Oriol Olivé Barberà

ESMUC 2016/2017

Abans i després de la Guerra Civil

Des de la reorganització dels castells a Tarragona l’any 1926 fins ben entrats el anys 50 podem afirmar que les colles castelleres de la ciutat de Tarragona i també les altres colles, les de Valls i les del Vendrell, anaven acompanyades per grallers contractats. A partir de la documentació fotogràfica, sabem que Els Romeas van acompanyar els Xiquets de Tarragona en el Concurs de Castells dels anys 1932 i 1933 i també en una actuació al camp del Gimnàstic el 9 de setembre de 1935.

 

 

Els anys 30 són anys d’activitat castellera a la ciutat. És així com, l’any 1931 apareix una nova colla a la ciutat de Tarragona: la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona. Durant 8 anys hi ha un període de rivalitat castellera que acabà amb l’inici de la Guerra Civil. En acabar el conflicte bèl·lic, es restitueix una única colla a la ciutat, la Colla Vella, fins que l’any 1951 tornar aparèixer una nova colla, en aquest cas, la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí.

Durant aquests anys no tenim constància prou clara de quins grups van acompanyar l’activitat castellera de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona, però si que sabem que seguien sent grups contractats. Només unes fotos on ens apareixen uns grallers són la única informació. Segons Joan Nadal, en aquesta foto de la diada de la Merçè, el graller que acompanyava els Xiquets de Tarragona es tractaria de Josep Mercader i Ramón (a) Gepet de l’Astó.

 

 

Es molt probable que fos així ja que al Concurs de Castells de l’any 1952 també apareixen els Astons acompanyant la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. Per tant, els Xiquets de Tarragona van ser acompanyats des de la renaixença castellera per grups de fora, tenint constància de la presència dels Romeas a la dècada dels 30 i més tard els Astons, tots ells de l’àmbit geogràfic del Baix Penedès

 

Els anys 50. L’Escola de Sitges i la influència a la ciutat de Tarragona

Aquest modus operandi de les colles castelleres pel que fa a la contractació de l’acompanyament musical es trenca el 1953 a Tarragona. Tot vé precedit per la creació l’any 1952 de l’escola de grallers de Sitges que neix per apropar l’aprenentatge de la gralla a la societat. La influència i el ressò d’aquella nova escola que pretenia solucionar la manca de grallers va arribar a altres ciutat, entre elles Tarragona.

En el llibre “Els Castellers de Tarragona”, Jordi Morant i Clanxet ens explica com es va solucionar el problema de la manca de grallers: Els grallers que començaren a mancar perquè no hi havia substituts, crearen un problema en les colles castelleres locals, posat que la necessitat de cercar a un altre indret els pocs que restaven ocasionava despeses considerables a les colles […]. A tal fi, el President de la Comissió de Cultura i Festes del propi Ajuntament, senyor Olivé i Sanromà preparà un curset per a l’ensenyament de la gralla[…].

És així, com l’any 1953, l’Ajuntament de Tarragona organitza un curset per aprendre a tocar la gralla. El curset l’imparteix el graller Joan Ferré i Mestre de Puigpelat. En aquest curset hi participen Salvador Folch (11 anys), Carles Pallarès i Batlle (13 anys) i Firmo Ferré i Jerez (11 anys) amb la gralla i Josep Vernet i Esquè (38 anys) com a timbaler. El curs sembla ser que no es va desenvolupar de la millor manera. El mestre Joan Ferré va deixar el curs abans d’acabar-lo perquè s’enrabiava amb els alumnes i es diu que va tornar els diners.

Tot i no acabar bé el curs, si que els joves aprenents van seguir tocant la gralla al voltant de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí que s’havia format el 1951. Aquell mateix any 1953 van debutar. Com escriu A. Ciurana en un article del 23 de setembre del mateix anys a Diario Español referint-se als joves aprenents: “Este año salen con unas nuevas “gralles” propias”. Aquests grallers no portaven la camisa lila de la colla sinó que sovint anaven uniformats amb roba blanca i alguna vegada portaven barretina. Així és com al voltant de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí s’organitzen els primers grallers que d’una o altra manera resten lligats a una colla castellera.

A l’altre colla de la ciutat també hi va haver canvis. Morant i Clanxet segueix explicant que “La Colla vella també adquirí un conjunt de grallers, car era convenient i necessari aprofitar el curset, i així Josep Farrer formaria com a graller segon amb Jaume (Josep) Veciana, coneixedor de l’instrument per ésser músic professional. Joan Modest quedava com a timbaler de l’esmentat grup musical. Després s’uní com a graller Esteve Piqué, antic músic de tenora.

No podem assegurar del tot que participessin més alumnes al curs de gralles que realitza el mestre Joan Farré. En tot cas si que a partir dels anys 50, s’organitza una colla de grallers al voltant del Josep Veciana i Gran ( 1886-1970). Una colla amb músics ja formats on segurament Josep Veciana els va ensenyar a tocar la gralla.

Josep Veciana, nascut a la Canonja, era tible i després de la guerra va tenir colla de grallers pròpia des de principis dels anys 50 fins a finals dels 60. A part d’acompanyar la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona també acompanyava els gegants i els nanos per les festes. La primera documentació gràfica és una foto del 1953 on apareix la colla del Veciana. En aquesta foto es pot veure Josep Veciana amb Josep Sentís. Un dels altres grallers podria ser Esteve Piqué, tenora que havia tocat a la Cobla Tarragona amb el Josep Veciana. La Colla del Veciana va acompanyar la Vella fins als anys 60.

 

Com sonaven els grallers?

D’aquests anys tenim un document visual i sonor únic a la dècada dels 50. L’any 1956, l’Ajuntament de Tarragona, produeix una pel·lícula realitzada per Carmelo Martínez. El film permet escoltar música en viu de la Festa Major de Tarragona suposadament de l’any 1956. En un moment determinat de la pel·lícula es fa referència a les tradicions de la ciutat i es veuen unes imatge de castells a la plaça de les Cols. Es pot veure el pilar caminant pujant les escales de la Catedral de Tarragona el dia de la Mercè i dos castells: un aixecat per sota i un 4d8 de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona.

Suposant que la música que sona en el documental és la pròpia que va ser tocada aquell dia a plaça, els grallers que l’interpretessin segurament deurien ser de Tarragona però també podrien ser de fora. Els únics grallers que es veuen a la imatge són els joves grallers de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí. Però apareixen quan el pilar caminant del dia de la Mercè està baixant pel carrer Major i en canvi el toc de castell que s’escolta sembla que va lligat al 4d8 que fa la Colla Vella. Si el toc és interpretat pels grallers que acompanyen la Colla Vella no podem saber si era la Colla del Veciana o uns altres grallers, que serien en tota seguretat de fora. En tot cas, l’any 1956, els grallers que acompanyaven la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí com la Colla del Veciana estaven prou cohesionades i ja portaven si més no 3 o 4 anys funcionant d’una manera continuada.

En aquest enllaç podeu veure el fragment des del minut 10:53 fins el minut 12:03. Documental Tarragona, balcón del mediterraneo

També es conserva un enregistrament del Toc del Castell del 1958/1960 que es va fer a Ràdio Penedès on hi tocaren el Joan Farré i el Sebastià Sendrós a les gralles i el Marcel Sonet al timbal.[1] És un enregistrament important perquè ens permet comparar els 2 tocs ens pocs anys de diferència i amb l’afegit important que Joan Farré de Puigpelat havia sigut mestre dels joves grallers de la Colla Nova de Sant Magí. Hi ha una semblança en termes general de la melodia tot i que amb petites diferències en les parts on s’adorna de manera diferent les notes llargues. No és el mateix toc i per tant descartaríem que fossin la Colla de Puigpelat els que tocaren aquell dia a la plaça de les Cols. Aquesta gravació és pot escolta al CD que va adjunt al llibre el Toc de Castells de Joan Cuscó i Clarasó.

Cap a finals dels anys 50 i les transformacions dels grups de grallers

Continuant amb els nous grallers sorgits del curs impartit pel Joan Farré, el 1957 Josep Vernet i Esqué deix el grup. En el seu lloc hi entra Francesc Pedrola i Gallart (a) Garrofeta. Aquesta formació sorgida del mestratge del Joan Ferré de Puigpelat durà fins l’any 1958.

L’any 1958, el Salvador Folch, Salvador Pallarès i el Firmo Ferré ja no tocaven. El primer va tocar molts pocs anys, el segon ho va deixar el 1958, el mateix any que Firmo Ferré va marxar a viure a Suïssa. Hi ha una fotografia del 1954, que mostra que el grup amb pocs anys de vida ja havia variat. En aquesta foto es pot veure el Salvador Musté tocant al costat del Salvador Pallarès, el Firmo Ferré i el nou timbaler, el Francesc Pedrola i Gallart (a) Garrofeta.

Salvador Musté era vilanoví i havia après a tocar la gralla a través del ball de pastorets de Vilanova. El 1958, Salvador recala a Tarragona i forma un nou grup: els Tarragonins. Aquest grup acompanyar alguna vegada la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí. No tenim constància de quins altres membres formaven part d’aquets grup. Els Tarragonins no duren més d’un any i Salvador torna a marxar. El 1966 torna a recaure a Tarragona per tornar a formar part dels grallers al voltant de la Colla Nova.

En una entrevista, Alfonso Méndez Nuñez diu que un tal Muster, possiblement, Salvadó Musté tocava també amb el Veciana. En aquella època era molt comú que castellers de les dues colles s’ajudessin a plaça i també que els grallers poguessin haver tocat per les dues colles o en diferents grups com una manera de treure’s un sobresou.

D’aquesta dècada que transcorre entre 1953 i el 1964 en podem treure algunes conclusions al voltant dels grallers a la ciutat de Tarragona. D’entrada és el primer cop que s’organitzen grups de grallers amb una certa estabilitat tal i com havia sigut normal a l’àrea del Penedès des de tombants de segle. A Tarragona, només tenim constància d’una Colla de Joan Rioné als volts del 1900, però sense massa més informació.

Per tant, si que podem concloure que a partir del primer curs del 1953 i també de la tasca del Josep Veciana de formar colla es consoliden els primers grups de grallers a Tarragona. Grups que sorgeixen a recer de les dues colles castelleres que existeixen aquells anys a la ciutat. Perquè succeix això a la ciutat de Taragona en aquest moment? En primer lloc per la falta de grallers i la necessitat que tenia la ciutat de tenir grallers per cobrir les actuacions tradicionals on hi participàven gralles. En aquests sentit, els castells van ser molt importants però també l’acompanyament de gegants i nanos a les festes. Alhora contractar grallers forans comportava unes despeses per l’Ajuntament i per les colles que no es deuria poder assumir.

Seguint amb els grups que es conformen aquest anys podem definir-ne dos tipus segons les seves característiques.

Per un costat, un grup de grallers format a partir d’un dels membres que destaca per la seva formació musical i empeny. En aquest cas hi trobaríem la Colla del Veciana o els Tarragonins. En el cas de la Colla Veciana, el Josep Veciana era l’ànima del grup i alhora era el que ensenyava als altres components del grup a tocar la gralla i el timbal. El cas dels Tarragonins també formaria part d’aquest model però la seva poca durada fa que no tingui tanta rellevància a la ciutat de Tarragona. Aquests tipus de grups també tocaven en cercaviles acompanyant diferents elements més enllà de l’activitat castellera.

El segon model el formarien els joves grallers sorgits del curs del Joan Farré. En aquest cas, el grup es forma a partir d’un mestratge que vé de fora  a ensenyar a tocar la gralla però que no s’incorpora al grup. En aquest cas, els grallers queden lligats a una colla castellera i no tenen una estabilitat de components que més o menys si que hi havia a la colla del Veciana. En algunes ocasions els Grallers de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí apareixen anomenats com a Maginets. Per tant, segurament hi van haver intents de formar un grup determinat més allunyat de la colla castellera.

Mirant cap als any 70

A mitjans dels anys 60, el grup de grallers lligat a la Nova dels Xiquets de Sant Magí va seguir però ara format l’any 1964 per una nova fornada de grallers. Hi trobem l’Àngel Llambrich i Borrell, el seu mestre Salvador Musté i Sanjuan del qual ja n’hem parlat i Josep Batista (a) pepet gitano de timbaler. En aquests anys també es té constància que els grallers deixen d’utilitzar les grallers llargues que havien sigut les habituals des de que es va impartir el curset de l’any 1953. D’aquests grallers tenim informació que l’Àngel Llambrich que havia estudiat piano i trompeta va ser condicionat pel seu pare llavors, president de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí perquè aprengués a tocar la gralla a la colla.

L’any 1970 forçades per una decisió del Patronat de Castells de Tarragona, les dues colles es fusionen en una de nova: els Xiquets de Tarragona. Abans d’aquest fusió i durant els últims anys de la dècada dels seixanta, hi ha dos nous focus d’ensenyament a Tarragona, per un costat el Josep Veciana i per un altre el Joan Jané Escofet en un curs organitzat per l’Ajuntament de Tarragona.

Entre el 1967 i el 1968 el graller Josep Veciana va ensenyar a tocar la gralla a un seguit de nous grallers al voltant de la Colla Vella. Entre aquests nous grallers hi ha Joan Modesto i Pruñosa (a) Xato, Josep Mª Pérez i Vallverdú, l’Alfons Méndez i Gil (a) Xurro i Josep Gonzàlez i Sala (a) Morret. La falta de grallers per la seva colla deuria fer que Josep Veciana tornés a ensenyar per poder seguir formant grup.

L’any 1969, també es posa en marxa la “Escola de Grallers, en el conservatorio Oficial de Música del Instituto Musical, mediante la contrata por parte del Ayuntamiento de un professor de Vendrell (Joan Jané Escofet), según acuerdo de la comisión municipal permanente”. Segons la notícia són 7 els alumnes que han fet el curs. Alguns dels alumnes són Francesc García i Martínez, Antón Borrellas i Alcañiz.

Colla dels Xiquets de Tarragona (De dalt a baix) Anton Borrellas i Alcañiz, Alfons Méndez i Gil, Josep González i Sala, Joan Jané i Escofet, Francesc García i Martínez, Josep M. Pérez i Vallverdú i Victorí Garcia i Martínez, en una de les primeres sortides en púbñic, pels volts de 1971.

Després de la fusió de les dues colles molts d’aquests grallers que es van formar a recer de Josep Veciana o a partir del curs del Joan Jané segueixen acompanyant la nova colla. El mateix Alfonso Méndez amb els altres aprenents, els germans Garcia, va substituir el grup del Veciana. Uns anys més tard, el 1976, la colla va plantejar l’ingrés dels grallers als Xiquets, però no tots els grallers van acceptar. En tot cas, a partir d’aquell moment, el grup de grallers dels Xiquets de Tarragona va portar la camisa ratllada i va formar part de la colla.

A cavall entre els anys 70 i 80, els grallers dels Xiquets es consoliden com a únic grup de grallers de la ciutat. Alfons Méndez (a) Xurro, sembla ser que agafa les regnes del grup i ensenya a altres persones a tocar la gralla com en Julià Pérez i Vallverdú. Tenim constància d’una gravació dels grallers dels Xiquets de Tarragona del Concurs de Castells dels anys 80 en el qual es pot escoltar el Toc de Castells. Aquesta gravació la podeu trobar al CD ajdunt del llibre anteriorment citat del Joan Cuscó i Clarasó, «El Toc de castells». Un toc de castells molt diferent de com l’havíem sentit anteriorment. Els grallers tocaven amb gralles curtes i fins i tot s’utilitzaven dolçaines i canyes de tenora per tocar. En l’enregistrament sobten algunes variacions melòdiques del toc i també l’afinació. També és molt diferent el patró rítmic del timbal.

Conclusions

Hem pogut observar com els primers grups amb cert recorregut a Tarragona s’inicien a la dècada dels anys 50. Aquests grups tenen una relació estreta amb les colles castelleres tarragonines. Des d’aquest moment i fins ben entrats els anys 80, aquests grups d’una manera o altra tenen un seguiment continu a través de grallers que entre ells es van succeint. Podríem dir que Josep Veciana conforma una colla que des el 1953 té recorregut fins el 1969. L’altre focus es desenvolupa al voltant de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí. També es prou destacable el paper que té l’Ajuntament de Tarragona a través del Patronat de Castells per reforça l’aprenentatge de la gralla a través dels dos cursos que s’imparteixen per grallers reconeguts de fora l’àmbit de la ciutat.

A partir dels anys 70 hi ha un procés d’autoaprenentatge dels grallers en el si de la colla Xiquets de Tarragona que segons el meu parer va minvant la qualitat musical de la formació grallera fins las anys 80 tal i com es pot escoltar en la gravació del Concurs de l’any 80. També és important senyalar que aquest procés continu on el coneixement va passant d’uns grallers a altres fa que avui en dia el Toc de Castells que toquen els grallers dels Xiquets de Tarragona es diferenciï del Toc de Castells que Jaume Vidal i Vidal agafa com a model, transmet als seus alumnes i que es fa hegemònic a nuclis com Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i d’altres colles modernes com els Xiquets de Reus o la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona entre d’altres.

Tarragona no havia sigut un nucli important de grallers en la història coneguda de la gralla. Però als anys 50 això canvia hi ha un activitat prou important i destacable. La ciutat manté una voluntat de crear espais  perquè es pogués aprendre a tocar la gralla i aquest és un fet prou destacable en ple franquisme. Per conèixer millor com ens ha arribat als nostres dies el coneixement d’aquest instrument, el seu repertori i tot el context que l’envolta, cal destacar, revisar i documentar aquest període de la història d’aquesta institució que són els grallers a la ciutat de Tarragona. Aquest article és una primer petita aproximació amb voluntat de seguir aprofundint amb el tema.

Per la memòria dels que hi va haver i pels que han de venir.

Bibliografia

· Balart, Ll., Conesa, À., Oriol, C., Pallarès, A., Pujadas, J. Josep. (2008). Els castellers a Tarragona, 1926-2006. Valls. Cossetània Edicions.

· Cuscó, J. (2008). El Toc de Castells. Història i històries d’una música. Vilafranca del Penedès. Edicions i propostes culturals Andana SL.

· Fontanals i Argenter, Blai. (1996). Nosaltres, els grallers. Barcelona. Amalgama Edicions.

Documentació visual

· Martínez, C. Ajuntament de Tarrragona. (1956). Tarragona, balcón del mediterráneo. [vídeo]. Recuperat de //www.youtube.com/watch?v=UhcqU45_2wM

· Arxiu fotogràfic dels Xiquests de Tarragona: http://xiquetsdetarragona.cat/arxiu/