat. 

El que destaca d’aquesta Processó és que es fa en silenci. Aquests Dolors s’han de patir en silenci, cadascú interiorment. Però hi ha diversos elements musicals que trenquen aquest silenci permanent. D’aquests sons n’hi ha un que és constant i que no para durant tota la processó. Aquests són els armats que toquen el tambor (que són un grup de percussió exterior a la ciutat que ve voluntàriament a fer-ho), i al llarg de tota la processó marquen amb els tambors el tempo i el ritme que han de seguir el armats mentre caminen. Un altre dels sons musicals que trenca aquests silenci són les campanes. El fet de que pràcticament tota la ciutat estigui en aquest silenci solemne fa que les campanes de Vic ressonin pels carrers. Sonant a les hores que els hi toca i afegeixen aquesta solemnitat a la situació. 

El tercer element musical, i potser el més elaborat són els cantaires. A Vic en aquesta processó l’acompanyen tres cors al llarg del seu recorregut. La formació d’aquests grups està dividida en El Cor de l’Orfeó Vigatà, que el formen homes que formen part d’aquesta coral; El Cor dels Dolors, dirigit per en Xavier Baurier, cor d’homes més popular, ja que no és exclusiu a un cor; i el Cor de Dones, dirigit per l’Anna Casadevall i també és d’àmbit més popular, ja que s’hi pot afegir qualsevol dona sense haver de formar part d’un cor. Aquests tres cors són els que els hi donen musicalitat al llarg de tota la processó. Per formar part dels cor doncs, a part del de l’Orfeó Vigatà que és exclusiu per cantants d’aquest, l’altre està obert a qualsevol que vulgui cantar a la processó. L’únic requeriment que es demana és tenir la vesta: la vestimenta de la processó. Els diversos vestits que es porten a la processó són o els armats, vestits de romans com comentàvem abans, que és la vestimenta que més destaca en la processó, motiu doncs del nom d’aquesta. I els penitents, que van amb la vesta i caputxa de cucurutxo. El cor va amb la vesta, però amb la cara destapada per poder cantar. 

Els cor estan situats en llocs diversos de la processó. Originalment només eren dos, els dos cors d’homes, i aquests es n’haven intercanviant el lloc acompanyant la figura de la Verge o la del Creu. A dia d’avui segueixen fent això. El cor de dones, que es va afegir a partir del 2013, és el que no té un lloc fixe, ja que encara el van movent de lloc, sembla ser però que a partir d’ara es mantindrà cap a l’inici de la processó. 

El repertori que canten els cors és majoritària i exclusivament són Stabat Maters. Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l’església catòlica del segle XIII dedicada a Maria. El seu nom és l’abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa. El tema de l’himne és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. Donant així el sentit temàtic dels cants interpretats durant la processó. 

Els cors interpreten diversos Stabat Maters, un Satabat Mater popular, de cant gregorià:

El que més s’interpreta és el Stabat Mater de Lluís Romeu i Corominas, que aquest fou un prevere, mestre de  capella i compositor de la ciutat Vic. Ell va compondre aquest Stabat Mater exclusivament per la processó i per això és la peça que més s’interpreta:

Aquestes dos Stabat Maters són els que per tradició s’interpreten sempre, ara però s’estan afegint diverses peces en el repertori, això si mantenint la temàtica de Stabat Maters. Per part dels cor hi ha aquesta iniciativa d’afegir noves peces en el repertori:

Stabat Mater – Modest Moreno (professor d’orgue, llenguatge musical i història de la música del Conservatori Professional de Música de Vic i organista titular de l’orgue barroc de l’església de la Mare de Déu dels Dolors, de la mateixa ciutat.)

Stabat Mater – Xavier Baurier (És autor de música religiosa, polifonia profana, música de diferents obres de teatre, director artístic de la cobla Genisenca de Taradell i autor d’unes 24 sardanes i diverses composicions per a cobla. També, com deiem abans, és director d’un dels tres cors de la Processó: el Cor dels Dolors)

El cor al llarg de la processó canta aproximadament unes 40 vegades. L’interval entre peces funciona que quan el cor senti que cap dels altres dos cors està cantant, s’ha de posar-se a cantar. El repertori de cada cor, és a dir l’Stabat Mater que interpretaran en aquell moment, el tria el director de cada cor. A part els tres cors tenen un moment d’unió ja que just abans d’arrencar la processó, els tres cor dins l’església de la Mare de Déu dels Dolors, canten tots tres junts l’Stabat Mater de Lluís Romeu

La conclusió que podem extreure d’aquesta pràctica és que al llarg dels anys el sentit religiós de la pràctica s’ha anat perdent. Ara la processó no és reconeguda com un ritual/celebració religiosa típica de Setmana Santa, si no que ara se la considera com una tradició de la ciutat de Vic. Això si mantenen el respecte i la solemnitat d’abans i la manera de fer, i encara a dia d’avui hi ha gent que va i/o participa en la processó pel sentit religiós arrelat a la pràctica, però la gran majoria no. Un fet també a destacar és la implantació del cor de dones a l’any 2013. Degut a que un grup de dones volia també cantar i formar part del paper musical de la processó. Després d’insistir van aconseguir poder formar-hi part i cantar-hi. Es veu que per part de la Congregació del Dolors tampoc hi va haver molta disputa, va ser més per part dels espectadors que feien comentaris no molt agradables d’aquest afegiment. Però com hem pogut anar observant fins ara quan una tradició s’intenta actualitzar hi ha molta gent arrelada que no li convenen molt els canvis. Però és que les tradicions s’han de mantenir perquè la Processó és una celebració molt identitaria de la ciutat de Vic, però ara el que s’està fent és, mitjançant alguns canvis, actulitzar la Processó dels Armats per adecuar-la al moment en que estem vivint, com per exemple amb l’afegiment de dones cantaires i aquest sutil canvi de repertori.

Bibliografia:

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s