L’evolució de la Cobla de Ministrers

Martí Virgili, Pau Barniol, Sergi Masalias

ESMUC 2020-21

En primer lloc, som tres estudiants de l’ESMUC que ens estem formant en l’àmbit de la interpretació tradicional i hem dut a terme una recerca sobre les possibles hibridacions que pot concebre la formació tradicional catalana de cobla de ministrers.

L’experiment consisteix en crear un arranjament de “La Bolangera” amb dos moviments, el primer amb els coneixements que hem adquirit a l’escola en la nostra vessant més pròxima, amb una estètica totalment tradicional, i un segon moviment en el qual barrejem aquesta sonoritat tradicional, amb altres estils, sobretot del jazz i música clàssica, fruit de la nostra inquietud personal.

Per tal de portar a cap el projecte, hem parlat amb diversos intèrprets reconeguts dins de l’àmbit tradicional perquè ens assessorin i hem entrevistat un músic amb una desbordant trajectòria dins del món del jazz com és en Llibert Fortuny perquè ens parli del solo jazz i el jazz com a gènere particular i pròpi.

Al vídeo detallem els trets del primer moviment, tradicional, amb el mínim de contaminacions, respectant la formació estàndar de cobla de ministrers, amb harmonia simple sobre l’àmbit tonal i un tempo lleuger, imaginant-nos la música al servei de la dansa, fent símil amb la inherent funcionalitat de la música en el context de la tradició.

Parlem també del segon moviment amb totes les hibridacions que porten al límit el concepte de música d’arrel. Conté en sí mateix, una sonoritat equiparable amb la tendència clàssica, del període romàntic, amb elements del jazz: acords extesos i alterats, modulacions llunyanes i reharmonització. A més a més, hem introduit altres instruments de la vessant tradicional (gralles) i jazz (Trio de jazz: piano, contrabaix i bateria) i també el solo jazz, que fuig del diatonisme de la música tradicional.

A mode de conclusió, hem vist que la contaminació més important que ha patit més la música tradicional dins del món occidental és el fenomen de la globalització. Els músics de l’ESMUC que fem música tradicional tenim més accessivitat a estudis més elevats en la nostra disciplina i podem aprofundir més en el coneixement d’aquesta, però a la vegada compartim espai amb professors i estudiants d’altres disciplines com la música clàssica o el jazz, fet que des del nostre punt de vista propicia un espai on dur a terme totes aquestes hibridacions.

L’altre pilar a destacar en la hibridació de la música tradicional, també fruit de la globalització, és internet. Tot el coneixement músical i més elevat està a disposició d’un click, i moltes vegades de manera gratuïta. El fet que el coneixement estigui més a l’abast porta a la tradició a refinar-se musicalment, a sortir de la zona de comfort, explorar el format de concert i fer de la música d’arrel un marc sense límits en el qual expressar-se.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s