La música tradicional de Creta a través d’un viatge

Josep Secanell 

Esmuc, 2015-2016

 

INTRODUCCIÓ

Una de les formes més fidedignes de conèixer una cultura o civilització, ja sigui més propera o més llunyana a nosaltres, és a través d’un viatge. Això és precisament el que van fer els membres de Mapasonor, relatar les experiències musicals viscudes en diferents illes del mediterrani, dins el marc del projecte audiovisual Oïdes Mediterrànies. Aquest treball es centra en el capítol dedicat a l’illa de Creta.

Mapasonor és una associació dedicada a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l’educació de la pau, les cultures d’arrel o l’avantguarda en l’art. Entenen l’art com un instrument social i treballen amb independència dels mecanismes de la indústria musical. La investigació i la promoció de la cultura popular tradicional – i en especial la música – són un dels seus principals objectius.

ANTECEDENTS HISTÒRICS

Creta és un illa que ha vist passar diverses civilitzacions al llarg de la història. No és un fenomen casual sinó que és una conseqüència de la seva situació estratègica en el Mediterrani: «Es la isla más grande de Grecia, con un dialecto propio y una historia que se diferencia en muchos aspectos de la del continente. Su posición equidistante con Europa, Asia y África le ha proporcionado una magnífica posición estratégica en el Mediterráneo oriental, que la ha convertido en lugar de parada obligatoria de cualquier imperio que haya querido controlar esta orilla»1. Una de les primeres civilitzacions és la civilització minòrica. Desenvolupada entre el 3000 a.c. i el 1300 a.c. el seu màxim esplendor va tenir lloc entre els segles XVI i XV a.c. amb important contacte amb Egipte. Posteriorment l’illa esdevingué de domoni grec, romà, bizantí, àra, novament bizantí, i finalment turc (el 1923 acaba la guerra entre Grècia i Turquia). En aquest moment es produeix un fluxe migratori important; els turcs que viuen a Grècia es traslladen a Turquia, mentre que els cristians grecs que viuen a Turquia retornen a Grècia. En total es calcula que hi va haver un moviment de 200.000 persones. Aquest és un exemple de com els fluxes migratoris influeixen en la cultura i per tant la música d’un territori. És el cas de la música grega i en concret la música kritikà (concepte que engloba la cultura i la música tradicional de Creta), que com veurem a continuació no es pot entendre de forma aïllada sinó que és fruit de la mescla de les diferents cultures que l’envolten.

EL VIATGE

El capítol del llibre dedicat a l’illa de Creta detalla les vivències de l’expedició viscudes a Anogia, un dels pobles més representatius pel que fa a la creïcitat. Anogia – segons destaca Jordi Alsina, un dels guies de l’expedició de Mapasonor a l’illa – és un enclavament on s’hi han mantingut les tradicions d’una forma més encestral. Aquest fet és degut a que el poble està situat en una zona molt aïllada, lluny de tot tipus d’influència o contaminació.

Només arribar al poble senten la remor d’un casament en la llunyania. Immersos en la celebració, ubicada al centre del poble, descriuen l’estètica tan característica dels músics que amenitzen aquest tipus de celebracions. «Les barbes i les grenyes sense afaitar i els ulls profundament foscos, miren les cordes gastades de les lires que toquen damunt les cames i que, amb una improvisació precisa, freguen amb resistents arcs de forma amorosament agressiva»2 Es refereixen a Giorgos Xylouris, músic cretenc nascut a Anogia i que casualment amenitza la festa. Xylouris, toca el llaüt de forma segura i salvatge, amb varonil elegància de camisa blanca i pantaló negre […]. Gairabé ignorant els altres músics, com l’avi prim que toca la lira com si fos un jovenet, o els altres llaüts i percuissions».

Giorgos Xylouris és un dels músics que representa millor la manera cretenca de tocar, segons Efrén López, músic valencià que va acompanyar l’expedició de Maapasonor a l’illa, molt coneixedor de la música cretenca: «[…] el seu esperit és musicalment inquiet i ha incorporat un seguit de tècniques d’altres tradicions gràcies a totes les seves col·laboracions, entre les quals destaca la de l’irlandès Ross Daly»3 Giorgos forma part d’una nissaga de músics molt coneguda a Creta. El seu pare, Antonis Giorgos (Psarandonis), és compositor, cantant i intèrpret de lira cretenca.

Efrén afegeix: «És més un personatge que un representant del que és la música cretenca. Hi ha gent que es pensa que la música de Creta és tal com ell la toca, però no és així, ell és un fet puntual d’algú que ha creat una música pròpia, molt forta i salvatge»4. I realment és així; Psarandonis no destaca per la seva tècnica ni per la seva pulcritud a l’hora de tocar, sinó més aviat per la força i la passió que transmet en les seves intervencions, és un lirari únic en aquest sentit. A l’altre extrem tenim l’estètica tant musical com visual dels músics joves, com pot ser el cas de Stelios Petrakis. Una forma de desmarcar-se del passat és no adoptar la mateixa estètica (tant musical com visual). Stelios no porta llargues barbes ni cabells llargs. Tampoc toca la lira com Psarandonis sinó que té una tècnica més refinada. En el següent video podem veure Stelios Petrakis a la lira de creta, Efrén López al laouto i Bijan Chemirani a les percussions ( zarb i bendir).

LES CELEBRACIONS

Una de les celebracions que relata el capítol és un casament. Les celebracions de noces a Creta tenen el seu ritual propi: normalment a la tarda, quan encara és clar, els músics toquen pel carrer des de la casa del nuvi fins arribar a casa de la núvia, on la recullen per dur-la fins a l’església. La lira i el llaüt cretenc són els principals instruments de la comitiva, els quals interpreten melangioses melodies tradicionals. Després de la cerimònia religiosa té lloc el banquet, on s’alterna menjar i música durant tota la nit.

També es descriu amb detall la indumentària el caràcter de les danses que durant el banquet: «els salts frenètics de grups de noies impecablement vestides amb colors lluents, tacons i faldilles sobre el genoll o els nois amb aires de seducció mascle embolcallats de camises negres i collarets daurats […]. Aquestes danses es ballen en cercle i amb les mans agafades […]. Els homes […] mostren la seva virilitat ballant amb salts i repicant els peus amb les mans enlaire»5. Aquestes danses circular (siganos, syrtos, malevizotis…) són mixtes, on homes i dones comparteixen l’espai de ball.

Esdeveniments com un casament, on aquest té lloc al mig del poble, o un bateig, són exemples de tradició que han arribat als nostres dies pràcticament intactes. A nivell gastronòmic, el xai, la síndria i l’alcohol són els protagonistes de la festa. Segons Jordi Alsina, són esdeveniments socials on hi participa tot el poble, lluny de ser una festa privada. A més a més, s’han han mantingut trets que des del punt de vista del visitant poden arribar a sobtar, com ara que els músics no els paguen els nuvis, sinó que cobren de la gent que demana un ball. Fins i tot es pot donar el cas que es produeixi una baralla entre diverses persones que n’hagin demanat un. Un altre aspecte que és interessant ressaltar és la masculinitat de la festa, reflex de la societat cretenca: “[…] la festa és molt masculina: els homes ballen a primera fila, preparen el menjar, reparteixen el xai… Tots els músics són homes, pots comptar amb els dits d’una mà les dones que toquen. Una d’elles és Kelly Thoma que toca amb en Ross Daly”. El fet que les festes i celebracions de l’illa tinguin un fort protagonisme masculí no és casual. La societat cretenca és fortament patriarcal i amb tendència a una família extensa, i s’aprofiten aquestes celebracions per establir aliances amb grups patriarcals veïns.

ELS INSTRUMENTS

Cordòfons

La lira.
L’instrument protagonista per excel·lència és sens dubte la lira cretenca. La lira és un instrument cordòfon d’origen bizantí en forma de pera que es toca en posició vertical. El seu origen és medieval, al voltant de l’any 1000 d.c. No és un instrument exclusiu de l’illa de Creta, el trobem també a Turquia, els Balcans i el sud d’Itàlia. Està format per 3 cordes afinades per quintes. L’arc té la particularitat que incorpora cascabells, que sonen en fer anar l’arc. Cal dir que no tots els liraris utilitzen aquest tipus d’arc.

Lira de creta

 El llaüt. Conegut com a louto, «de tamaño considerable con el mástil alargado, formado por cuatro cuerdas pares, hoy en día metálicas. Normalmente hace de acompañante de la lira y el violín»6. Cal dir que actualment aquest rol està canviant. Els músics joves no es conformen amb el rol d’acompanyant del louto, dotant-lo de més protagonisme.

Laouto

La mandolina i la guitarra. La mandolina té més presència al centre de l’illa i menys a la zona est. La seva funció és normalment d’acompanyament de la lira i el violí. En canvi la guitarra només acompanya el violí.

Mandolina

El bulgari. De la família dels tambouras. Instrument melòdic tot i que també acompanya la lira. Actualment poc utilitzat.

Bulgari

Aeròfons

En aquest apartat tenim el mandoura (semblant a un clarinet) i l’skomadoura, de la família de la gaita.

Membranòfons

El dauli. És un petit tambor tocat per dues baquetes. Acompanya la lira i el violí. Bastant utilitzat a l’est de Creta.

LA MASCULINITAT EN LA MÚSICA TRADICIONAL DE L’ILLA

La lira cretenca és un instrument tocat majoritàriament per homes, tot i que en els últims anys això està començant a canviar. Una de les liraris femenines més destacades, Kelly Thoma, exposa els motius pels quals, segons ella, expliquen aquesta realitat: “Es tracta d’un món en el qual una dona no hi pot treballar pel fet que implica tocar fins a altes hores de la nit, l’alcohol i, en general, un ambient més masculí en el qual una dona no escolliria tocar-hi. Per moltes altres raons, al llarg dels anys, la lira s’ha convertit en un instrument masculí com la majoria dels instruments populars de tot el món. Hi ha moltes excepcions, esclar, però la majoria de música popular és interpretada per homes”7. Aquesta afirmació la puc corroborar en primera persona, si més no pel que fa el món de la cobla. Fins als anys 80 els músics de cobla havien estat sempre homes. Durant el franquisme, i sobretot a partir de l’obertura del règim a l’exterior, les sardanes es mantenen com un element més de la diversitat folklòrica d’Espanya. Després de la mort de Franco, l’esclat del catalanisme latent durant la dictadura fa reeixir la sardana primer com a element reivindicatiu durant la transició, i com reafirmació identitària més tard. Això fa que els músics de cobla, molt envellits, siguin insuficients per assegurar la nova demanda. L’alenada d’aire fresc que suposa la posada en marxa de cobles juvenils per pal·liar aquest problema, farà que de retruc es solucioni el fenomen de la masculinitat. Els temps de canvi i llibertat (en tots els sentits, també per a la dona) faran que es vegi natural que una cobla estigui formada tant per nois com per noies. Aquest canvi de mentalitat no s’assimilarà immediatament. De fet, actualment la presència de la dona en cobles de primer nivell encarà no s’ha produït, tot i que si que s’ha normalitzat ja a la resta de cobles professionals i amateurs. Com en la majoria de casos, els canvis s’acostumen a fer de baix a dalt, i tot apunta que normalitzar per complet el món la cobla en qüestions de gènere només és qüestió de temps.

Tornant a la música tradicional de Creta, Kelly afegeix que el fet de formar part d’un món molt masculí no li ha suposat cap inconvenient, “en la música que toquem […] els músics amb els quals em relaciono, no fem distincions d’aquesta naturalesa, així que mai m’he sentit estranya tocant la lira. Fins i tot quan la gent comenta sobre el fet que sóc una dona que toca la lira, els comentaris són sempre de caràcter positiu”. És evident doncs que els temps estan canviant, si més no des del punt de vista dels músics. El pes de la tradició encara té molta força, però no es veuen amb mals ulls canvis com la incorporació de la dona en la interpretació de la lira, i d’altres canvis en el discurs musical com poden ser els de Ross Daly, Efrén López o d’altres.

CRETA DES DE FORA

El fenomen d’Efrén López és poc comú en la música actual. Músic virtuós, domina molts instruments de corda, la majoria tradicionals. Segons l’equip de Mapasonor, és gairebé més interessant per la seva forma d’acostar-se a la música que pel seu discurs musical. “Efrén no distingeix entre fusions contemporànies o tradicions molt ancestrals (tracta igual la música medieval com les fusions que treballa amb en Ross Daly) sinó que cerca les tradicions […] allà on estan vives com a millor prova de la contemporaneïtat de la cultura musical”8. És per això que Efrén López mostra tant interès per la música de Creta, ja que forma part d’una tradició ancestral que encara es manté viva.

Efrén, provinent de la guitarra elèctrica, comença a interessar-se per instruments de rondalla valencians, com el llaüt o la bandúrria. Les limitacions d’aquests instruments i la impossibilitat de fer-los evolucionar el faran decantar per instruments tradicionals de corda d’altres cultures, més evolucionats tant a nivell organològic com de repertori.

Fascinat pel llaüt cretenc i per l’energia que transmet la música de Creta, Efrén decideix endinsar-se en la música tradicional cretenca. Un altre dels trets que li va cridar l’atenció va ser l’austeritat que persegueix aquest tipus de música, aquesta precarietat buscada.

En una de les converses amb l’equip de Mapasonor, Efrén fa referència a Ross Daly, impulsor de tasques de recuperació de la música kritika. La improvisació en la música tradicional de Creta prové del període d’ocupació turca de l’illa. Aquesta civilització introduí el maqam àrab9. Aquest sistema de modes és un tret característic tan integrat a la música tradicional de Creta que ningú es planteja quin nom té ni d’on prové. Una de les tasques de Daly ha estat anar als orígens d’aquest sistema modal per tal d’emprar-lo amb propietat, i sobretot, ser conscients del seu origen.

“Daly, en arribar a l’illa va aprendre a tocar la lira des de la tradició i va aconseguir el millor nivell. […] ha donat a conèixer que de lires n’hi ha a molts llocs, com d’escales… i molta gent cretenca ha crescut musicalment amb ell”10.

D’aquestes paraules es desprèn que Ross Daly és un referent per a Efrén López. Efrén comenta que Daly el va situar en les tradicions musicals que envolten l’illa, el va posar en context. Podem inferir que Daly és un músic amb una visió àmplia, no veu la música tradicional cretenca com un element estàtic i aïllat del món, sinó tot el contrari. Per ell és el resultat del pas de moltes civilitzacions i subjecte a influències de les cultures veïnes. I el que és més important, no veu la tradició com un punt d’arribada sinó més aviat com un punt de sortida, subjecte a canvis i transformacions constants.

Ross Daly, d’origen irlandès però afincat a l’illa, és un personatge influent i dinamitzador de la música tradicional cretenca. Segons explica ell mateix, “No vaig venir a l’illa per esdevenir un intèrpret de lira cretenca. Mai vaig tenir aquesta intenció perquè no sóc cretenc. Jo vaig venir a l’illa per aprendre la lira a un dels llocs on està més desenvolupada. Hi ha instruments semblants a Turquia, als Càrpats, als Balcans, a Calàbria… També a l’índia. […] El que també he intentat fer és reconstruir físicament l’instrument tot introduint-li alguns canvis per a incorporar algunes sonoritats que a mi m’agraden i que no existien a Creta. Mai vaig interessar que li pogués interessar a algú més!”11. El fet és que aquests canvis, tot i incomodar el sector més conservador, va interessar als músics més joves de l’illa, com és el cas d’Stelios Petrakis i molts d’altres. Daly, el 1982, canalitza tot aquest corrent de noves idees i innovacions a través de l’associació Labyrinth, grup que li permetrà estudiar i treballar al voltant de la música tradicional creteneca conjuntament amb altres músics. Més endavant crearà un grup de música, una productora i una escola, on convidarà a mestres referents d’altres tradicions a ensenyar els seus mètodes de treball. L’any 2000 entra en funcionament el centre actual, en el que cada estiu s’organitzen tallers i seminaris sobre la música modal, que abarca Àfrica del nord, el pròxim Orient, els Balcans, l’Àsia Central, Transcaucàsia i l’Índia, així com altres músiques com les d’Espanya o les de l’època medieval.

El capítol conclou que la “Mediterrània” com a etiqueta, més que ser educativa, pot esdevenir empobridora, en el sentit que simplifica excessivament la complexitat de les cultures que conté aquesta mar.

Fa la reflexió que l’acostament de cultures que pretenia Vicent Torrent i Al Tall amb els seus festivals als anys 1980 no hagués estat necessari si la música tradicional del nostre país hagués estat realment viva, com ho està la música tradicional cretenca. Aquesta realitat és la que va empènyer a Efrén López a cercar una altra cultura on les tradicions estiguessin vertaderament arrelades.

CONCLUSIONS

La lectura del capítol m’ha portat a concloure que la masculinitat en la música tradicional no és un fet aïllat del món de la cobla sinó que és un fenomen força freqüent en la música tradicional de Creta i d’altres indrets.

També m’ha servit per comprovar que la música tradicional de Creta és una de les músiques més vives del Mediterrani, fet que va empenyer a Efrén López a submergir-se en la kritika.

NOTES AL PEU

[9] El maqam àrab és el sistema de modes melòdics utilitzats en la música àrab tradicional. El maqam és àrab és un tipus de melodia. El maqam és una eina d’improvisació que defineix altures, patrons i el desenvolupament d’una peça musical, únics en la música culta àrab. Existeixen més de setanta escales heptatòniques per als maqams. Cada maqam està constituït per una escala i s’utilitza emprant uns girs i uns desenvolupaments melòdics característics, així com una forma particular de modulació. Les escales maqam, a la vegada, estan formades per seqüències de 3 o 4 notes anomenades jins, que consitueixen melodies reconeixibles per l’oient.

BIBLIOGRAFIA

[1] Alsina Iglesias, Jordi Cuadernos de Etnomusicología nº 2. Los instrumentos en la música de Creta: procesos, discursos y prácticas (p. 191)

[2] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 17). Caramella. Revista de música i cultura popular

[3] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 19). Caramella. Revista de música i cultura popular

[4] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 20). Caramella. Revista de música i cultura popular

[5] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 17).Caramella. Revista de música i cultura popular

[6] Alsina Iglesias, Jordi Cuadernos de Etnomusicología nº 2. Los instrumentos en la música de Creta: procesos, discursos y prácticas (p. 195)

[7] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 21). Caramella. Revista de música i cultura popular

[8] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 23).Caramella. Revista de música i cultura popular

[9] El maqam àrab és el sistema de modes melòdics utilitzats en la música àrab tradicional. El maqam és àrab és un tipus de melodia. El maqam és una eina d’improvisació que defineix altures, patrons i el desenvolupament d’una peça musical, únics en la música culta àrab. Existeixen més de setanta escales heptatòniques per als maqams. Cada maqam està constituït per una escala i s’utilitza emprant uns girs i uns desenvolupaments melòdics característics, així com una forma particular de modulació. Les escales maqam, a la vegada, estan formades per seqüències de 3 o 4 notes anomenades jins, que consitueixen melodies reconeixibles per l’oient.

[10] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 25).Caramella. Revista de música i cultura

[11] Mapasonor (2011). Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Siciília i Balears). Creta (p. 25).Caramella. Revista de música i cultura popular

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s