El Ball dels Bastons a Catalunya

 Ester Lecha

ESMUC 2012/2013

 

El Ball dels bastons és una dansa popular molt estesa tant a Catalunya com a Aragó, Europa i  la Mediterrània. Per limitacions d’espai aquest treball només està centrat en la pràctica a Catalunya, però podem trobar moltes altres danses per les zones de la mediterrània que incoropren elements bastants semblants a la dansa dels bastons, com pot ser el cas de les cultures del Magreb, on trobem danses tradicionals amb bastons, com la Raks Al Asseya, d’origen egipci, o la Tahtib.

Aquest ball, pel seu contingut semiguerrer i pel fet de ser considerat com una demostració d’habilitat i força, tradicionalment ha estat només per homes. Però la presa de consciència de la dona en la nostra societat ha anat trencat aquests esquemes, introduint-se lentament, amb les primeres dones bastoneres vers el 1960, a partir d’on aquest nombre fou evolucionant. De tota manera, encara actualment hi ha colles, amb un bagatge històric important,  que no admeten el sexe femení.

El contingut del treball està dividit en dos capítols: La pràcticadel Ball dels Bastons, on trobem explicat el recorregut dels balls des dels seus orígens fins l’actualitat, junt amb un estudi etnogràfic, i com s`’organitzen i s’efectuen els balls; i La música del Ball dels Bastons, on s’expliquen els instruments i possibles formacions de la banda, les característiques de la música i la seva procedència, amb alguns exemples sonors. A l’annex, a més, hi ha un llistat amb les colles actuals de bastoners a Catalunya, extret de la Fonoteca de la Música Tradicional Catalana, Sèrie 2 (el ball dels Bastons)

L’objectiu del treball és, per tant, descobrir, per una banda, les arrels històriques i l’evolució dels balls i, per altra, el desconegut món de la música, que sovint passa desapercebut per la qüestió visual del ball.

Sense més incisos, comencem aquest viatge vers un ball tradicional que ens és molt proper a Catalunya i que, després de la lectura, espero que coneixem amb més profunditat.

2. LA PRÀCTICA DEL BALL DELS BASTONS

RECORREGUT DELS BALLS DES DELS SEUS ORÍGENS FINS L’ACTUALITAT

Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquest ball: segons Blai Fontanals molts dels balls que avui coneixem com a bastons, cintes, cèrcols o espases provenen del neolític, l’Edat del Bronze al voltant del 2000 a.C., exposant un significat marcadament agrícola, a causa de l’aparició de l’agricultura i de la tendència sedentària de les tribus que s’anaven formant, on trobem danses que representaven la seva feina diària, incorporant elements naturals com són la terra, l’aigua, el foc i l’aire. Aureli Campany i Farrés, en canvi, posa de manifest que el Ball dels bastons és un continuador del Ball d’Espases, que pel fet de ser menys ofensiu es varen substituir les armes de tall i punta per les de xoc. Finalment, en Joan Amades segueix amb la mateixa línia que Campany, tot dient que el Ball d’Espases és hereu de les danses pírriques gregues, que eren danses de preparació militar que s’iniciaven als cinc anys i que comportaven una sèrie de moviments encadenats que seguien el ritme d’un aulós i que recordaven a la dansa.

Les primeres referències escrites a aquesta dansa daten del 1151 a Barcelona, on es duguè a terme el Ball dels Bastons durant l’enllaç del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IX, amb la princesa Peronella, filla del rei d’Aragó Ramir el Monjo. Amb tot, ja al segle X trobem aquest ball, amb motiu de les festes de Graus en honor als comtes de Ribagorça. En aquesta època el Ball dels Bastons es realitzava en celebracions religioses del patró de la parròquia, en els actes de les Festes Majors, en les diades de Pasqua i, primordialment, durant la festivitat del Corpus, la festa del Cos de Crist, instaurada per el papa Urbà IV el 1264 i popularitzada al 1317, que creà una retaule viu a mida dels carrers i places per on discorria la processó i els actes itineraris del seguici popular, organitzada per l’esglèsia i amb la participació dels gremis, on es ballava el Ball dels bastons. A més, la Contrareforma incrementà el caire exhibicionisra i impactant de les processons del Corpus i de les festes majors, convertint els balls en una manifestació contrareformista on reforçava l’aspecte humà de Déu enfront del Déu purament interior dels reformistes protestants.

Amb tot, aquest ball ha patit èpoques de prohibició al llarg de la història: l’any 1482 les Autoritats eclesiàstiques de Tarragona i València dictaminaren la seva prohibició, igual que passà a Vitòria l’any 1486. Des de mitjans del segle XIX fins al començament del segle XX, moltes danses documentades van anar desapareixent, però van tornar a ressorgir a finals del segle: l’any 1976 va tenir lloc la Primera Trobada de Bastoners de Catalunya, iniciativa que tinguè continuitat i s’anà repetint cada any en un lloc diferent fins que, el 1985, les colles de bastoners que anaven participant en aquell esdeveniment decidiren organitzar-se i fundar la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, amb els objectius de coordinar, organitzar i promoure actes culturals, populars i folklòrics, generalment de caire bastoner, per tal d’incrementar i donar a conéixer la cultura tradicional i popular catalana. En l’actualitat a Catalunya hi ha més de cent colles bastoneres, i els balls segueixen participant en moltes festesa religioses, éssent la més important la Festa Major, amb exhibicions a la plaça de la vila i en les diferents cercaviles.

ESTUDI ETNOGRÀFIC HISTÒRIC

Centrant-nos en una evolució dels segles XVII fins l’actualitat, els estudis etnogràfics a Catalunya mostren com la pràctica del Ball dels Bastons, al segle XVII només documentada a les comunitats del Baix Ebre, Segrià, Segarra, Anoia i Conca del Barberà, ha experimentat una expansió territorial amb una clara direccionalitat cap al nord de Catalunya.

Fins ara, cap Font referent als balls dels bastons no ha esmentat dades localitzades a les comarques més dels extrems de Catalunya, com Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Montsià, Pallars Sobirà, Rivera d’Ebre o Terra Alta.

ORGANITZACIÓ I PRÀCTICA DELS BALLS

L’estructura dels balls dels bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups addicionals de quatre balladors, tot i que existeixen altres estructures, com el cercle o el ball de sis balladors. Els balls solen ser curts, d’aproximadament un minut.

Durant els balls es poden identificar una sèrie d’elements comuns; amb el bastó com a símbol preeminent, els que ballen representen dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l’entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris. Així, trobem les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador; els sotacames, que consisteix en fer picar els bastons fent-los passar per sota una cama; els salts, on els balladors piquen a l’aire amb un altre ballador; i els cops a terra amb els bastons, moviment que alguns folkloristes han interpretat com reminiscència de ritus de fertilitat a la terra.

Com a vestuari, tot i ser variat segons el poble, la zona o la formació que l’executa, trobem alguns elements comuns: el calçat acostuma a ser l’espardenya, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i mocador de color creuat al cos. Tot i així, hi ha colles que no duen el faldellí, d’altres que utilitzen pantalons de vellut, mocadors al cap, barrets, armilles i d’altres elements característics de cada lloc.

Vestimenta d'un bastoner dels Hostalets de Balenyà

Vestimenta d’un bastoner dels Hostalets de Balenyà. XIII Trobada Nacional de Bastoners, 1988. Font: R. Forner

3. LA MÚSICA DELS BALLS DE BASTONS

ELS INSTRUMENTS MUSICALS I LES POSSIBLES FORMACIONS

L’ús de la instrumentació per a la música està condicionat per diversos factors, tals com la situació geogràfica (en una zona pot predominar més la gralla, en una altra, el flabiol…), l’antiguitat i la continuïtat del ball en un indret determinat, o altres condicionants socials, culturals i econòmics, que poden haver afectat de diversa manera tant el ball com els músics que el fan sonar. Amb tot, a continuació mostraré els instruments més característics que formen aquestes músiques:

  • Flabiol: és el més comú, molt adequat per el tambor que toca el mateix intèrpret, que reforça el ritme del ball, per la seva tessitura aguda, que sobresurt d’entre la percussió i adequada per a espais oberts, i per ser un instrument fàcil de traginar i econòmic.
  • Gralla: ha experimentat una gran proliferació d’ús en les últimes dues dècades, i es caracteritza per el seu volum sonor, adequat per a espais oberts. Sovint està reforçada per un timbal.
  • Dolçaina: és de la mateixa família que la gralla, i s’hi assembla molt.
  • Violí: també ha estat un instrument força habitual, tot i que actualment se’l trobi de forma testimonial. Segurament se l’hauria emprat a manca de grallers i flabiolaires. La seva sonoritat és menor quant a volum (a vegades pot esdevenir insuficient per als balls). En general s’havia tocat en solitari, però el violí també s’acoblava amb altres instruments com el flabiol, el sac de gemecs o l’acordió
  • Sac de gemecs (o cornamusa): trobem referències que expliquen que s’havia usat per a l’acompanyament dels balls, tot i que experimentà un procés de decadència a partir del segle XIX que el portà pràcticament a la desaparició al segle XX, tot i que des de l’any 1983 s’ha tornat a recuperar. Normalment toca junt amb un flabiolaires que toca el tambor, en una formació anomenada “mitja cobla”.
  • Acordió: és un instrument que ha marcat la pauta dels bastoners en algunes localitats. Aparegué vers el 1830, i arribà a Catalunya a mitjans del segle XIX. De mica en mica va anar suplantant altres instruments considerats més difícils de tocar o antiquats, com el flabiol o la gralla.  L’acordió, a més de tocar una melodia, ofereix un acompanyament rítmic harmònic.
  • Flauta: es tracta d’un ús més aïllat, que actua com a substitut del flabiol, tot i que amb una qualitat i volum de so poc adequat als espais oberts, el músic de la qual, a més, no pot tocar el tambor degut a que té les dues mans ocupades.

A vegades la veu humana també ha estat un instrument per als balls, sobretot en els assajos dels bastoners, on, normalment, no s’hi troba cap músic, i els balladors entonen la melodia del ball i poden fins i tot inventar una lletra per a aquesta, moltes vegades, de temàtica popular, irònica o burlesca. A continuació exposo la lletra del “Ball de cascavells” de Centelles (Osona):

Foc a la cuina, foc a la taula, foc al cul de l’hermana Paula.

Foc a la cuina, foc a la taula, foc al cul del senyor rector.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA

Sovint, al parlar de Ball de Bastons, només ens quedem amb l’aspecte visual d’aquest, situant la música al rerefons; amb tot, precisament és la música l’encarregada de dirigir el ball, és l’ànima del ball, la que introdueix el ball, provoca els acceleraments rítmics i la que aporta varietat a aquesta dansa popular. El contingut de la música és estrictament funcional, el d’acompanyar el ball, i, per tant, es tracta d’un repertori viu i canviant, obert a tota influència circumstancial i a la vegada identificatiu.

Dins de la música podem trobar colors tímbrics i estils diferents que depenen de factors com els instruments i el taller d’on provenen, els mestres dels músics, la qualitat i el gruix de la fusta dels bastons, la presència o absència de cascavells, les combinacions instrumentals… Per exemple, podem diferenciar el so del Garraf, brillant, pletòric i festiu de les gralles, amb el de Tarragona, molt contrari, amb una mínima melodia del so agut d’un flabiol.

Acústicament parlant cal destacar les variants de so produïdes pels diferents cops de bastó. Hi ha balls, normalment vinculats a les pavanes, on es colpeja el terra amb els bastons i els balladors s’inclinen simbòlicament, que comporta una variació notable del volum i la qualitat del so. Com també trobem l’alternança entre cop fort i cop fluix en alguns balls, com El plegafems del Garraf.

La forma musical sol ser d’estructura simple, format per dos períodes melòdics, AB o AA’, amb dos incisos cadascun formant una sola frase, a la manera de pregunta-resposta. Altres cançons, una mica més complexes, poden tenir tres període,s ABC, diferentment combinats, amb frases reiteratives, repeticions i ponts, introduccions i codes, més llargues que les d’estructura simple.

En quant a la tonalitat, hi ha un domini absolut de la tonalitat major (amb alguna excepció en menor, com La milana), amb una harmonia molt a prop del centre tonal sempre.

Quant a l’aspecte rítmic, els bastons són els que ho organitzen, junt amb el bombo o timbal, amb l’ús de la sesquiàltera o hemiòlia en balls com La Paula, de l’Espluga de Francolí o El Ball de Sant Joan de Montblanc, i el fet de l’accelerament rítmic, que creen un estat d’exaltació que es tradueix en una velocitat que portaria al caos si no es fixés un final al ball.

ÚS I PROCEDÈNCIA DE LES MELODIES EN ELS BALLS DELS BASTONS

Les músiques d’aquests balls sovint tenen una història al darrere: procedeixen de balls populars, balls de saló, el cançoner tradicional i el fet de cantar mentre es balla.

Els llibrets d’orgue, situats entre el segle XVIII i principis del XX, eren quaderns on els organistes deixaven anotades melodies, sobretot d’origen popular, sobre les quals improvisaven ritmes, efectes sonors i alguns temes, oferint una interpretació lúdica durant les diades nadalenques i la seva octava, període litúrgic on això es permetia. Ja en aquests llibrets trobem alguns músiques per a balls de salons, com La milana, de Vilanova i la Geltrú (Garraf), La marxa, de Llorenç del Penedès (Baix Penedès), o La lloba, de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

També trobem músiques actuals de compositors coneguts, d’algun membre de la colla… com el Ball de Sant Llorenç, de Llorenç del Penedès (Baix Penedès), de Jordi Camell, o el Ball dels joves, d’Esplugues del Llobregat (Baix Llobregat), de Manel Martí.

Entre els balls populars, que reflecteixen la manera de ser de cada poble, trobem músiques com la Pavana a l’Arboç (Baix Penedès), la Contradansa a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), la Marxa a Llorenç del Penedès (Baix Penedès), el Corrandillo a Sitges (Garraf), i tantes altres.

Un altre influència prové dels balls de saló, que es posaren de moda a la segona meitat del segle XIX i principis del XX i que revolucionaren les sales de ball a Europa i Amèrica. Així, trobem representat el Xotis (de l’anglès schottish), a l’Alt Penedès i Baix Penedès, el Pasodoble al Garraf, l’Habanera i la Raspa al ball Ariosa d’Osona, o la Polca en el ball Pericó a Anoia.

Un altre recurs ha estat el d’usar cançons populars conegudes, entre les que destaquen:

  • Joan del riu, a Bages.
  • Lo cabal del sastre, a les comarques de Ponent.
  • La pepa, en zones de la Catalunya central.
  • Quan el pare no té pa o El villano, en balls com El rotllet a Osona.
  • La pastoreta, en el ball El rossinyol a Conca del Barberà.
  • La lluna, la pruna, en el ball La llaçada de Bages.

Exemples sonors, extrets de la Fonoteca de la Música Tradicional Catalana:

1. “El xotis de l’Arboç” (Baix Penedès). Intèrprets: Jorge Muñiz Alonso (gralla) i Jaume Vallès Güell (timbal).

És el ball estrella del repertori arbocenc. Esdevé molt espectacular per la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i també té molta bellesa rítmica i melòdica. Per el títol es podria tractar d’algun ball de moda de finals del segle XIX. El xotis es veu en la primera part de la melodia. Partitura:

Partitura de la cançó el Xotis de l'Arboç

2. “El rossinyol” (Conca del Barberà). Intèrpret: Josep Jàvega Bulló (flauta).

Melodia que presenta combinacions rítmiques complexes, amb dissenys melòdics que recorden a la cançó tradicional La pastoreta.

3. “Serà ací o sotacama” (Baix Penedès). Intèrprets: Jordi Inglada Torrents (gralla), Jorge Muñiz Alonso (gralla) i Jaume Vallès Güell (timbal).

El primer apel·latiu prové del fet que la melodia també és coneguda com a cançó infantil; el segon ve donat per un dels moments del ball en què els bastoners salten picant amb força contra el company del davant per sota la cama. És un dels balls més antics de la població; fou recollida per Ricard Domingo i lliurada a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La melodia inclou la següent lletra:

“Serà ací, serà allà, triarà la més bonica. Serà ací, serà allà, triarà la que voldrà.

Sarasí, sarasà, portarà la més bonica. Sarasí, sarasà, portarà la que voldrà”.

4. “Ball dels joves” (Manel Martí, Baix Llobregat). Intèrprets: Joan Sanagustín Badia (gralla), Anna Folqué Francolí (gralla) i Josep Codina Plana (gralla).

Melodia composta per Manel Martí Mora l’any 1986 per a la qual Joan Sanagustín Badia escrigué un arranjament per a tres gralles, de notable bellesa, l’any 2000. Manté el regust de la música tradicional; a més, és característic d’Esplugues donar més importància a la dansa que al fet de picar.

4. BIBLIOGRAFIA

  • AA. VV., El Ball de Bastons, Fonoteca de la Música Tradicional Catalana, Sèrie 2. Temes monogràfics, volum 2. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, 2001.
  • ALONSO, M. Rosa; COLL, Núria ; FORNER, Rosa; GARRICH, Montserrat; GONZÁLEZ, Albert, Els balls de bastons. Atles de dansa tradicional catalana, Editorial Alta Fulla, Barcelona, 1995.
  • VALLVERDÚ ROM, Àngel; ROVIRA I FERRÉ, Robert, Les músiques del ball de bastons i el seu context, Cossetània edicions; Valls, 2005.

5. ANNEX: LLISTA ACTUAL DE POBLACIONS DE CATALUNYA AMB COLLES DE BALL DE BASTONS

POBLACIÓ

COMARCA

VALLS

ALT CAMP

BEGUES – Grup de Bastoners de l’Esbart DansaireGelida – Grup de Danses Nous Bastoners de Gelida – 1953GUARDIOLA DE FONT. RUBÍLA GRANADA DEL PENEDÈSMOJA – OLÈRDOLA – AMPA. Escola El CircellSANT LLORENÇ D’HORTONS – Societat Cultural Hortonenca

SANT QUINTÍ DE MEDIONA

SANT MARTÍ SARROCA – Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

VILOBÍ DEL PENEDÈS

ALT PENEDÈS

PERAMOLA

ALT URGELL

MALPÀS

ALTA RIBAGORÇA

MASQUEFALA BEGUDA ALTA

ANOIA

ARTÈSBALSARENYCARDONACASTELLBELL I EL VILARCASTELLFOLLIT DEL BOIX I MAIANSMANRESA – Bastoners “Sant Jordi”

MOIÀ

MONISTROL DE MONTSERRAT

RAJADELL

SALLENT

SANT JOAN DE VILATORRADA – El Retruc

SANTA MARIA D’OLÓ

SÚRIA

BAGES

CAMBRILSMONTBRIÓ DEL CAMPREUS – Cos de Bastoners i Grallers de l’EDORREUS – Grup de Bastoners de l’Esbart Santa Llúcia

BAIX CAMP

ABRERAESPARRAGUERAESPLUGUES DE LLOBREGATESPLUGUES DE LLOBREGAT – Els Garroters d’Esplugues “Els Caralluts”MARTORELLPALLEJÀ

SANT FELIU DE LLOBREGAT

BAIX LLOBREGAT

BELLVEI DEL PENEDÈSCUNIT – Colla MediterràniaEL VENDRELLL’ARBOÇLLORENÇ DEL PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

BADALONA – CanyetBARCELONABARCELONA – GràciaBARCELONA – El RavalBARCELONA – Cos de Bastoners de l’Esbart Català de Dansaires

BARCELONÈS

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍMONTBLANC

CONCA DEL BARBERÀ

CUBELLESSANT PERE DE RIBESSANT PERE DE RIBES – Les RoquetesSITGES – Vella, Mitjana, Jove, Petita i NoiesVILANOVA I LA GELTRÚ – Agrupació de Balls Populars

GARRAF

OLOT – Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa

GARROTXA

CALELLA – Grup de Bastoners de l’Escola SalicrúMATARÓ – Entitat Folklòrica Catalana

MARESME

BALENYÀCENTELLESHOSTALETS DE BALENYÀPRAT DE LLUÇANÈS – Antics Bastoners EstelladorsPRATS DE LLUÇANÈS – Grup Dansa i TradicióSANT BARTOMEU DEL GRAU

Taradell – Grup de Bastoners de l’Esbart de Sant Genís

VIC – “Brots i Arrels”

OSONA

MOLLERUSSA – Grup de Bastoners de l’Esbart Dansaire

PLA D’URGELL

LLEIDA – Grup de Bastoners del Centre Lleidetà

SEGRIÀ

SOLSONA

SOLSONÈS

TARRAGONA – Colla vellaTARRAGONA – Cos de Bastoners de l’Esbart Santa TeclaTORREDEMBARRA

TARRAGONÈS

VIELHA – Colha Santa Maria Mirei-Aran

VALL D’ARAN

CALDES DE MONTBUICASTELLAR DEL VALLÈSSABADELLSANT CUGAT DEL VALLÈSSANT CUGAT DEL VALLÈS – Cos de Bastoners de l’Esbart DansaireTERRASSA

VALLÈS OCCIDENTAL

GRANOLLERS – Bastoners de la Colla “Blaus”MONTMELÓVALLGORGUINA

VALLÈS ORIENTAL

Font: El Ball de Bastons, Fonoteca de la Música Tradicional Catalana, Sèrie 2.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s