Martí Ibáñez Brasó
ESMUC 2014/2015

Pegasus és un grup de fusió jazz-rock mediterrani, hereu de l’anomenada ”música laietana” o “ona laietana” (més endavant l’expliquem). Va néixer  l’any 1981,  integrat per 4 músics: Max Sunyer a la guitarra elèctrica, Josep Mas “Kitflus” als teclats, Rafael Escoté al baix elèctric “fretless” (sense trastes) i Santi Arisa a la bateria.

Els quatre ja eren músics amb una certa trajectòria, que es pot resumir en la presència de Max Sunyer i Josep Mas “Kitflus” al grup de rock progressiu Iceberg (un dels grups més importants de l’ona laietana); Rafael Escoté formava part del grup de rock sinfònic Gòtic, i Santi Arisa, amb el grup Fusioon, també basat en el rock progressiu. D’alguna manera, Pegasus va ser l’evolució d’Iceberg amb una nova base rítmica.

Pegasus va arribar a tocar a escenaris internacionals com és el Festival de Jazz de Montreux (1984),  en què van enregistrar un disc que conté temes emblemàtics del grup com “Transmediterrani Exprés” o “Ball de Gegants”, o també el Carnegie Hall de Nova York (1985).

Després de 10 anys d’inactivitat, el 2007 tornen a l’escena amb un concert a Vilafranca del Penedès, i amb actuacions, entre altres, al Mercat de Música Viva de Vic (2008) o al festival Internacional de Jazz de Barcelona (2008). En aquesta nova etapa, s’afegeix al grup  Dan Arisa, a les percussions.

Discografia
Pegasus va crear el seu propi segell discogràfic, Pegasus Records, en el qual han editat tots els seus discos: Nuevos Encuentros (1982), Comunicació (1983); Live at Montreaux (1984); Searching (1985); Simfonia d’una Gran Ciutat (1986); Còctel (1988); El Setè Cercle (1990); Selva Pagana (1979); 25+1 Aniversari (2011), i Standby…On! (2014).

Arrels mediterrànies
Les arrels mediterrànies de Pegasus són indiscutibles. Els membres del grup sempre les han reivindicat sobretot, quan en les entrevistes els hi pregunten sobre les influències del rock i el jazz internacional. Per exemple “Kitflus” fa servir l’expressió “còctel vivencial” per definir les influències en la seva música, per exemple es pot veure a l’article de La Vanguardia “Pegasus, etern còctel vivencial” (20 de maig del 2011).

De manera conscient o no, Pegasus,  el nom del grup i la seva  imatge, remeten a arrels clarament mediterrànies, representades pel mític cavall alat de l’antiga Gràcia, que alcen el vol i s’expandeixen. Trobem també referències a la cultura popular catalana en títols de temes, com “Ball de gegants” (1982) un dels moments més esperats i solemnes de les festes majors.

Vegem un parell de temes en què s’evidencien  els components mediterranis en la música de Pegasus:

– Transmediterrania Express (de l’àlbum “Comunicació, Comunicación, Comunication”, 1983). A la melodia, que interpreten a l’uníson guitarra i sintetitzador, s’hi poden escoltar melismes (cromatismes i brodadures típiques de les melodies mediterrànies), especialment als minuts: 1.10-1.27 i 6.37-6.54, que respiren un aire de cançó popular catalana.

 

 

– Ball de Gegants (de l’àlbum “Nuevos Encuentros” , 1982)
Es pot escoltar la influència flamenca tant en l’harmonia com en la melodia, en què la guitarra fa la funció de la veu flamenca (minuts: 1.08-1. 41, i 2.39-3.13).

 

El punt de partida: l’Ona Laietana

Pegasus té el seus orígens en un fenomen musical que es va produir a Barcelona, anomenat “Ona Laietana” o “Música Laietana”, més concretament a la sala de concerts Zeleste (inaugurada l’any 1973), d’on van sorgir grups com la Companyia Elèctrica Dharma, Iceberg, Música Urbana, Gotic, Fusioon, Toti Soler, la Orquestra Plateria, la Orquestra Mirasol i figures com Pau Riba, Jaume Cisa, La Voss del Trópico o Gato Pérez. Per tant, el so laietà era un so de fusió, d’essències mediterrànies amb influències del del jazz-rock o rock progressiu, la salsa o la rumba.

Va ser molt important per donar difusió a aquests grups, la seva participació en el festival Canet Rock (anys 1975-1978).

A finals del franquisme a Catalunya en la reivindicació de llibertat, la identitat, la llengua i modernitat hi va tenir molta importància el fenomen  musical de la Nova Cançó  (que tenia els seus referents en la “chançon” francesa)  però també els grups del l’Ona Laietana, que amb el seu so de fusió i  amb grups com Orquestra Plateria o la Orquestra Mirasol van animar moltes festes majors, i que per altra banda van ser la llavor del rock català que va sorgir amb força a finals de la dècada del 1980.

El documental realitzat per l’equip de “Sputnik” de la Televisió de Catalunya titulat «To de re per a mandolina i clarinet» La història de l’Ona Laietana 1973-1978 (2011), explica molt bé a través de testimonis les característiques d’aquest moviment que va ser molt viu i força reconegut en aquell moment històric engrescador, que iniciava la democràcia. I es pot veure un fragment d’un concert d’Iceberg interpretant “Alegrías del Mediterráneo” en què conviu una alegria flamenca amb rock progressiu (minuts 16.31-17.18). Tràiler del documental:

 

Fonts bibliogràfiques

– Pegasus. Web oficial

– “Pegasus. El cavall alat fa 30 anys”. Revista Jaç, núm. 37 (abril 2011)

– Novell, J. Tresserra, L. Els 100 millors discos de la música catalana. Editorial Mina, 2006

– Hidalgo, Luis. Las deudas de la sala Zeleste amenazan con el fin de una era musical en Barcelona. El País (03.08.2000)

– Linés, Esteban.  Pegasus, etern còctel vivencial. La Vanguardia (20.05.2011)
– X.C. Pegasus tornen amb nou disc disset anys després. Ara (01.02.2014)-

– Canet Rock (1975). Bellmunt, Francesc. Documental de 75 minuts.

– To de re per a mandolina i clarinet. La història de l’Ona Laietana 1973-1978 (2011,
Documental realitzat per l’equip del programa Sputnick de Televisió de Catalunya)