Evolució i mestissatge de la música Gnaoua.

Joan Casares, Maria Lamata

Esmuc, 2014/2015

A què ens referim amb la Paraula Gnaoua

Orígen etimològic:

L’origen etimològic de la paraula Gnaoua no està clar. Alguns històriadors tals com MuriceDelafosse (1870-1926) contemplen la possibilitat que provingui de la similitud fonètica amb la paraula Ghana, i que per tant es refereixi a la comunitat provinent d’allà. Posteriorment hi ha altres hipòtesis que aposten per vincular la paraula Gnaoua amb el color de la pell dels esclaus, que era negre enlloc de blanca com els Berbers.

Conceptes relacionats:

A part de l’origen etimològic no definit quan parlem de la paraula Gnaoua ens podem referir a tres conceptes diferents:

  1. A la comunitat ètnica d’esclaus de durant els segles XV i XVI van emigrar del que coneixem com els actuals Mali,  Burkina Fasso i Senegal cap al Maghreb, per servir a les dinasties Marroquines que llavors ocupaven la zona que va des d’Algèria fins al sud del Marroc.
  2. A la comunitat que creu en una corrent alternativa a l’Islam tradicional anomenada Sufisme. Aquesta corrent prové dels deixebles del profeta Muhammud i té una base mística que creu de sanació de l’ànima i en l’acostament a Alà a través de rituals.
  3. A la música Gnaoua que és aquella que es troba en els rituals sacres d’aquestes comunitats que hem mencionat.

 

La música Gnaoua:

Característiques principals:

  1. És interpretada pels sacerdots de la comunitat entre els quals hi ha el cap de ceremònia (Gnaoua Maleem) que toca el Guembere i guia el cant en forma de pregunta-resposta amb els demés que l’acompanyen amb altres instruments, la veu i la dansa.
  2. Té una instrumentació típica vinculada.
    1. Guembere
    2. Krakebs
    3. Tbel.
  3. És rítmicament molt repetitiu i cada cançó pot arribar a durar molt (entre vint minuts i més de dues hores) degut a que té la finalitat de portar al malalt (d’esperit o de cos) en un estat hipnòtic.

Influències de l’entorn:

  • Influència de la música del nord d’Àfrica

La música dels Gnawa havia estat sempre lligada als seus rituals i mai s’havia presentat com a una manifestació artística, de cara a un públic obert. És per això que aquesta s’havia mantingut gairebé inalterada i no havia rebut la influència de factors musicals externs.

A partir dels anys 70 del s.XX la música Gnawa comença a abandonar el seu caràcter religiós i s’adapta a altres contexts profans. No pels propis Gnawa, que no abandonen les seves creences, sinó per l’interès que desperta la música Gnawa a músics d’altres cultures que volen incorporar certs elements d’aquesta en el seu repertori. Això també coincideix en un moment on la música Gnawa, per tal de sobreviure, accepta una visió més comercial de la seva tradició i en permet la fusió amb altres gèneres amb una finalitat purament artística. Aquest és el cas de grups com Nass al-Ghiwan i Jil-Jilala que mesclen la música dels Gnawa amb altres tradicions marroquines i creen una música popular del Marroc, aconseguint un èxit d’audiència absolut, que els dura durant tots els anys 70 i 80. En el cas de Nass al-Ghiwan es dóna la particularitat que un dels seus integrants, Abd-El Rahman Paco, era un cap Gnawa que coneixia les particularitats de la música Gnawa i les va transmetre al nou gènere que va popularitzar el grup.

Als anys 90 creix aquesta tendència, i alguns grups aprofiten la tradició cultural clarament Gnawa, que té un caràcter de reivindicació de la cultura pròpia, com és el cas del grup Nass Marakech. Ara bé, aquests incorporen en la seva formació altres instruments que no són típics de la música dels Gnawa, com altres percussions del continent africà, mandolines, tabla de l’Índia, i fins i tot instruments de percussió llatina.

https://www.youtube.com/watch?v=2x0QFLi7zfM

Amb tot això, la tendència dels últims anys ha estat la d’obrir la música Gnawa a un públic internacional i aquesta ja s’ha conegut en la seva faceta més comercial, mentre que, per altra banda, els rituals Gnawa segueixen celebrant-se a porta tancada i sense participar d’aquest fenomen turístic massificat.

  • Influència de la música occidental i afro-americana.

Amb el moviment dels drets civils dels anys 60 molts músics i intel·lectuals afroamericans veuen en l’Àfrica les seves arrels culturals i adopten elements d’aquesta cultura. Tot el moviment artístic del Black Power, el Free-Jazz i l’avantgarde, el pop-rock de l’època Hippie, etc. són exemples de moviments culturals que han fet una recerca al continent africà. D’aquesta manera trobem músics de renom internacional que fan numerosos viatges cap a l’Àfrica i que cada vegada provoquen un intercanvi cultural més intens, deixant ells també la seva emprempta en la tradició africana. Aquest és el primer cop que la música dels Gnawa rep un interès extern al de la pròpia comunitat o al de les cultures que conviuen quotidianament amb la comunitat Gnawa des del seu origen en el moment que es van assentar a les ciutats del nord de l’Àfrica.

Un clar exponent d’aquest fenòmen intel·lectual és Randy Weston (Nova York, 1926). Als anys 60 s’interessa per la música d’arrel Africana com a conseqüència de la seva busca identitària sorgida del moviment pels drets civils dels afroamericans. Incorpora elements de música africana als seus discs i s’acaba convertint en ambaixador cultural dels EUA a l’Àfrica. Després d’un viatge el 1967, decideix establir-se a Tangier. Des de llavors ha incorporat la música dels Gnawa a les seves composicions i enregistraments, amb més de 30 àlbums al seu nom. En aquests ha col·laborat amb músics com Abdellah El Gourd. És destacable el seu disc “Spirit! The Power  Of Music”, el qual va enregistrar amb el seu quintet “Randy Weston African Rhythms Quintet”, juntament amb dos grups d’ètnia Gnawa com són els “Gnawa Musicians Of Marrakech” i “Gnawa Musicians Of Tanger” (entre els quals hi ha Abdellah El Gourd, esmenat abans). Aquest és un concert en directe enregistrat a una església de Brooklyn, Nova York, el setembre de 1999.

Per altra banda, El Gourd també ha col·laborat diverses vegades amb Archie Shepp (Florida, 1937). Aquest comença a aparèixer en l’escena del jazz avant-garde dels anys 60, enregistrant amb músics com John Coltrane. Va ser dels músics més involucrats en la lluita pels drets civils dels afroamericans, fent una sèrie de discs dedicats a la música africana, des del 1965. Aquests incloien bandes de percussió de nadius africans. El 1969 va participar a la gira de cultura pan-africana a Algiers. Allà va conèixer alguns caps Gnawa establerts a les petites comunitats que es trobaven en aquesta ciutat.

La música Gnawa també ha tingut relació amb altres vessants d’aquest moviment social i, sobretot, amb el boom hippie de finals dels 60. Aquest va promoure una recerca de músiques exòtiques, moltes vegades impulsades per l’interès de crear una música més avantguardista i representativa de la psicodèlia emergent. És per això que músics Gnawa van ser cridats per col·laborar amb els músics de rock i pop més coneguts de l’escena internacional. Noms com Jimi Hendrix, Carlos Santana, Led Zeppelin, Johnny Copeland i Peter Gabriel sonen com a pioners en la fusió amb música del nord de l’Àfrica que més tard acabarien catalogant dins les etiquetes de World Music, en el boom que va generar als anys 80.

Finalment, amb l’acceptació i l’èxit comercial del gènere catalogat com World Music en el circuït discogràfic, molts músics abanderats d’aquest gènere acudirien al Marroc per la seva riquesa musical. És a partir d’aquí que trobem iniciatives com el festival de música d’Essaouira, on els Gnawa obren les portes de la seva cultura a músics d’altres llocs del món i marquen l’objectiu d’establir diàleg musical entre l’estil autòcton i les propostes extrangeres.

 

 

Festival de música Gnaoua a Essaouira.

En els anys més recents el Marroc ha volgut potenciar la sortida comercial de la música Gnawa, vista la situació d’aquest gènere, amb totes les col·laboracions que aquests han ofert als músics occidentals.

És per això que, al 1998, el govern organitza el primer World Music and Gnaoua Music Festival, a la ciutat d’Essaouira, al sud del país. Aquest s’idea amb la voluntat d’obrir la música gnawa a tots aquests gèneres musicals que han buscat la seva essència per complementar-se. Amb aquest objectiu tan típic de l’etiqueta “World Music”, el Festival d’Essaouira comença a convidar músics internacionals a establir un diàleg musical amb els mestres de la música Gnawa. D’aquesta manera trobem combinacions musicals molt variades, des de músics de jazz (com els ja esmenats abans) a altres gèneres de tot el món, com el Reggae (The Wailers), la música cubana (Omar Sosa), altres músiques africanes (Doudou N’Diaye Rose del Senegal o Cheb Mami d’Argèlia), el Hip Hop (Soweto Kinch), etc.

Aquest festival ha suposat un gran èxit en totes les seves edicions i es calcula que cada any porta més de 500.000 visitants durant els 4 dies que dura el festival. D’aquesta manera, la música Gnawa ha perdut el seu caràcter original, però gràcies a això s’ha donat a conèixer internacionalment i ha assolit una fama impensable pels seus practicants més ortodoxos.

Un apropament a la realitat Gnaoua

Donada la possibilitat de contactar amb músics marroquins per a fer aquest treball, ens hem permès de fer una entrevista a un mànager i músic de Cabasablanca per saber el seu punt de vista sobre diverses qüestions que ens han sorgit a l’hora de fer aquest treball.

Essent plenament conscients que la opinió d’una persona concreta no ens deixa veure la opinió general sobre el tema de la música Gnaoua i el festival d’Essaouria, volem continuar incloent el testimoni de Michy Mano per a acostar-nos a la realitat que es viu al Marroc.

Michy Mano és músic, mànager i productor musical. A través de les influències de la música tradicional marroquina i el pop i el funk arriba a les seves mescles de música electrònica. Té 40 anys i és una persona influent en l’escena musical de Casablanca i als voltants ja que és responsable de programar en diverses sales de música en directe de Casablanca entre les quals es troba el B-Rock i també diversos hotels de prestigi com Mazagan Beach Resort.

 És avui dia la música Gnaoua part de la quotidianitat del marroc?

La veritat és que jo sóc un mal testimoni per a dir-te això. Visc a Casablanca i miro d’apartar-me de la vida rural, però suposo que sí que hi ha tradició en alguns pobles. De moment tot el que jo he vist és un circ. Els músics marroquins es vesteixen i actuen per als estrangers que venen a veuren’s.

Com diries que afecta al poble d’Essaouria la celebració del festival de música Gnaoua?

El festival va molt bé, els carrers s’omplen de gent que compra i consumeix més que mai i aquest fet ajuda a tots els que estan a la cuitat a tirar endavant amb els seus negocis: restaurants, bars, locals, botigues o hotels.

A mi personalment m’agrada força el festival i com està organitzat, però no crec en que sigui per a la gent normal. Està pensat molt occidentalment, i sobretot va dirigit a joves que es poden permetre acostar-se a Essaouira per a tenir una estona de festa.

Diuen que la música Gnaoua prové dels esclaus, encara pesa a la població aquest orígen?

Hi ha certa part de població que té molt respecte a la cultura provinent del Gnaoua, i de la forma més mística de l’Islam. No queda gairebé ningú amb orígens purs, provinents dels primers esclaus, però sí que queda la cultura que s’ha extès més enllà del petit col·lectiu que ho lidera i són molt respectats.

Tens alguna idea de com sorgeixen els instruments típics de la música Gnaoua?

Doncs el Guembere (així ho anomena ell) està fet amb una carbassa i pell d’ovella i els krakens diuen que imiten el soroll de les cadenes que feien els esclaus quan van començar amb aquest tipus de tradició.

Has estat mai en algun ritual Gnaoua? Ens podries explicar com és?

Si que vaig estar en un. Em va rebre una comunitat, no sé ben bé què celebraven. Em van deixar entrar i jo vaig voler ser molt respectuós i no vaig dir res en tota l’estona, que van ser hores ii hores. Volia conèixer la música des de dins i la veritat esque amb tot plegat, vaig entrar en un estat de trànsit molt intens. Va ser increïble!

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s