Oboès tradicionals mediterranis

Toni Martínez i Magí Canyelles

Esmuc 2013/2014

Des del punt de vista de l’organologia, s’utilitza la paraula “oboè” com a genèric per referir-se als instruments de doble llengüeta i tub cònic. Conegut des de l’antiguitat, l’instrument ha evolucionat de manera força diversa a les diferents civilitzacions i cultures, adaptant-se a les necessitats artístiques i socials i a les característiques particulars de cada territori.

En aquest treball ens hem centrat en la recerca dels “oboès tradicionals” de la Mediterrània, considerant com a “tradicionals” aquells instruments que formen part del folklore musical del seu país, regió o cultura. La intenció del treball era conèixer els diferents instruments d’aquesta família que trobem al voltant del mar Mediterrani, i observar i comparar, a partir d’exemples sonors i audiovisuals, com les cultures i tradicions musicals i socials dels seus territoris n’han condicionat l’evolució en la manera de construir-los i de tocar-los.

Un cop començada la recerca, i pensant en la millor manera d’estructurar el nostre treball, vam pensar que una manera pràctica i atractiva de presentar la informació, més que fer-ho amb un text llarg i feixuc, seria creant un mapa interactiu on es recollís esquemàticament una mica d’informació sobre els diferents instruments que havíem trobat. Aquesta opció, a més, ens ha permès situar-los al mapa visualment i no desvincular en cap moment l’instrument del seu territori.

De cada instrument hem buscat una foto i hem indicat els altres noms amb què se l’anomena, la seva localització geogràfica, una petita descripció -citant algun tret diferenciador o característica rellevant-, enllaços externs a webs amb més informació sobre l’instrument, i un o més enllaços a vídeos on podem veure i/o sentir-lo en acció.

Fent clic a la imatge següent podeu consultar el mapa interactiu “Oboès tradicionals mediterranis” on hem recollit tota aquesta informació:

Fes clic a la imatge per accedir al mapa interactiu
Feu clic a la imatge per accedir al mapa interactiu “Oboès tradicionals mediterranis”

Fent la recerca ens hem trobat amb oboès tradicionals a tot el llarg de la mediterrània. La majoria d’instruments són de formes molt semblants, amb poques variacions organològiques, i consistents en un tub de fusta cònic on, amb tudell o sense, s’hi uneix la doble llengüeta.  D’uns a altres, inclús entre instruments amb el mateix nom i del mateix país o regió, podem observar algunes petites variacions com per exemple la presència o no d’argolles o campana metàl·liques.

Comparant els instruments doncs, creiem que a mode de conclusions és important destacar els següents aspectes:

  • A tota l’àrea que comprèn des del Nord d’Àfrica i el món àrab fins a la regió dels Balcans, hi trobem un oboè pràcticament idèntic que rep els noms de Ghaita, Mizmar i Zurna. Aquests instruments, segurament degut a les característiques de la música que interpreten, utilitzen amb normalitat el recurs de la respiració circular, que els permet interpretar melodies molt llargues -i sovint molt repetitives- sense tallar les notes amb la llengua ni respirar.
  • A la resta d’instruments, en canvi, no s’acostuma a utilitzar aquesta respiració circular i es fan servir més les articulacions de llengua, amb respiracions entre frases musicals.
  • De tots els instruments que hem trobat, els únics que tenen claus metàl·liques són la gralla (dolça), el tible i la tenora, tots tres instruments catalans. En el cas dels dos instruments de cobla, el tible i la tenora, són instruments que es van desenvolupar a finals del segle XIX basant-se en el sistema de claus Boheme de l’oboè, i molt marcats pel context europeu del moment (la cobla és una formació considerada tradicional, però té un funcionament i concepció més propera a la música clàssica que a la música popular). El cas de la gralla, també és degut al context i les necessitats artístiques dels grallers, que necessitaven poder augmentar el seu registre per poder interpretar les músiques de moda de la seva època.
  • En pràcticament tots els casos trobem els aeròfons de doble llengüeta acompanyats d’altres instruments, molt sovint d’un instrument de percussió (tipus timbal o pandero) o d’altres com l’acordió. En molts casos també es toca en grup, si bé trobem diferències entre la manera de tocar amb arranjaments a diverses veus, com el cas de les gralles o les dolçaines als Països Catalans, i la de tocar fent tots la mateixa veu -potser amb ornamentacions lleugerament diferents- com fan les zurnes o ghaites del món àrab.
  • La funció dels instruments és pràcticament sempre festiva, en celebracions o situacions a l’aire lliure, al carrer; això és degut al seu alt volum, que els permet fer-se sentir en situacions festives i sorolloses, funcionant bé al costat d’instruments també de volum elevat com els de percussió. Actualment però, també podem trobar alguns d’aquests instruments desvinculats de la seva funció habitual, com és el cas de la música per a tenora o tible de format concerts amb piano.

A la regió mediterrània doncs, hem trobat oboès tradicionals a totes les regions, la majoria amb formes molt semblants però amb maneres de tocar-los força diverses i adaptades a les característiques del seu llenguatge i cultura musicals, i sobretot a la funció que han hagut de desenvolupar a la seva regió.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s