Albert García Castillo

Esmuc 2013/2014

La música pop és un gènere originat a Anglaterra durant els anys 50 arrel de la derivació del Rock and Roll i altres estils coetanis. Tot i així, per tots és sabut que múscia pop és el mateix que dir música popular, tot i que per música popular s’entén per qualsevol estil que s’entengui com a popular o de masses.

D’aquesta manera, en aquest treball em basaré en la música popular més clàssica, sense entrar en excés amb agrupacions o estils que incloguin gaire de dance o rock, sinó que em referiré més a la típica cançó clàssica.
Aquesta cançó popular clàssica prové del s.XIX, de la fusió tant de fonts cultes com folklòriques, desenvolupant-se fins esdevenir el que es coneix com a tal.

Fins els anys 60, hi predominava la cançó lleugera, la qual era representarà en espectacles de varietats i en cinema, això sí, mantenint les diferències en cada cultura. A Espanya, parlem de cançó Espanyola, la qual els seus gèneres més representatius van ser el cuplé i posteriorment la copla. Més tard, aquesta cançó lleugera va perdre molta popularitat degut, sobretot, a les noves tendències de la gent jove cap a la música rock.
D’aquesta manera, la cançó lleugera va evolucionar i es va convertir en la cançó melòdica, que té com a representants a Julio Iglesias o Raphael.

Per entendre la ‘popularització’ de la música popular a Espanya, s’ha de tenir en compte el ‘Festival de la cançó de Benidorm’, fundat el 1959 amb l’objectiu d’atraure turisme, cosa que va funcionar i al principi prou bé. D’aquest festival  van sorgir artistes com els abans esmentats Raphael i Julio Iglesias, tot i que en la gran majoria d’edicions, els vencedors van ser dones com Iran Eory o Rosalía.

Tot i que s’escapa ja una mica del l’estil que m’havia proposat, trobo que és adient parlar del posteriorment denominat estil Ye-yé, el qual simplement es basa en tenir un ritme més accelerat amb un rock molt suau.
El referent per aquest moviment va ser Concha Velasco, amb el tema

tot i que Karina també té temes d’aquest estil.

Pel que fa al panorama italià, la música popular allà estava molt lligada per aquella època al Festival de la Cançó de Sant Remo, i de fet avui dia també.

El festival es celebra al Teatre Ariston, a la ciutat de Sant Remo, es va iniciar el 1951 i dura fins a l’actualitat. La temàtica, molt similar a la del festival de Benidorm( aquest últim estaba inspirat en el de San Remo),  és que varis artistes italians actuen i el jurat i públic els qualifica. Antigament, el guanyador era enviat a Eurovisión.
Per a la franja corresponent entre els anys 60 i 70, un artista que va guanya en més d’una ocasió, en Domenico Modugno.

Per a Grècia, agafaré com a  referència a Nana Moskouri. Va ser una cantant de varis estils, des de música clàssica fins folk o popular, i té cançons en grec, francès, castellà, italià, hebreu i varis idiomes més.

Però a banda de la localització geogràfica, perquè podem afirmar que són mediterranis?

A Barcelona, l’any 1959 es va iniciar un festival amb el nom de ‘Festival de la Cançó Mediterrània’, després de veure l’èxit obtingut al festival de Benidorm. Aquest festival era promogut per l’estat i recolzat per TVE, però la seva última edició va ser el 1957, a causa de que en afiançar-se Espanya com estat membre actiu en el concurs europeu d’Eurovisió després de l’èxit obtingut amb Massiel l’any 1968, es va decidir que aquell mateix any ja no hi hauria cap edició més del concert.

Aquest festival consistia en el mateix que el de Benidorm i Sant Remo, però amb la diferència que era d’àmbit internacional i podien participar  qualsevol participant sempre i quant tingués la nacionalitat d’algun estat riberenc al mar Mediterrani.

Selecció d’artistes

Nana Muskouri

L’he escollit el precisament perquè a banda d’haver estat un referent mundial com a cantant de Grècia degut al seu ampli ventall de capacitats, va ser guardonada amb el primer premi en la segona edició (1960) d’aquest festival, amb una cançó anomenarda ‘Xipna Agapi Mou’ . 

Versió més nova en castellà, ‘Duerme Agapi Mou’:

Malgrat haver guanyat l’any 1960, Nana va esdevenir molt popular a espanya a la dècada dels 80.

Domenico Modugno

Va ser tot un referent en la cultura italiana, des del cinema o tratre fins la música, on és considerat el pare dels cantautors italians. La causa d’incloure¡l en aquest treball és pel hit que va treure l’any 1958, volaré (Nel blu dipinto di blu). Tot i ser una cançó de finals dels anys 50, tothom l’ha escoltat alguna vegada, de manera que es pot afirmar que la música d’aquest cantant va passar pel mediterrani,  a banda de que una de les versions que es van fer posteriors al concurs d’Eurovisió, on va quedar tercer, va ser en castellà.

I aquí unn versió en castellà, cantada per TIN TAN a la pel·lícula ‘Dos fantasmes y una muchacha’.

Raphael

Quasi tots sabem qui és Raphael, un dels referents de música popular a espanya fins fa no massa temps, tot i que encara avui en dia es manté en actiu. I igual que els altres artistes que he triat, he optat per raphael, ja que l’any 1967, va llençar un senzill on contenia la conegudíssima cançó ‘Yo soy aquel’, però també una cançó en italià, ‘Ti amo tanto’, tot i que la cançó de ‘Yo soy aquel’ era de l’any anterior i també va concursar a Eurovisió.

 

Lletres de les cançons:

 Nana Muskouri, »Despiertaa Agapi Mou’:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Domenico Modugno, ‘Nel blu, dipinto di blu’:

Penso che un sogno così non ritorni mai più:
mi dipingevo le mani e la faccia di blu,
poi d’improvviso venivo dal vento rapito
e incominciavo a volare nel cielo infinito…

Volare… oh, oh!…
cantare… oh, oh, oh, oh!
nel blu, dipinto di blu,
felice di stare lassù.

E volavo volavo felice più in alto del sole ed ancora più su,
mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù,
una musica dolce suonava soltanto per me…

Volare… oh, oh!…
cantare… oh, oh, oh, oh!
nel blu, dipinto di blu,
felice di stare lassù.

Ma tutti sogni nell’alba svaniscon perché,
quando tramonta, la luna li porta con sé,
Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli,
che sono blu come un cielo trapunto di stelle.

Volare… oh, oh!…
cantare… oh, oh, oh, oh!
nel blu degli occhi tuoi blu,
felice di stare quaggiù.

E continuo a volare felice più in alto del sole ed ancora più su,
mentre il mondo pian piano scompare negli occhi tuoi blu,
la tua voce è una musica dolce che suona per me…

Volare… oh, oh!…
cantare… oh, oh, oh, oh!
nel blu degli occhi tuoi blu,
felice di stare quaggiù.

Nel blu degli occhi tuoi blu,
felice di stare quaggiù,
con te!

 

Raphael, ‘Yo soy aquel’

Yo soy aquel que cada noche te persigue
yo soy aquel que por quererte ya no vive
el que te espera, el que te sueña
el que quisiera ser dueño de tu amor, de tu amor

Yo soy aquel, que por tenerte da la vida
yo soy aquel, que estando lejos no te olvida
el que te espera, el que te sueña
aquel que reza cada noche por tu amor

Y estoy aquí aquí, para quererte
estoy aquí aquí, para adorarte
yo estoy aqui aqui, para decirte
que como yo, nadie te amo

Yo soy aquel, que por tenerte da la vida
yo soy aquel, que estando lejos no te olvida
el que te espera, el que te sueña
aquel que reza cada noche por tu amor

Y estoy aquí aquí, para quererte
estoy aquí aquí, para adorarte
yo estoy aqui aqui, para decirte
amor, amor, amor!.

Temàtica

És ben curiós com la selecció de 3 cançonns quasi a l’atzar, ja que he escollit de les més conegudes les que podien encabir en el marc de mediterràni, parlen bàsicament del mateix. S’ha de dir que en el cas del tema de Nana Muskouri, la cançó és d’origen tradicional grec i transformat a ritme de bolero, tot i així, la temàtica està clara, para de dos amants que han passat la nit junts i en despuntar l’alba s’han de separar.

Per la cançó de Volare, ens parla dels somnis, de com ell pot realitzar el seu somni de fusionar-se amb el cel i volar mentres dorm, pero que en sortir el sol tot torna a la realitat, però, cal esmentar les dues últimes linies, on diu ‘en el blau dels teus ulls blaus, sóc feliç d’estar aquí baix amb tu’.

Per últim, en la cançó de Raphael queda evident que ens parla d’un amor no correspost. Planteja la situació d’un cara a cara o reflexió, on deixa al descobert els seus sentiments.

Instrumentació i posada en escena

Donada a l’època i el repertori escollit, en dos casos la insturmentació és orquestral, en base moderna, però amb orquestra degut a no tenir medis per reproduir sons produints anteriorment, i en el cas de Nana Muskouri, al ser un bolero no ajuda ja que els ritmes i sons són més d’influència llatina.

Pel que fa a la posada en escena, en tots tres casos i en la majoria en general, tenim un cantant solista acompanyat on només el solista rep l’atenció. En cap cas hi ha ball ni coreografia, sino que s’empren de les expressions facials i gestos amb els braços ( exemplificació de volar aixecant els braços) per transmetre allò que es vol dir, però amb un paper molt estàtic i sense moviment.

Conclusions

Vist això, no sé si serà casualitat, però en dos dels tres temes es parla directament de l’amor, tant correspost com no, i en un tercer es deixa entreveure. En les dues també es pot observar la temàtica de nits en vetlla, ja sigui per una cosa o altre, i en definitiva, totes parlen de desitjos. Per tant, torno a dir que potser es casualitat o mala sort en la tria de temes, però em fa l’efecte que potser encara sense els compositors, lletristes i/o cantants, ja estaven bastant a prop del que avui en dia coneixem per globalització.

I de fet, si afegim la canço de ‘La chica ye-ye’ tornem a trobar a una noia que no és corresposta, tot i que critica a la globalització ( quan diu que es busqui doncs una noia que canti en anglès). La propia natura de instrumentalització, com seria guitarra, baix, bateria i teclats, i segurament l’enfoc a un públic jove produeix que hi apareixi molt més moviment en l’escenari i potser es permet més una qualitat vocal menor o si més no, diferent.