“Mujeres de Agua”, disc de Javier Limón

LAURA PLANAGUMÀ CLARÀ

ESMUC 2017-18

Tres anys abans que sortís a la venda el disc de “Mujeres de Agua” (2010 Universal Music Spain, S.L. Bajo Licencia Exclusiva de Ediciones Limón, S.L.), Javier Limón es va trobar per primera vegada amb la cantant grega Eleftheria Arvanitaki i aquesta el va portar a un concert de rock grec. “Fue como para un alemán escuchar a Calamaro o para nosotros oír flamenco en danés. Allí los concertos son muy largos y se rellenan con comediantes, al modo de Eugenio.”[1] I quan Eleftheria li va preguntar què li havia semblat, ell li va contestar “Pues una puta mierda! Me he hecho un montón de kilómetros para ver a un tío que no entiendo”[2]. Però al següent dia el va portar a un petit bar on va descobrir la música grega tradicional “Cuando encuentro músicas que han sobrevivido al pop y al rock, siempre me digo. ¡hostia!, existe otra vida. Es como ir por la selva y encontrar un animal en extinción de 3.000 años de antigüedad: una música como el flamenco, que no ha sido contaminada por el capitalismo occidental”[3]

A partir d’aquí, comença la seva inquietud per les músiques del mediterrani i li comença a córrer pel cap la idea de fer un disc sobre el Mediterrani. Viatja per diferents països de la seva costa i en va descobrint les músiques de la següent manera: “Allá donde recalo, voy descubriendo el Candela [local madrileny de flamenc] e investigo sobre la música que hacen”. Com es pot extrapolar dels seus comentaris, el que li interessa són les “músiques d’arrel”, aquelles que se segueixen cantant de manera espontània en els bars.

En els viatges va començar a compondre inspirant-se dels paisatges i cultures que visitava. El resultat és el disc “Mujeres de Agua”, i aquest en va ser el videoclip promocional (“Agua misteriosa” (aires adriàticos) canta La Shica i Javier Limón toca el buzuki i la guitarra).

1. Javier Limón

Javier Limón és un compositor, productor i guitarrista. Ha guanyat nombrosos premis i ha produït discos d’artistes de diferents estils musicals com són Paco de Lucía, Wynton Marsallis, Caetano Veloso, Tom Harrell, Alicia Keys, Enrique y Estrella Morente, José Mercé, Bebo Valdés, Buika, Diego El Cigala, Mariza, o Anoushka Shankar, discografia que ha editat per companyies multinacionals o independents, com la seva pròpia productora discogràfica Casa Limón. Ell es defineix com a músic de flamenc, perquè “soy compositor de letras por bulerías, es lo que sé hacer”. Tot i això és una persona amb molta inquietud musical que també mira cap al jazz i la Word Music. A més, també ha desenvolupat tasques de comunicador, participant en programes radiofònics i amb programes televisius com Entre2aguas a TVE. També és director del director del Mediterranean Music Institute, de la Universitat de Berklee College of Music de Boston.[4]

2.“Mujeres de Agua”

En aquest disc hi ha dos conceptes sobre els quals gira tot el projecte. El primer és el Mediterrani i el segon són les dones. Relacionat amb aquest segons aspecte, Limón dedica el disc a les dones que per alguna raó se’ls hi prohibeix cantar. Això fa referència al fet que va voler gravar amb una cantant iraní i no ho va poder aconseguir perquè se’ls prohibeix cantar en públic. Per aquest motiu els hi va voler fer una petita dedicatòria en el disc. Aquest punt no era l’origen ni la finalitat del projecte, però quan es busca informació sobre el disc és el primer que es troba. Això és degut al fet que tal com diu el mateix Limón “era molt atractiu pels mitjans de comunicació” i l’han publicitat d’aquesta manera. Però en aquest treball el que ens interessa analitzar és el primer element: com s’expressa “el Mediterrani” dins el disc.

 2.1 Les dotze veus

Fotografia extreta de https://elpais.com/cultura/2010/08/15/album/1281823201_910215.html#foto_gal_1

El disc està format de dotze cançons, cadascuna de les quals és interpretat per una cantant femenina diferent. Les cantants que participen en el projecte són totes velles amigues i col·laboradores de Limón. La gran majoria estan relacionades amb el món del flamenc, de les quals algunes formen part del seu món més conservador i d’altres del més renovador. Són les següents: La Susi, Estrella Morente, Carmen Linares, Buika, Montse Cortés, Sandra Carrasco, La Shica i Genara Cortés.

Les altres quatre cantants provenen d’altres països del Mediterrani. Aynur és un dels màxims exponents en música tradicional kurda, Mariza és la famosa cantant de fados, la cantant israelí Yasmin Levy, que és filla de Yitzhak Levy, un estudiòs de l’idioma ladí i de la música sefardí en la diàspora, i per últim la cantant grega Eleftheria Arvanitaki. El que tenen en comú aquestes cantants, és que encara que la majoria d’elles tenen una clara voluntat de renovació i modernització del seu repertori, la música tradicional és la base de la seva música. De fet, per Javier Limón, el fil conductor del disc i el que comparteixen les dotze cantants és que encara que siguin de diferents generacions, els uneix el coneixement i l’amor per la música d’arrel.[5]

2.2 Les dotze cançons

De les dotze cançons que apareixen en el disc, nou són noves composicions de Javier Limón (i en el cas de la cançó Oro Sant també de Buika) i les tres restants són arranjaments de cançons tradicionals.

Cadascun dels títols de les cançons va acompanyada d’una etiqueta o subtítol, que ens dóna informació sobre la cançó. Seria com una mena de “palo inventado” en paraules de Limón,  ja que segueix el consell que una vegada li va fer el seu amic Enrique Morente “que si hacía una canción y no sabía el palo o no pertenecía a ninguno, que me lo inventara.”[6]

Si ajuntem tota la informació donada fins al moment en una taula, quedaria de la següent manera:

Títol de la cançó Intèrpret Subtítol Original/Arranjament
Amanecer en Estambul Aynur Obertura Original
¡Las caritas desnudas! La Susi Paso a dos tunecino Original
Manuela Estrella Morente Pasodoble turco Original
Fadista Louco Mariza Fado Arranjament. Música i lletra d’Alberto Janes
Media luna me sonríe Carmen Linares Túnez e influencias del este Original
Oro santo Buika Canción isleña Original
El beso Libanés Montse Cortés Canción libanesa-iraquí Original (però amb melodia tradicional àrab)
La Calle del Olivar Sandra Carrasco Copla y oud por Bulerías Original
Agua Misteriosa La Shica Aires adriáticos Original
Komo el pasharo ke bola Yasmin Levy Repertorio ladino Arranjament d’un tema tradicional ladí (del llibre de romanços judeo-español d’Yitzhak Levy)
Milo mou kai mandarini Eleftheria Arvanitaki Tradicional griego Arranjament d’un tema tradicional grec
Un lugar vacío Genara Cortés Buzuki flamenco Original

Amb tota la informació resumida en una taula, veiem clarament com els temes arranjats són cançons que li han proporcionat les cantants “no flamenques” (a excepció d’Aynur que canta en un tema instrumental) del seu propi repertori tradicional. Mariza canta un Fado, Yasmin Levy un dels romanços de música sefardí que va recopilar el seu pare i Eleftheria Arvanitaki un tema tradicional grec.

2.3 Els instruments i instrumentistes.

La base instrumental de la música podria ser la de qualsevol disc de flamenc modern: baix, teclats, cordes, percussió i la guitarra flamenca de Limón.  Però també participen instruments d’altres cultures mediterrànies. El primer és el buzuki, instrument grec de corda polsada, que el toca el mateix Javier Limón, a qui fascina el seu so i el defineix com a “metálico, muy tradicional y muy rítmico sobretodo”[7]. L’altre instrument de corda que apareix al disc és l’oud, llaüt de la tradició àrab, que el fa sonar el tunisià Dhafer Youssef. Per últim també intervenen en el disc Hüsnü Senlendirici i el seu clarinet turc. De la mateixa manera que hem vist amb moltes de les cantants, aquests músics tampoc tenen una visió conservadora del repertori tradicional, i estan interessats també pel jazz, la música electrònica i aixó com altres “músiques d’arrel”.

3. Anàlisis: com s’expressa el Mediterrani?

Com hem anat veient, el disc té una base flamenca sobre la qual s’incorporen elements i sonoritats d’altres cultures. A l’hora d’estudiar la presència de les “altres músiques del Mediterrani” i el resultat conjunt del disc, proposo centrar-nos en tres elements diferents: el discurs, les lletres de les cançons i la música pròpiament dita.

3.1 El discurs

Tot el projecte està acompanyat d’una narrativa que contribueix en gran forma a construir l’imaginari de música mediterrània que crea el disc. Més enllà del discurs de les promocions i entrevistes, dins el llibret del disc trobem molts escrits que ens evoquen a la imatge de Mediterrani. El primer és l’aspecte comentat anteriorment dels subtítols de les cançons. “Fado”, “Túnez e influencias del este” o “aires adriàticos” generen una imatge evocadora de la cançó, que ens situa en una o unes cultures mediterrànies concretes. Per altra banda, molts d’aquests subtítols tenen una clara intensió de fusionar elements propis del flamenc amb el d’altres cultures mediterrànies, com per exemple “Copla i oud por Bulerías” o “Pasodoble turco”.

A la vegada, cada cançó també està acompanyada d’una dedicatòria molt poètica a la intèrpret que la canta. En ells trobem referències al mar, productes del Mediterrani, punts d’unió entre músiques i sobretot comentaris sobre emocions i expressions compartides. Algunes de les més representatives són:

“El grito pelao de Aynur vuela desde Anatolia y muere poco a poco sobre nuestro soniquete por bulerías, siempre bueno para acoger historias de amor con otras músicas”

“¿Hay algo más Mediterráneo que el fado? De todas formas Mariza puede cantar lo que quiera, el eco de su voz es demasiado difícil de comprender y sentirlo es más sencillo. Es emoción pura y dura, escuchándola siempre me entran ganas de llorar”

“El viejo olivo nos da la oliva, pero antes fue un pequeño árbol, y antes aún una plantita en la terra asomada al mundo, y al principio, antes que semilla también fue oliva. Sandra [Carrasco] tiene la sabiduría del olivo en su voz y la inocencia de la oliva en su mirada y sigue… Va por ti Miguel “Candela” ”

“El cante de Montse Cortés es dulce como el almíbar y afilado como el hielo, viene de siglos, por eso cuando canta esta canción originaria de las montañas de Iraq me siento mucho más orientado (de Oriente). Alma bendita”

“Eleeftheria es el origen de esta obra, con ella empezó todo. Los paseos por las calles de Atenas, cuna de este mar, y su música han sido un motivo de inspiración constante y su sabiduría sobre todas nuestras músicas se percibe en cada palabra que canta”

I per últim, també és important el text de Javier Limón que apareix a l’obrir el CD, perquè aquest situa l’oient dins un mapa conceptual concret, l’introdueix dins el món sonor que es trobarà, i en certa manera condiciona la seva escolta:

“Tras viajar y conocer algunas de las diferentes culturas musicales que habitan las orillas del Mediterráneo, me sumerjo ahora en un mundo de sonidos diferentes y hermanados a la vez, ramas de un mismo árbol. A veces en forma de canción, otras en forma de instumento de raíz y otras simplemente como inspiración, este mar y sus voces son el hilo conductor de este disco dedicado a las mujeres, y en especial a las que por alguna razón se les prohíbe cantar.“

3.2 Les lletres de les cançons

Si ens fixem en les temàtiques de les cançons, especialment aquelles lletres escrites per Limón, no veiem referències al Mediterrani molt explícites. “Las caritas desnudas” parla del mar, però la resta són textos poètics, de temàtica amorosa especialment o de temàtica específicament flamenca com “Manuela”, que parla d’una vella cantant de bulerias o “La Calle del Olivar”, on parla “del Candela”, un “temple del flamenc” que van freqüentar personalitats com Camarón, Paco de Lucía, Enrique Morente o el mateix Limón. De fet, la cançó està dedicada a Miguelito Candela, el propietari del bar, que se’l va trobar mort a la “Calle del Olivar” l’any 2008, i se’l coneix com un dels agitadors del flamenc modern.[8]

Per tant, no trobem elements d’evocació específics sobre el Mediterrani en les lletres de les cançons, però sí que són lletres molt poètiques i emocionals, i l’expressivitat és una de les característiques que Limón més destaca respecte les músiques mediterrànies

3.3 La música

En una música que de per si es defineix com a “inspiració” d’altres músiques, és molt difícil trobar aspectes concrets que es puguin identificar clarament com a pertanyents d’un tipus de música determinada. Però sí que alguns elements són molt clars, i són dels que en mostraré alguns exemples.

El primer són les cantants “no flamenques”. La seva tècnica i estètica al cantar són una mica diferents de les flamenques, però comparteixen especialment d’ús de melismes. Les cançons que canten Mariza, Yasmin Levy o Elftheria Arvanitaki no són del repertori flamenc, ja que han estat escollides personalment per elles i Javier Limón n’ha fet només l’arranjament musical. Així es crea un nou producte de fusió.

Com a exemple d’això tenim la cançó que canta Yasmin Levy, “Komo el pasharo ke bola”, romanç extret d’un dels reculls de música tradicional sefardí fets pel seu pare, però que ella canta amb una tècnica vocal no tradicional, ja que Yasmin Levy l’ha modificat després d’estudiar flamenc i ara canta més de pit i no tant de cap. L’acompanya Limón amb la seva guitarra flamenca i Ramón Porrina a la percussió.

Un altre element tangible és l’ús de l’oud, el buzuki o el clarinet turc. Aquests instruments s’incorporen en les cançons, algunes vegades com a protagonistes i d’altres com a acompanyament. Quan apareixen com a protagonistes clarament es percep perquè li han interessat a Limón i li ha semblat que podrien enriquir la seva música. Tot i que aquests instruments donen un nou “aire” a la cançó, la seva tècnica virtuosística, l’ornamentació i les melodies modals, es fusionen perfectament dins l’estètica flamenca. Un exemple molt clar d’això és el diàleg que es crea entre la guitarra flamenca i l’oud en la cançó “La Calle del Olivar” amb el subtítol de “Copla i oud por Bulerías” (a partir del minut del següent video 1.55).

Per últim hi ha el cas especial de “El beso libanés”, que es basa en una melodia que Limón diu que li han explicat que prové de les muntanyes d’Iraq i que és una de les cançons més versionades en llengua àrab. També diu que l’ha escoltat en llocs tan diversos com el Líban o Portugal. Ni en el disc ni en les entrevistes que he consultat en dóna el títol o alguna altra referència de la cançó, el que per mi evidencia com el seu interès per altres cultures músicals és purament estètic i artístic, en cap moment hi ha una voluptat acadèmica  al darrera.[9] Jo he identificat la cançó i se la coneix amb títol com “Bint El Shalabiya” o Al bint al Chalabiye”, i aquesta n’és una de les versions per part de la cantant libanesa Fairuz:

I aquesta és de versió de Limón que n’ha escrit una nova lletra i és cantada per Montse Cortés amb una tècnica vocal totalment flamenca, el que trasforma per complet la cançó:

Aquesta cançó és un bon exemple de com Limón incorpora els elements de altres cultures musicals, en aquest cas una melodia, dins l’estètica flamenca.

4. Conclusions

“Mujeres de Agua” és un disc ideat per Javier Limón, un músic de flamenc però amb inquietuds per altres cultures musicals. És a dir, que forma part del corrent del flamenc que s’ha interessat per transformar el gènere i fusionar-lo amb altres músiques com el jazz, músiques llatino-americanes, pop o rock. “Creo que ya hemos hecho mucha fusión entre el flamenco y la música afrocubana y hemos dejado de lado todo lo demás. El flamenco tiene dos o tres siglos, la bossa nova tiene sesenta años, el jazz tiene ciento y pico años… pero es que hay canciones en el Mediterráneo de tres mil años”[10] Per tant, Javier Limón veu en el Mediterrani un món ple possibilitats per enriquir el flamenc i d’alguna manera obrir-lo al món perquè “tenemos dos opciones en el flamenco: o cerrarnos o abrirnos. Si estamos cerrados, no entrará nadie, luego no nos quejemos. Si queremos difusión, hace falta fusión”[11]

En la justificació d’utilitzar músics i músiques d’altres cultures del Mediterrani no sol parlar de raons històriques o d’orígens compartits. Jo considero que el seu interès principal és artístic i l’atracció és estètica, i en el Mediterrani troba pràctiques musicals que encaixen molt bé en el flamenc. Per tant, hem de tenir en compte que ell fa una selecció de les músiques mediterrànies que li interessen, i escull aquelles que contenen característiques musicals que d’alguna manera tenen punts compartits amb el flamenc. El primer cas són les veus. No li interessa per exemple el cant multipart, sinó que busca cantants femenines solistes, que es puguin equiparar a les “cantaoras” flamenques. Les veus són la principal raó per la qual es pot percebre el disc com a música del mediterrani, perquè coincideixen amb les característiques de vocalitat que Lortat-Jacob creia que compartien les músiques del Mediterrani: veus fortes i estridents, de registre agut, timbre nasal i aspra i amb cant plens d’ornamentacions i melismes. Les veus flamenques del disc s’identifiquen clarament amb aquestes característiques, i les altres cantants comparteixen moltes d’elles, especialment les ornamentacions i melismes.

Quan als instruments, la majoria dels que ha extret d’altres cultures  són instruments de corda, el que li permet un molt bon encaix al costat de la guitarra flamenca. La incorporació del Hüsnü Senlendirici i el seu clarinet turc li va interessar perquè toques a les “falsetas”, interludis musicals on d’intèrpret té certa llibertat per actuar de manera virtuosística.[12]  Tots aquests instruments seleccionats són virtuosos i permeten jugar amb les ornamentacions i un tema que fascina Limón: els microtons. Aquest també estan presents en el flamenc però no d’una manera explícita o escrita. Altres elements importants que interessen a Javier Limón i que li permeten la fusió, són la modalitat de la majoria de les músiques del disc i la pràctica d’improvisació.

Un altre punt comú que comparteixen tots els músics del disc és el seu interès per les músiques tradicionals, però a la vegada amb voluntat renovadora i lligada a la Word Music en moltes ocasions.  Per Limón, les “músiques d’arrel” són les més interessants i “pures”. Aquest és un discurs molt romàntic que per altra banda segueix molt vigent en el món del flamenc. Per tant el que ell busca és una fusió de “músiques d’arrel”, que són on realment per ell es troba la cultura “autèntica” perquè tenen una llarga història i no són un producte comercial. És paradoxal que aquest discurs el mantingui un productor.

Arribat a aquest punt, podem dir que el disc té una clara finalitat d’evocació “al mediterrani”, que seria el que Alfredo Plastino anomena “mediterrani imaginat”. La seva construcció la fan els mateixos músics i es basa en la utilització d’elements musicals de cultures diferents, que en molts casos tenen punts en comú, i que es fusionen donant lloc a un nou producte musical. Però tal com hem vist, també hi és present una part discursiva i poètica molt important. Aquestes són  consideracions que fan algunes de les cantants de disc sobre la seva relació amb el Mediterrani i la seva imatge sobre les músiques mediterranies:

Aynur: “España y Turquis se parecen porqué a la geografía de agua y de color se suman la forma de vivir, las emociones y la manera de expresarlas. Cuando cantas, por mucho que estés en la cima de una montaña nevada, se nota el agua, la tierra y el aliento de fuego que desprende”

Mariza: “Cuando canto, lo hago con el corazón. Por eso siento que la música que interpreto tiene mucho de Mediterráneo, porque formo parte de una cultura donde se fusiona lo árabe con el flamenco y las melismas. Nuestra música habla de los sentimientos de la vida y necesitas saber llorar para poder cantar la vida y la muerte.”

Buika: “En Mallorca, a orillas del mar, empecé a tocar mis pequeños bongos, allí conté mis primeras mentiras, me fumé el primer porro, rompí con mi novio y besé la primera mujer. El Mediterráneo es un nacer y un morir de muchos miedos”

Per tant, la connexió amb el mediterrani no és només musical, sinó que també hi ha una projecció emocional que es fa sobre el seu paisatge i la seva aigua. És un lloc on es viuen experiències vitals i les emocions es canalitzen a través de la música. Per elles i Limón, l’expressivitat és una de les característiques que creuen que defineixen més bé les músiques del mediterrani.

I per últim, dins aquest joc també hi tenen un paper important els oients, que influenciats tant pel discurs com la selecció d’elements musicals fàcilment identificables amb les músiques del Mediterrani, també acaba evocant amb la seva escolta a aquest “Mediterrani imaginat”.

REFERÈNCIES

[1] LIMÓN, Javier (2010) “El derecho a cantar” El País Semanal, núm. 1768. Diponible a: https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853614_850215.html

[2] LIMÓN, Javier (2010) “El derecho a cantar” El País Semanal, núm. 1768. Diponible a: https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853614_850215.html

[3] LIMÓN, Javier (2010) “El derecho a cantar” El País Semanal, núm. 176. Diponible a: https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853614_850215.html

[4] Biografia extendida. [en línia] [Consulta: Desembre 2017] Disponible a javierlimon.es

[5] Entrevista a Javier Limón en el programa de ràdio Asuntos Propios. Radio Nacional de España, 22 de setembre del 2010 (5.35 min) [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.rtve.es/alacarta/audios/asuntos-propios/asuntos-propios-entrevista-javier-Limón-presenta-mujeres-agua/884267/

[6] Entrevista a Javier Limón a flamenco-word.com [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.flamenco-world.com/artists/javier_limon10/elimo20102010.html

[7] Entrevista a Javier Limón en el programa de ràdio Asuntos Propios. Radio Nacional de España, 22 de setembre del 2010 (14.45 min) [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.rtve.es/alacarta/audios/asuntos-propios/asuntos-propios-entrevista-javier-Limón-presenta-mujeres-agua/884267/

[8] El País, 8 de març del 2008. Diponible a: https://elpais.com/diario/2008/03/08/cultura/1204930807_850215.html

[9] El País, 8 de març del 2008. Diponible a: https://elpais.com/diario/2008/03/08/cultura/1204930807_850215.html

[10] Entrevista a Javier Limón a flamenco-word.com [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.flamenco-world.com/artists/javier_limon10/elimo20102010.html

[11] “’Promesas de tierra’ reúne la música israelí y palestina con el flamenco” La Vanguardia, 12 novembre 2011. [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.lavanguardia.com/musica/20131112/54394012835/promesas-de-tierra-musica-israeli-palestina-flamenco.html

[12] Entrevista a Javier Limón a flamenco-word.com [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.flamenco-world.com/artists/javier_limon10/elimo20102010.html

Bibiografia

CASTILLA, Amelia (2010) “El derecho a cantar” El País Semanal, núm. 1768. Diponible a: https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853614_850215.html

Biografia extendida. [en línia] [Consulta: Desembre 2017] Disponible a <javierlimon.es>

Entrevista a Javier Limón en el programa de ràdio Asuntos Propios. Radio Nacional de España, 22 de setembre del 2010 (5.35 min) [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.rtve.es/alacarta/audios/asuntos-propios/asuntos-propios-entrevista-javier-limon-presenta-mujeres-agua/884267/

Entrevista a Javier Limón a flamenco-word.com [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: <http://www.flamenco-world.com/artists/javier_limon10/elimo20102010.html

MORA, Miguel “Aparece muerto Miguel Candela, el agitador del flamenco moderno”El País, 8 de març del 2008. [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: https://elpais.com/diario/2008/03/08/cultura/1204930807_850215.html

“’Promesas de tierra’ reúne la música israelí y palestina con el flamenco” La Vanguardia, 12 novembre 2011. [Consulta: Desembre 2017] Disponible a: http://www.lavanguardia.com/musica/20131112/54394012835/promesas-de-tierra-musica-israeli-palestina-flamenco.html

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s