La festa major d’hivern de Monistrol de Montserrat

Josep Muñoz, Albada Blay

ESMUC 2012/2013

 

De totes les festes tradicionals de Catalunya, la de Monistrol de Montserrat és una de les últimes que es conserven amb la puresa dels temps antics.  No és un espectacle festiu per a entretenir al poble i als turistes, sinó una expressió comunal vertadera, la renovació del mateix vot de poble (renovació de la fidelitat al sant a canvi que aquest protegeixi ensems la vila) que els seus avantpassats van jurar que farien centenars d’anys enrere.  Com sobreviurà aquest conjunt de ritus nascuts en unes creences que són en camí de desaparèixer al segle XXI? Serà aquesta particularitat, no voler convertir la festa en un espectacle, el que permetrà la seva transmissió a les generacions futures o és aquest immobilisme el que causarà la seva final desaparició?

ÍNDEX

Objectius

La Vila

Història

Montserrat

Orígens de la festa

Evolució

Associació de Sant Sebastià

Estructura de la festa de Sant Sebastià

El ball del bo-bo

La música

La plaça del Bo-bo

Agraïments i bibliografia

OBJECTIUS

Conèixer el context en que es desenvolupa la festa. Els orígens, la fixació en la tradició i la seva pervivència.
Construir una estructura de les parts de la festa.Analitzar la música i les danses que s’hi desenvolupen.
Conèixer l’impacte social de la festa i com és partícip de la creació d’identitat.

LA VILA

Monistrol de Montserrat és una vila de la comarca del Bages. Està situat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i l’Anoia. Es troba situat sota mateix de Montserrat i formant part de la muntanya. El Riu Llobregat travessa el municipi i el divideix en 2, de manera que el poblat original és a la riba dreta i els nous desenvolupaments urbanístics recents (Monistrol-Residencial, El Pla, La Batanera…) són al marge esquerre. Venint del sud, Monistrol és el primer poble de la comarca del Bages, a 15 km. de la capital de comarca, Manresa. Limita al nord amb Castellbell i el Vilar, a l’est amb Vacarisses, a l’oest amb Marganell i El Bruc i al sud amb Esparreguera i Collbató.

2013-05-18 19.00.08

HISTÒRIA

Les primeres notícies del municipi es remunten a l’any 888 quan el comte Guifré el Pilós va fer una donació al monestir de Ripoll que incloïa algunes esglésies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monasteriolum (Monistrol), però, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília. El segle XIV es crea la vila de Monistrol a l’entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s’inicià la construcció del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L’acabament de les obres coincideix amb l’arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se’n surt al segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d’aquest període. Al segle XVII, Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran. Durant el segle XVIII, Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al desenvolupament agrícola, urbanístic i industrial de la vila. L’any 1787 s’arriba a la xifra de 1.341 habitants. La industrialització del segle XIX arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població que se situa en 2.332 habitants a finals de segle. L’increment de l’activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dóna una nova empenta a la vila que arriba als 3.497 habitants l’any 1935. Aviat, però, els estralls de la guerra fa abaixar el nombre d’habitants fins a 2.299 l’any 1950. La represa de l’activitat industrial, l’arribada a finals dels cinquanta d’una onada immigratòria procedent del sud d’Espanya, la instal·lació de noves indústries i les necessitats sorgides a l’entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d’activitat.

MONTSERRAT

La vila de Monistrol va esdevenir part de les possessions de l’abat de Montserrat, malgrat el caràcter de vila (en teoria de vassallatge directe al rei). És la principal base de sortida dels visitants del monestir i per tal cosa s’ha beneficiat del turisme des de moments remots. Les seves tradicions han viscut a l’ombra de les del monestir, més prolífic culturalment.

ORÍGENS DE LA FESTA

Les primeres notícies que es tenen de la devoció a Sant Sebastià són al “Llibre del credencer”, memòria anual dels actes de la festa i les seves incidències iniciat el 1798, on es parla de l’existència d’un llibre del credencer anterior que estava en molt mal estat. Aquest ens informa que ja el 1598 hi havia devoció pel Sant i se’n feien processons i fins i tot se li dedicava un ciri votiu. Als volts de 1654 es té notícia que l’abat de Montserrat va cedir a la vila una relíquia. Al nou llibre del credencer, consta que l’estructura de la festa ja és fixa des del 1664 i afirma copiar-les literalment (amb el nom de “ordinacions”) del llibre anterior. La festa de Sant Sebastià, però, no era l’única que s’havia dut a terme durant el segle XVII. En aquell segle on la crisi econòmica i demogràfica provocada per diverses pestes i la guerra dels 30 anys (que va afectar Catalunya en l’anomenada guerra dels segadors), les invocacions a Sants van ser molt nombroses. Sembla, però, que a finals del s.XVIII Sant Sebastià s’havia convertit en la festa principal de la vila.

EVOLUCIÓ

A partir d’aleshores la festa va quedar pràcticament fixada. Anualment es celebrava el vot de poble tradició estroncada només en casos de força major. Per exemple, durant la guerra del francès, quan la interrupció fou total, durant les guerres carlines, quan el llibre del credencer no s’escriu i la festa queda reduïda a la Missa i la processó i durant la guerra civil on durant tres anys (37-40) no es va dur a terme. Durant el període entre 1932 i 1934, l’ajuntament no va permetre fer la processó però si el ball. A partir de 1940 la festa es va celebrar ininterrompudament. L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va declarar la festa com a element festiu patrimonial d’interés nacional després de la renovació dels estatuts i la presentació per part de l’associació de la documentació que provava la celebració de la festa durant més de 400 anys.

ASSOCIACIÓ DE SANT SEBASTIÀ

Per tal d’organitzar la festa, l’antiga confraria dedicada al sant patró va constituïr-se en associació a finals del segle XIX. Segons els propis integrants de l’associació, un dels trets característics d’aquesta és la seva organització democràtica, amb un calendari de reunions atapeït on les decisions es prenen sempre per majoria democràtica. Després de l’última revisió dels seus estatuts, ja al segle XXI, s’hi van introduir certs canvis en ares de buscar la igualtat entre els sexes. Avui en dia els càrrecs són:

President de l’associació: escollit cada quatre anys dirigeix les reunions de l’associació.

Credencer: és qui anota al “llibre del credencer” les actes de les reunions i tot allò que ha passat durant la festa. Aquest càrrec ha quedat reduït a 16 anys (amb ratificació cada 4) tot i que abans era de per vida. La seva successió aleshores era per adopció. La durada del seu càrrec és conseqüència de la voluntat de cohesió del registre escrit de la festa, cosa impossible amb canvis freqüents en l’escriptor de la memòria.

porrer

Porrer: és qui dirigeix els actes de la festa i inaugura el ball del Bo-Bo. Dóna ordre als balladors, direccions a la cercavila i procura que els diferents actes es succeeixin sense alteracions. El seu nom ve donat per la porra que mena en tot moment amb la imatge de sant Sebastià a la punta. El seu càrrec era anteriorment vitalici, actualment és de 4 anys.

Socis: anteriorment podia ser només gent amb una relació amb Monistrol, ja fos per naixement, matrimoni o vivenda. Actualment no hi ha cap restricció per ser soci.

Administradors: són els que ballen el ball del Bo-Bo. S’escullen per sorteig entre tots els membres de l’associació el dia de Sant Esteve dos anys abans del dia en què ballaran. Són dues parelles casades i un solter (home o dona des de l’última revisió dels estatuts) que haurà d’escollir la seva parella. No podran repetir els següents tres anys. A les tres parelles se’ls anomena: abat, prior (solter/a) i batlle. Tots aquests càrrecs sempre tenen uns substituts que s’escullen de la mateixa manera.

ESTRUCTURA

Sorteig dels administradors de la festa de l’any següent: tots els membres de l’associació de Sant Sebastià entren en un sorteig per saber qui seran els administradors de la festa de l’any següent. El dia de Sant Esteve (26 de Desembre) es reuneixen tots els socis i procedeixen a l’elecció.  Els escollits no ballaran el mes següent (el 20 de Gener, festivitat de Sant Sebastià segons el calendari catòlic), sinó en la festa de dos anys més endavant.

Les completes i els goigs: a les 20:30 del dia anterior a Sant Sebastià. El poble es reuneix a l’Església on s’hi celebra l’ofici religiós.

Cercavila per anar a l’ofici: a les 10h es forma un cercavila amb música de passacarrers. El porrer, la banda i el poble que així ho desitja, van a cercar als administradors de la festa, les autoritats de l’ajuntament i la senyera de Sant Sebastià que deixaran a l’Església. El ballador solter serà l’únic que restarà sense parella. Avui en dia, com que el ballador solter pot ser tant home com dona (des de l’última reforma dels estatuts) la seva parella (que ha de ser del sexe contrari) restarà desconeguda tant si és home com si és dona. Així doncs, per al ballador solter el seu acompanyant acostuma a ser la mare tot i que també ho pot ser el pare. Un cop reunits administradors i autoritats, tots junts s’encaminen cap a l’Església.

Santa Missa: ofici a les 11h. Estima de la relíquia i cant dels goigs.

Pregó: en acabar la Missa el credencer anuncia les activitats de la tarda. Antigament, una cobla feia un concert de sardanes només pels administradors i les autoritats. Actualment es fa una ballada de sardanes per a tot el poble fins l’hora de dinar.

Cercavila: a les 17h. Es va a buscar als administradors, a les autoritats i se’ls acompanya cap a l’església.

Processó i goigs: a les 18h. En el casc antic de la vila, en tornar de la processó s’estima a la relíquia i es canten als goigs.

Preparació de la ballada: l’administrador solter va a buscar a la seva parella en companyia de la seva mare i del porrer. Si es noia la tradició marca que ha de vestir de negre perquè és el color que portaven les núvies en aquells temps.

El refresc: el poble, les autoritats i la resta d’administradors es reuneixen en una sala (actualment, una sala de l’anomenat Artiesplai) on s’espera el retorn de l’administrador solter amb la seva parella. Al arribar, l’associació ofereix un refresc al poble, en el que s’hi inclou la “Coca de Sant Sebastià” de recent incorporació a la festa, amb una recepta secreta.

Ball del Bo-Bo: a les 20h.

Anunci de la junta per a l’any següent: el credencer, després d’un toc de trompeta, anuncia els administradors de l’any següent tal i com s’ha decidit el dia de Sant Esteve anterior. Anuncia el nom de cadascun dels administradors un rere l’altre. En acabat de dir cada nom, pregunta al poble: “és bo?” i el poble pot respondre: “bo” si està d’acord amb l’elecció o: “pega” si no n’està.

EL BALL DEL BO-BO

En el ball del bo-bo es duen a terme tres tipus de balls amb dues músiques. La primera d’elles, és pròpiament el ball del bo-bo i la segona és una sardana que conclou l’estructura.

-Contrapàs: és la presentació de les dones balladores al poble. Les tres, acompanyades pel porrer que fa de capdanser, donen 3 voltes a la plaça

-Ball galant: cada una de les parelles, amb els braços entrellaçats, donen tres voltes a la plaça.

Ball central: en aquest, les tres parelles reparteixen benediccions al poble mitjançant una coreografia específica.

-Sardana saltada: amb una nova música, de ritme més viu, les tres parelles s’entrellacen en una rotllana i ballen saltant i donant voltes en si mateixos mentre es desplacen a través de la plaça.

LA MÚSICA

La música és una part fonamental de la festa i està present en quasi tots els actes. L’associació s’encarrega de contractar una banda que interpretarà totes les parts musicals excepte els goigs, els quals canta el poble amb devoció amb acompanyament d’orgue dins l’Església. Els últims anys la banda ha sigut sempre la Principal de Berga.

Cercavila i processó: És la banda qui escull el repertori que s’ha interpretar en cada situació. Si més no, la selecció musical tracta d’acomplir amb el propòsit de cada un dels actes: en la cercavila, la música és prou viva per a reclamar l’atenció del poble; en la processó, la música busca acompanyar els passos lents dels processionaris i elevar llurs pensaments a la pregària.

santsebastiamonistrol

Els goigs: És una oració poètica de lloança a un sant, a la Verge Maria o a d’altres personatges del panteó cristià, l’origen dels quals es remunta a l’edat Mitjana i que trobem documentats en la Crònica de Ramon Muntaner, al segle XIV. La tradició d’escriure uns goigs per la festivitat de cada sant, va rebre impuls des de les confraries que els veneraven. A Catalunya hi ha exemples en tot el territori, alguns dels més cèlebres dedicats a la Verge del Roser o a Sant Roc. Acostumaven a ser cantats però, com era habitual a l’època, no s’hi reflectia ni l’autor de la lletra ni de la música. Malgrat que la impremta va donar molta difusió a la lletra dels Goigs, sobretot a partir del segle XVII, la seva música va ser impresa molt poques vegades. L’estructura dels goigs consta d’una estrofa i una tornada, aquesta última sempre amb la mateixa lletra. Els versos són normalment heptasíl·labs i les estrofes solen comptar-ne amb sis. Amb tot, tant per iniciar com per cloure els goigs, s’hi inclouen dues estrofes més curtes de dos versos als que s’afegeixen els dos versos de la tornada. A Monistrol, aquesta diu: “guardeu-nos Sant Sebastià de la pesta i crudels mals”. Del conjunt d’estrofes que hi ha escrites se’n canten tres, les que s’inicien amb “En el primer esquadró”, “De la pesta contagiosa” i “La Vila de Monistrol” als que cal afegir la introducció i cloenda que diu: “Puix sou heroic capità, de les tropes celestials” en la introducció i “Puix Crist us exaltà en els eterns sitials” en la cloenda.

El ball del Bo-Bo: es tracta d’una melodia de la qual no se’n coneix l’origen però que pot semblar barroca a primer cop d’oïda. L’any 1973 un compositor anomenat Eusebi Ponsa va creure que la melodia era massa repetitiva i hi va afegir una nova secció prenent com a base el tema principal però fent-lo invertit. L’harmonia d’aquesta part imita l’estructura de la Folia. Malgrat hi ha gravacions dels anys 60 en què es reconeixen entre el grup intèrpret flautes, clarinets i instruments de corda fregada en els últims anys tant aquest ball com la sardana

La sardana: Una sardana saltada que marca el final de cada grup de danses. Té l’origen en un ball rodó que probablement sonava en molts indrets de Catalunya des de finals del segle XVIII, per exemple en el ball del ciri de Castellterçol.

Comparació entre la sardana saltada del ball del bo-bo de Monistrol de Montserrat i el ball del ciri de Castellterçol:

sardanasaltada

Ball del ciri

LA PLAÇA DEL BO-BO

Antigament anomenada “la plaça de les voltes” per la seva construcció, va esdevenir “la plaça del bo-bo” en ser l’escenari únic del ball. De petites dimensions, consta només de tres accessos, cap d’ells apte per vehicles. Una part d’aquesta, és sota habitatges, mentre l’altra meitat és a l’aire lliure. Entre ambdues meitats hi ha construides unes arcades amb voltes de mig punt. En la columna d’una de les arcades, des de l’any 2010, una placa commemora la declaració de la festa de Sant Sebastià com a element festiu patrimonial d’interés nacional .

2013-05-18 18.55.48

AGRAÏMENTS I BIBLIOGRAFIA

Voldríem agraïr abans de res a Carles Banquer i Nadal i a Jordi Banquer i Pablo tota l’ajuda donada. Sense la seva participació, aquest treball no hagués pogut arribar ni a plantejar-se. La seva disposició a ser entrevistats, a cantar o tocar les melodies quan és necessari i fins i tot a proporcionar bibliografia, ha sigut sempre total.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/

Banquer i Nadal, Carles. Reflexions antropològiques sobre una dansa ancestral. El ball del bo bo, arxiu municipal de Monistrol de Montserrat.

El Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat, dins el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

Capmany, Aureli (1948): El ball i la dansa popular a Catalunya, ed.Millà, Barcelona.

Canal de MonistrolTV a: http://www.youtube.com/user/monistroltv/videos

2013-05-18 18.52.54

Un comentario sobre “La festa major d’hivern de Monistrol de Montserrat

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s