Laia Casanellas i Roser Gabriel

Esmuc 2013/2014

 

– Què són?

Els cants religiosos de tradició oral al Pirineu són un tipus de cants polifònics –majoritàriament a tres veus-, interpretats principalment per homes, i que mantenien un paper més enllà de la litúrgia i el significat religiós: eren el reflex de l’entramat social dels diferents pobles i resultat de l’expressió col·lectiva.

Són el resultat de la transmissió oral dins de l’àmbit religiós que prové d’una època prou antiga, com a mínim ja dels segles XV i XVI, però que han tingut varies transformacions en els segles posteriors.

– Context: societat, cultura i religió

Aquests cants religiosos es duen a terme en un calendari anual molt precís. Les festes més assenyalades de l’any són anomenades pels Pallaresos com a festanals. Aquests festanals trencaven la monotonia de la vida quotidiana dels pobles de muntanya on hi ha menys possibilitats d’entreteniment. Els festanals eren moments per retrobar-se amb la família, per teixir les relacions socials del poble i per tan construir una experiència de col·lectivitat. En aquestes celebracions, la música i els cants tenien sempre un paper molt rellevant.

Els cantadors eren els homes que des del cor de l’església interpretaven els cants litúrgics. Els pobles del Pallars estan organitzats per cases, i llavors hi havia un representat de cada casa que era cantador, que generalment tenia una edat madura, però que no necessàriament pertanyia a les famílies més riques del poble. Formar part del grup de cantadors no només significava anar a cantar sinó que tenia un significat social molt important.

Aquests cants són vistos per moltes de les persones entrevistades com els cants de l’antiga tradició. Al segle XX l’església catòlica va renovar aquests cants, però van trigar temps en expandir-se fora de les àrees urbanes. Al mateix Pallars Sobirà arribaren aproximadament als anys 20-30 a les viles però a la majoria de pobles es començaren a cantar els nous cants en la postguerra.

Aquesta substitució dels cants de l’antiga tradició pels nous cants va suposar a part de canvis al repertori musical, alteracions en l’organització de l’espai social a l’església, com per exemple és va permetre la participació femenina als cants, i es va eliminar el cor de l’església com a espai de sociabilitat masculina. Molts dels cantadors van deixar d’assistir a les celebracions de la missa al deixar de cantar els cants antics.

Abans el poble estava dins l’església, fossis religiós o no anaves a missa.  Anar a l’església no era tant una qüestió de fe personal sinó com una manera de mostrar-se a la societat. Hi havia una barreja de qüestions religioses i socials difícils de separar. En els pobles, l’església era l’espai social de primer ordre i allí hi havia una distribució dels homes, dones i nens en els espais que representava determinats rols de classe, de gènere i d’edat.

– Els cants

Com ja hem vist, aquests conjunt de cants litúrgics de tradició oral són anteriors a les diverses reformes efectuades per l’església catòlica al llarg del s.XX. La documentació d’aquest repertori prové dels cants i la memòria dels protagonistes, i una gran part d’aquestos han quedat registrats al CD del llibre Cantadors del Pallars.

Per poder comprendre millor la fisonomia dels cants agafem com a exemple un d’aquests enregistraments,  ja que la majoria de característiques i conclusions les podríem extrapolar al conjunt del repertori.

Magnificat:

Magnificat anima mea Dominum

Et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo.

Quia respexit humilitatem ancillæ suæ: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes.

Quia fecit mihi magna qui potens est, et sanctum nomen eius.

Et misericordia eius a progenie in progenies timentibus eum.

Fecit potentiam in bracchio suo, dispersit superbos mente cordis sui.

Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles.

Esurientes implevit bonis et divites dimisit inanes,

Suscepit Israel puerum suum recordatus misericordiæ suæ,

Sicut locutus est ad patres nostros, Abraham et semini eius in sæcula.

Gloria Patri,et Filio, et Spiritui Sancto.

Sicut erat in principio,et nunc, et semper,et in saecula saeculorum.

 

Aquest àudio correspon a l’enregistrament num. 7 del CD del llibre Cantadors del Pallars.

 

Com la majoria de cants, veiem que és un fragment de la missa (Magnificat) i, per tant, conté un text en llatí.

El cant és executat en forma de polifonia fins a tres veus, seguint la següent  estructura:

S’inicia amb un cantant solista recitant el Magnificat, i seguidament s’afegeixen la resta de cantadors a l’uníson acabant la frase. La veu que canten és la que esdevindrà la veu principal (veu del mig). Al segon vers, Et exultavit, s’hi inclou la polifonia afegint una veu superior (baríton) i una inferior (baix), que normalment es mouen per interval de 3a respecte la veu del mig (tenor), seguint-ne la mateixa línia melòdica.

Així doncs, la polifonia s’organitza en vers solista + vers a l’uníson + vers a diverses veus, formant l’entramat de les veus a partir de la veu principal (veu del mig, o tenor), veu superior (o baríton) i baix.

Els cantadors afirmen, però, que perquè un cant sigui ben interpretat, n’hi ha prou amb què es canti la veu principal o “el cant”. Les altres veus poden sorgir quan hi ha un nombre suficient de cantadors per fer “el cant” amb la funció d’enriquir-lo

El ritme dels cants sol ser molt irregular, regint-se a la mètrica sil·làbica amb respiracions i pauses força marcades entre cada frase.

Pel que fa la tècnica vocal s’utilitza la veu de pit, creant un timbre molt dens que fomenta la producció d’harmònics. A més, cal tenir en compte les característiques arquitectòniques de les esglésies i la posició que ocupaven els cantadors, situats al cor del primer pis, la part contrària de l’altar, fet que promou encara més aquestes conjuncions harmòniques.

No obstant, també podem trobar part del repertori en català, com els Goigs del Roser.

Vostres goigs amb gran plaer

cantarem Verge Maria

Puix la Vostra Senyoria

és la Verge del Roser.

Déu plantà dins vós, Senyora,

lo Roser molt excel·lent,

quan vos féu mereixedora

de concebre’l purament,

donant fe al Missatger

que del cel vos transmetia,

Déu lo Pare que volia

fóssiu Mare del Roser.

«Aquest àudio correspon a l’enregistrament num. 25 del CD del llibreCantadors del Pallars.»

 

Malgrat ser molt estesos a tot Catalunya, amb un text provinent del segle XV, mantenen uns girs i un ritme sil·làbic molt peculiars. Les característiques polifòniques són molt similars a l’anterior.

 

– Com s’inclouen dins la música mediterrània?

En l’actualitat, aquests cants han quedat desproveïts de participació en la litúrgia o en l’entramat social dels diferents pobles. No obstant, encara podem localitzar les restes d’aquest repertori en grups que es dediquen a interpretar el que podríem anomenar “polifonies tradicionals”. Són majoritàriament conjunts vocals que actuen sota la idea d’unitat dels diferents tipus de cants polifònics de pobles del Mediterrani, i utilitzen la veu com a expressió pura i representativa de la música tradicional, creant així un repertori concret i representatiu de molts indrets del món.

Un d’aquests grups més representatius es “La Nova Euterpe”, un conjunt vocal (4 veus: dos tenors, un baríton i un baix) que inclou en el seu repertori polifonies tradicionals catalanes. Les harmonitzacions són fetes pel responsable del grup, Jaume Ayats, a partir dels diferents models de polifonia popular recollits en l’àmbit mediterrani i dels seus propis treballs d’investigació sobre cançons tradicionals del nostre país.

Aquesta versió del Magnificat sorgeix arran dels enregistraments fets al Pallars i utilitzen una tècnica similar a l’original, amb la voluntat de cantar lliurement, sense gaires prevencions tècniques.

Goigs del roser- La nova Euterpe-

 

D’altra banda trobem també grups que s’aferren molt més a la idea de “polifonies del Mediterrani” i dediquen el seu repertori a la recuperació i interpretació de diferents tipus de cants polifònics de diversos pobles.

Els integrants de “La Mata de Jonc” afirmen interpretar polifonies tradicionals en l’àmbit pirinenc-mediterrani amb un repertori de cançons de diverses procedències geogràfiques: Catalunya, País valencià, Illes balears i Pitiüses, Occitània, L’Alguer, Piemont i Euskadi.

Aqueres Muntanyes- La Mata de Jonc

 

El grup vocal Vox Bigerri afegeix també al seu repertori cançons tradicionals d’Occitània, Sicília, Sardenya, Itàlia del Nord, etc. També tenen com a objectiu la recopilació dels cants, així com el contacte directe amb les fonts.

 

– Conclusions

Tots aquests grups tenen en comú l’ús d’una tècnica vocal similar als cants tradicionals originals, així com la voluntat de documentar-los i fer-los conèixer al públic. Tot i així, es difícil afirmar si realment existeix un conjunt de «cants tradicionals polifònics del Mediterrani», i si les caracetrístiques comunes de tots aquests cants són suficientment nombroses com per fer-ho.

Actualment els cants religiosos del Pallars han perdut escència i significat al quedar aïllats de la seva funció litúrgica i social. No obstant, part del seu esperit ha pogut perdurar en aquests enregistraments, i també en les versions del grup vocal de «La nova Euterpe», com ocorre en molts cants tradicionals d’arreu. Aquestes noves versions els fan romandre al panorama musical i cultural actual, però sovint es transformen de manera que siguin més aptes al públic, més  «polifònics» i musicals del que són originàriament. Encara que cada vegada trobem més esdeveniments (festes, misses, etc) on s’intenten reincloure tots aquests cants a la seva funció originària.

Sigui com sigui, els cants religiosos de tradició oral del Pallars seguiran tenint vida mentre perduri voluntat de deixar-los documentats i de mantenir-los en les tradicions.

 

– Bibliografia

Jaume Ayats, Anna Costal e Iris Gayete. Cantadors del Pallars. Cants religiosos de tradició oral al Pirineu. Barcelona: Rafael-Dalmau-Editor-2010

http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/133049/182981

http://es.wikipedia.org/wiki/Fauxbourdon

http://www.sibetrans.com/trans/public/docs/trans_15_49_Gianni.pdf