VICENÇ BONET GARÍ

ESMUC 2016-2017

 

INTRODUCCIÓ

En aquest treball vull explicar com és el meu instrument: una mica d’història, descripció general, afinacions i sobretot anar mostrant les meves teories i opinions que m’han sorgit durant la meva vida com a xeremier.

HISTÒRIA l DESCRIPCIÓ GENERAL:

Quan Jaume I va entrar a Mallorca amb la Corona Catalano-Aragonesa ens va portar la llengua i la cultura i una part d’aquesta cultura eren les xeremies (les anomenarem sempre en plural ja què és un instrument format per més d’una xeremia). Des del segle XII al segle XV està documentat què aquestes eren un instrument de Cort.

Aquest instrument és de la família de les cornamuses, és a dir, està format per un sac, un bufador, un grall què farà la melodia i uns bordons què ens faran una nota pedal (normalment hi ha tres bordons i fan do, sol i do’). El grall té índex acústic del do quatre al do cinc (sense entrar en temes de un grall perfectament construït pugui arribar al sol o la cinc) i també té el si tres per davall. Cal afegir què aquestes notes són les de les xeremies (cada cornamusa té el seu índex acústic, escala i afinació). Cada cornamusa té la seva forma però totes consten d’aquestes parts.

Anem a veure la forma de les xeremies:

1: Bufador

2: Sarró o sac

3: Grall 

4: Bordó gran

5: Bordons petits o fillols

A Mallorca, la colla de xeremiers està formada normalment per un xeremier i un flabioler (què també tocarà el tamborí), o varis components de cada un. Les peces que s’interpreten habitualment són des de cercaviles i corregudes (tocades a la festa major de cada poble) a boleros i jotes (utilitzades també per tocar a les tradicionals festes de ball de bot). Hi ha més tipus de repertori però majoritàriament seran d’aquest estil.

PROBLEMES QUE HE DETECTAT DURANT ELS MEUS ANYS DE XEREMIER:
Per desgracia, no tenim molta informació de com eren exactament les xeremies (parlant de l’instrument per dedins, mides dels tubs, forats, amplària, etc.). Vull dir que s’ha fet una reconstrucció de l’instrument una mica a ull. Sense encara parlar d’afinacions, anem a comparar les xeremies de ma mare (segle XVIII) amb les meves (edició moderna que es comercialitza ara).

 

 

 

Si observam detalladament aquestes fotografies podem  veure que els gralls no tenen res a veure. És a dir, a simple vista pot parèixer que si, però els forats i l’interior de les noves, a l’igual que l’interior dels bordons estan fets una mica a la gallega (i en la meva opinió no hauria de ser així, vull dir, s’hauria d’haver estudiat be els gralls mallorquins antics conservats, comparar-los i fer-ne una reflexió). Quan dic a la gallega em refereixo a la seva manera de fer l’instrument (sense observar la forma en que les peces estan col·locades), és a dir, ells tenen un instrument per tocar més fluix i sense tanta pressió (els tubs son mes estrets i/o curts i les canyes mes primes i/o sensibles).

Per exemple: si posam una canya tradicional de xeremies de bordó (canya simple) al bordó de les noves es bastant probable que amb el minim error de pressió et boti un harmònic, cosa que no hauria de passar i passa perquè el tub es més estret. Els gallecs no tenen aquest problema amb els harmònics perquè apart que el seu bordó te menys llargària, utilitzen unes brumes (nom que li donam a Mallorca a les canyes simples de bordó) modernes especials.

Per altra banda, si observem el grall mallorquí i el comparem amb el “punteiro” gallec es pot veure clarament la diferència del tu.b. El grall mallorquí agafa un tub més cònic i amb l’acabat molt acampanat. En canvi, el “punteiro” es quasi cilíndric i el que pareix la campana es simplement un reforç per si sofreix un cop no fer perillar la fusta. Això és, com ja he comentat abans, perquè els gallecs cerquen un so més fluix i en canvi les xeremies cerquen un so més estrident.

Un dels problemes que hi ha aquí també é que no hi ha cap luthier de canyes per grall (canya doble) que les el·labori les canyes com es feien tradicionalment. Per això quasi tothom utilitza canyes construides per gallecs o fetes a Mallorca però a l’estil gallec.

Però i si comparem els tres gralls? L’edició moderna del grall mallorquí a quin s’assembla més, al gallec o al mallorquí antic? Suposo que s’hauria d’estudiar molt detalladament.

AFINACIONS:

Si observem el grall mallorquí antic (a la fotografia no es pot apreciar molt) veurem què alguns forats estan modificats. Això és perquè quan es va construir el grall no estava temperat i quan es va tornar a utilitzar es va modificar una mica per arribar a una afinació temperada decent. Altre apunt a afegir què he observat testejant aquest grall és que amb una inxa de les que es venen ara (com he dit abans, estil gallec) es pràcticament impossible aconseguir una afinació decent. En canvi, si agafem una inxa tradicional mallorquina no ens serà molt complicat aconseguir una afinació perfecta.

Però com he dit abans aquest grall té els forats modificats, per tant, abans es tocava amb una altra afinació. Anem a veure com era aquesta afinació:

Hem de partir del punt què els xeremiers més vells que tenim documentats eren homes què simplement heredaren l’instrument i sense saber música començaren a tocar autodidàcticament intentant treure les melodies que sempre havien sentit. Tenim entrevistes escrites amb sis colles. La majoria començaren simplement perquè treballaven de pastors per un senyor i anaven tocant tota la nit ja fos per entretendre’s, no dormir-se o el més important: si el senyor es despertava durant la nit volia sentir el so de les xeremies per comprovar que el seu pastor no s’havia dormit.

Si escoltem vàries de les gravacions de diferents colles més o menys podem arribar a un punt de partida. Si pensam en el què he dit  a l’anterior paràgraf que cap d’aquests tenia la mínima noció de música ens podrem fixar que més o menys totes les notes estan dins el rang de l’escala de do major (pensant què no tenien una oída per cercar la nota exacte). Està clar que la majoria de notes sonen desafinades, però crec que no el suficient com per poder dir que la nota està alterada. El problema el trobem amb el mi que crec que s’acostaria molt al mi bemoll.

• Xeremiers de Sa Calatrava (Pep Toni Rubio i Pep Rotger), «Ses Porqueres»

• Xeremiers de Muro (Pere Antoni Torrandell i Toni Tomàs), «Jota Falaguera»

Un apunt molt curiós que vull afegir que no té a veure amb l’afinació és que la colla del poble de Muro el tambor en totes les sonades fa un ritme molt diferent (corxera amb punt i semicorxera)

En canvi, si escoltem una gravació de unes xeremies modernes (o el mateix grall antic modificat) podem escoltar perfectament l’escala de do major afinada perfectament.

 

REFLEXIÓ: DECADÈNCIA O RENAIXENÇA?

Ara fa poc més de tretze anys què vaig començar a tocar les xeremies amb un amic què tenia moltes ganes d’aprendre el flabiol i el tamborí. En aquell temps en el meu poble (Ses Salines) hi havia una colla (xeremier i flabioler) que havien començat just feia poc més d’un any. A tota  l’illa es podien contar entre trenta i quaranta xeremiers (quan dic xeremiers també em refereixo a flabiolers). Recordo què quan vaig començar vaig estar dos anys aprenent sense sortir a tocar al carrer amb el meu company i l’altra colla del poble i a partir d’aquí vam començar a tocar junts els quatre.

Fa dos anys a la famosa trobada de xeremiers de sa Pobla es van registrar més de cinc-cents xeremiers. Pareix un tema molt satisfactori ja què molta gent esta interessada en l’instrument i van sorgint les ganes d’aprendre’l.

Però no tot és positiu. Si es mira des del punt de vista d’un músic, un xeremier professional o simplement un xeremier aficionat què ha volgut aprendre a tocar l’instrument amb molts anys i moltes hores d’estudi estarem tots d’acord en què no és positiu. Avui en dia pots anar per Mallorca i trobar gent que surt al carrer a tocar al poc temps d’haver agafat l’instrument per primer cop.

Amb això vull arribar a què en la meva opinió l’intrument està molt menyspreat o infravalorat. Crec que no se li està donant la mateixa importància com a un violí o un clarinet. Ja està ben clar que no sortiràs a tocar amb una banda als dos mesos d’haver agafat un clarinet per primer cop.

 

 

BIBLIOGRAFIA:

Fotografia 1: http://www.tourism-mallorca.com/xeremiers/05varis/07mapaXer.html

Fotografia 2: http://www.xtec.cat/ceippladedalt/dcorco/CSUPERIOR/1R/ACTI1/index.html

Fotografia punteiro: http://musicaljr.com/es/punteros/98-puntero-do-granadillo-.html

Fotografies xeremiers: http://pauicandid.blogspot.com.es/p/els-instruments.html

Gravacions de les trobades de xeremiers de sa Calatrava i sa Pobla 1977