Jordi Rodríguez Belda

Esmuc 2013/2014

 

Per tal d’introduir la recerca musical del meu treball, voldria nomenar algunes dades sobre un grup de músics de la ciutat d´ Ontinyent, al bell mig del País Valencià, que cap a l´any 1991 va veure com naixia una formació musical que buscava una identitat per tal d´elaborar la seva necessitat d´expressió musical. Mitjançant les músiques i cançoners existents com les Cantigues de Santa Maria, el Llibre Vermell de Montserrat, el Carmina Burana, Cançons sefardites, i un llarg etcètera, aquest grup a donat forma al seu repertori i dedicació durant més de 20 anys.

El nom de Menestrils denominava antigament als descendents dels joglars (músics professionals que acompanyaven els trobadors en les actuacions a les corts i als palaus). En la segona meitat del sègle XIV van ser contractats per la noblesa deixant d’anar de carrer en carrer i reunint-se en grups d’instrumentistes més o menys amples, coneguts com menestrels, ministrers, ministrils, o menestrils.  

Inicialment, el grup treballava únicament la música vocal, peròa partir de 1994, amb la seva dedicació i recerca de la música de l’època medieval dels segles XI al XV, i també aquelles tradicions artístiques de les diferents cultures de la mediterrània, el grup decideix executar amb la màxima fidelitat possible aquells repertoris de música antiga, així com realitzar també un estudi pedagògic de difusió d´aquesta. Per això, les influències directes de la música de Menestrils podrem observar-les barrejades dintre de les cultures les quals són clau en la concepció del que coneixem com música mediterrània, parlem doncs del les característiques musicals i socials dels món àrab, la cultura jueva i la cristiana.

 

Influències, música i repertori.

Amb aquell punt de partida des de la interpretació vocal, el grup s´endinsa en el sons d´alguns dels instruments propis de l’Edat Mitjana: el llaüt, viola, saltiri, viola de roda, vihuela, fídula, trompeta marina, flautes, cromornes, xeremies, sac de gemecs, sacabuix, tambor medieval, panderos…Tots aquets lligats també a les cultures que queden mullades per les aigües del mediterrani.

Menestrils ha recopilat tot un extens repertori de música antiga amb moltes arrels populars encara ben vives en el nostre substrat musical.

Una bona mostra d´això és la influència directa de la música àrab principalment, que per les seves característiques i les del grup, han estat lligades una sèrie de formules en la creació del repertori propi. La cançons que podem trobar a la cultura musical àrab les podríem catalogar en tres estats diferents; tradicional, sentimental i clàssica. Dintre d´aquestes condicions, trobem melodies de caràcter festiu popular així com de caràcter religiós, utilitzades a rituals i/o celebracions. Aquestes músiques son molt riques referent a ritmes i melodies, els quals creen una música homofònica i contrapuntística amb la qüestió harmònica.

Altres característiques musicals presents al repertori és la música medieval, amb una caire diferent però molt proper a les bases de la música de la península aràbiga.

Ja que el terme de música medieval designa un període de molts anys, gairebé 900, és una influència molt notable a tota la música occidental europea, ja sigui de caràcter religiós com profana. El fet de l`aparició de la notació musical i les formules de cançó vocal i instrumental, són una eina utilitzada a tot arreu d´occident i aquí la música dona un canvi de rumb arribant a fusionar-s´hi amb altres cultures. ¿Podríem dir que comença a aparèixer l´etiqueta de fusió amb la musica mediterrània?

A continuació uns àudios del disc “Amors Mercè”:

 

    – Amors Mercè no sia

 

   – Ce fui en mai

   

“… com ja hem nomenat a la nostra conversa, la música medieval que hem fet durant tota l’existència del grup es un barreig de la música àrab, jueva i cristiana. Agafant com a partida bàsicament la península ibèrica, i és així per tant que té una influencia mediterrània. Una cosa molt important és com durant els temps que passen les cultures tenen intercanvis sense adonar-se´n, així es donat que tan els instruments com les formes musicals tenen una influencia entre les tres cultures que he nomenat abans.” (Francesc Tortosa. Ontinyent 2014)

 

El grup a les festes tradicionals

El grup participa des de ja fa més de vint anys a les festes populars de la ciutat d´Ontinyent. El seu paper dintre de la festa i cultura queda lligat a la composició i interpretació d´alguns dels balls populars. Al igual que a la cultura popular de Catalunya, a la zona del País Valencià també hi trobem la participació de diferents personatges els quals tenen un paper a les festes majors i cercaviles de celebracions de caràcters religiosos bàsicament. Parlo dels Gegants i Cabets, els Arquets, la Beta i d´altres danses populars[1].

 

 

Els Gegants d´Ontinyent, al poc temps de la seva primera aparició. Any 1946.

 

Els Cabets d´Ontinyent, Any 1977.

 

La família al complet. Actualitat

 

 

A Ontinyent són molts els balls processionals i les figures al·legòriques i representatives que abans, participaven en la solemne processó del Corpus Cristi; personatges i danses que també formarien part de la processó de la Puríssima a partir de la Guerra del Francès. Poc a poc, i per diverses circumstàncies, anaren desapareixent, fins que, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Gegants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són cinc els balls que participen: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta.

Esperem que, algun dia, puguen tornar a recórrer els carrers d’Ontinyent danses tan antigues com ara la de l’Àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors… i també personatges com els Quatre Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la “Degollà”…

 

El Ball dels Gegants

Ara mateix, els grandiosos, i tant respectats Gegants d’Ontinyent, símbol de la Ciutat allà on acudeixen, representen tres parelles de la cultura existent dintre del fet històric: els moros, cristians i jueus. En el seu origen també explicaven les races que adoraven a Jesucrist al temps barroc. A la ciutat d´Ontinyent hi trobem documentades i existents tres parelles de Gegants: els Europeus, els Africans (Musulmans) i els Asiàtics (Jueus), els quals, fins la Guerra Civil, eren coneguts com els Reis, els “Auelos” i els “Criats”. Totes tres parelles representant tres segments d’edat: Així que els cristians, per una banda representarien a la societat d’edat mitjana, mentre que el moros, ho farien en nom de les persones de la tercera edat i els jueus, donant vida als joves.

La dansa, interpretada magistralment pels membres de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent, és acompanyada per les tarotes, sac de gemecs i percussió variada de Menestrils. La partitura de la dansa, original de Francesc Tortosa i Llin, compositor i membre fundador del grup, es va encarregar de composar-la per les institucions de la corporativa municipal i associació de geganters cap a l´any 1992. Fou inaugurada en un acte festiu de celebració per la recuperació dels gegants del poble després d´uns anys de reconstrucció.

La peça s’acompanya d’un “passa carrers” propi i diverses melodies antigues.

 

 

 

 

El grup també participa en el concert de “El cant de la Sibil·la” que es realitza cada 22 de desembre a l’església de Santa María d´Ontinyent. Menestrils, junt a la Colla de Campaners, Grup de Danses, Nou Orfeó d’Ontinyent, a més d’altres músics i cantants de la Vall d’Albaida s’encarreguen de la posada en escena d’aquest espectacle medieval composat per la «Dansa de la Mort», «Marxa Processional» i «Cant de la Sibil.la».

 

Conclusions

Sobre les influències de les diferents cultures del mediterrani, per a Menestrils, la música àrab és la més complicada en la que s´han trobat, ja que no la escrivien. Per tant es basen en les diferents caçons que s’han transmet de forma oral arreu dels pobles i que a dia de hui es canten per tot el mediterrani oriental.

Els límits de les nostres músiques i tradicions populars no trobaran fronteres, per què hem begut uns de altres i totes les músiques mediterrànies les hem fet nostres. Existeix una interrelació cultural al mediterrani que ha fet un mestissatge musical de gran interès per als historiadors, músics, poetes i d´altres arts.

Crec que el països d’Europa Central, Alemanya, Txèquia, Eslovàquia, Polònia fins i tot podríem incloure alguns Països Nòrdics, tenen influència de la música Mediterrània. La religió feia de transmissora en molts aspectes musicals.

 

Referències bibliogràfiques:

• Entrevistes amb persones del mateix grup Menestrils.
• Pàgina web del grup. http://www.menestrils.es/home.html
• Cd´s del grup. Referències a la mateixa web.
• Revista documentada de la ciutat d´Ontinyent.

 

[1]http://www.gegantsicabetsontinyent.org/historia/historia.htm