Heribert Grifell

Esmuc, 2015-2016

INTRODUCCIÓ

En aquest treball vull donar a conèixer les diferents músiques i balls tradicionals de Prats de Lluçanès, amb un context personal. Com m’ha influït la música, les experiències viscudes amb altres músics, i com veig ara tota aquesta influència durant el temps amb la meva formació musical.

Prats de Lluçanès és una petita població d’uns 2.700 habitants situada al nord-est de la Depressió Central Catalana, al Lluçanès, comarca d’Osona. Capital de la fins ara subcomarca del Lluçanès, ocupa un territori de 13.29 km2.

Fa molts anys els músics de Prats aprenien la música d’una manera autodidàctica o pel pare d’un amic, com ha passat molt temps en pobles petits i aïllats. Tot i així sempre ha estat “terra de músics”, amb diferents formacions que han practicat i tocat les danses i balls del poble. Més endavant faré un repàs de les diferents formacions i com jo vaig entrar en aquest cicle de músics que intentem preservar la música i la identitat de les tradicions del poble, on el relleu va passant i espero vagi seguint així. Aquest treball és una gran oportunitat per donar a conèixer tots els músics i les tradicions més importants del meu poble, Prats de Lluçanès.

 LA CULTURA I EL FOLKLORE

La vila de Prats és una població amb una vitalitat cultural molt marcada. El nombre d’associacions i grups dedicats a l’esbarjo i la cultura és força destacable. Tant el teatre com la música han destacat en la vida artística de la vila. Ja des de principis de segle XIX es representaven obres de teatre de caire hagiogràfic, i les primeres notícies d’una orquestra pradenca es remunten al 1865.

• Teatre

Les primeres representacions teatrals, de caràcter hagiogràfic (història de les vides dels Sants), es documenten  l’any 1800. El 1828 es construeix la primera sala de teatre, el carrer de la Bona Sort. En l’esclat de la primera guerra carlina el 1833, queda completament destruïda i no va ser restaurada fins l’any 1863 i que estaria en funcionament fins el 1883. Després d’aquesta reinauguració del teatre, el maig del 1863, nasqueren dos agrupacions culturals: la Societat del Teatre de Prats i l’Orquestra Aliança.

La Societat del Teatre de Prats, 1863 fins el 23 de gener del 1878, representaran 144 funcions entre elles drames, sarsueles i comèdies). L’Orfeó del Lluçanès va néixer el 1900, de la mà del músic i poeta mossèn Miquel Serra i Sunyer i és convertí en un dels primers del país. Fins el 1929 no sorgir una nova agrupació, la Secció dramàtica de l’Orfeó-Capella de Sant Vicenç fins que es dissolgué el 1932 fent 9 representacions el Teatre Municipal i el Teatre Orient (que està dins un bar i on a dia d’avui continua obert, però la sala no funciona). Alguns dels components de la  Secció dramàtica de l’Orfeó-Capella de Sant Vicenç s’organitzaran el 1931 fins l’esclat de la Guerra Civil en una formació teatral coneguda amb el nom d’Art i Joventut.

L’estiu del 1939 nasqueren dues colles que renovaren la vida escènica de la vila: El Grup Germanor que es va fusionar amb els antics components d’Art i Joventut, i fins el 1952 van realitzar 101 funcions a Prats i altre poblacions del Lluçanès; i el Grup Artític d’Acció Catòlica que varen tenir diferents noms i van realitzar més de 70 representacions fins el 1953. Fins el 1981 que nasqué  el grup l’Estel, no i havia hagut massa activitat teatral. L’associació Grup d’Actors del Lluçanès (GALL), va néixer el 1990. És una entitat creada amb la finalitat de fomentar la dinamització teatral del Lluçanès sense descartar, però, la possibilitat d’expandir-se cap a d’altres vessants culturals. Les persones que formem el GALL no són professionals del teatre, però han cercat sempre l’ajuda de gent que sí que ho és, tant per a la direcció dels muntatges com per als diferents tallers que han realitzat.

Com es veu, sempre hi ha hagut un gran moviment per la gent per fer activitats en el poble, i encara avui, es continuen fent obres de teatre de diferents grups i institucions del poble a la Sala Polivalent de la Prats.

• Música

L’Orquestra Aliança possiblement fundada per Melcior Garreta i Camprubí i Joan Banqué, era coneguda també com a «Orquestra del Magret». Les seves activitats eren molt variades: amenitzava funcions teatrals, musicava sarsueles i sainets, participava en balls de festes majors, caramelles, i funcions religioses. A part de Prats, l’orquestra també actuava a moltes altres poblacions; tant és així que Melcior Garreta, àlies «el Magret», fou conegut arreu de Catalunya. Va compondre misses, rosaris i cançons de Nadal a més d’un himne al papa Lleó XIII, i va crear una escola per a alumnes i joves músics, entre els quals destacaren uns pradencs il·lustres: Andreu Antich i Joaquim Pecanins.

Pel que fa a les orquestres, només continuà l’Aliança que va dirigir Melcior Garreta fins a la seva mort l’any 1907. A partir d’aquesta data l’orquestra és coneguda amb el nom d’Orquestra de Prats o dels Pugrans. La direcció era compartida per  Antich a les funcions religioses i Joan Blanqué als balls. Tot i la seva desaparició pocs anys més tard, l’orquestra renasqué als anys vint sota la direcció compartida de Genís Faura i Jacint Cirera, amb el nom d’Orquestra Unió Pradenca. Foren els anys 40, l’època més lluïda d’aquesta orquestra.

Foto de l’esquerra: del 13 de setembre de 1952 en plena actuació a la Sala de ball de l’Orient el dia de la Fira de Santa Llúcia. Cantant: Alfons Ballús, Contrabaix i director: Josep Cirera, Trompeta: Vicenç Bigas i saxos: Ramon Teixidor i Josep Batriu.

A principis dels anys 50, després de comprar 34 instruments de cobla, va néixer l’Orquestra-Cobla Lira. El moment més dolç fou els anys 60 quan assistia a nombrosos aplecs de tot arreu, fins que es dissolgué l’any 1965.

Foto del dilluns 2 de febrer del 2004 diari 9 Nou. Flabiol: Tarek Traboulsi, Tibles: Josep Vilaró i Heribert Grifell, Tenores: Arnau Cirera i Marçal Roca, Trompetes: David Batriu i Roger Ribó, Trombó: Anna Vilaró, Fiscorns: Miriam Masramon i Valentí Soler, Contrabaix: Josep Cirera.

Fins el 2004 no i va haver una nova formació de músics locals a Prats de Lluçanès, l’Espontània del Lluçanès que es va crear per fer diferents actuacions del poble. En aquesta formació jo hi vaig participar durant uns anys fins que molts components, per diferents motius i que cada cop teniem que posar més gent de fora per fer les actuacions, es va decidir no continuar. Va ser una pena, perquè era una manera de mantenir viva l’essència de les formacions anteriors. Dos dels components d’aquesta formació havien format part de la Lira, Marçal Roca i Josep Cirera.

MÚSICA I DANSA

A Prats se celebra un nombre important de festes i reunions a la vila al llarg de tot l’any. La festa major s’escau el dia 22 de gener en honor a sant Vicenç, durant la qual té lloc la Trencadansa, la dansa més popular. El 5 de febrer se celebra Santa Àgata, amb un repic de campanes; es commemora que les tropes de Felip V deixaren la vila, la qual van cremar, saquejar i destruir. Al mes de juny, té lloc la festa major d’estiu dita de Sant Joan i els Elois, coneguda també com la Festa dels Traginers, originària del segle XVIII. Durant aquests dies es fan balls, cercaviles amb cavalls, castell de focs, etc; es balla el Contrapàs, una de les danses més típiques i antigues de la població. Coincidint amb el Corpus es fan les festes als quatre barris de la població, amb actes com un ball popular i jocs de cucanya. Finalment, el ball dels Romeus i de la Pitota ballat el diumenge de Carnaval, el Ball de Bastons que surt al carrer amb motiu de Pasqua Granada i es recuperà el Ball de Cinquagesma, al voltant de la Pedra Dreta, un monòlit situat a 2 km de la vila, ja en terme de Lluçà.

El grup Dansa i tradició va néixer a finals del 1993. Van ser els continuadors de les tasques que el grup Germanor havia desenvolupat des dels anys 70. Des d’aleshores s’ha treballat anualment per al manteniment i la revitalització de les danses de la vila, i s’encarreguen de buscar balladors, ensenyar i assajar les següents danses:

• La Trencadansa

Festa Major de Sant Vicenç

Per Sant Vicenç, els actes més tradicionals són el pregó de la festa major, que se celebra el 21 de gener. L’endemà, diada del patró, després de l’Ofici solemne a l’església, té lloc a la Plaça Vella la ballada de la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç. A la tarda del mateix dia 22, té lloc el concert de tarda, la serenata amb la tradicional voltada de verra al vespre i seguidament el ball de gala.

• La Trencadansa pròpiament dita, que representa la part més elegant i cerimoniosa.
• El Ballet de Déu, que permet l’entrada dels convidats a la festa, és a dir, de gent de la vila disposada a ballar-la.
• La Corranda, que és la part final, en la qual els balladors aixequen les balladores com a mostra de respecte i admiració cap a elles.

Concretament, la Trencadansa es balla en vuit parelles repartides en dos grups diferents. En acabar cada part de la Trencadansa, els capdansers van canviant de grup. En la segona part, els majorals ruixen les balladores amb aigua d’olor, que es tracta d’una mena de colònia dins d’unes almorratxes. En la tercera part, els balladors fan una ordenada fila de dues rengleres encarades una davant de l’altre i realitzen una mena de vaivé. Igualment, aquest pas es repeteix un seguit de vegades. Fet això, i segons el costum, acaben el ballet amb moviments ràpids i amb l’aixecament de les balladores en l’aire, que dura tanta estona com els balladors són capaços d’aguantar.

La Trencadansa de Prats de Lluçanès. Perfum de Festa Major és un magnífic exemple de llibre monogràfic sobre un ball de Catalunya i és una demostració més que la dansa pot ser tractada i estudiada com qualsevol altra manifestació humana: amb rigor, mètode i profunditat. Roser Reixach i Brià estructura bàsicament el llibre en tres parts: una breu sobre la població, una segona sobre la festa major en la qual s’emmarca la Trencadansa i la tercera, i més important, sobre la dansa. És aquest gran capítol on trobarem la informació sobre l’evolució històrica i els elements imprescindibles d’una dansa: el marc urbà on es balla, la música, la cançó i l’acompanyament musical, la indumentària i la coreografia.  És destacable la hipòtesi de l’autora que relaciona la Trencadansa amb la Confraria del Roser, la de més amplia advocació femenina a Catalunya, de Prats, ja que el ball “manté certs elements que podrien fer creure que antigament es tractava d’una dansa ritual relacionada amb els càrrecs de la confraria”.  Hipòtesi que és raonada amb nombrosa documentació.

 

Cobla l’Espontània del Lluçanès tocant la Trencadansa el 2008. 

• Ball dels Romeus i la Pitota

El Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès es va recuperar l’any 1986 després de gairebé cent anys de no fer-se i es caracteritza perquè al davant hi ha el personatge del Pare Abat que amb unes xurriaques va marcant les diferents figures a realitzar. Es balla el diumenge de Carnaval pels carrers de la població acompanyat musicalment pel flabiol i té dues parts característiques: la Correguda i la Pitota.

En la primera part, tots els balladors avancen uns darrere als altres desplaçant-se al llarg dels carrers amb les figures de la ziga-zaga. La dansa de la Pitota és senzillíssima i constituïda solament d’una sèrie de salts més o menys accentuats, fets amb el ritme i la melodia del tamborí i el flabiol.

En la melodia que donem a la Pitota, hi ha marcades unes sagetes que corresponen sempre a un temps fort del compàs i que determinen els salts que els balladors deuran fer. Aquests salts s’executen sortint amb el peu dret, que en primer resta endavant i l’esquerre endarrere. Al salt següent, és el mateix moviment de peus però alternat. Tot això amb gràcia i esveltesa de moviments. 

Al final, mentre el flabiol sosté la nota, el Pare Abat fa petar la tralla i els balladors, formen un llit amb els mocadors que duen envoltats al cos i el Pare Abat i fa una tombarella aguantant les cames enlaire tant de temps com l’hi sigui possible. El Pare Abat va amb un vestit igual que els altres balladors, però porta a més a més, el fuet o tralla la qual fa petar durant gran part del ball per indicar-ne els canvis de posició i figura. Antigament ho ballava qualsevol del poble, ara el ballen nens i joves, que representen els Romeus, i un d’ells és el Pare Abat, protagonista del ball, quan la resta de balladors l’alça amb els mocadors.

El Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès a les festes de la Mercè de Barcelona en la mostra del MercèDansa el 2012.

• Els Balls de Bastons

Els Balls de Bastons es ballen el diumenge de Pasqua pels carreres de la població de Prats de Lluçanès, i l’endemà, dilluns, per les cases de pagès. Distribuïts en grups de vuit, sempre l’han ballat nens petits, avui també nenes, d’entre vuit i onze anys, convertint-se això en una de les característiques distintives de Prats de Lluçanès respecte a altres localitats. Hi ha set balls de bastons que són els que es consideren històrics: el rotllet, el picotí, el flicacelles, la clavellineta, la processó, els quatre cantons i l’airosa. Des de fa uns anys també s’hi ha incorporat els Estelladors.

El Dissabte de Pasqua de 1981 el Grup Germanor va organitzar un homenatge a Vicenç Riba, conegut com a Vicenç Trempat, mestre de bastoners i lligat al ball de bastons de tota la vida. Per a l’ocasió, a més de dedicar-li les tradicionals ballades de la canalla i de fer-li diferents obsequis i una placa, va sorgir la idea de reunir per un dia a nois que haguessin ballat sota la seva direcció en els últims vint anys. Aquest grup improvisat va decidir actuar amb el nom d’Antics Bastoners Estelladors. Els nou Estelladors que van actuar aquell dia van ser: Pere Oró, Ricard Pla, Francesc Cruells, Josep Grifell, Joan Boix, Pere Grifell, Lluís Pla, Josep Cruells i Jordi Pujol.

Des de la creació dels Estelladors, s’ha organitzat anualment sense interrupció, la Festa Bastonera a la nostra Vila i han anat a diferents sortides arreu de Catalunya i el 2015 van realitzar la seva primera sortida Internacional, a Torí.

El 1988, Prats de Lluçanès va acollir la XIII Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya i vint-i-cinc anys després (2013), la XXXVIII va tornar de nou a Prats. Un mes abans de fer la trobada, van fer una presentació de l’esdeveniment junt amb la presentació del llibre elaborat en motiu del 25è anviersari de l’última trobada nacional de bastoners a Prats. En aquest acte vaig actuar jo i altres músics de Prats, fent un popurri de les cançons que ballen els bastoners, amb la següent formació: acordió, 4 clarinet i baix elèctric, tots músics del poble i desprès van fer una ballada en directe els estelladors acompanyats de la gralla.

38a Trobada de Bastoners de Catalunya a Prats de Lluçanès retransmet per la TvPrats i altres com 9Tv, Tele Berga, TV3, etc. 

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Trobada-de-bastoners/video/4630557/

• Ball de Cinquagesma

La Pasqua Granada, coneguda també com a segona Pasqua, és una diada festiva a molts indrets de Catalunya. S’escau cinquanta dies després de Pasqua, i per aquest motiu es coneix com Quinquagèsima, Cinquagèsima, Cinquagesma o Cincogesma.

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M.Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada de la cançó, El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del s.XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques  per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va estar recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col.legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. El ball es va presentar el mes d’abril dins les jornades culturals d’aquest centre d’ensenyament i va anar a càrrec d’un grup d’alumnes de primària.

Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra al voltant de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble.

L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia. Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors. Es volta en diferents sentits i en alguns moments s’entrellacen els braços de tots els participants fent una única rotllana. La festa sol acabar amb una sessió improvisada de cantadors i músics dels voltants i en els darrers anys, després del berenar es fa un ball que s’allarga fins a la vesprada.

• El Contrapàs

El Contrapàs és una dansa que es balla els dies 24 i 25 de juny, en el marc de les Festes de Sant Joan i els Elois. La dansa presenta dues parts, primer en grups de quatres es balla l’anomenat Contrapàs dels traginers, que és la part més vella i es balla en grups de 4 persones. A continuació es balla el Contrapàs del poble, on es formen nombroses cadenes de vilatans, dirigides en els seus extrems per un traginer, que en semicercle i agafats de les mans, ballen la dansa al voltant de la plaça. El Contrapàs és una dansa que es ballava ja al segle XVII, en una època de gran esplendor dels gremis dels paraires i els traginers del municipi.

Els balladors porten texans blaus, una 
samarreta de màniga curta negra, sabates de 7 vetes, una boina i un bastó. Quan la gent balla, es posen el pal a l’esquena, però l’altre gent que no són balladors, ballen el contrapàs amb la mateixa samarreta, que es diferent cada any.

http://tac12.xiptv.cat/embed/204136?width=778&iframe_width=800&info=&share=&height=438&iframe_height=514
http://tac12.xiptv.cat/1moncat/capitol/ballant-el-contrapas?s=0&e=32400

CONTEXT PERSONAL

La meva afició per la música va començar els 5 anys on ja tocava la flauta acompanyant les danses dels bastoners, on aquell moment es tocava amb flabiols (actualment es toca amb gralla i s’ha tocat també amb clarinet). Sense ser molt conscient i basant-me en comentaris que anat sentint, puc dir que allò ho feia amb molta afició i aquí va començar el meu camí. No sé si tocava massa bé, però com em deien i posava moltes ganes. Allà ja tocava amb un flabiolaire, en Marçal Roca, que sense voler em va marcar molt, més endavant seria clau en fer-me un lloc en aquest món i finalment seria una persona molt important per mi, motiu d’admiració tant en el tema personal com musical.

No va ser fins a l’edat dels 9 anys que vaig començar els meus estudis musicals. Fins al moment Prats de Lluçanès no tenia escola de música, un home de Santpedor que tenia una escola en aquesta localitat, Fundació Cerdans Sallés, va decidir venir a Prats. Així fou com vaig tenir l’oportunitat per poder estudiar l’instrument que en aquell moment tenia a la ment, el flabiol. Al iniciar el curs vaig demanar el director de l’escola, Ferran Cerdans Sallés, tocar el flabiol i com que no n’ensenyaven, ell em va oferir el clarinet (com deia ell era «similar») i així van començar els meus estudis, posteriorment tocaria el saxòfon i el tible perfeccionant els meus estudis a l’Escola de Música de Vic, Conservatori Municipal de Música de Manresa (títol de clarinet i saxo) i Escola Superior de Música de Catalunya (tible).

Ferran Cerdans Sallés, era una persona molt exigent, però podríem dir que va ser dels primers en fer-me tocar en diferents formacions de música amb el clarinet, saxòfon i tible (Cobla-Orquestra Principal de Santpedor, La Nova Big-Band de Santpedor, Cobla la Principal de Prats de Lluçanès,etc.), i d’on sortirien la primera generació de músics on molts ens i dediquem de forma professional en diferents formacions i escoles de música.

D’aquestes classes recordo tocar pels carrers de Prats el dia de Carnaval entre d’altres i aprendre el contrapàs, dansa que tocaria durant molts anys a plaça per la festa major, i on en aquests moments l’estic ensenyant com a professor, a l’Escola Municipal de Música de Prats de Lluçanès Josep Cirera i Armengol, els meus alumnes de la banda. Tot això em recorda molt els meus inicis en sortides els carrers de Prats, assajos de les danses del poble i em fascina com el coneixement passa de generació en generació.

També recordo ballar el ball de bastons quan era petit i anar per les cases a cantar i ballar aquesta dansa. Des de petits vivim les tradicions del poble i poder tocar més endavant els balls i les danses, és un privilegi que pocs podem gaudir, és una altre visió de les festes de Prats. Un altre moment important va ser formar part de l’Espontània del Lluçanès, ja abans he parlat de com va sorgir i perquè no va poder continuar. La veritat que va ser una pena, però veure tanta gent contenta i aplaudint el dia de la primera actuació, no té paraules. Suposo que entre la gent i havia les ganes i la il·lusió de veure la Cobla Lira que tants bons anys havia donat el poble. Els més feliços però en aquell dia van ser dos antics components de la Lira, Marçal Roca i Josep Cirera. Qui sap si algun dia es podrà tirar endavant altre cop i per més temps…

Amb el temps la meva visió i influència en les danses i tradicions del poble han canviat molt, en part per la meva formació i la vinculació més professional des de l’escola de Música de Prats. Abans era més ballar i posteriorment tocar les danses per un motiu de festa popular i perquè era un cop a l’any, desconeixia la història i la importància d’aquestes tradicions pel poble i sobretot per l’esforç de certa gent per mantenir-les vives. Ara intento ensenyar les danses amb un valor cultural i vull intentar mantenir la seva essència més tradicional on la gent del poble puguem seguir gaudint de músics pradencs i d’aquestes tradicions en el seu estat més pur.

FONS D’INTERNET

Associació Cultural Rebombori Digital: http://www.festes.org/autor.php?id_autor=40

Ajuntament de Prats de Lluçanès: http://www.pratsdellucanes.cat/web/index.php/municipi/historia-patrimoni-i-cultura

Diari electrònic, edició Osona i Ripollès: http://www.el9nou.cat/

Diari Electrònic Independent en català: http://larella.vilaweb.cat/

Diputació de Barcelona: http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08171

Enciclopèdia virtual: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052610.xml

L’Enciclopèdia lliure: http://www.es.wikipedia.org

BIBLIOGRAFIA

AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995.

AMADES, J., Costumari Català. El curs de l’any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982.

COMPTE FIGUERAS, J., HOMS CARALT, M., Inventari de Patrimoni Local. Prats de Lluçanès. SOLC, música i tradició al Lluçanès, 2007.

GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d’història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006.

MASRAMON, R., La tradició artística de Prats de Lluçanès. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1988.

REIXACH, R. Ball de Cinquagesma. Fulletó editat per Dansa i tradició, i Solc, música i tradició al Lluçanès, 2006.

REIXACH, R., Els balls de bastons a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 9, 2003.

REIXACH, R., La Trencadansa de Prats de Lluçanès. Perfum de Festa Major, Esbart Català de Dansaires, Barcelona 2015.

REIXACH, R., Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 3, 2000.