Rosa Iniesta Llop
Esmuc 2017-2018
INTRODUCCIÓ
He decidit fer el treball sobre aquest tema perquè fa relativament poc vaig poder gaudir d’una experiència inolvidable, vaig assistir a un bureo.
Jo sóc de Tortosa, capital de les Terres de l’Ebre, zona de jota i cantaors. Aleshores, crec fermament en què s’ha de disfrutar al màxim la cultura popular i les tradicions del seu respectiu poble, d’aquesta manera ens enriquim culturalment i com a músics.
Després d’haver experimentat un bureo, em va cautivar la seva posivitat fins al punt d’endinsar-me i dedicar-li un treball sancer.
Al treball he decidit explicar què és un bureo, quina és la seva formació principal, els seus respectius balls i músiques. També he afegit una entrevista a Pere Gombau, és un home de Càlig (poble de la comarca del Baix Maestrat), conegut per ser un dels millors cantaors de la zona i assisteix a molts bureos.
Finalment, faré una reflexió com a experiència personal.
QUÈ ÉS UN BUREO?
Aquesta paraula prové del francès bureau i significa diversió, entreteniment, festa
Consistien en reunions festives que es realitzaven als masos per a cantar, ballar i tocar amb guitarres i bandúrries amb motiu de qualsevol celebració.
Els bureos representaven un punt de trobada i diversió per als joves que vivien dispersos pels masos, els quals aquella època no disposaven de molts mitjans ni ocasions per gaudir de moments així.
Avui dia ha nascut el concepte neo-bureo gràcies a la participació de gent de tots els indrets de Catalunya del sud i del nord del País Valencià. Aquesta aglomeració de participants augmenta la cultura de les danses típiques, del cant i de la música.
ON ÉS TÍPIC?
La zona més típic del bureo, bàsicament on existeix, és a la zona del districte i dialecte tortosí. Pels pobles d’interior de la província de Castelló i Terol trobem folklore popular.
Les principals comarques on es realitzen bureos és al Baix Maestrat, als Ports, al Montsià i al Baix Ebre.
Al bureó que hi vaig assistir es trobava a una ermita entre Rossell i Vallibona, a 12km del poble més proper.
INSTRUMENTS
Els instruments principals sempre són de corda, trobem la rondalla de cordes típica del País Valencià. Les guitarres són vitals per a l’execució del bureo, també trobem bandúrries i llaüts per a la melodia. En alguns bureos també s’hi afegeixen instruments de percussió, els principals són: pandereta, castanyetes i ferrets.
Guitarró Castanyetes
Bandúrria Guitarra
Ferrets Llaüt
Pandereta
MÚSICA I DANSES
Tota música tocada acompanya als balls tradicionals, el principal i per excel·lència és la jota. Dividirem els balls en danses individuals i grupals.
DANSES INDIVIDUALS
Les principals danses individuals són les seguidilles i els fandangos. Depenent la zona, hi han seguidilles que es van ballant fins que s’enllaçen amb el fandango, en canvi, a segons quins pobles hi podem trobar una pausa entre les dos danses.
DANSES GRUPALS
Les principals danses que es ballen amb tot el poble són les polkes i masurques.
Al llarg del temps i amb la influència de tota la Península Ibèrica, també trobem passo-dobles i valsos.
ENTREVISTA A PERE GOMBAU
Pere Gombau Vizcarro és un home de 43 anys amb molta reputació com a cantaor a les Terres de l’Ebre i per les comarques del nord de la Comunitat Valenciana. Va néixer a Càlig, comarca del Baix Maestrat.
- A què et dediques?
Em dedico al món de la construcció, lo de la música tradicional és una afició. No sé si afició seria la paraula, però no me dedico a la música.
- Quants anys fa que cantes?
Jo des de ben menudet que he anat sentit cantant a la gent gran del meu poble, he anat aprenent cosetes d’ells, però dedicar-me oficialment va ser a partir de l’any 2004 en lo grup de música de Tortosa, Saragatona.
- Com vas conèixer el bureo i a quina edat?
A estes terres se’n diu anar de burina. Jo entro en contacte al món del bureo cap allà al 2010, se podria dir que vaig anar als primers bureos, bueno, bureo com s’enten avui dia que no és altra cosa que un munt de gent que s’ajunta i fa festa, dins esta festa hi ha una classe de música, però el bureo és tot: la música, la festa i el ball.
- Quina és la formació habitual d’un bureo? I de quins instruments es compon?
La majoria d’instruments són de corda, el que és imprescindible són les guitarres i els instruments de corda que faran les melodies com ara els llaüts i bandúrries, sobretot bandúrries. També poden afegir el guitarró i ocasionalment depenent de les terres s’afegirà l’acordió, tot plegat formen els instruments bàsics per al bureo. Després tenim la percussió que són: pandereta, castanyetes i ferrets.
- Quines músiques i danses són més habituals?
Dins del repertori del bureo tradicional podem citar la jota, és bàsica. També tenim els fandangos i les seguidilles, aquest últim és un gènere molt antic que ja és molt residual i casi no es conserva als bureos, però encara estan.
Una curiositat, dins del nord del País Valencià, la jota i el fandango van lligats, van fent jota i jota i de cop passen a fandangos. Però a les nostres terres primer fan jota i després tallen per a continuar amb els fangandos, són balls sols. Després tenim els balls agarrats que són polkes i masurques.
- Creus que s’està perdent o recuperant?
Últimament hi ha un revifament de la música del bureo a les Terres del País Valencià i al sur de Catalunya, però hi ha una diferència molt important. Abans la gent quan feia el bureo eren gent que tenien escassa mobilitat, per exemple la gent feia bureos als masos de Vallibona, als masos de la Sènia, etc. I clar, no és el mateix fer un bureo eixa gent que més o menys tenen un estil de cantar, ballar i tocar instruments a què per exemple, jo sé que demà tinc bureo a Falset, agafo el cotxe i me’n vaig a Falset, allí hi ha una mescla d’estils. En part és bo perquè s’està extenent el bureo i es va conservant, però al mateix temps també s’estan desdibuixant els estils típics. Abans per la manera de ballar o cantar d’una persona se sabia de quin poble era, en canvi, avui dia ens estem mesclant i passa el mateix que amb el parlar, ens estem difuminant poc a poc.
- En què consisteix un bureo?
Fer bureo, ceburina o anar de burina és una manera més de fer festa, es reuneix un cúmul de gent i uns s’encarreguen de portar el menjar, altres porten els instruments, etc. Comença la festa, comencen els tocaors, després entren els ballaors, paren, mengen, segueixen i van fent; és el mateix que podem fer natros quan anem de discoteca avui dia.
- El bureo és molt significatiu per a la cultura de la comarca?
La veritat és que la música tradicional està una mica menystinguda aquí a les nostres terres, ara pareix que s’ha revifat, però va haver un temps als anys 80-90 en el que la música tradicional era despreciada, era símbol de ser de poble. Per sort, la gent torna a valorar la música que té i això motiva a les entitats públiques per a organitzar festes, crec que poc a poc la música de bureo guanya prestigi i torna al lloc que li pertoca.
- Com ha evolucionat? Com era i com és ara? S’ha vist influenciat?
Els bureos d’abans i d’ara han canviat molt per motius que ja he explicat anteriorment una mica. Abans la gent no tenia mobilitat i conservaven les seves maneres de cantar, ballar i tocar, sabies que una persona que era de la Sénia per les melodies de jota que tocava, etc. Va haver un temps en que tot això decau, als anys 80-90 lo bureo està a punt de desaparèixer, es feien molts pocs bureos i la gent volia ballar passo dobles. Les modes sempre ens han agradat. La gent veia la música de bureo sense prestigi, no agradava i no estava de moda, però per sort s’han ficat de moda els neo-bureos. Consisteix en reunions de gent de tots els indrets, tant de València com de Tarragona. Ens ajuntem tots i això és bo perquè li dona continuïtat, però en part hem d’anar en compte perquè allí es mesclen els estils de ballar i tocar, al final acabem fent tots el mateix i és una llàstima. Hauríem de guardar els estils de casa nostra, jo sempre que canto, toco i ballo intento fer melodies i passos de ball de la meua terra, gasto melodies dels meus veïns de Traiguera o del meu poble de Càlig.
EXISTEIX ALGUNA RELACIÓ AMB LA MÚSICA DEL MEDITERRANI?
Totalment, sí.
Les respectives comunitats autònomes on podem trobar el bureo estan tocant el mar i tenim influència dels tots indrets, ja sigui de França, de la resta d’Espanya, influències arribades directament d’Itàlia o inclús del Marroc.
Dintre de la música tradicional valenciana podem trobar melodies àrabs i no ens oblidem dels instruments i els ritmes.
Avui dia és inevitable rebre informació de tots els indrets i la connexió del mediterrani sempre ha sigut una gran font d’informació sobre cultura i música. Tots els instruments de corda i de percussió estan relacionats amb altres països, hi estan present amb molta força o directament són originaris d’aquells indrets.
EXPERIÈNCIA PERSONAL
- Per què hi vaig anar?
Jo vaig anar a passar uns dies amb el meu germà gran i el seu grup de música tradicional valenciana (Solk) al poble de Vallibona. Un dissabte la tarda em van preguntar si volia anar a veure un bureo i sense saber el què era vaig dir que sí, em va cridar l’atenció.
- Què ha significat per a mi?
Per a mi ha significat tota una revelació en realitat. Jo sóc de Tortosa, suposadament la capital de les Terres de l’Ebre i mai havia sentit a parlar sobre un bureo. La veritat és que m’he sentit decepcionada al adonar-me’n que era una completa ignorant d’una cosa tan bonica i enriquidora.
- Què vaig aprendre?
El que més vaig aprendre va ser a disfrutar i vaig comprendre el verdader significar del carpe diem. Jo parteixo d’un punt de músic de clàssica, aleshores la disciplina és dels valors més importants, en canvi al bureo no és menys important, però no hi ha error, ningú està jutjant, simplement xales, balles, cantes i fas música en la gent de les teves terres. Sentir-se integrada a una cultura, al teu poble, és molt important.
CONCLUSIÓ
Aquest treball està basat completament amb una experiència personal. He pogut reflexionar sobre els conceptes nombrats anteriorment de manera més minuciosa i també he tingut la gran sort d’entrevistar a un home que lluita per la vigència de la música tradicional de les terres del sud de Catalunya i nord de València.
Era una completa ignorant d’aquestes reunions festives tant prop de casa meva i estic molt contenta i satisfeta d’haver pogut endinsar-me de valent amb el tema. D’alguna manera sento més d’on sóc i aquesta essència s’està perdent avui dia.
No importen les fronteres, no importen els territoris marcats per la política i les restriccions, la cultura no entén de quilòmetres o de política, ens arriba a tots i ens recorda d’on venim i recalca qui som.
MATERIALS DE REFERÈNCIA
– Entrevista telefònica a Pere Gombau Vizcarro el dia 9 de gener del 2018
WEBGRAFIA
https://arafolk.net/2017/10/22/ball-del-poll-y-bureo-en-torre-de-arcas/
http://firadelaserra.blogspot.com.es/2016/07/bureo.html
és mediterrani 