Johnny Pardo
Esmuc 2014/2015
L’objectiu d’aquest treball, és aproximar-nos a una de les músiques i cultures que el mar Mediterrani ha vist néixer des de fa molts segles: La música sefardita. Yasmin Levy és una de les cantants més internacionals i reconegudes d’aquesta música. Però la seva particular missió en la interpretació de la seva música no sempre es veu aprovada per la tradició de la seva cultura.
ORÍGENS SEFARDITES
Els sefardites són els descendents dels jueus que van viure a la península ibèrica fins el 1492, any en que van ser expulsats pels Reis Catòlics. «Sefard» en hebreu modern, és el terme que s’utilitza per a referir-se a Espanya. Molts d’aquests sefardites van ser acollits al antic imperi Otomà, a l’actual Turquia. Yasmin Levi prové d’aquesta comunitat, d’on ha extret tot el repertori per presentar els seus treballs.
La llengua que utilitza aquesta comunitat per a comunicar-se es el ladino. El ladino és una llengua romànica que prové del castellà antic. No és la única llengua que utilitza la cantant per a exposar els seus treballs, però sí que te un important pes. La mateixa Yasmin argumenta que aquesta llengua es veurà extinguida en dues generacions. Aquesta desaparició es deu al fet de la evolució que està experimentant la cultura sefardita. Als darrers anys, les persones sefardites es barrejen amb altres persones que no ho son, i per tant, la comunitat com a tal, està deixant de ser una comunitat.
YITZJAK, LA DIÀSPORA I LA MÚSICA
Entenem per la diàspora «el moviment, migració o dispersió d’un poble lluny del seu establiment o territori ancestral. El pare de Yasmin, Yitzjak Levy, va ser un estudiós d’aquest fenòmen, a més de la cultura i música judeoespanyola.
Yitzjak, va aconseguir recollir la música sefardita en ladino que s’havia transmès oralment a través de moltes generacions, en una col·lecció de 10 llibres. Yitzjak feia viatjava i feia venir a casa seva a molta gent per a cantar el repertori que més tard recolliria en aquests llibres. Per tant, Yasmin tindria accés a una font inesgotable de música sefardita gràcies a l’esforç de 30 anys dels seu pare, i també amb les interpretacions que feia la seva mare a casa seva.
«Nací en Álamo» és una cançó que recorda la història d’un poble que es va veure obligat a marxar d’alguns terrritoris on es van establir. En aquest video també és poden veure altres influències de la música mediterrània en la música sefardita. Per un costat, la guitarra flamenca, la caixa, o la percussió de palmes, aproximant-se a un patró rítmic molt semblant als tangos. Per altra banda, el clarinet turc. La música de tots dos països, Espanya i Turquia, són claus en la interpretació de les cançons de Yasmin Levy:
No tengo lugar
Y no tengo paisaje
Yo menos tengo patria
Con mis dedos hago el fuego
Con mi corazon te canto
Las cuerdas de mi corazon lloran
Naci en alamo
Naci en alamo
No tengo lugar
Y no tengo paisaje
Yo menos tengo patria
Con mis dedos hago el fuego
Con mi corazon te canto
Las cuerdas de mi corazon lloran
Naci en alamo
Naci en alamo
No tengo lugar
Y no tengo paisaje
Yo menos tengo patria
L’origen de moltes d’aquestes cançons recollides, eren cristians. Durant l’estada dels jueus a la Península Ibèrica, els cristians les van anar abandonant, i els jueus les van preservar. Aquest fet, i la diàspora sefardita, són claus per entendre la música de Yasmin Levy dins el context Mediterrani. Des de el principi, la diàspora sefardita va ser ser una tradició hibrida entre els ports del mar Mediterrani.
LES APORTACIONS DE YASMIN LEVY
Tot i que la font de recerca de Yasmin Levy està clarament inspirada en la comunitat sefardita, ella reuneix músics de tot el món que aporten la seva tradició i enriqueixen les seves cançons. El flamenc és una de les músiques que tenen molta presència en els seus treballs. Existeix una forta relació entre la música flamenca i la sefardita, ja que la convivència entre els pobles que van conformar aquestes músiques va durar segles i van deixar un llegat agermanat.
Però també recull altres tradicions com els ritmes caribenys, la música sudamerican, l’africana, asiàtica o europea. Yasmin fusiona músiques perquè es considera el resultat d’una barreja que hi ha actualment a Jersualem (cristians, musulmans, jueus)
Les cançons de Yasmin Levy són un clam de pau. La convivència i el treball amb altres músics d’altres països, està per sobre de les diferències que sovint trobem entre les diferents nacions en el plànol polític. Les lletres que canta són emocionals i romàntiques, on l’amor es el rerefons de tot el seu missatge. Yasmin, sent una icona de la música mediterrània, evita pronunciar-ser sobre aspectes polítics.
Com a exemple, Yasmin parla d’un noi iraquí que es va criar pensant que Israel i els jueus eren uns monstres. Aquesta concepció li va canviar quan va tenir la oportunitat de veure en directe el seu concert, on va entendre que només hi veia amor i respecte per sobre de les diferències.
LA REACCIÓ DE LA SEVA COMUNITAT
El procés globalitzador en el que vivim, tendeix a universalitzar pensaments, tradicions, comportaments,etc. però també ha provocat reaccions a les comunitats que no volen perdre les seves senyes d’identitat. En el cas concret de la cultura sefardita i la música de Yasmin Levy, no ha estat una excepció.
Yasmin Levy ha trobat un nou so de les antigues cançons sefardites i ha contribuït a la difusió a nivell global de la música i la cultura judeoespanyola. Les propostes musicals de la cantant, van provocar la desaprovació per part de la seva comunitat, concretament dels sefardites més ortodoxes. Una d’aquestes desaprovacions es deu a la descontextualització dels cants en els que la tradició ho requeria. Les cançons litúrgiques, per exemple, eren cants reservats per als homes. La vessant més ortodoxa de la seva comunitat entenia la seva actuació com a un perill de desaparició de les seves tradicions.
Altres desaprovacions es deuen al fet de cantar en públic, que es considera un acte poc religiós, fins i tot (anys enrere) mal vist.
Altres reaccions que desaproven la cantant tenen més a veure amb les relacions institucionals entre els països. Per exemple, també va ser criticada per cantar a Turquia després de que les relacions entre aquest país i Israel es deterioressin. Yasmin va manifestar que està per sobre de tot això i que tornarà a allà on la gent la vulgui escoltar.
Actualment Yasmin Levy ofereix dues visions de la seva cultura a través de la seva música:
Per una banda, una visió més global:
– És una cantant internacional i representa la música sefardita.
– Moltes de les seves cançons tenen un rerefons amorós, i poden ser compreses per tots els éssers humans.
– El sentit de pertànyer te més a veure a un àmbit geogràfic, com el Mediterrani, i no tant en unes fronteres delimitades com les d’un país.
– Aporta un punt exòtic en un món on cada cop tot s’assembla més, inclosa la música. Els seus orígens també suposen un grau d’autenticitat. Les circumstàncies culturals i familiars en les que va créixer, constaten la visió dels seus projectes musicals.
– Les formacions musicals en les que s’envolta, provenen d’arreu del món. Les diferents tradicions musicals es complementen i enriqueixen els discurs musical. Ajuda a la creació i la creativitat musical, a més, d’obrir un camp més ampli de públic.
Per altra banda, també ofereix una visió més identitaria:
– El ladino, és una llengua en perill de desaparèixer. Per a les comunitats que el practiquen, suposa un valor cantar en aquesta llengua i que existeixi una cantant com ella, que ajuda a la seva difusió i permanència.
– Les lletres que es refereixen a la diàspora (Nací en Álamo) suposen també un grau de emoció en recordar una història més convulsa d’un poble.
CONCLUSIONS
Un dels factors que em va ajudar a fer la tria del treball sobre Yasmin Levy, va ser el concepte del Mediterrani com a un àmbit geogràfic cultural. Diferent i divers en sí mateix, però en el que hi caben totes les cultures que el conformen. Penso que Yasmin Levy és un bon exemple d’aquest concepte multicultural. Una vegada més, la música ens fascina quan trenca els prejudicis entre pobles, i quan fa de la diferència un valor afegit i positiu per a la humanitat. Més encara quan la mateixa cantant es considera un producte d’aquesta realitat multicultural, i on els seus orígens musicals ja són en sí mateix, una fusió de cultures mediterrànies.
Penso que els treballs que ha presentat són significatius en la música del Mediterrani. Tant el repertori, les sonoritats, els instruments, els músics són un reflexa de la complexitat i diversitat de les cultures mediterrànies, on ha sabut trobar un nexe d’unió a través de la música.
FONTS:
«Ecos de Sefard: Identidad y tradición en la música de Yasmin Levy» Davide Aliberti, Universidad de Nápoles «l’Orientale» 2012
https://www.youtube.com/watch?v=bwSe8ug_doo
http://ca.wikipedia.org/wiki/Di%C3%A0spora
http://elpais.com/diario/2009/10/17/babelia/1255738357_850215.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/03/cultura/1291377894.html
http://www.mediterraneosur.es/prensa/levy_yasmin.html
és mediterrani 