Irene Hernàndez
Esmuc, 2014/2015
1. Introducció
L’objectiu d’aquest treball es determinar a partir d’alguns exemples si es pot parlar d’una cançó del Mediterrani.
Per fer-ho, analitzaré alguns paràmetres: la temàtica de la lletra, l’àmbit melòdic i el registre, el timbre i la projecció de la veu, l’ornamentació, i el gènere de l’intèrpret (un home o una dona).
He seleccionat vuit exemples per a fer aquest anàlisi: una andalusa, una catalana, una de les Illes Balears, una del Marroc, de Xipre, de Grècia, del Líban i de Tunísia.
2. Anàlisi i comparació de les cançons de bressol seleccionades.
2.1. Anàlisi de la temàtica a partir de les lletres
Quasi totes les nanes seleccionades tenen un text dolç i tendre, però entre elles podem classificar-les. Podem dir que hi ha dues dos grans extrems, i que a partir d’aquí, les nanes són més properes a un extrem o a l’altre. A continuació, es troben les nanes classificades en aquestes dues tipologies, però veurem que aquestes són flexibles.
Cançons de bressol que evoquen els somnis o a quelcom diví
Nanourisma i Mareta, mareta parlen del somni, i Santa Marina també esta molt relacionada, ja que en aquest cas la mare es dirigeix a algú extern (en aquest cas Santa Marina). Cadascuna d’elles ho fa a la seva manera:
- Nanourisma
El que és curiós en aquest cas es que es relata el somni: el nen ja esta adormit (ja no li cal al nen de la cançó una nana).
- Mareta, mareta
En aquest cas la nena es dirigeix a la mare. I de fet, és una nena que se suposa que li descriu a la seva mare el somni quan ja és de dia.
- Santa Marina
En aquest cas, la mare o el pare, es dirigeixen a Santa Marina perquè el nen s’adormi. Té un punt de materialitat aquesta nana: no li diu que l’adormi, sinó que se l’emporti (una acció que implica un desplaçament físic). I de fet, en aquest cas també fa referència al futur del nen (li diu “torna-me’l ben gran”). De manera que tot i que té una forta presència de quelcom no quotidià, hi ha moltes referencies que la fan situar enmig.
- No-ni-no, sa meva nina
En aquesta cançó de bressol, no es fa referència al somni ni tampoc a cap ésser diví, però si que parla del futur de la seva filla.
Cançons de bressol que fan referència a la quotidianitat
- En les nanes Nami, Nami Ya Zgherei i Nanni nanni jak innoum, la mare o el pare es dirigeixen als nens que intenten dormir. Juntament amb Nanni nanni jak innoum, en aquestes tres nanes sembla que es vol subratllar que el nen no s’adorm. Cal destacar també que en totes elles queda sobreentesa la pobresa de la família. En el cas de Nanni nanni jak innoum, és un cas semblant, amb la diferencia de que sembla que qui canta al nen no es la mare ni es el pare. Aquests han de tornar (potser perquè estan tornant de treballar?).
- El cas de la Nana de Sevilla es distingeix de la resta. A l’inici, t’explica que el nen és orfe (un tret molt distintiu tractant-se d’una cançó de bressol). Te’l presenta com un nen abandonat, i no és fins al final que t’assabentes de que encara li queda el pare. A més, el llenguatge que utilitza és molt més col·loquial que en els altres exemples, perquè es mostra la crueltat de la situació: un nen al que han abandonat, i ho plasma de manera molt dura: “lo echo a la calle”. En general, les nanes no solen utilitzar paraules com “lo parió”, y “lo echo a la calle”. Crec que aquest to es deu a que venen a plasmar aquest “parlar del carrer”, no tant refinat i dolç. La resta de les cançons que hem vist són més íntimes i suaus. Sembla que es una relació de dos (parla la mare al nen, o el nen a la mare), i com a molt s’invoca a una deïtat.
2.2. L’àmbit i el registre
- Nana de Sevilla
L’àmbit és molt estret: és d’una 6ª si tens en compte l’ornament que fa sobre el sol. Es troba en un registre molt còmode, perfecte per a una mezzosoprano.
- Santa Marina
L’àmbit és d’una 5ª justa. El registre mig (tot i que més greu que no pas agut), de manera que poden cantar tant homes com dones (seria més per a una contralt).
- Mareta, mareta
L’àmbit en aquest cas és molt més extens que en els altres (d’una 9ª).
- No-ni-no, sa meva nina
És un registre força agut en comparació amb els casos anteriors. En aquest cas l’àmbit és d’una 8ª.
- Ni-ini ya mo-omo
L’àmbit de la cançó és d’una 8ª. El registre és mig (tot i que més proper al registre agut).
- Nanni nanni jak innoum
En aquest cas l’àmbit és força reduït (d’una 4ª justa), i el registre és mig.
- Nami, Nami Ya Zgherei
El registre en aquest cas és especialment greu. L’àmbit és d’una 5ª justa.
- Nanourisma
L’àmbit és especialment ample en comparació amb les altres cançons de bressol: d’una 10ª, i el registre també és força agut.
2.3. Timbre
Quasi totes les nanes que estem estudiant s’interpreten amb un timbre suau (es tracta, es clar, d’una cançó de bressol), però no totes:
- Mareta, mareta
Timbre molt dolç i càlid.
- No-ni-no, sa meva nina i La nana de Sevilla
En ambdós casos la projecció de la veu és molt potent, directe, fins i tot punxant i aspre, i es pot intuir influència del flamenc no sols en el timbre sinó també per l’ornamentació. La interpretació és molt exaltada, amb accents al final d’alguns versos concrets (per exemple, en el cas de La nana de Sevilla, quan diu “No tiene mare”).
- Nanni nanni jak innoum
En aquest cas, el to no és tant potent, però tampoc tant tendre com en altres. Té un timbre més irregular, amb alguns accents, però no hi ha una projecció de la veu forta.
- Nanourisma
El timbre és especialment dolç, i la intèrpret canta molt fluix i suau.
- Santa Marina
És una veu molt ressonant, però a la vegada càlida i suau.
- Ni-ini ya mo-omo
Té un timbre semblant al de Nanni nanni jak innoum. No és especialment suau, però no hi ha una forta projecció de la veu.
- Nami, Nami Ya Zgherei
El timbre és molt semblant al de Santa Marina, molt càlid i suau, fins al punt de que la veu s’integra molt bé en el conjunt que l’acompanya.
2.4. L’Ornamentació i el virtuosisme
Les cançons de bressol, degut a la seva finalitat i caràcter, no solen ser molt ornamentades (la finalitat principal no és demostrar el talent de la cantant). Però dues de les cançons seleccionades mostren un gran virtuosisme per part de les intèrprets, en part per la ornamentació, en part per la projecció potent de la veu. És el cas de la Nana de Sevilla i de No-ni-no, sa meva nina.
En el cas de la Nana de Sevilla trobem que dins de l’àmbit de la cançó fa un ornament molt característic en la part més greu. Però el que crida més l’atenció és quan la cantant puja a la part més aguda de l’àmbit, sol coincidir amb frases com “No tiene mare” o “Lo hechó a la calle”.
En el cas de No-ni-no, sa meva nina, veiem que els versos s’agrupen en estrofes de dos versos, i que en el primer de cada estrofa, la melodia es troba en la part més aguda de l’àmbit que té la cançó. És llavors quan ornamenta.
Tot i que en un cas l’ornamentació es troba en els greus i en l’altre cas en els aguts, podem comprovar que són les dues cançons de bressol més virtuoses i en les que la projecció de la veu és més potent. Per tant, és possible que més enllà de la finalitat principal de tota cançó de bressol, hi ha també la voluntat de demostrar el talent.
2.5. El gènere de l’intèrpret
Solem identificar més sovint les cançons de bressol amb la mare que amb el pare. Les versions utilitzades per aquest treball són les que he considerat més maques, i he trobat que algunes d’elles són interpretades per homes. De fet, veus que en aquests casos veus que la tessitura greu és millor que l’aguda (aquesta no seria tant càlida).
És el cas de Mareta, mareta, Nami, Nami Ya Zgherei o Santa Marina. L’únic cas en el que he trobat versions interpretades per cantants d’ambdós sexes ha estat Mareta, mareta. Per aquestes cançons de bressol podem comprovar que la tessitura una mica més greu és una sonoritat que pot ser molt dolça, inclús més que la de la Nana de Sevilla o de No-ni-no, sa meva nina.
- Conclusions: Podem parlar de cançons de bressol del Mediterrani?
Hem pogut veure que cada cançó de bressol té les seves peculiaritats, però tot i així, podem trobar unes característiques generals:
- El registre acostuma a no ser ni molt alt ni molt greu, de manera que permet que aquestes siguin interpretades tant per homes com per dones. L’àmbit ja és més variable, però hem trobat que en molts casos aquest és força reduït.
- Degut al seu caràcter dolç, no solen ornamentar-se molt.
- No hi ha una forta projecció de la veu en la majoria de casos i el timbre, tot i que és diferent en cada cas, quasi sempre és càlid i dolç.
- Pel que fa a la temàtica, aquest és l’aspecte en el qual hi ha més varietat. Així i tot, em pogut trobar que hi ha dos grans extrems que emmarquen la temàtica. Trobem aquelles lletres que fan més referència al món dels somnis o de coses que encara no han passat (del futur o del destí); i trobem d’altres que fan més referència a la vida quotidiana. I tot i així, hem vist que en tots els casos, tot hi haver-hi una tendència cap a un extrem o l’altre, sol haver sempre elements que pertanyen a ambdós mons.
És per tot això que crec que són més els punts en comú que les diferències, i és per això que puc defensar que hi ha un estil (definit en els punts anteriors) que defineix i caracteritza les cançons de bressol de la Mediterrània.
4. Les fonts emprades: les lletres de les cançons, l’àudio i les seves traduccions
- Nana de Sevilla (andalusa)
Este galapaguito
no tiene mare;
lo parió una gitana,
lo echó a la calle.
No tiene mare, sí;
no tiene mare, no:
no tiene mare,
lo echó a la calle.
Este niño chiquito
no tiene cuna;
su padre es carpintero
y le hará una.
- Mareta, mareta (catalana)
Mareta, mareta
anit vaig somniar,
que una nineta
em vares regalar,
la nina tenia
bonicos els ulls;
la cara molt fina
i els cabells molt rulls.
- No-ni-no, sa meva nina (Illes Balears)
https://www.youtube.com/watch?v=rkVJWda3Tto
No-ni-no, sa meva nina,
no-ni-no-nes, petitó;
no-ni-no, quan l’engronxava
i antes d’engronxar-lo.
Sa nineta és petiteta
i a poc a poc tornarà gran.
Els fadrins qui la voldran
s’hauran de posar levita.
Sa nineta que és petita.
- Ni-ini ya mo-omo (Marroc)
https://www.youtube.com/watch?v=vYDjGEoGfo8
Lletra en àrab:
Ni-ini ya mo-omo
Hata’iteb achè-èna
Ni-ini ya mo-omo
Hata’iteb achè-èna
Willamatab achè-èna
Iteb acha jirè-èna
Ni-ini ya mo-omo
Traducció al català:
Dorm nen meu
fins que el sopar estigui fet
i si no està fet
ja ho estarà els dels veïns
Dorm nen meu
fins que vingui la mama
el pa està a la taula
els dolços a la safata.
- Santa Marina (Xipre)
Lletra en grec:
Αγια Μαρίνα τζιαι κυρά
που ποκοιμίζεις τα μωρά
ποτζοίμησ’ το κορούδιν μου
το πκιο γλυτζύν τραούδιν μου
τζ ύπνε που παίρνεις τα μωρά
πάρε τζι’ εμέναν τούτο
Μικρόν-μικρόν σου το ‘δωκα
μεάλον φέρε μου το
Επάρ’ το πέρα, γύρισ’ το
τζαι στράφου πίσω φέρ’ μου το
Να δει τα δέντρη πως αθθούν
τζιαι τα πουλιά πως τζοιλαδούν
Πως σχαίρουνται, πως πέτουνται
τζιαι πάσιν πέρα τζι’ έρκουνται
Να δει του Μάη τραντάφυλλα
τ’ Αούστου μήλα κότζινα
τζι α Παναγία Δέσποινα
που ποτζοιμίζεις τα μωρά
νάννι ναννά ναννούδκια του
τζι’ ύπνον εις τα μματούδκια του
Traducció al català:
Santa Marina, senyora
Que amanyaga als nens,
Amanyaga també al meu nen,
Amb la meva cançó daurada.
Oh, son, que t’emportes als nens,
Porta’t al meu nen de mi,
Petitó petitó, t’ho dono,
Torna-me’l més crescut.
Emporta-te’l, torna’l,
Torna i torna-me’l
Perquè vegi els arbres junts al riu
I els ocells que canten.
Els ocells que canten el seu cant ornamentat,
Van i vénen
A veure les roses de maig
I les pomes d’agost.
Oh, Senyora Maria, oh senyora beneïda
Que amanyaga als nens,
Nanni Nanna nannouthia
I deixa el somni caure sobre els ulls del seu nen.
- Nanourisma (Grècia)
Lletra en grec:
Ela, ela aposperiti tora pou ehi kimitthi.
Fere manolies tou ouranou sou ke
oniro triantafili.
Ke to oniro tou onirou astrakia tha hionisi
Sa n’anixe to fos mia louloudenia vrisi
Ela, ela margaritari tora pou epese i siopi
Mes sta spasmena sou pehnida nanos kokinos tha vgi
Ela, ela aposperiti tora pou ehi kimitthi
Fere manolies to ouranou sou ke oniro triantafili
Traducció al català:
Ara el nadó ha anat adormit, dibuixar la nit, estel del vespre
I porta al meu amoret un somni rosa i el cel de magnòlies llunyanes.
I en el somni dins el somni estrelles minúscules nevaran
Com una flor d’un feix de llum brillant sorgirà la flor
Ara que el silenci va caure sobre la nit dibuixada, petita perla,
I enmig de les seves joguines trencades sorgirà un nan de color vermell
I en el somni dins el somni estrelles minúscules nevarà
Com una flor d’un feix de llum brillant sorgirà la flor
Ara el nadó ha anat adormit, dibuixar la nit, estel del vespre
I porta al meu amoret un somni rosa i el cel de magnòlies llunyanes.
- Nami, Nami Ya Zgherei (Líban)
Lletra en àrab:
Nami nami ya zgherei
Ta neghfa aal baseeri
Nami aal ettaimi
Ta tenzah-elghime
Beseer enna bite-tikbeer
Ydawee aa kel-legeeri
Burkra byege bayik
Hamel gallet-ellaymun
Beejeeblik tannura wshal
Ta tedafee be kanun
Ya zaghturañ henda’a
Shaarek asha’r wmna’a
Willie habbek be bussik
Wel baghdek shu bietra’a
Traducció al català:
Dorm, dorm nena
Deixa’ns anar a dormir a l’estora de palla
Dorm tranquila en la foscor
i esperar que el núvol passi.
Nosaltres tindrem una casa gran
Que brillarà en el veïnat.
Demà el teu pare vindrà
Carregant la collita de taronja
I et portarà una faldilla i una bufanda
- Nanni nanni jak innoum (Tunísia)
Lletra de la cançó (en àrab)[1]:
Nanni nanni jak annoum
Oummak gamra oubouk njoum
Ouanti ouarda fi machmoum
Nanni nanni jak n’as
Oummak fadda oubouk nhas
Ya bannanat asardouk
Jib anoum yarham bouk
Ya bannanat aljaja
Jib annoum yrak fi baja
Traducció al català
Dorm , dorm , sol meu !
La teva mare és com la lluna, el seu pare és com les estrelles
I tu , el meu bebè, tu ets la més bella flor de gessamí .
Dorm , dorm, sol meu!
La teva mare és la plata, el teu pare és el coure .
O el cant del gall
Dorm fill meu , si us plau.
O el cant de la gallina,
Dorm el meu nen que ells ja són a Béja !
- Bibliografia
Una de les tasques més complicades per a la realització d’aquest treball ha estat trobar les lletres d’aquelles cançons del Nord d’Àfrica en àrab (especialment la de Nanni nanni jak innoum), i encara més una traducció al francès o a l’anglès. Per tant, moltes de les fonts consultades són webs.
Llibres i articles:
- Bonal, Ester; Casas, Marta; Casas, Núria (2005). Diversita’t. Cançons, danses, activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Ed. Cruïlla. ISBN: 84-7596-675-6
- Riera, Carme (ed.) (2009). El gran libro de las nanas. El Aleph Editores. ISBN 978-84-7669-846-4
- Gallego, Cristina (2000). El despertar del niño en la música. Filomúsica, 10. En línea: http://www.filomusica.com/filo10/despierta.html (consulta 20-02-2009).
- Mariñas, Eva. Lo popular: música y literatura, voz de autor, cultura de masas. Culturas Populares. Revista Electrónica 3 (septiembre-diciembre 2006), 12pp. En línea: http://www.culturaspopulares.org/textos3/articulos/marinas.pdf
Enregistraments sonors (en CD’s o en links al youtube):
- Woods, Tom (coord.), (2004). Mediterranean Lullaby. Viena: Elipsis arts.
- https://www.youtube.com/watch?v=jCCleNc7pDA
- https://www.youtube.com/watch?v=JJ98t7s0ZMw
- https://www.youtube.com/watch?v=rkVJWda3Tto
- https://www.youtube.com/watch?v=vYDjGEoGfo8
- https://www.youtube.com/watch?v=vW2NKdRDn4s
- https://www.youtube.com/watch?v=_y_S2EN1s7Y&list=PLbmSFtcaX3HHsduPi49OhfrtLKkSm9Sr5&index=17
Links:
[1] He trobat una altra possible versió:
Nanni nanni jak innoum
Ommik gamra ou bouk njoum
Nanni nanni jak’n’as
Ommik fodha ou bouk nhas
Nanni nanni yej’al noumik mithanni
Nanni nanni jak innoum
Yè khdoud bou gar’oun
Nanni nanni jak innoum
Ommik gamra ou bouk njoum
és mediterrani 