Sara Martínez
Esmuc 2019-2020
La Simfònica de Corda i Cobla de Catalunya, tal com anomena el seu nom, és una formació integrada, d’una banda, pels intèrprets de corda d’una orquestra simfònica els quals van començar amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, i per altra, pels intèrprets d’una cobla (agrupació musical autòctona de Catalunya) amb tots les integrants, en aquest cas de la Cobla Principal de la Bisbal. Nascuda el 2008, el 2012 es va reinventar i rejovenir amb la integració dels estudiants de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG) reconvertint-se en un projecte pedagògic.
Tanmateix, depenent del projecte anual, intervenen diferents cantants solistes. Per a les produccions de música moderna Beth, Cris Juanico, Elena Gadel i/o Manu Guix i per les produccions de música clàssica, compten amb la soprano Mata Mathéu o el tenor Roger Padullés, entre d’altres. A més de diferents instruments d’una banda de rock com la guitarra i el baix elèctrics, i també segons el projecte, compten amb la integració de la coral Polifònica de Puig-reig. Aquesta formació musical és una iniciativa del President Executiu de Metalquimia Narcís Lagares i Josep Lagares amb el mecenatge de la mateixa empresa. Actualment, en total, l’orquestra consta d’un total de més de 70 músics dirigits pel mestre Fransesc Cassú i la direcció tècnica de Jaume Lleixà.
Quant al repertori, va començar interpretant música catalana, segons la formació,»de tots els temps», amb orquestracions de músics dels anomenats Països Catalans. En aquesta primera etapa es van enregistrar els CD’s Sardanes per al món (2008), Inoblidables en concert (2009) i Amb Catalunya al cor (2010). D’altra banda, la segona etapa va anar més dirigida a la internacionalització i consolidació del projecte on els darrers títols han estat Cançó d’amor i de guerra (2017), Llull (2018) Clàssics Enderrock (2019).
Així doncs, en total la discografia seria:
- Sardanes per al món (2008)
- Inoblidables en concert (2009)
- Amb Catalunya al cor (2010)
- Llegendes del Cinema (2012)
- Llegendes del Musical (2013)
- Llegendes del Pop&Rock (2014)
- SCCC: The Very Best (2015)
- Tossudament Llach (2016)
- Cançó d’amor i de guerra (2017)
- Llull. Òpera en un pròleg i dos actes (2018)
- Clàssics Enderrok (20199
Principalment, la característica musical que té aquesta formació és la idea inèdita de la creació d’un nou so gràcies a substituir el sector dels instruments de vent d’una orquestra simfònica pels instruments de la cobla. Per poder realitzar aquesta fusió hi ha la presència de l’arpa i el piano.
D’aquesta manera, fent referència a l’antropòleg Néstor García Canclini, el projecte de la Simfònica de Corda i Cobla és un clar exemple de procés d’hibridació cultural tal com proposa en la primera definició d’hibridació del text “entiendo por hibridación procesos socioculturales en los que estructuras o prácticas discretas, que existían en forma separada, se combinan para generar nuevas estructuras, objetos y prácticas”. A més a més, estic d’acord en el fet en què segons el text, explica que a les ciències biològiques es va utilitzar aquest terme per explicar la varietat genètica i la millora de les seves possibilitats de supervivència davant canvis d’hàbitat o climàtics. Però també parla que des de les ciències socials no ens hem de quedar només amb aquesta definició.
Així doncs, segons el text, el procés d’hibridació pel qual va passar la formació musical va ser la de la creativitat individual, segons expliquen les fonts de la SCCC a la mateixa pàgina web, al ser una creació de Josep Lagares i Narcís Lagares. L’orquestra simfònica se la pot relacionar amb la tradició europea i la cobla com un fenomen de folklorisme català vinculat a la sardana sent així la fusió de dues tradicions culturals que presenta la modernitat d’un so nou. Tot i l’explicació de la característica musical que presenta el conjunt, crec que el que realment és és l’acompanyament de la cobla per una orquestra simfònica a causa del cert protagonisme que tenen els instruments de cobla en el repertori i en el que l’orquestra simfònica dona estabilitat harmònica al conjunt musical.
Referències i bibliografia
Josep Martí i Pérez. “The Sardana as a Socio-Cultural Phenomenon in Contemporary Catalonia.” Yearbook for Traditional Music, vol. 26, 1994, pp. 39–46. JSTOR, www.jstor.org/stable/768242.
Entrevista a les integrats de la SCCC, Mar Martinez (viola) i Alba Ramírez (violí)
Néstor García Canclini, 2003, «Noticias recientes sobre hibridación», dins Trans, Revista Transcultural de Música, 7.
Web oficial de la Simfònica de Corda i Cobla https://www.simfonicadecoblaicorda.cat/ca/ (Data de consulta: 21/12/2019)
és mediterrani 