Oriol Grèbol i Roca
Esmuc 2016-2017
La música balcànica (més endavant afino el significat del terme) s’ha estès per tot el Mediterrani i ha arribat a la capital catalana amb molta força. La presència dels grups tradicionals genuïns de la zona dels Balcans (tot seguit defineixo l’abast territorial) ha augmentat i ha aconseguit penetrar a molta gent. Tanmateix, s’estan formant molts grups musicals que imiten aquesta música, que la versionen o que l’alteren afegint elements tradicionals de diferents zones. És a dir, l’etiqueta «balcànica» s’està transformant constantment, i l’onatge del Mediterrani hi té quelcom a veure.
Origen i Terminologia
El mot «balcan» és una etiqueta que engloba tots els gèneres musicals que es poden escoltar a la zona dels Balcans, a l’Europa de l’Est. Alguns dels països més propers són Albània, Macedònia, Moldàvia, Romania, Turquia o Bulgària.
La varietat de territoris on ha arribat l’onada balcànica és massa gran, però encara ho és més la varietat de gèneres i subgèneres que hi podem trobar. A continuació defineixo amb més precisió quins són i en què es diferencien.
- Klezmer: Es popularitza entre els jueus asquenazites, però neix al segle XV com a música religiosa festiva. Cap al 1850 es va introduir el clarinet i altres instruments de vent metall. Molta música va desaparèixer a causa de la persecució europea contra els jueus, però a mitjans del segle XX tornaren a sorgir formacions innovadores i s’estén fins als Estats Units, on molts jueus van emigrar a causa de l’Holocaust. The Klezmatics és un d’aquests grups.
- Música Romaní: És la música dels gitanos del nord de l’Índia que han emigrat a Europa.
- Gipsy: És el nom que ha adoptat la música Romaní. Sovint és el terme que s’utilitza per generalitzar, però aquesta música ha arribat a Romania (on s’anomena lautari), Bulgaria (chalga), Turquia o Espanya (flamenco).
- Balkan: S’associa a la música tradicional dels diversos països que formen la Península Balcànica.
- Altres subgèneres tradicionals de cada estat: Sher, Freylakhs, Khusidl, Doina, Czarda, Mazurka, Sirba, Polka, etc.
- Pop Balcànic: És una etiqueta que engloba la música popular del moment, com el Turbo-folk (Iugoslàvia, Sèrbia), el chalga (Bulgària), el manele (Romania) o el laïkó (Grècia). També se sol incloure el tallava (Albània). Molts d’aquests gèneres han perdut l’essència tradicional i han adoptat una visió comercial fent canviar l’estructura de les cançons, els instruments, aproximant-se a la música electrònica i realitzant videoclips sexistes.
En aquesta pàgina trobareu més gèneres tradicionals de cada país i els artistes més representatius.
Així doncs, la música balcànica és un conjunt de gèneres que trobem a la Península Balcànica i en els territoris veïns. Ara, aquesta música ha arribat a Catalunya, però és fruit de l’interès musical i de difusió, i no pas com a resultat d’una balcanització de la cultura catalana. De nou, una mostra de generositat del Mediterrani.
Balcan a Barcelona
Últimament, Barcelona ha rebut visites de diversos artistes coneguts en l’àmbit de la música de l’est, i alguns, fins i tot, s’hi han instal·lat a causa del benentès amb el públic. En part, això ha provocat que molts músics catalans busquin aquestes noves sonoritats i formin nous grups.
En aquest vídeo podeu escoltar una jam session de la BGKO. A vegades hi conviden artistes estrangers que passen per la capital.
BGKO (Barcelona Gipsy balKan Orchestra)
La BGKO és una formació musical pionera que va néixer el 2012 arran d’unes jams sessions que es realitzaven al Raval de Barcelona. La banda està integrada per músics de provinences i formacions diverses: La Sandra Sangiao és una cantant catalana que ve de la música negra, el flamenc i la tradicional catalana. Oleksandr Sora és un violinista d’Ucraïna que toca música clàssica, jazz, tradicional hongaresa i russa. L’acordionista és Mattia Schirosa, un italià que ha passat per diverses formacions de gipsy i jazz. El contrabaixista serbi Ivan Kovačević és l’expert en música del nord d’Europa. El grec Stelios Togias és un percussionista que ha crescut amb el klezmer, i el clarinetista malagueny Joaquín Sánchez és la nova incorporació, i aporta la seva experiència com a intèrpret d’instruments populars del Mediterrani, el pas pel jazz i el flamenc.
Com es pot observar, la diversitat d’intèrprets promet una música molt variada i influenciada. Les cançons que han enregistrat traspassen les fronteres ideològiques i s’hi pot escoltar sher, klezmer, gipsy, una versió d’El Testament d’Amèlia o la Dama d’Aragó.
«Som un grup internacional. La barreja que oferim agrada arreu i tothom hi està molt interessat. Entre tots parlem 15 idiomes, i això ens permet connectar amb moltíssima gent, parlar amb el públic anem on anem. Dels 22 països que hem visitat, tots ens han rebut amb molta hospitalitat. A Europa, en temps d’odi i egoisme, la unió de cultures genera curiositat.»
«La música tradicional sol arribar al cor de molta gent, i no deixa a ningú indiferent.»
Mattia Schirosa, BGKO. Entrevista a Enderrock.
Balkan Parties
El conegut DJ Grounchoo, resident a Barcelona des del 2014, sovint organitza festes de música electrònica balcànica, i a vegades convida a diversos artistes per aconseguir realitzar concerts que uneixen la música en viu amb els PD. El fenomen ha tingut molt èxit entre els barcelonins, però també és un clam per a molts estrangers que visiten la capital catalana. Aquestes sessions de dosi balcànica es duen a terme cada dues o tres setmanes i els escenaris van variant. Fins ara, grups com Fanfare Ciocarlia o Balkan Paradise Orchestra han passat per la sala Barts, el Diobar o la Sala Apolo. A més, Vincent Bernat també és el creador del Festival BalkaBarna.
Balkan Paradise Orchestra
És un grup de fanfara femení format per vuit estudiants de vent i percussió del Taller de Músics. La banda està orientada a la música festiva i de carrer, però són habituals en petites sales de Barcelona o a les Balkan Parties. Són un dels pocs grups 100% catalans que aposten per versionar la música de l’est des de zero, és a dir, sense coneixements previs.
Estación del Este
Barcelona és el paratge preferit per a molts músics que desitgen seguir formant-se o provar sort com a intèrprets del directe. Aquest grup reuneix diversos músics que s’han conegut a la capital, entre els quals hi ha el clarinetista i fundador del grup, Robindro Nikolic, que també sol participar molt en jams sessions de Barcelona i és un dels fundadors de la BGKO (a partir de les jams al Raval). Aquesta formació tracta el klezmer de manera tradicional i és molt fidel al paper del clarinetista solista virtuós. Com el propi grup defineix, estan oberts a noves propostes i diuen que l’entrada i sortida de membres del grup depèn de la direcció que agafi cadascú, i que Estación del Este és només una parada del seguit de territoris mediterranis.
El grup català Irrisori també és dels grups més fidels al klezmer més tradicional.
Festival BalkaBarna
Aquest festival l’organitzen diversos artistes residents a Barcelona amb interessos balcànics. Un d’ells és el ja esmentat Dj. Grounchoo. El cicle de concerts i activitats relacionades amb la música de l’Europa de l’Est es realitzarà aquest maig per quart any consecutiu, i es consolida com un dels festivals de referència de música mediterrània de l’Estat Espanyol.
Balcan a l’Estranger
En altres capitals europees veïnes també s’hi comença a escoltar música balcànica amb la mateixa mesura que a Barcelona. De fet, hi ha ciutats on el balcan lidera les festes de música comercial, sobreposant-se als ritmes electrònics actuals, com a les Balkan Parties d’aquí. A més, ja fa uns 30 anys que el gipsy es deixa veure en petites dosis arreu d’Europa i van sorgint festivals com el Balkanik Festival de Bucarest o l’Iboga Summer Festival prop de València.
Tot i així, en la majoria de ciutats on s’hi poden escoltar grups d’aquesta índole, només es realitzen concerts a teatres o sales on el públic rau assegut i no dret. És a dir, la música ens ha arribat d’una manera molt directe i punyent, però encara estem lluny d’adoptar i entendre el ball i la dansa, ja que moltes formacions ofereixen el producte sonor mancat de la tradicionalitat del gènere i el context del lloc d’origen.
Influències Mediterrànies als Instruments i a la Veu
Les aportacions mediterrànies que rep el balcan són molt variades. Pel que fa als instruments, sembla que les formacions barcelonines i europees que imiten el gènere són molt fidels a la tradició asquenazita. Hi trobem clarinets i violins solistes, vent-metall, contrabaixos, acordions i guitarres acústiques. En aquest sentit, l’autenticitat del klezmer queda reflectida en la majoria de grups (BGKO, Irrisori, Estación del Este, The Klezmatics, Giora Fiedman, etc.).
Però en altres agrupacions hi apareixen instruments moderns, com el saxo, el baix elèctric, teclats o fins i tot el violí elèctric (jams de la BGKO, Balkan Paradise Orchestra, Kroke). És per això que la tradició balcànica podríem dir que s’ha innovat i actualitzat, tant aquí com allà.
Tot i així, encara hi ha bandes que han adoptat instruments mediterranis. També hi ha grallers i dolçainers que porten al carrer la música festiva de les fanfares, hi ha intèrprets de ney (Christos Barbas) o bé intercanvi de versions de música klezmer aquí, i a l’inversa, cançons tradicionals catalanes allà. Malgrat tot, el balcan encara està lluny de considerar-se part de la nostra música tradicional, encara que tingui característiques comunes.
Pel que fa a la veu, queda palès que la dels cantants de klezmer és molt semblant a la veu de les músiques tradicionals mediterrànies. Com es pot observar en el següent exemple, la veu del cantant és aspra, de registre normal (tot i que en aquest cas concret fa molts melismes que sol fer el clarinet) i amb un vibrat molt marcat.
Pel que fa a la música, es pot afirmar que rítmicament hi ha molts elements en comú, ja sigui el compàs, el temps, o els ritmes de la percussió. Això també es pot percebre als balls i danses. Alhora, la melodia també té relacions de semblança, com en el cas de les escales arabitzades del klezmer (amb la sèptima i el segon grau rebaixats en el cas de l’escala Ahava Raba).
Conclusions
En definitiva, territorialment el Mediterrani uneix culturalment tots els territoris esmentats separats per una massa d’aigua blava. La relació veïnal per força obliga a compartir moltes coses, i musicalment queda palès que la música balcànica es transforma i canvia com ho fan totes les músiques del Mediterrani.
Cal remarcar el que deia Mattia Schirosa en una entrevista a Enderrock, que essencialment aquesta música és tradicional, i com a tal, penetra emocionalment al cor de totes les persones. I en això hi ajuden les característiques sonores, ja que el balcan és molt semblant a les músiques dels diversos països del Mediterrani.
Potser és aquesta la raó per la qual molts grups passen per Barcelona, alguns s’hi queden llargues temporades i deixen anar les espores que músics catalans recolliran per fer fluir. El cas és que l’agermanada música balcànica està tenint molt èxit a tot el Mediterrani.
Bibliografia
ROGOVOY, Seth. The Essential Klezmer, 2000. Enllaç: https://books.google.es/books?id=JT86oo5_99kC&pg=PA15&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q&f=false
Habib Hassan Touma. La música de los árabes, Alpuerto, 1998.
GRÈBOL, Oriol. BGKO: «En temps d’odi i egoisme, la unió de cultures genera curiositat», Enderrock, 2016. Enllaç: http://www.enderrock.cat/noticia/11956
Documental Festival de Músiques Balcàniques, 2014. Reportatge de La Sonora, Canal 33. Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=p9eiaPKsgnA
http://www.clarinet-klezmer.com
https://en.wikipedia.org/wiki/Music_of_Southeastern_Europe
Viquipèdia
Articles d’altres companys del blog:
VALLS, Laura. BGKO: Un horitzó de mediterranis, 2016. Enllaç: https://lauravisite.wordpress.com/2016/06/08/bgko-un-horitzo-de-mediterranis/
FARRÉ, Laura. Fins a quin punt és mediterrània la Península Balcànica?, 2015. Enllaç: https://esmediterrani.wordpress.com/2015/03/22/fins-a-quin-punt-es-mediterrania-la-peninsula-balcanica/
DAN, Narcís. Música dels Balcans i influència gitana, 2015. Enllaç: https://esmediterrani.wordpress.com/2015/05/17/la-musica-dels-balcans-i-influencia-gitana-2/
oriolgrebol@yahoo.es
és mediterrani 
Bon treball, Oriol.