La jota a la Ribera d’Ebre

Genís Bagés Rubí

Esmuc 2013/2014

La Jota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la Península Ibèrica. En el passat també s’ha utilitzat amb vocació amorosa (cant per rondar fadrines), per acomiadaments de quintos (joves reclutats per el servei militar i obligatori) o per acompanyat les tasques del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII, però no va ser fins al segle XIX que es va expandir i popularitzar. Actualment encara es balla a l’Aragó, el País Valencià, les Illes Balears i a Catalunya, concretament a les Terres de l’Ebre tot I que en un passat també va estar estesa arreu del Principat.

Aquest ball té un compàs ternari amb una estructura harmònica basada en l’alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant. Hi podem distingir una part instrumental i una part cantada, formada per set frases musicals. Així I tot, les composicions actuals de jota s’alliberen en moltes ocasions d’aquest tret. A vegades també presenta una tornada cantada. Cantada o ballada, la jota es manifesta a través de diferents instruments i formacions musicals que tradicionalment acompanyen el cant o marquen el ritme de la dansa. Actualment hi podem trobar gran varietat de instruments (dolçaina, tabal, bandúrria, castanyoles, clarinet…) i formacions (dolçaina i tabal, rondalla de vent I corda, grup de folk, banda de música…) que la interpreten. D’aquesta manera aquesta música s’ha mantingut viva i en evolució. Com moltes altres manifestacions tradicionals la jota ens ha arribat gràcies a la tradició oral i visual I actualment la podem considerar una de les danses més vives als Països Catalans. Així doncs, la jota és un ball de plaça alegre i provocatiu i que engloba juntament amb la dansa, la música I el cant. És en el territori de les Terres de l’Ebre on segurament s’ha mantingut més viva i posseeix millor salut. Això ha sigut gràcies al gran treball de recuperació I estudi de persones i entitats com Ramon Balaguer, Cor de Carxofa, Casa de la Jota… i la modernització de l’estil de la mà de grups com Saragotana, Paragota o Quico el Célio, el noi I el mut de Ferreries.

Les Terres de l’Ebre l’han pres com a la música tradicional pròpia de la zona I representativa d’aquest territori arribant al 22 de marc del 2011 a firmar-se l’acord on la Generalitat de Catalunya la declara com element festiu patrimonial d’interès nacional. I és que els darrers anys la Jota s’ha erigit també com a música que acompanyat múltiples protestes I manifestacions pròpies de la zona, a destacar el Pla Hidrològic Nacional engegat per el PP l’any 2001. Tot plegat I entre d’altres motius de caire polític I sociològic va fer que la percepció d’unitat en la zones ebrenques fos cada cop més forta. Les Terres de l’Ebre són una regió de Catalunya que aplega les seves comarques meridionals, el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta I La Ribera d’Ebre. En el pla territorial general de Catalunya estan definides com un dels set àmbits funcionals territorials, sent el sisè àmbit per població (al voltant de 190.000 habitants). De les quatre comarques que la conformen el Baix Ebre (tenint Tortosa com a capital I alhora sent-ho del conjunt de la regió) I el Montsià (amb Amposta com a capital) són les comarques més poblades i possiblement amb un sentiment de pertinença més. Diferents són les comarques de la Terra Alta (amb Gandesa com a capital) I La Ribera d’Ebre (amb Móra d’Ebre sent la capital). La Terra Alta, encara mal comunicada, compta amb diferències pel que fa a model econòmic comparant-la amb les comarques del seu voltant  doncs té en el vi gran part del seu valor i és una zona amb forta unió amb la franja de l’Aragó (Matarranya I Baix Aragó-Casp). Un cas semblant ocorre a la comarca de la Ribera d’Ebre, lligada més a Reus (sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament amb Reus I Tarragona) i alhora és una comarca de transició cap a Lleida. És aquesta comarca doncs la que ocuparà gruix del treball doncs la seva singularitat fa que sigui atraient el seu encaix dins el conjunt de Les Terres de l’Ebre. De les quatre és on la jota ha patit un major retrocés, degut segurament a aquesta posició geogràficament diferenciada I a un model econòmic industrial que les últimes dècades l’ha allunyat del camp. A destacar la central nuclear d’Ascó, la petroquímica de Flix, la petroquímica de Riba-Roja d’Ebre…

Les primeres referències de jota a la Ribera d’Ebre daten ja del segle XVI i sel’s anomenava balls de coques. Amb l’arribada de la sardana als anys 1920 aquesta es va deixar de ballar (es feia per santa Àgueda, sant Antoni…) Sovint aquestes jotes eren tocades per un sol músic acompanyat del sac de gemecs. Pel que fa a jota cantada en sabem que es cantaven per acompanyar la tasca de recollir olives i les ametlles. Totes aquestes informacions ens han arribat de forma oral. Tot I així en els últims anys s’està fent un important esforç des de diferents associacions I persones individuals per recuperar la jota (tant ballada, cantada com tocada) a La Ribera d’Ebre doncs també forma part de la música pròpia del territori. Actualment no disposem de cap material bibliogràfic que parli específicament de la jota a la Ribera d’Ebre i tot just s’estan fent els primers passos per la seva documentació I recuperació. Aquí fem un petit recull del que s’està aconseguint i com s’està gestionant.

Trobades joteres de la Ribera d’Ebre

L’11 de setembre del 2010 tot just es va fer a Miravet la primera edició de la Festa de la Jota a la Ribera d’Ebre, tot coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. Durant la festa, sis poblacions de la comarca van ballar dues jotes, la d’Ascó (que és la més antiga) I la de Miravet (l’últim poble riberenc que ha recuperat aquesta dansa). Les poblacions que van formar part de la trobada van ser Ascó, Benissanet, Flix, Rasquera, Riba-roja d’Ebre I la mateixa Miravet. D’aquesta manera aquesta trobada cada any s’ha seguit fent aquest acte, ja planificant el pròxim setembre la cinquena edició que es celebrarà a Riba- Roja d’Ebre doncs es compleixen 20 anys de la recuperació d’aquesta a aquesta població. Poc a poc doncs la trobada s’ha anat consolidant gràcies a diferents actes I activitats. Aquestes trobades joteres estaven organitzades per un col·lectiu de gent i que recentment s’han constituït com una associació.

Lo Fardell Patxetí

El nom de Lo fardell Patxetí té la següent explicació. L’article lo és el pròpi de la zona, el fardell és des dels inicis la peça de roba que ha acompanyat les ballades I finalment patxetí, que també es vol recuperar és la que designa les persones natives de la Ribera d’Ebre.

Aquesta és una associació tot just constituïda el passat mes d’abril tot i existir des de fa uns anys (des de el 2008 aproximadament) I programen activitats amb més o menys regularitat. D’aquesta manera però han fet un pas endavant amb la idea de recuperar I promocionar la jota a tots els pobles de la Ribera. I tenir força a nivell institucional. L’acte de presentació es va celebrar el passat 27 d’abril a la població de Riba-Roja d’Ebre doncs tot just es compleixen els 20 anys de la recuperació de la seva jota. L’acte de presentació de l’associació es va fer en forma de jotes de vermut. Amb una conversa amb la seva presidenta Mireia Grangé ens comenta:

 “La idea és organitzar cursos, desenvolupar I treballar d’altres branques com l’estudi dels cantadors que teníem a la Ribera, cursos de jota cantada I en definitiva recuperar tot aquest patrimoni i que encara no sabem doncs encara hem de començar a remenar”

Per ella és important també introduir-la a les escoles per això s’està començant a formar professors per poder treballar conjuntament.

Així doncs podem dir que gràcies a aquesta associació entre d’altres factors la jota que es va saltar una generació s’està recuperant, com a base de treball bàsicament es té converses personals amb gent gran que l’havien ballada. Podríem dir que un punt d’inflexió va ser la Guerra civil on després d’aquesta es va patir aquest tall generacional I pèrdua. Per exemple com hem dit, aquest any es compleixen els 20 anys de la recuperació de la jota a Riba Roja d’Ebre gràcies a l’estudi que un grup d’estudiosos van iniciar als anys 90. Això va ser gràcies al recórrer a l’obra del folklorista Josep Bargalló però sobretot a la memòria de les persones grans del municipi.

 Així ens ho explica el professor Josep Sebastià:

“Hi havia músics locals que l’havien tocat, la memòria de gent que en aquells anys n’havia estat protagonista i després encara a fonts més antigues doncs vam parlar amb una senyora de 100 anys (als anys 90) que ens va donar referències. I la vam anar recreant”

 També ens diu:

 “El ball no ha de ser arqueologia, la tradició no ha de ser una cosa tancada sinó està morta, ens interessa la celebració popular d’un poble del present i que mira endavant”

La música

En les trobades joteres hi ha música en directe I aquesta és gràcies a la banda municipal de Benissanet que podríem dir que està fent la funció de rondalla pròpia de la comarca. La banda però és gran I necessita de força infraestructura, actualment s’està treballant en trobar un format reduït en forma pròpiament de rondalla I que pugui treballar acompanyant els actes arreu de la Ribera. Actualment consta de saxos, clarinets, flautes travesseres I caixa.

El ball

Actualment també hi han diversos taller on s’imparteix, per exemple a Móra D’Ebre, la jota es pot ballar en rotllana o amb parelles, festejant el xic o la xica del davant.

La jota és un ball festiu I a cada poble es balla diferent. Per exemple a Benissanet hi ha la jota foguejada, les balladores sortien a la plaça I es tiraven petards a les faldetes d’elles. La noia que anava més cremada era la més guapa de la festa.

També existeix el ball de coques, el ballador per poder amb la noia, li regalava una coca I després podien ballar. A Móra d’Ebre es podia ballar com tantes coques podia aguantar. Una característica específica de les jotes a la comarca riberenca és que sovint es balla en rotllana.

Ara bé, cal tenir clar que la jota és un ball improvisat, això ens comenta la mateixa presidenta del lo Fardell Patxetí Mireia Grangé:

 “Em de partir que realment la jota és un ball improvisat, tot això és mentida, però el que fem és coreografiar-la I a partir d’aquí l’objectiu és introduir la jota improvisada, però per arribar a n’aixó primer s’ha de tenir un repertori de passos”

D’aquesta manera la jota fusiona la tradició I la innovació

Modernització de la jota

Actualment hi ha diverses bandes que estan portant la jota a d’altres terrenys a nivell de Les Terres de l’Ebre el clar exemple n’és el Quico, el Célio, el noi I el mut de Ferreries. A la Ribera d’Ebre recentment ha nascut el grup Lo Gitano Blanc que en els seus directes toquen jotes fusionades amb jazz, rock… Encara no tenen enregistrament fet però estan treballant en aquesta direcció.

Conclusions

Com hem vist aquest és un treball de camp, de xerrar I compartir informació amb la gent que li interessa i ha tocat el tema d’aprop. Crec que això és l’important del treball doncs és d’actualitat I de caràcter totalment de primera mà. He après molt fent-lo i em motiva a seguir investigant al respecte doncs ho veig com un punt de partida. Alhora com a instrumentista em motiva a pensar quelcom de com modernitzar-la I introduir-la en futurs projectes, fent el pas previ de conèixer la tradició per després poder portar-la al moment actual doncs crec que és l’interessant en qualsevol tipus de música I més motivant encara en la pròpia de la zona d’un mateix, una manera de coneixes a un mateix.

 

Bibliografia:

MOREIRA, J. Del folklore tortosí. Tortosa: Imprenta Querol, 1999 (1934).

CASTELLANOS, Eva; MARTÍ, Cinta; QUERALT, M.Carme; SALVADOR, Roc; VIDAL, Joan Francesc; La jota cantada improvisada a les Terres de l’Ebre

Entrevistes amb Mireia Grangé (presidenta Lo fardell Patxetí) i Josep Sebastià (historiador)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s