Música i dansa a Grècia. Una introducció

Júlia Solé Berlanga

ESMUC 2012/2013

 

 

Grècia, és una de les zones on aparegueren les primeres civilitzacions, expandint-se al llarg de les costes del Mediterrani i assolint grans nivells de prosperitat que resulten en una gran explosió cultural. Passant pel període Hel·lenístic, l’Imperi Bizantí (330dC), la caiguda en mans de turcs otomans (1453 fins el 1829 aprox.), el posterior triomf a la Guerra d’Independència grega i totes les gueres posteriors…han provocat que la població emigrés cap a l’Europa Occidental i cap a l’Àsia Menor, portant amb ells la seva cultura i tornant en períodes de pau aportant grans influències culturals en tots els sentits amb els seus retorns.

La ocupació dels otomans durant tants segles fa que això repercuteixi a la música i la cultura de Grècia amb influències turques entre d’altres.

La música: els instruments.

Des dels temps de Plató, la música a Grècia ha tingut un pes molt significatiu, considerada la base de l’educació. Els grecs van fer una música que els identificava amb idees extretes de cultures de la Mesopotàmia i Egipte.

L’antiga Grècia era un punt de confluència i difusió cap a Europa de tot tipus de mercaderies, entre elles els instruments musicals procedents d’Egipte, Mesopotàmia, etc. Per això trobem una gran varietat d’instruments i a la vegada aquests tenen una gran similitud amb molts dels instruments que podem trobar al llarg del Mediterrani i més concretament a la nostra terra.

Instruments de corda pinçada

Són molt comuns i variats al llarg de tota Grècia.

Podem trobar formes com la Lyra de Creta que només té 3 cordes afinades per quintes similar a un violí. O l’Outi que és un instrument més de tipus llaüt utilitzat per tot el món àrab i original dels grecs de Tràcia i l’Àsia menor, ara Turquia.

El Baglamas, Tzoura i Bouzouki són altres formes d’instruments de corda pinçada molt populars i que es troben a les zones d’estil de música Rebetika, als ports i en zones urbanes. Els dos últims estan formats per parelles de cordes enlloc d’una corda sola com passa amb la resta.

lira de creta

 Lira de Creta

outi

Outi

bouzouki

 Bouzouki

tzouras

Tzouras

baglamas

Baglamas

Lira de Pontos

També conegut com el Kementse. És una lira de corda que es toca en posició vertical recolzant l’instrument a les cames quan l’intèrpret es troba assegut. L’instrument té 3 cordes i hi ha diverses afinacions ja que antigament el músic tocava sol i aquesta es feia segons les preferències del músic i la comoditat per al cant. A vegades l’acompanya algun instrument de percussió com la Delfi o el Daouli.

 lira pontos

Santouri

Instrument de corda percudida de tipus psalteri. Provablement va evoluciona des de l’arpa o la lira de l’antiga Grècia. Es toca amb dues baquetes recobertes de cotó fent com la funció dels martells d’un piano. L’afinació tendeix a ser cromàtica. En una formació de conjunt instrumental pot fer tant la funció rítmica com la melòdica.

 santouri

Floyera i Tzamara

Són unes flautes fetes de canya, sense bisell. Es bufen directament per l’obertura de l’extrem superior. Es troba a la part continental de Grècia i era l’instrument dels pastors, els quals normalment se’ls feien ells mateixos. Les mides varies entre 12 i 30 polzades i tenen diferents possibilitats segons la seva llargada, tenint més recursos tècnics les de mides més grans. A vegades els pastors feien les Floyeres d’os de l’ala d’un ocell, les quals deien que tenien propietats màgiques.

floyera

 Floyera

tzamara

 Tzamara

Karamoudza o Zourna

Instrument de doble canya. Aquests van ser els principals a la part continental de Grècia juntament amb els tambors de Daouli i es troben variacions al llarg de les regions de nord a sud i fins i tot en algunes illes. Similar al Aulos de l’antiga Grècia, tenen un disc de fusta que ajuda al sonador a no perdre l’aire mentre toca. Les mides varies de 5 a 20 polzades i són molt comunes a la Macedònia grega.

Podem trobar una gran similitud al llarg del Mediterrani d’instruments d’aquest estil. Un exemple és la gralla o la dolçaina.

 zourna

Thiambioli

És com un clarinet molt primitiu, de canya simple de la illa de Creta, especialment tocat per pastors. Es construeix a partir d’una canya tancada per un extrem, fent un tall en aquest extrem en forma d’inca simple. Té 5 forats al llarg del tub i l’extrem contrari al de la inxa és obert. Sembla ser el precursor de les cornamuses o dels primers clarinets com el Xalumeau.

 thiambioli

Launeddas

Es troba a la illa de Cerdenya i és una derivació de la doble flauta de l’antiga Grècia i de la gaita Italiana. És una gaita completa amb els dos tubs melòdics i el més llarg que fa de pedal com el bordó de la cornamusa. Els tres tubs són fets de canya i es toca sense bot, cosa que requereix un esforç constant i per tant s’utilitza la tècnica anomenada “inhalació nasal” que consisteix en inspirar pel nas i deixar passar aquest aire a la boca i de la boca a l’instrument de forma continuada.

launeddas 2 launeddas

Tsambouna

Es troben a la illa de Creta entre d’altres llocs com les Ciclades i Dodecaneso. Similar al funcionament d’un sac de gemecs. La part principal de l’instrument que produeix les notes musicals es composa d’una base de 30-35 cm feta d’una fusta especial o de canya i acaba amb una campana que pot estar recta o corba. En aquesta base es col·loquen els dos tubs de la mateixa longitud els quals tenen generalment 5 forats paral·lels a cada tub, tot i que pot variar. A la part superior s’insereixen dues inxes simples, una per a cada tub. El bot és pell de cabra o ovella com la majoria de cornamuses dels Balcans, Itàlia, Mallorca, etc.

Una de les gras diferències amb les cornamuses europees, és la mancança de bordons que és el que fa d’aquest instrument, la seva particular sonoritat.

 Tsambouna 2 tzambouna

Daouli, Defi i Toumbi

Diferents instruemnts de percussió. Daouli i Toumbi són més tipus tambor, es pengen i es toquen amb una mena de baquetes. El Defi s’assembla més a una pandereta.

 toumbi defi daouli

 

La dansa

Les danses gregues varien considerablement de regió en regió i es podrien classificar entre danses continentals i danses de les illes. Moltes d’aquestes danses tenen el seu origen en esdeveniments destacats al llarg de la història grega. Avui dia, però, han perdut gran part del seu significat original.

La dansa és igual d’important per als grecs d’avui com ho va ser en temps antics. En primer lloc, el ball és una part de la celebració de les ocasions importants en les vides de la gent grega; és una part important dels casaments, bateigs, celebracions d’onomàstica i tots els actes festius. Ballar també es produeix espontàniament a tavernes o a les cases, sovint fins i tot sense músics. Els ballarins poden expressar alegria, heroisme, tristesa, força, orgull, ira, rebuig, sensualitat, humor i gairebé qualsevol altra emoció a través de la dansa.

La majoria de balls es realitzen en rotllana agafats de la mà o per les espatlles. La rotllana en general no és tancada i van girant mantenint aquesta obertura.

Alguns exemples audiovisuals d’algunes de tantes danses que podem trobar a Grècia:

Pentozali

Un exemple de dansa que va néixer a Creta (1755) quan el cap rebel de Creta va encarregar a un músic (Triandafilakis) que escrivís una música per animar els seus homes durant la guerra contra els otomans i guiar-los al camp de batalla.

Avui dia la dansa de Creta inspirada en la música de Triandafilakis és de les més populars i difícils de Grècia. La seva versió lenta es realitza agafant-se de les mans i la versió ràpida agafant-se de les espatlles. Es pot realitzar de manera estàtica (sense moure’s del lloc) o girant en el sentit contrari a les agulles del rellotge.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=-5e2HS1FkGQ

Sirtaki

És una de les danses més famoses malgrat no és una dansa tradicional grega pròpiament, sinó que es va crear per la filmació d’una pel·lícula (1964) la qual va marcar molt a la població i s’ha quedat com a icona. Aquesta dansa és una mescla entre una versió lenta i una versió ràpida de la tradicional dansa coneguda com a Hassapiko, també anomenada “dansa dels carnissers”, on  els balladors s’agafen per les espatlles com és habitual.

http://www.youtube.com/watch?v=zFG3CMG6xsE

(Hassapiko)

Sousta

Antigament era una dansa realitzada per Aquil·les durant una pira funerària. Avui dia aquesta dansa es realitza a les places dels pobles com si fos una dansa d’amor seguint uns sons de lament i nostàlgics.

http://www.youtube.com/watch?v=P1A7o-0PTfA

Mirolghia

És una dansa que serveix per commemorar al difunt. Es tracta d’un joc de peus que colpegen el terra, després els arrosseguen i salten accelerant progressivament el ritme del ball.

Outsai

http://www.youtube.com/watch?v=UWNLh-Ami9A

Gikna

http://www.youtube.com/watch?v=782QwOe7UJ8

Zorba

http://www.youtube.com/watch?v=aymAJFLFtBY

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s