L’himne a Santa Coloma de Centelles.

Josep Valldeneu

Esmuc 2013/2014

 

En aquest treball es vol profunditzar en aquest cant popular de Centelles, amb la finalitat de conèixer bé els orígens i la seva història. L’himne és cantat mentre hissen el pi dins l’església, el dia 30 de desembre de cada any durant la festa del pi. Una celebració que trobem documentada des de 1751, tot i que es parla d’una major antiguitat. Aquest cant s’entona a l’unís i és interpretat per els galejadors – Centellencs armats amb escopetes i trabucs que disparen pólvora per avisar a la població de la festivitat. Acompanyen el pi en tot el seu trajecte, des que es talla, es carrega i es porta a l’església.

En el treball es recollirà una explicació detallada de la festa del pi i del significat que l’envolta i s’investigarà sobre aquest cant, sobre el seu orígen i possibles compositors, significat del cant i anàlisi de la lletra. Es farà unes entrevistes a persones molt vinculades amb el poble i la festa i també amb la música dins el poble.

Aquest vídeo és un breu resum del dia 30 de desembre. al minut 4 podem escoltar l’himne cantat pels galejadors dins l’església.

 

 

Context:

Tal i com explica el llibre “La festa del pi” és difícil d’estudiar aquesta celebració, ja que és antiga i l’origen es podria trobar en un compendi de diferents històries, successos, tradicions més antigues. Aquesta celebració que té lloc al poble de Centelles durant el solstici d’hivern, té una cronologia fixe:

– 26 de desembre: es va a triar el pi que es voldrà tallar per a la celebració. Aquesta feina va a càrrec d’un grup de galejadors. La idea que es té per elegir el pi és que sigui “bonic”, que per el poble és un pi de copa rodona i espessa i un tronc recte. Aquest pi es marca per deixar constància que ha estat elegit.

– 27 de desembre: un altre grup escollit construeix els ramells de pomes i neules que es penjaran a les branques del pi el dia 30.

– 29 de desembre: Es reparteix la pólvora a tots els galejadors per tal que puguin disparar amb els seus trabucs durant la celebració del dia següent.

– 30 de desembre: És el dia més important i on tothom pot gaudir de la festa i tota la tradició que l’envolta. A les 7 del matí es va a missa. Sortint els galejadors comencen a despertar el poble amb els seus trets d’escopetes i trabucs mentre es dirigeixen cap al bosc en el qual hi ha el pi escollit. Un cop arribats a la vora del pi escollit s’esmorza pa i botifarra, fent diversos focs per a poder coure-les. Tot seguit es talla el pi a cops de destral. Se li lliguen cordes per tal que no es faci malbé en el moment de la caiguda. És un moment tens en el que els galejadors escollits han de treballar en equip i no despistar-se gens, ja que el pi s’ha de conservar el més “bonic” possible. Un cop aconseguit, es puja a braços damunt un carro tirat per dos bous. Es posiciona dret. Durant la tornada els galejadors avisen al poble que ja tornen amb el seu so dels trabucs (que no para durant tot el dia). Aproximadament a les 12 del migdia s’entra el pi a la plaça major, on es fan balls i els galejadors fan rotllanes disparant en ràfagues o tots a la vegada. Un cop acabats els balls es porta el pi cap al davant de l’església, on és descarregat del carro i es puja per les escales. Un cop dalt del replà es fa ballar el pi. Finalment s’obren les portes grans de l’església per a poder-lo entrar i penjar del revés sobre l’altar major, on se li lliguen els ramells de pomes i neules. Mentre s’alça es canta l’Himne a Santa Coloma de Centelles.

El mateix llibre ens parla de la descoberta d’uns goigs a Santa Coloma, patrona de Centelles, que no tenen any però se sap l’autor i es poden classificar entre 1820-1856. Com deia mossèn Fortià Solà en el seu escrit de 1918 no hi havia constància de goigs escrits. Els que apareixen aquí són uns goigs modernitzats i adaptats suposadament per algun poeta local. Al 1620 el centellenc Fra Joaquim Soler portà una reliquia de Santa Coloma des de Roma a Centelles, motiu pel qual es van fer grans festes a la vila. Actualment encara es pot trobar algun centellenc que recordi haver cantat aquests goigs, tot i que no ho recorden visualment, ja que no se n’havien estampat mai. Perduda aquesta pràctica, actualment es canta l’Himne a Santa Coloma.

No se sap del tot cert però es creu que la devoció a aquesta Santa i a altres sants que pertanyen a França es remunta en temps de la Reconquesta cristiana, moment en què els exèrcits francs arribaren a les nostres terres i potser portessin la seva devoció cap a Santa Coloma, Sant Llop, Sant Martí…

El primer escrit sobre un temple anomenat Santa Coloma és del document de consagració de l’església de Sant Martí d’Aiguafreda. Antigament un domini repartit en viles en un gran terreny. D’aquí en surt la primera estrofa de l’Himne “Vos la vila haveu fundada, quan tot el país reneix…”

En el pas del temps s’han anat construïnt nous temples al voltant molt més grans (es creu que era una capella petita, ara no existeix).

En els antics documents de Centelles, sobretot en el sXIV trobem exemples de la devoció Santa Coloma: batejant en nom de Coloma, el culte a la santa, les despeses a la parròquia, el nom del poble, que abans era Santa Coloma de Centelles… al 1400 un retaule per la parròquia amb la vida i martiri de la Santa, 1617 un altre retaule més en l’aire barroc de l’època destruït en un incendi al 1856. Se’n va fer un altre però va ser destruït al 1936.

El fet que més remarca però la devoció a la Santa és quan es va portar al poble la relíquia de Roma l’any 1620. D’aquí l’esment del fet en els goigs, aquests però van caure en l’oblit i el mateix mossèn Fortià Solà va compondre l’Himne (any 1944) que es canta actualment encara.

L’himne:

Tornada: Patrona de Centelles, Coloma, ocell del Cel, guieu vers el camí de les estrelles aquest poble fidel.

Estrofa 1: Vós, la vila haveu fundada quan tot el país reneix; a vostra aula arrecerada com una eura arrela i creix.

Estrofa 2: De Vós pren calor i vida com del pit matern l’infant. O Coloma beneïda, àngel bell d’un poble gran.

Estrofa 3: Del Sant Temple la façana vostra imatge ha presidit; si va caure en hora insana, més gentil ha reflorit.

Estrofa 4: Colometa voladora, com les ales esteneu sobre est poble que us implora i us té escrita en nom seu!

Estrofa 5: Sang de nostra sang, corona d’una raça que us fa honor; des d’ací siau Patrona de qui us mira amb tant amor.

Estrofa 6: Puix per Vós tenim història, brilleu, astre coruscant, en la ruta de la glòria dels passats i els que vindran.

Anàlisis general:

Com és costum en els cants de tradició oral catalana, es canta amb veu de pit, i la canta tot el poble a l’unísson. L’estructura és tornada – estrofa 1 – tornada – estrofa 2 – tornada – 3 – tornada… i així fins la sisena estrofa. Quan s’acaba es canta per últim cop la tornada i tots els galejadors alcen les barretines fent-les girar per sobre el cap.

El moment de cantar-la és quan el pi està penjat de cap per avall i es comença a alçar amb una corda. És l’instant que simbolitza l’ofrena que li fa el poble a la Santa, situada al bell mig de la façana de darrere l’altar, just darrere del pi, que queda just a sobre l’altar.

En aquest vídeo podem veure el moment en què els galejadors canten l’himne a Santa Coloma dins l’església, amb el pi penjat cap per avall. L’entrada al cant la dóna un dels galejadors situat prop de l’altar, en el moment en què el pi ja té totes les garlandes lligades i es pot començar a pujar. Al final podem escoltar crits de “Visca la Santa”.

 

La lletra va ser escrita per Fortià Solà, historiador, home de país i d’Església afeccionat a la història. Autor de l’escrit “el pi de Centelles”, un text escrit l’any 1918, on va deixar constància de les costums de la festa del pi, molt similars a les actuals. Tot i això de la festa del pi se’n té constància des de 1751, ja que apareix als llibres d’administració de la paròrquia. En quant a Santa Coloma, gràcies als esdeveniments amb escopeteria registrats, tenim constància que l’any 1620 van arribar les reliquies de la Santa.

El contingut de la lletra ens deixa veure en la tornada la devoció que té el poble a la Santa. Pel que fa a les diferents estrofes escrites per Fortià Solà, expliquen vivències del poble, com en la primera estrofa, ja comentada anteriorment (“vos la vila haveu fundada quan tot el país reneix”). En la tercera estrofa explica que “Del Sant Temple la façana vostra imatge ha presidit; si va caure en hora insana, més gentil ha reflorit”. Fa referència a l’últim incident sofert dins l’església, on es va destruir gran part del material degut a la guerra civil. Dins la quarta estrofa “…sobre est poble que us implora i us té escrita en nom seu!” fa referència a l’antic nom del poble, “Santa Coloma de Centelles”, que es va canviar posteriorment per Centelles. També en la última estrofa agraeix a la Santa que el poble té història gràcies a ella. En la resta d’estrofes tot són mostres d’amor i devoció.

La música la va compondre Rafael Subirachs, pianista, compositor, pedagog i mestre de capella, nascut a Vic l’any 1948. Va dirigir el cos Nacional de Bandes Simfòniques i de l’Escola Municipal de Música de Vic.

Un aspecte curiós és el canvi de compàs entre tornada (a 4/4) i les estrofes (a 3/4). El final de la tornada és conclusiu, en canvi el final de cada estrofa és suspensiu i sempre porta a cantar altre cop la tornada.

En aquesta imatge podem veure una estampa de l’himne a Santa Coloma de Centelles, amb tota la lletra escrita i amb la línia rítmico-melòdica que a més ens indica la tornada i l’estrofa, i ens incorpora la lletra a cada nota.

Himne de santa coloma


Referències Bibliogràfiques:

ROURICH, Valentí. ROVIRA, Josep. “La festa del pi” (octubre de 1981 any 2005). E.R. Sant Cugat del Vallès. ISBN 84-85.946-06-5

http://www.centelles.cat/festadelpi/

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/12/himne-santa-coloma-la-seva-festa-es-el.html

http://relatsencatala.cat/relat/el-pi-de-centelles-_mite-ritu-i-experiencia-iiipart-el-mite-de-atys-i-cibeles/48534

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1244/1/42599tfc.pdf

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s