Manel Juste
Esmuc 2018/2019
Cheb Khaled
Khaled Hadj Ibrahim, en àrab, خالد حاج إبراهيم. Neix a Sidi El Houari el 29 de febrer de 1960, més conegut com Khaled (en àrab: خالد [Xālad]) , el principi de la seva carrera musicalera conegut com a Cheb Khaled , «el jove Jalid») és un cantant de raï algerià, nascut a la ciutat portuària de Sidi-el-Houri, Orà, Algèria el 29 de febrer 1960.
Des de petit, aquest fill d’un policia expressava la seva admiració per la música egípcia d’Umm Kalthum o el reggae de Bob Marley. Va apendre cant, acordió i a tocar la seva guitarra de fabricació casolana (que en aquella època els nens fabricaven amb una llauna d’oli per a cotxes i cables de frens de bicicleta), debuta per primer cop d’acord amb la tradició tocant en festes de circumcisió i casaments. Amb catorze anys, Cheb Khaled va aprendre de manera autodidacta a tocar la guitarra, el baix, l’acordió i l’harmònica. Amb 16 anys (1976) deixa el col·legi i grava el seu primer àlbum: «TRIGUE Lissi (El camí a l’institut), on fa apologia de fer campana. És dels primers a gravar en casset i torna als cabarets de la costa. Cheb Khaled es converteix en un estel a Algèria sense haver passat mai per la ràdio ni pels programes de televisió on concursen els joves cantants (alhane wa Chabab) ni per cap conservatori de música. Els seus temes raï tractaven sobre les dones i l’alcohol, a causa a això es va prohibir la seva radiodifusió. En els anys següents, Cheb Khaled es guanyava la vida actuant en casaments i cabarets, al començament dels 80’ va conèixer al productor Rachid Baba Ahmed que el va introduir en els sons electrònics de la música occidental.
Cap a la segona meitat dels 80’ es va incrementar el fonamentalisme islàmic a Algèria i els cantants de raï, per la seva liberalisme, corrien greu perill i van rebre amenaces contra ells i les seves famílies. Rachid Baba Ahmed va ser assassinat juntament amb altres artistes de raï.
El 1985, el raï surt de la clandestinitat gràcies a una liberalització del règim que intenta recuperar el raï i organitza el primer Festival de Raï d’Orà. És el primer concert públic de Cheb Khaled. S’instal·la a França a partir de 1989 i grava Kutche, el seu primer àlbum en el qual evoluciona cap al jazz i el pop.
El 1996 Khaled va deixar d’usar «Cheb» (jove en àrab) en el seu nom artístic. El 1989, ja assentat a París, va gravar Kutche en col·laboració amb el teclista Safy Boutella. Kutche ser el seu primer àlbum en el món occidental. El 1991 Khaled va publicar el seu segon àlbum i el primer en solitari a França, de títol homònim. El primer senzill, Didi, produït a Los Angeles per Don Was, entra entre els cinquanta més venuts de França. El 1993 va treure al mercat el seu tercer disc, N’ssi N’ssi, que serà la banda sonora del llargmetratge Un, deux, trois, soleil de Bertrand Blier. Aquest àlbum fusiona el rock, el funk i la música egípcia. Amb aquest àlbum la seva fama a Europa es va incrementar. El 1994 va treure dos discos: Fada Raikoum i Young Khaled que no van aconseguir èxit.
El 1996, grava l’àlbum Sahra juntament amb Jean-Jacques Goldman. El primer senzill del disc va ser Aïcha. Altres cançons com Sahra o Wahran Marseille també van collir èxit. El 1999 va participar a París en el major concert de música àrab de França, [cita requerida] el 1,2,3, soleils nom que es devia a ser tres artistes: Khaled, Faudel i Rachid Taha.
En 2000 va publicar 6 discos, el primer d’ells, Hafla, recollia un concert, Monstres sacres du raï era un disc d’estudi, Aicha, que era un disc de directes; i Kenza va ser gravat per tot el món i contenia funk, pop, reggae i música àrab. En aquest disc versiona la popular cançó Imagine de John Lennon. El tema Allech Taadi apareix en la banda sonora del llargmetratge El Cinquè Element de Luc Besson. El tema «Didi» apareix a la banda sonora de la pel·lícula Caro Diario (1993) del director italià Nanni Moreti. El cinquè disc contenia el concert 1,2,3 soleils gravat en 1999. I finalment el sisè disc public Al 2004 va publicar Ja-Rayi. En el 16 d’octubre de 2003, Khaled va ser nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
Discografia:
- 1999 Kenza (Barclay)
- 1998 Hafla (Barclay),123Soleils (Barclay) con Faudel y Rachid Taha
- 1996 Sahra (Barclay)
- 1993 N’ssi, N’ssi (Barclay)
- 1992 Khaled (Barclay), El mejor de Khaled C. vol 2 (BS)
- 1991 Lo mejor de Khaled C. vol 1 (BS)
- 1987 Kutché (Stern) con Safy Boutella
A continuació explicaré una de les seves cançons més modernes: Melha
Característiques: la cançó fou publicada l’any 1999 dins el disc: Kenza, moment destacat de la carrera musical de khaled. És una cançó molt influenciada per la seva estada a frança i els instruments occidentals. La instrumentació que fa servir és una formació estandar de una banda de rock (Bateria, baix, guitarres, sintetitzadors) i també hi afegeix algun element per destacar: Violins i percussió. La cançó te unaire molt “Funk” o fins i tot una mica Disco. La lletra parla clarament d’una noia que vol marxar del costat del cantant i ell li pregunta perquè tanta pressa, perquè tant sobtadament. Creiem que usa una escala menor que podria semblar el maqam sayit. També veiem com comença autilitzar instruments electrónics de l’època per a crear una base rítmica que li fa de coixir però volguen mantenir el estil propi del seu páis amb les melodies que fa ell cantant. És com si volgués imitar la música disco dels anys 70-80.
Lletra:
Melha dik el baïda melha
Maâoula ghir essada melha melha
Melha dik ezargua melha
Maâouala ghir aâla essada melha melha
Ma tigue saâ tesbor
El meryoula tebghi teshar heta yghib el k’mar
Ma tigue saâ tesbor
El meryoula tebghi teshar heta yghib el k’mar
Melha dik el baïda melha
Maâoula ghir essada melha melha
Melha dik ezargua melha
Maâouala ghir aâla essada melha melha
Rahi tleta khaïti
Ouenti aâlya aâmedti darna darna
Kindir ana maâha
Ouak el galb rah ebghaha maïna maïna
Melha dik el baïda melha
maâoula ghir essada melha melha
Khaiti tebghi essahrata
Ouine ma hakmet etbat ouaâra ouaâra
Aâyet maâha essoubr
Aâyat ana men kari zadma zadma
Cheb Mami
Cheb Mami (en àrab شاب مامي) (neix el. 11 juliol 1966, Saida, Algèria) és un cantant d’origen algerià, del gènere musical raï. Ha interpretat les seves cançons en diversos idiomes, com en àrab algerià, francès i en algunes ocasions en àrab egipci. Segons nombrosos estudiosos de la música, el seu estil vocal ha estat descrit com falsetto.
Ahmad Khelifati, millor conegut en l’àmbit artístic com Cheb Mami, va néixer l’11 de juliol de 1966, en el poblat barri de Grava-el-wed, ubicat a la ciutat de Saida, a Algèria. El seu pare era obrer industrial, i des de jove va demostrar la seva afició pel cant. Especialment admirava als grups corals meddahates, que estaven conformats únicament per dones que cantaven l’antic Raï, i eren procedents majoritàriament d’Orà. Generalment, aquestes agrupacions interpretaven música tradicional en matrimonis (vades) i en festes de la circumcisió (Kithan o Thara). D’aquesta manera, en l’any de 1978 es va unir com a aprenent a una d’aquestes agrupacions , per iniciar-se en el gènere musical raï, que és un estil que, com ja sabem, s’enfoca en la cultura beduïna, i els seus temes principals són l’amor, les celebracions, la vida nocturna i la soledad. En aquest període, a causa de la tristesa de les seves cançons hi va denominar amb el sobrenom de Mami, que significa «dolgut» . A més, seguint la tradició dels cantants de raï, va adoptar el nom Cheb. El costum d’utilitzar aquest nom és seguida per nombrosos artistes d’aquest estil, i té la finalitat d’establir una diferència amb els cantants de generacions anteriores.
Durant els seus anys de joventut va haver de treballar durament per ajudar els seus pares i als seus nou germans econòmicament, i es va exercir per un temps com soldador en un taller de metalls. No obstant això, durant els caps de setmana o en els seus moments lliures viatjava a la ciutat d’Orà, i es dedicava a cantar en cerimònies. La majoria de’actuacions del seu grup eren realitzades en clubs i bars nocturns, convertint-se en una nova experiència per Cheb Mami.
En l’estiu de l’any 1981 a la fira de Oran el jove Ahmed Khelifati es va apropa a l’escenari on el grup d’Orà de música MERNA, els va demanar que li deixen cantar una cançó i van acceptar. Va cantar la cançó el Marsam (el lloc de la trobada). El 1982, els seus companys de l’agrupació el van animar a que participés en un concurs transmès pel canal de televisió algerià Ràdio Television Algerienne, Alhan wa Chabab (Melodies de la joventut), on es buscava trobar nous talents musicals. L’adolescent de 16 anys va cantar la melodia «El Marsam»,un clàssic de la música oranesa dels anys 1920s. L’audiència es va paralitzar a causa de la puresa emocional de la seva interpretació i per la seva harmoniosa entonació vocal. Els jutges del concurs representaven al govern, el qual refusava admetre l’existència de la música Raï, de tal manera que van triar com a guanyador a un concursant que va fer una versió d’una de les cançons de la reeixida diva egípcia Umm Kulthum. No obstant això, els jutges es van veure forçats a reconèixer l’ovació general del públic, i van decidir premiar Mami amb la segona posició. El concurs ho va popularitzar, i va ser contactat per un dels empresaris d’una discogràfica local anomenada Disc Maghreb perquè gravés diversos cassets.
De 1982 a 1985, Cheb Mami va gravar aproximadament deu cassets, arribant a produir des de 100.000 a 500.000 còpies,i sense rebre una remuneració justa. El 1985, Mami va viatjar a París, i va realitzar diverses produccions musicals, fusionant el raï amb diversos gèneres musicals com el blues, la salsa, el reggae, el hip-hop, i integrant alguns ritmes dels seus ídols Stevie Wonder, Otis Redding, i el raper francès MC Solaar. Aquest mateix any va tornar a Algèria, i va fer la seva primera aparició oficial en el Primer festival raï a Orà. Aquest succés va marcar el reconeixement d’aquest gènere musical per part de les autoritats governamentals del país.
Novament va tornar a França es va sorprendre en veure que la seva música era altament demandada pels francesos. Ràpidament, va ser contractat en diversos clubs nocturns orientals i Mami va aprofitar l’ocasió per polir les seves composicions, introduir ritmes occidentals i modernitzar el gènere raï. Al gener de 1986, va ser convocat per participar en els festivals La Villete i Bobigny a París. En el concert de la Villete, Mami va tenir l’oportunitat de conèixer al productor musical Michel Levy, qui es va convertir en el seu mànager i seguidament va signar el seu primer contracte amb la discogràfica «Blue Silver». Posteriorment, va gravar els discos Douni el Bladi (Porteu-me a meu país) i Ouach Tsalini (Jo no et dec res). Al desembre del mateix any, va realitzar la seva primera presentació en el teatre de internacional Olympia de París.
Després de diversos discos editats, la seva col·laboració en l’any 2000 amb Sting en la cançó Desert Rose és el seu moment de major fama.
Mami va estar a la presó acusat de «violència, segrest i amenaces» en contra d’una ex-novia, i absentar-se a una crida de la cort en 2007. Va ser acusat de tractar de forçar a la seva ex-novia, una fotògrafa, al tenir un avortament. Durant un viatge a Algèria a l’estiu de 2005, la víctima va ser tancada en una casa pertanyent a un amic de Mami, on se li va intentar un avortament encara que després de tornar a França, es va adonar que el fetus seguia viu. Mami va acusar el seu mànager Michel Lecorre (Michael Levy) d’organitzar el pla d’avortament. Michael Levy va ser més tard sentenciat a quatre anys.
Mami va ser arrestat a França diversos dies abans del judici; posat en custòdia per oficials en un aeroport de París quan va arribar al país des d’Algèria, el 29 de juny de 2009. Al juliol d’aquest mateix any, una cort de París el va trobar culpable, i va ser sentenciat a cinc anys a la presó.
Cheb Mami ha sortit de presó després de complir la meitat de la seva pena sota llibertat condicional.
Discografia:
- 1986 Douni El Bladi
- 1989 The prince of the Raï
- 1990 Let me Rai
- 1994 Saïda
- 1998 Meli Meli
- 2001 Dellali, Lazrag Saani
- 2004 Du Sud au Nord, Best of Cheb Mami, Life au Grand Rex
- 2006 Layali
Bekatni
Fou publicada dins l’album: Meli Meli, Produit a França el 1998, Usa una formació una mica peculiar: Bateria, percussió, baix, violins, trompeta, trombó, nei i un instrument de doble canya.
Crec que fa servir un maqam menor, possiblement el maqam Rest, per l’espècie de “basso lamento” o cadencia frígia que usa durant tot el tema. Per altra banda, no he tingut manera de trobar la traducció de la cançó pel que no se del que tracta.
Em va sorpendre la sonoritat ja que juga amb la sonoritat de les diferents families d’instruments i el caràcter que obtenen. En aquest cas tenim la hibridació en una base rítmica de bateria moderna que li dona un ritme de jazz, però per mantenir l’essència de les seves arrels i posa com a instruments ritmics el tambor fent un ritme trencat i tots els instruments típics de la seva cultura, però també i barreja una símfónica ja que es poden identificar perfectament tota la secció decorda, els solos de trompa, les melodies del oboé,etc.
Lletra:
bekatni ki bkat gbaaali wa3la fra9haa ana ma9adit
toujour bin 3ayniya w3a9li 3andha 3a9li 3anhaa wyaaah…
ana sbabi hiya 3omri wfatha wyaaah 3omri wfathaa wyaaaah…
ya lili yaaaaa… hiya liiyaa
bekatni ki bkat gbaaali wa3la fra9haa ana ma9adit
walahhe maystahal had zine lghaaali wa3la fra9ha ana ma9adit
mal ghir wa7cha lghorba wzat walfaaa wyaaah wzat walfaa wyaah.
maydkhoulch 3a9al charika7assba wyaaah charika7aasba wyahh.
bekatni ki bkat gbaaali wa3la fra9haa ana ma9adit
walahhe maystahal had zine lghaaali wa3la fra9ha ana ma9adit
wdam3a kt9assi 7argat li galbi wyaah 7argatliya galb wyaah…
gatlik li souwar ra7at finha wyaaah ra7at finha wyaaah…
Webgrafía:
és mediterrani 