David Sanahuja Olivé
ESMUC 2019-2020
La saeta, (que vol dir fletxa), és un cant tradicional en forma de copla religiosa que s’entona en determinades celebracions.
Interpretat fundamentalment a les processons de Setmana Santa a Espanya, especialment a terres andaluses i també algunes zones de Extremadura, Castella la Manxa i Murcia.
Las saetas són cantades al pas de les imatges d’una processó de Setmana Santa, normalment desde un balcó baix. Al començar a escoltar-se, el capatàs del pas, mana parar la cuadrilla dels portats. És en aquest, en que també s’atura el repic de tambors i caixes que acompanyen el pas.
Per regla general, les sol cantar una única persona.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS DE LA SAETA
Les saetas es componen de quatre o cinc versos de tipus octosil.làbic, que giren entorn als personatges de la Passió, que actualment tenen una gran esencia flamenca.
El “saetero/a” pot ser contractar per algú de la cofradia titular de l’imatge o ser un devot espontani de la imatge, desitjós de mostrar la seva devoció o art. Les saetas són freqüents al pas de les imatges pel barri, unes vegades apagades per soroll ambiental o també poden estar acompanyades per la banda de música, i altres amb silenci absolut. Respresenten una combinació entre sentiment, art i devoció.
La música té un paper secundari, simplement dóna ambient i solemnitat acompanya al cantant solista, que és qui té el paper principal en aquest ritu cerimoniós.
Cal dir, que la saeta més popular de totes és “La Saeta”. És una composició del cantant català Joan Manuel Serrat, en que la lletra utilitzada és de l’escriptor de Sevilla, Antonio Machado. Desde 1969 (any que va ser cantada per primer cop), ha passat a ser part fonamental de la cultura musical espanyola.
De les dues versions, la d’en Serrat, és en part recitada, i s’acosta més al pregó que a una cançó. Nomès l’acompanya un violoncel i el tambor (part rítmica indispensable en una saeta).
La de la cantant Argentina, en canvi, té una gran essència flamenca, a diferència de la d’en Serrat, desde el començament, i de manera molt clara en els cants a partir del minut 4.
VALORS I SIGNIFICATS DE LA SAETA
La majoria de lletres saeteres, tenen temàtiques semblants i solen repetir-se, amb petites variacions. El més habitual es trobar lletres per demostrar l’estimació i devoció per una imatge concreta de Crist o de la Verge (lament per la desgràcia, inclús l’empatia), l’assimilació personal del dolor que sent la Verge o el mateix patiment de Jesucrist en la seva passió i mort. Aquest tipus de lletres són les més abundants.
Es pot dir que existeix una classificació segons quins criteris establerts. Les tipologies de saetes han vingut marcades per la temàtica de les lletres, la intenció de les mateixes, segons també pel destinatari de la saeta (a Jesús o la Verge), etc.
- Les de tipus narratives, que tracten directament a la Passió, i a la mort de Jesucrist, o expliquen alguns dels seus passatges que es representen en els passos processonals. Són les més primitives, tant per la seva forma com per la seva melodia.
Aquests tipus, en destaquen en localitats com Puente Genil o Arcos de la Frontera.
- Les de tipus explicatives, també formen part de les primitives, encara que la seva melodia s’acosta més als pregons, es podria dir que són les saetas sense melodia.
- Les afectives o passionals , són composicions o laments breus dels quals es diu, que l’ànima és qui pren la paraula.
Dins d’aquest últm grup destaquen les saetas anomenades Carceleras.
Es cantaven al matí de Divendres Sant en el moment en que passaven per davant de les reixes de les presons, i era en aquest moment on els presos cantaven lletres relacionades amb la seva situació de privació de llibertat. Avui en dia, hi ha una imatge d’un retaule ceràmic que ho recorda. Aquest tipus de saeta no es canta actualment, ja que estan pràcticament oblidades.
BIBLIOGRAFIA
BERLANGA, Miguel A. (2006) Música y religiosidad popular en Andalucía: las saetas.
BERLANGA, Miguel A. (2000) Música y religiosidad popular: Saetas y misereres en la Semana Santa Andaluza.
és mediterrani 