Elias Fernandez i Pau Anduix

ESMUC 2021-2022

Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València. La seva música és una barreja d’estils com: ska, punk, rock, reggae i folk amb melodies i de instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seves lletres tracten temes com la denúncia social o la solidaritat, defensen la unitat territorial i la independència dels Països Catalans, promouen la llengua catalana, i reivindiquen la seva cultura i tradicions.
També tracten qüestions vinculades a l’antifeixisme i l’antiracisme.
Les seves lletres, música i coherència política van marcar tota una generació de gent jove. La primera nascuda després de la mort de Franco, en un «statu quo» diferent i la primera que creixia amb la possibilitat d’estudiar en valencià.
A principis de la dècada dels 1990, sorgí un nou moviment musical que es vindicà al marge de la institucionalització que havia patit el rock català. Aquesta fornada musical s’emmirallà, en part, en el rock radical basc i s’erigí com a «rock combatiu català». Aquest moviment, implícit d’una alta càrrega de discurs anticapitalista i independentista, es va difondre a través de centres socials alliberats i espais alternatius, trobant un ambient procliu en els moviments socials i en grups com Obrint Pas, Inadaptats, Opció K-95 o KOP.
Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Josep Pitarch i Carles Garcia, van establir contacte a l’Institut d’Educació Secundària Benlliure de la ciutat de València. El 1994 enregistraren la seva primera maqueta amb la qual van participar en la fase final del III Tirant de Rock organitzat per Acció Cultural del País Valencià, del qual van resultar un dels quatre guanyadors. Com a premi el grup va participar amb tres cançons en el CD compartit Tirant de Rock; una de les tres cançons escollides va ser «A València». El novembre del mateix any i amb els mateixos mitjans enregistren una segona maqueta, «La nostra hora», a la qual seguiria una tercera maqueta, publicada l’any 1995 amb el títol de «Recuperant el somni». Durant els anys posteriors, la banda va participar en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar-ne la música.

Mantenint una conversa amb el dolçainer del grup, Miquel Gironés ens va comentar els inicis del grup i la formació estilística del mateix. 
L’evolució del gènere del grup va ser un procés natural, evolució dels gustos i les aportacions dels diferents intèrprets. El concepte d’hibridació no és un terme que formava part dins dels seus objectius, sinó que durant els anys de trajectòria de grup van anar formant un propi estil i gènere.
Les influències inicials, o millor dit, grups que escoltaven a la seva joventut i els servia de referència, eren tant de rock en català, rock basc; com per exemple Kortatu, Fermin Muguruza, com també grups de música folk valenciana com Paco Muñoz, Al Tall, etc. Encara que el grup ja tenia una idea clara de fer els seus temes en valencià des de els seus inicis, degut a que era la llengua natal de tots els membres, va ser amb la incorporació de la dolçaina on podem parlar més profundament d’un procés d’hibridació.

45 Revolucions

45 Revolucions Records va ser un segell discogràfic creat el 1998 per Obrint Pas amb la col·laboració d’altres grups com Sant Gatxo, Ki Sap, Front Semicorxera d’Alliberament Nacional/Terra Vermelha, Atzukak, Arròs Caldós i Feliu Ventura.

A Obrint Pas, després de merèixer (ex aequo amb Zitzània) el primer premi del 2n Concurs de Maquetes Enderrock (posteriorment reconvertit en el Sona9) de l’any 1996, se’ls va proposar, com a guanyadors del concurs, de gravar un disc amb la discogràfica Música Global, que havia estat el segell discogràfic de molts grups d’èxit dels Països Catalans. No obstant això, després de discussions entre la discogràfica i el grup de música, Obrint Pas van decidir de no acceptar per desacords amb les condicions del contracte i muntar la seva pròpia discogràfica l’any 1997 amb suport d’altres grups del País Valencià.

La revolta de l’ànima

El primer disc arribà el 1997, un EP amb el nom de «La revolta de l’ànima» (compost per cinc peces i autogestionat per la mateixa banda), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas. Després editaren l’àlbum «homònim Obrint pas» (2000), el primer disc amb la discogràfica Propaganda pel fet! que els ha acompanyat durant tota la trajectòria. Amb aquest primer treball Xavi Sarrià explicava: «La música del disc segueix les línies del nostre estil. Això sí, hem definit i concretat el so de les cançons més hardcore i més ska, però continuant amb les nostres pautes afegint trets de la música tradicional. Pel que fa a les lletres, el missatge és el de la visió de la realitat percebuda per uns joves valencians catalanistes».

Terra

Un parell anys més tard i amb molts concerts a les espatlles, el grup es va consolidar amb Terra (2002), un treball en què augmentaren les seves influències de tipus folk, incloent estils com la cúmbia. «Terra és un viatge a les arrels, als orígens; volem donar a conèixer els referents dels Països Catalans», explicaven sobre un treball que ja incloïa la seva versió d’«El cant dels maulets».

El grup de música Al Tall va ser un gran referent per totes aquelles persones que estimaven la terra i cultura valenciana, influenciant de forma directa a molts grups musicals.

És per aquest motiu que el grup Obrint Pas té un tema anomenat “El cant dels maulets”. Aquest tema va ser interpretat inicialment pel grup Al Tall, convertint-se en un himne per a tots els valencians i catalans que reivindiquen la seva cultura i tradicions. Posteriorment, el grup Obrint Pas el va expandir a tot arreu.

La flama

Posteriorment enregistraren el seu quart àlbum, «La flama» (2004), amb el qual es van projectar a altres països. Aquest treball va significar la completa popularització d’Obrint Pas com a bandera de la música combativa dels Països Catalans. Ho van fer a través de temes com «La flama»: «És la cançó que marca la temàtica del disc. Fa servir la metàfora del Correllengua, de rellevar la flama de generació en generació per mantenir-la viva». El treball també conté el reggae «Esperant», que adapta la lletra d’una cançó de Negu Gorriak titulada «Itxoiten». El seu cinquè treball va ser un disc en directe, «En moviment!» (2005), acompanyat del DVD «Un poble en moviment!» enregistrat al concert que tingué lloc al Campus dels Tarongers de la Universitat de València amb motiu de la Diada del 25 d’abril en homenatge a Ovidi Montllor i que marcava un punt i seguit en la història del grup.

L’any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els va dur per diferents països d’Europa durant sis mesos de viatges.

Benvinguts al paradís

A l’abril de 2007 el grup va publicar el seu sisè disc, «Benvingut al paradís», enregistrat al Mas Nou de Cinctorres i que comptà amb la col·laboració de nombrosos artistes i grups com Miquel Gil, La Gossa Sorda, els veneçolans Area 23, l’italià Rude AKA Barriobeat, els occitans Alif Sound System, el basc Xabi Arakama de Trikizio o Pep Gimeno Botifarra. El disc va ser editat per Propaganda pel fet! i inclou el DVD Assaltant el Paradís, amb imatges de l’enregistrament del disc i de la seva gira Internacionalista Tour 2006.

El novembre del 2007, es va publicar el llibre «Del Sud». El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), el primer llibre en què aquest grup té un paper protagonista. Es tracta d’un treball a mig camí entre el reportatge periodístic i l’assaig literari que explica els darrers quinze anys d’història del País Valencià en l’àmbit polític, social i cultural, a través de les cançons i la trajectòria del grup. Els autors són els periodistes valencians Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan.

Amb el pas dels anys, Obrint Pas consolidà la projecció a l’Estat espanyol amb actuacions a festivals com el Viña Rock, l’Extremusika de Càceres, l’Aúpa Lumbreiras, el Derrame Rock d’Astúries, el Festival por los Derechos Sociales d’Andalusia, el Festichan, Mostra das Culturas, Lenguas Vivas, Dia da Patria, Festival Poesia No Condado de Galícia, el Kilometroak, Sagarrondotik, Bilboko Aste Nagusia, Arabatakada del País Basc, el Baitu Rock de Burgos o el Festival Interpueblos i Internacionalista de Madrid, així com en sales i centres socials d’arreu. Al mateix temps continuà recorrent el món en gires internacionals tocant a Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Estat francès, Bèlgica, Àustria, Bòsnia, Croàcia, Suïssa, Portugal, la República Txeca, Eslovènia, Sardenya, Veneçuela, Cuba, Xile, Argentina, el Marroc, Palestina o el Japó.

El 7 de novembre del 2008, al blog del grup destacava la notícia del primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià anomenat «Històries del Paradís» i publicat per l’Editorial Bromera. Un llibre que conta vint-i-cinc històries que transcorren simultàniament a diferents punts del planeta.

El 24 d’octubre de 2010, «La flama» fou la cançó del lipdub més multitudinari de la història, segons la World Record Academy. El clip va enregistrar-se a la ciutat de Vic i va comptar amb la presència de 5.771 persones. A finals d’agost de 2016 comptava amb més de 2,3 milions de visites a Youtube. Una versió de la cançó, que comptava amb la presència de Miquel Gil i Feliu Ventura, es va triar per un lipdub al poble de Porrera, impulsat per l’associació cultural Lo Cirerer i enregistrat per Televisió de Catalunya en 3D. Dos mesos després feren la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d’aquell país.

La creació del primer CD del cantant folklòric Pep Botifarra, va servir de llançadora per continuar promovent la cultura valenciana. Gràcies a les influències de Pep Botifarra, van utilitzar  una de les melodies tradicionals com és “La Malaguenya de Barxeta” realitzant un arranjament, però mantenint la lletra i la melodia.

En aquest cas podem veura la comparació entre els dos temes, on es manté la lletra i la melodia principal, però s’observa un clar exemple d’hibridació, tant per la varietat d’instruments, com a nivell rítmic.

Altre dels clars exemples d’hibridació el podem observar al tema «Camins». La melodia principal està basada en «L’u de la Font de la Figuera d’Agres». Al següent vídeo s’observa la dansa i la música que posteriorment serveix de referència.

Un altra dels aspectes que fonameten l’idea d’hibridació, és la incorporació d’instruments de doble corda (utilitzats a les rondalles valencianes), sumant-se a la dolçaina.

Coratge

El 8 d’abril de 2011 presentaren el disc-llibre Coratge (Propaganda pel fet!). Després de quatre anys sense publicar cap disc, el grup va publicar aquest disc-llibre de 15 cançons i 90 pàgines escrites per escriptors, poetes, músics i periodistes com Eduardo Galeano, Isabel-Clara Simó, Vicent Partal, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, David Segarra, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Manuel Baixauli, Marc Granell, Elvira Cambrils, David Fernàndez i Laia Altarriba, entre d’altres. El disc-llibre Coratge va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de l’Estat espanyol.

El juliol del 2011 van tornar al Japó per actuar al Fuji Rock, el festival musical més gran d’Àsia i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc «Coratge» va ser editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.

El nom del tema anterior «Jota Valenciana», manté una estètica semblant a la d’una jota mesclant la part cantada amb les tornades instrumentals, amb acompanyament d’instruments de corda. A nivell rítmic segueix el patró de la Jota 3/8, tot i que afegeix alguna emiòlia que no és pròpia de les jotes tradicionals. La formació instrumental és diferent a la normalment utilitzada, encara que utilitzen gran quantitat d’instruments tradicionals (dolçaina, viola de roda, acordió, morter, etc.), també es fusiona amb altres que no ho son com el baix elèctric, caixó, etc. Es realitza un clar procés de fusió i hibridació.

El 21 de març de 2013, Obrint Pas anuncià una aturada temporal però indefinida, després d’una breu gira de concerts el mateix any que culminà la nit de cap d’any al Festivern i que donà pas a tres actuacions últimes en acústic el 2014: a l’Auditori de Barcelona en el marc del Barnasants, al Teatre Principal de Palma i al Teatre Principal de València. El 2014 Xavi Sarrià va publicar la novel·la «Totes les cançons parlen de tu» amb l’editorial Sembra Llibres.

CONCLUSIONS

Per tal de veure si el grup de música ha realitzat un procés d’hibridació (encara que sigui de forma natural sense tenir cap idea predeterminada), ens fixem en els següents aspectes:

-Lletra i llèngüa: Si les referències del gup inicials podien ser el rock català i vasc, podem dir que la llengüa no és un dels factors clau en el procés d’hibridació, ja que ja hi havien grups de rock en català i amb un missatge de promoció cultural dels Països Catalans.

-Instrumentació: Aquest si que és un dels factors clau per a considerar-ho hibridació, degut a que, encara que la dolçaina era interpretada al grup «Al Tall», van ser els primers en realitzar un grup de música rock-ska que utilitzaren instruments tradicionals com la dolçaina.

–Música (rítmic i melòdic): Utilitzen recursos de la música tradicional a alguns dels seus temes, tant melòdics com rítmics (com em vist amb els exemples audiovisuals anteriors). Creant una hibridació entre diferents gèneres musicals.

–Gènere: Encara que analíticament intentem dividir el grup de música «Obrint Pas» en diferents gèneres musicals per tal de veure el procés d’hibridació existent, és evident que aquest grup va ser un abans i un després dins del panorama musical als Països Catalans, podent considerar-ho com un gènere propi, el gènere «Obrint pas».

Com a reflexió final,hem de pensar que, molts grups s’han influenciat amb Obrint Pas per tal de fer els seus projectes musicals. El grup va evolucionar de manera natural, incorporant aspectes nous i vells a la seva música durant els 20 anys de trajectòria. Podem dir que es tracta d’un grup musical hibridat? És un grup referent, que ha creat un estil propi i s’ha utilitzat per altres grups per fer la seva pròpia hibridació? O les dues? En tot cas hi ha hagut un abans i un després tant si parlem del grup vist des de la perspectiva dels propis músics com si parlem del que ha viscut el públic. La música per sort és viva i amb el pas dels anys, músics i formacions que es creen van canviant i transformant la manera d’interpretar, de crear, d’entendre la música i el món i la tendència que hi ha en el moment socialment parlant. Us imagineu un món on la música no presentes canvis? No hi hagués cap tipus d’hibridació? Tots els músics interpretessin exactament igual la música? Les formacions tinguessin els instruments tancats i no es pogués tocar segons que amb segons quin instrument? En alguns estils potser seria millor, però en tot cas no encetarem aquest tema i ho deixarem en reflexió per a cadascú.