Ziryab

Aina Forteza

Esmuc 2017-2018

Any 822 de la nostra era. Ziryab desembarca al port d’Algeciras i rep la notícia de que Al-Hakam I, emir de Córdoba i el seu amfitrió, acaba de morir. Ziryab dubta. No sap si ha de continuar el seu viatge, o tornar enrere, a l’Àfrica. Encara no ha pres la decisió quan el nou emir, Abderramàn II, li fa arribar notícies: manté la invitació del seu pare, i Ziryab és benvingut a la cort de Córdoba. El músic reprèn el seu camí cap a la ciutat. Avui menges espàrrecs gràcies a això.

 

ziryab-224x300.jpg

La història, o la llegenda

Els orígens d’Abu Al-Hassan Ali ibn Nafi són incerts. Neix cap al 789 a Irak, probablement a Bagdad o voltants. Segurament era fill d’esclaus africans o africano-àrabs alliberats, la seva pell fosca dóna suport a aquesta hipótesi. D’altres afirmen que era kurd, o persa. Es guanya el sobrenom de Ziryab, ocell negre, pel seu color de pell i per la seva veu: canta tan dolçament com una merla.

Al segles VIII i IX, Bagdad és la capital de l’imperi abbàssida i un centre cultural, artístic, intel·lectual i filosòfic d’ordre mundial. Ziryab estudia música baix la tutel·la del mestre i músic de la cort Ishaq al-Mawsili, considerat un dels tres pares de la música àrab, juntament amb el seu pare Ibrahim i el propi Ziryab. Aquest prest fou l’alumne més destacat d’Ishaq, i el mateix califa, Harun al-Rashid (el califa de Les mil i una nits), s’interessa per ell. El que pasa a la seva trobada, on Ziryab interpreta “música mai escoltada” per al califa, és terreny de la llegenda.

La història més acceptada és que arriba a despertar l’enveja del seu mestre, fet que provocarà que Ziryab hagi de fugir de la ciutat, potser per conspiracions de palau alimentades per Ishaq, potser per amenaçes directes del músic. Potser simplement va marxar perquè volia marxar. El que sí sabem és que Ziryab abandona Bagdad en algún moment després del 813.

Viatja primer al regne de Sham (Síria), després per Ifriqiya (nord d’Àfrica), establint-se temporalment a la cort de Kaiouran (Tunísia). Des d’allà contacta amb Al-Hakam I, emir de Còrdoba, que el convida a la seva cort. Però l’emir mor i és Abderramàn II l’encarregat d’acollir a Ziryab a Córdoba. Es diu que només arribar, sense ni tan sols haver-lo escoltat cantar mai, Abderramàn li ofereix un palau, un sou de 200 dinars i un lloc dins la cort: cap dels cantors de palau. Ziryab es quedarà a Còrdoba fins a la seva mort, l’any 857.

ziryab_3.png

 

Una corda per l’ànima: innovacions i transformacions a la música andalusí.

 

sound_rules_05.jpg

Una quinta corda pel llaüt. Ara cada una representa un humor del cos, seguint la tradició Aristotèlica. Les tenyeix i les anomena: la primera, groga, representa la bilis i el foc; la segona, vermella, l’aire i la sang; la tercera és per l’ànima i la vida, i és carmesí; la quarta queda blanca, sense tenyir, manifestació de l’aigua i la flema, i la darrera, la negra, és l’encarnació de la terra i la malenconia. Si a més a més substituïm el plectre de fusta per una ploma d’àguila i canviem el rasgueig, el camí cap a la guitarra espanyola o flamenca està obert.

 

Aquest va ser un dels canvis que va introduïr Ziryab. Un de tants, perquè la seva empremta va transformar la música andalusí i àrab. D’ell es deia que sabia de memòria més de 10.000 cançons. És l’encarregat d’introduir modes i melodies de la música grecopersa a la península. Estan el mode menor o mode d’Isphahan, o el mode sagar, que es va sentir a Espanya fins al s. XVII i del que deriva una altra escala musica que trobam al flamenco. Les seves cançons es varen sentir a la península fins a molt després de la seva mort. És possible que, camuflades, encara formin part de les nostres tradicions musicals.

 

Nuba andalusí

L’aportació de Ziryab també fou essencial en la creació i expansió del nuba (nawba). Considerat avui part de la música clàssica del Magreb i patrimoni de la música andalusí, el nawba consisteix en un grup de cançons que s’enllacen unes amb altres en moviments segons una estructura rítmico-mètrica, amb un mateix color o mode (tab). És per això que per a explicar-lo s’utilitza sovint la metàfora d’un collar, al qual vas afegint comptes.

La lletra dels nuba, cantada per un solista (munsid) o un cor a unisò, s’agafava de les formes poètiques moaxaja i zàjal. Els instruments emprats més usualment són l’oud, el rabab, el ney, el qanun, el tar i la darbuka. Inicialment trobam quatre ‘moviments’, organitzats segons el tempo de lent a ràpid: Basît, Qaym wa Nusf, Bitâyhî i Qudâmm. Hi ha qui vol veure aquí l’inici de la suite europea.

Com hem dit, cada nuba estava composat en un mode o tab, que els dóna el nom, i s’associava aquest a una emoció o estat psíquic i a una hora del dia, haguent-hi 24 a l’origen.

Els viatgers que creuaven la Mediterrània de nord a sud i de sud a nord, i sobretot els milers de moriscos i sefardís que després de la reconquesta cristiana s’exiliaren al nord d’Àfrica al segle XV, ajudaren a l’expansió d’aquesta forma musical. Amb el temps, la nuba andalusí agafà influències de les diferents tradicions del Magreb, i avui en dia podem parlar de les diferències entre la nuba al Marroc, a Tunísia, Líbia o Argelia, on s’ha desenvolupat el gènere des d’ençà. Hi ha també, qui ha volgut veure a la nuba la base de la wasla (suite del món àrab oriental), la base del fasil (suite turca) i la base de la simfonía occidental.

 

L’escola de Córdoba                                   

El nou aspirant s’asseu sobre un coixí de cuir, o s’està de peu a sobre d’una banqueta. Ha de cridar el més alt i agut possible “Ya Hayyan” (Oh, barber). A partir d’això, el mestre podia calibrar la potència de la seva veu. Si complia les expectatives, començaba la disciplina al moment. L’ensenyança del cant incloïa també preparació física, ja que “l’alumne havia d’estar ben disposat, física i psíquicament, per a dedicarse completament a la perfecció musical”. Es començava recitant a capella, per a millorar la dicció, i a poc a poc s’introduïa el ritme i noves melodies, fins a adquirir una habilitat impecable en l’art de cantar.      

ziryab.png

Així funcionava l’escola de música que fundà a Còrdoba Ziryab, que pot considerar-se com una institució d’ensenyança musical pionera a Europa i al món àrab. Allà, introdueix tècniques innovadores en la pedagogia musical i del cant. D’aquella escola sorgiren importants cantants i artistes, tenguent un paper especial en la música les dones esclaves. I d’aquí, al cante jondo.

El pes de l’escola de Còrdoba es veu també en l’augment de la proporció de la composició musical a la música àrab segons ens apropam a Espanya, mentre que a Irak i Irán la música manté un caràcter improvisatori.

 

El seu llegat avui

Actualment, a més a més de tot el patrimoni musical i immaterial que ens ha deixat, trobam la memòria de Ziryab a petits gestos. Una companyia de baile flamenc radicada a Mèxic, un tablao flamenc de Madrid, un conservatori profesional música flamenca o un carrer de Córdoba li rendeixen homenatge portant el seu nom i explicant les arrels que els ha donat el músic iraquí. Però, sense dubte, el record i el reconeixement més bonic que se li han fet és l’àlbum de Paco de Lucía, amb canço homònima, que és tot un manifest sobre el mestissatge flamenc.

 

 

I per què he parlat d’espàrrecs al principi del text?

La figura de Ziryab s’extén més allà de la música, i l’impacte que va crear a la cort i la societat andalusí del segle IX ha arribat fins als nostres dies de moltes maneres diferents.

Es considera que va posar de moda el pentinat amb serrell i el cabell curt, generalitzà els banys dues vegades al dia, productes depilatoris, un tipus de desodorant i un dentrífic del que es diu que és el primer amb bon gust. Establí els colors i les teles aptes per a les robes d’hivern i d’estiu i introduí l’ús de la sal i d’olis per a la cura dels cabells.

Ziryab-6-296x300.jpg

En el camp de la cuina, li debem noves receptes culinàries, algunes de les quals encara es conserven a algunes zones d’Andalusia (el ziriabi), així com el consum d’espàrrecs i les mandonguilles, les copes de vidre pel vi o l’ordre del menjar en sopa, plat principal i postres.

Amb ell es diu que arribaren a la península jocs com els escacs i el polo, i supersticions com la por al número tretze o als miralls trencats.

 

Per acabar

Seguir la pista de Ziryab no és fàcil, la majoria de les informacions que es troben tenen aire de llegenda, i resulta difícil discernir quina és la seva participació individual dins del procés col·lectiu de creació de la tradició. La història de Ziryab pot ser la més destacada i coneguda de la seva època, però no és la única. Durant els segles VIII i IX, nombrosos músics i artistes del món islàmic convergiren a la península Ibèrica i durant tota la Història les persones han viatjat portant la seva música de banda a banda del Mediterrani, i més enllà, establint connexions entre mons que avui veim tan allunyats com els trobadors renaixentistes, el flamenco o els sufís turcs.

La mitja història, quasi mite, de Ziryab és només un dels milions de fils que teixeixen la història comuna del Mediterrani. Però ens serveix per a esborrar certes fronteres, almenys les musicals, creades a posteriori, i és una prova de que, des de sempre, hem rebut una aportació cultural innegable de les dues coordenades més maltractades: el sud i l’orient.

 

 

Alguns enllaços consultats:

 

http://archive.aramcoworld.com/issue/200304/flight.of.the.blackbird.htm

https://revistadehistoria.es/ziryab-referencia-de-estilo-en-al-andalus/

http://rutas.legadoandalusi.es/califato/califato-destacados/califato-historia-cultura/318-el-canto-andalusi

http://lostislamichistory.com/the-cultural-icon-of-al-andalus/

https://elpais.com/diario/1977/07/24/cultura/238543205_850215.html

https://musicarenacentistaybarroca.wordpress.com/2013/12/15/la-nuba-esplendor-poetico-musical-de-al-andalus/

– Escuelas musicales andalusíes y magrebíes: perfiles y sistemas pedagógicos. Manuela Cortés García, desembre 2011

– Perfil de la nawba durante el periodo omeya. Manuela Cortés García,

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s