El fandango menorquí

Zoraida Marquès

Esmuc 2013/2014

 

 

El fandango és descrit pel diccionari històrico-teòric de Michel Brenet com una dansa espanyola de caràcter popular, de ritme ternari i de moviment ràpid.

fandango

Aquesta dansa espanyola és una de les més antigues i més estès per tota Espanya. Data de finals del segle XVIII i segons l’investigador J. Crivillés i Bargalló trobem el primer document històric del ball l’any 1712 descrit en llatí pel capellà espanyol Martín i fent referència al fandango de Cadis.

A Catalunya el fandango es va estendre i va adquirir popularitat durant la primera meitat del segle XIX, sobretot a Lleida i a les províncies de Castelló de la Plana i Alacant.

Els instruments que acompanyen normalment el fandango són les guitarres i castanyoles, als quals se’ls pot afegir qualsevol altre instrument típic de la regió. En el cas concret de Ciutadella s’acompanya amb el guitarró i el tiple.

L’estructura formal del fandango de Ciutadella s’assembla al fandango andalús dividint-se en dues parts ben diferenciades; una part instrumental i una altra vocal-instrumental. La part que és instrumental és la que correspon amb la tornada i la part vocal-instrumental correspon amb la cobla cantada per un solista acompanyat pels instruments. D’aquesta manera es van alternant tornada i cobla fins arribat normalment a un total de sis cobles que poden arribar fins a un màxim de dotze. Cada cobla correspondrà a un pas diferent, mentre que la tornada serà sempre el mateix pas, que s’anomena paseo.

La tornada és sempre instrumental i l’instrument principal és la bandúrria. aquest a pot variar la melodia cada vegada que fa una nova tornada. La cobla té sempre la mateixa melodia, només va variant el text, que no segueix cap tipus d’ordre narratiu.

En el fandango els instruments van entrant en un ordre concret, primer entra la guitarra sola i de forma anacrúsica en el segon temps, fent un arpegi (rasgueo) de quatre acords sobre la dominant. Després, en el segon compàs, entren a la vegada el guitarró i el tiple; i en el quart compàs entra la bandúrria amb les seves melodies alegres i agudes. Després de dues frases entra la primera cobla. Un cop ja ha entrat la veu, al final del primer vers comença el ritme amb les castanyoles. Això ho podem veure exemplificat en el següent vídeo:

 

–  En el segon 1 comença la guitarra sola fent acords sobre la dominant.

–  En el segon 7 entren el guitarró i el tiple.

–  En el segon 22 entra la bandúrria.

–  En el segon 36 entra la copla.

–  En el segon 38-39 entren les castanyoles.

Aquesta primera part instrumental es pot dividir en diferents seccions: els primers dotze compassos formen la introducció i els següents dotze la tornada. Normalment totes les tornades tenen sempre dotze compassos, excepte després de la 3ª, 4ª i 6ª cobla que tenen setze compassos i reben el nom d’arronses.

Harmònicament, la tornada del fandango es basa en l’alternança entre dominant i tònica cada dos compassos i en mode menor. Quan s’acaba la tornada, just després de que el cantador comenci la cobla, el fandango passa a mode major fins que acaba la cobla. L’alternança que fa cada quatre compassos segueix el següent ordre d’acords:

  1. Tònica (4 compassos)
  2. Subdominant (4 compassos)
  3. Tònica (4 compassos)
  4. Dominant (4 compassos)
  5. Tònica (2 compassos)
  6. Subdominant (2 compassos)
  7. Cadència de dominant mode menor

 

Estructura del fandango:

La estructura del fandango és la següent:

– Introducció instrumental (12 compassos sense castanyoles)

– Tornada inicial (12 compassos sense castanyoles)

– 1ª cobla (24 compassos amb castanyoles), 1r paseo (12 compassos: 8 amb castanyoles i 4 sense)

– 2ª cobla (24 compassos amb castanyoles), 2n paseo (12 compassos; 8 amb castanyoles i 4 sense)

– 3ª cobla (24 compassos amb castanyoles), 3r arronsa (16 compassos: 12 amb castanyoles i 4 sense)

– 4ª cobla (24 compassos amb castanyoles), 4rt arronsa (16 compassos: 12 amb castanyoles i 4 sense)

– 5ª cobla (24 compassos amb castanyoles), 5è paseo (12 compassos: 8 amb castanyoles i 4 sense)

– 6ª cobla (24 compassos amb castanyoles), 6è arronsa (12 compassos amb castanyoles) i finalitza el fandango.

La cobla del fandango està estructurada en sis frases. La primera, tercera i la cinquena frase acaben sempre en la cadència de tònica major, la segona frase acaba en subdominant; la quarta acaba a la cadència de dominant; la sisena i última a la primera meitat acaben en subdominant (dos compassos) i a la segona meitat acaben en dominant menor per entrar amb la tornada.

D’aquesta manera la melodia d’aquestes frases està subjecta a les variacions harmòniques exigides per les diferents cadències i modulacions de cada vers com hem explicat anteriorment.

La melodia del primer vers de la cobla interpretada pel solista entra sempre de forma acefàlica o postètica, o sigui després de l’atac que ve marcat pel ritme dels instruments.

La melodia instrumental de la bandúrria serà del tot independent de la melodia vocal de la cobla, la qual hi estarà sotmesa tan sols per les cadències de final de frase.

La cobla del fandango és quasi sempre una quarteta heptasíl·laba, i en rares excepcions és un quintet.

En tenir la cobla del fandango sempre sis frases o versos, quan es tracti d’una quarteta caldrà repetir dos versos per fer la cobla sencera, i si és un quintet caldrà repetir-ne només un.

L’esquema més usual de repetició és el següent, quan es tracta d’una quarteta:

1ª (frase) 1ª  2ª  3ª  4ª  1ª

Si es tracta d’un quintet bastarà repetir només un vers, segons la forma més antiga, l’esquema és el següent:

1ª (frase) 2ª  3ª  4ª  5ª

Una altra forma que també s’utilitza és:

1ª (frase) 2ª  3ª  4ª  5ª  1ª

 

Passos del fandango a Ciutadella:

Actualment a Ciutadella de Menorca es conserven divuit passos de ball diferents. Les diferents músiques que s’utilitzen per fer aquests balls són: fandango de dalt, fandango per a onze i sa rondella.

El ball segueix una estructura clara. Mentre dura la part instrumental tots els balladors coincideixen en un mateix pas, com hem comentat anteriorment anomenat paseo. Quan comença a cantar, cada parella de balladors posa en pràctica una figura diferent seguint un ordre segons el tipus de fandango que estiguin ballant. Aquestes diferents figures acaben sempre amb una volta que fan tots els balladors alhora.

Existeixen dos tipus de passos: passos de picar i passos de punteig. Generalment, els primers són més vistosos i els segons més elegants.

Les altres poblacions de Menorca també tenen altres fandangos propis. Per exemple tenim el fandango de Ferreries o Sa fandanguera des Migjorn, però són lleugerament diferents als de Ciutadella i tenen un aire més semblant a la moda musical de ball del segle XIX.

 

Lletres del fandango:

Les lletres del fandango es composen de quatre versos octosíl·labs. La seva temàtica és generalment de caràcter amorós, satíric o humorístic. En ocasions es feia servir un argot vulgar del castellà parlat incorrectament.

Aquí tenim un exemple de tres cobles del fandango:

1. l colom volta la penya,

la volta i no hi pot entrar,

com no és possible posar

dos peus dins una espardenya.

2. Quan me duràs una nora,

ma mare me diu, fill meu?

Ma mare encara no és hora,

açò ha de venir de Déu.

3. Madona aplanau sa roca

que teniu en es portal,

que he caigut i m’he fet mal

badant en sa filla vostra

 

Altres balls i cançons a Menorca:

Un punt interessant a destacar dels balls de Menorca és que a la majoria dels pobles que tenen grups folklòrics, es canten cançons populars antigues amb passos de fandango. Alguns exemples d’aquestes cançons són: l’amo de Son Carabassa, cançó de s’aigua-ros, sa vega des sabaters, Sa balada d’en Lucas, Lo pretendent, A romandre, Es Murtar, Na Dolores tenia un novio, Sa cuinera …

 

Actualitat del fandango a Menorca:

Actualment la majoria de grups folklòrics formen part de “La federació Menorquina de Grups Folklòriks (Femefolk), fundació que es va constituir l’any 1999 per tal de promour l’ensenyament dels balls tradicionals, estimular la investigació i divulgació del patrimoni menorquí de música i balls tradicionals i fomentar les actuacions populars dels grups associats i no associats.

Actualment agrupa dotze de les tretze agrupacions folklòriques de l’illa, amb un total de més de cinc-centes persones aassociades.

Els grups folklòrics que integren Femefolk són:

  • Arrels de Sant Joan (Ciutadella)
  • G. F. Tramuntana (Ciutadella)
  • Grup Folklòric Ciutadella
  • G. F. Sant Isidre (Ciutadella)
  • G. F. Sant Miquel (Ciutadella)
  • G. F. Es Born (Ciutadella)
  • Grup de Ball Ws Penell (Fererries)
  • Aires des Barranc d’Algendar (Ferreries)
  • Aires des Migjorn (es Migjorn Gran)
  • Rondalla i Grup de Ball d’Alaior
  • G. F. Castell de Sant Felip (es Castell)
  • Escola de Música i Ball Menorquí de Sant Lluís

Bibliografia:

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s