Narcis Dan

Esmuc, 2014/2015

 

La música del sud-est d’Europa o música dels balcans és un terme que fa referència a un tipus de música diferenciat i únic. Això, en bona part és degut a la influència de la música tradicional de diversos grups ètnics del sud-est europeu i, alhora, la mútua influència entre aquests.

L’herència musical històrica de la península dels Balcans s’ha nodrit de la música medieval bizantina, la música tradicional grega i de la música otomana, resultat de la dominació d’aquests imperis sobre el territori al llarg del temps.

A tot això, però, cal afegir-hi una influència profunda, que actua com a denominador comú a la música balcànica: la música gitana o roma.

El poble Romani, o poble gitano, històricament nòmada, s’ha assentat amb el temps a diversos llocs d’Europa de l’est, amb predominància a les actuals Hongria, Romania i els estats de l’antiga Iugoslàvia. És conegut que el poble Romani té una estreta relació amb la música, per tant no és d’estranyar que hagin tingut una forta influència en la música tradicional dels llocs on vivien.

En aquest treball s’indaga en la música tradicional de diversos països dels Balcans i fins a quin punt hi apareixen elements de la música Romaní.
Tanmateix es tractarà de donar una perspectiva de la situació musical actual de l’anomenada música balcànica.

 

La Península dels Balcans

La Península dels Balcans és una regió geogràfica del Sud-est d’Europa. Pren el seu nom de la serralada dels Balcans, que s’estén des del centre de Bulgària fins l’est de Sèrbia, en el seu límit occidental, i fins la mar Negra per la banda oriental.

Cal destacar, que cada cop s’usa més el terme Sud-est d’Europa enlloc de Balcans, perquè tècnicament, aquest últim ignora la presencia geogràfica de Romania i Ucraïna, que també estan situades al sud-est del continent i comparteixen molts trets comuns.

Els estats associats amb aquesta àrea geogràfica són els següents:

Música als Balcans

El pobles de la regió balcànica comparteixen una música sovint amb influències de l’un a l’altre, però també la música roma ha estat un vehicle de confraternització entre persones d’origen divers. Un bon exemple d’això és el panorama que es pot observar al festival anual de Guča (Sèrbia), màxima exhibició de l’art de la trompeta i la brass music.

Tanmateix podríem afegir diferents concerts que es mouen en la mateixa línia, de grups com Shantel, Mahala Raï Banda, Koćani Orkestar o Fanfare Ciocãrlia. Aquests grups ja no pertanyen tant a una regió o país, sinó que per ser patrimoni gitano, ha passat a ser patrimoni de tots, perquè el poble romani es troba escampat per tota l’àrea que estem tractant.

Diversos artistes al llarg de les últimes dècades han estat rememorant en el sud-est europeu el paper dels antics trobadors gitanos de l’època de dominació turca. En molts d’aquests casos, superant les divisions ètniques entre nacionalismes iugoslaus en favor de la música que, potser perquè era gitana, semblava aliena al nacionalisme, malgrat que fou utilitzada pels mateixos nacionalismes com a tret distintiu quan va interessar. Sigui com sigui, això va ser un salvavides per la supervivència de la comunitat roma i la seva cultura en aquestes àrees del sud-est europeu. Alguns noms a destacar serien Esma Redzepova, a partir dels anys 50, Ljiljana Buttler des dels 70, Boban Marković, durant els 90.

Aquesta associació entre els Balcans i el món romani ja forma part de la cultura popular. Prova d’això és la proposta cinematogràfica d’Emir Kusturica o la posada en escena del músic Goran Bregović. El següent link ens mostra un clip del llargmetratge Le Temps des Gitan (1988), amb la cançó Ederlezi de fons, molt popular entre la comunitat romani dels Balcans.

De fet, allò que es defineix pejorativament com a la gitanització (ciganizacija) de la música balcànica, assenta la diversitat cultural local en la perifèria europea en tots els sentits. Primer de tot per la seva extraterritorialitat. Amb això vull dir que amb el temps s’ha anat desprestigiant dins de les seves fronteres naturals, alhora que es potenciava el seu exotisme fora d’elles. I en segon terme, per la imatge estereotipada i negativa que es té tant dels Balcans com de les comunitats romanis que s’estenen per tota Europa. De fet, es dóna la paradoxa que el concepte de «música balcànica» es fa servir més fora que dins dels Balcans.

L’èxit de la música romani, per altra banda, lluny de ser un estímul per a la internacionalització del producte local, està portant divisions entre nacionalismes des de fa més de dues dècades. Les independències i la creació de majories ètniques en cadascuna de les repúbliques ex-iugoslaves només han ajudat a posar etiquetes nacionals als grups musicals, així com als gèneres que practiquen. La svedalinka cada cop més associada als bosnis, quan és part del llegat otomà, àrab o sefardita en tota la regió; la tamburitza és motiu de divisió entre serbis i croates, quan el seu origen és eslau o inclús persa; el čoček entre búlgars i macedonis, els orígens del qual són otomans.

Una recomanació al respecte és el documental «Whose is this song?» (2003), «De qui és aquesta cançó?» de la directora i productora Adela Peeva, qui es troba amb la disputa entre turcs, grecs, albanesos, serbis, bosnis i búlgars per apropiar-se una cançó amb origen discutible i que, en qualsevol cas, sembla que es remunta, de nou, als temps de l’Imperi Otomà. A continuació el link al documental, subtitulat a l’anglès.

Tornant a l’essència d’aquest treball, una de les visions per la qual jo em decanto és la següent. La influència de la música gitana a la Península dels Balcans es deu remuntar molt enrera. Pel que sembla, el tema no està massa documentat, possiblement per la complicació de crear lligams entre unes cultures que han conviscut tant de temps. Ara bé, la raó per la qual aquests trets característics de la música romani hi són tan presents en la música dels Balcans, pot tenir una explicació prou encertada.

La desaparició de Iugoslàvia va obligar en certa manera a les persones a afirmar-se nacionalment, al mateix temps que la música romani es popularitzava, adjudicant-se així la condició de música balcànica per excel·lència. La creació o redescoberta de música tradicional passava gairebé obligatòriament per la música gitana que esdevenia patrimoni de tothom.

Mediterraneïtat

En quant a la possible o no mediterraneïtat del tema, la meva opinió és que malgrat compartir un territori, en aquest cas, la ribera del Mediterrani, no és argument suficient per englobar tanta diversitat musical i cultural. Podem trobar elements comuns? Segur. El ritme, el ball, la festa… Elements compartits per altres pobles i altra gent, però malgrat això, insuficient per crear una etiqueta tan heterogènia. Sense anar més lluny, podem afirmar que la música gitana del sud-es europeu tingui massa a veure amb la música gitana de la Península Ibèrica? Més enllà d’això només puc afirmar que ambdúes tenen una càrrega emocional immensa. I potser això ens hauria de ser suficient.

Bibliografia

GARLAND, Enciclopèdia.

SÁROSI, Bálint. Gypsy music. Corvina Press, 1978

Wikipedia, http://en.wikipedia.org/wiki/Balkans

                 http://en.wikipedia.org/wiki/Music_of_Southeastern_Europe