Les influences musicals exterior en la composició sardanista des del anys 2000

Lluc Vizentini

Esmuc 2013/2014

La sardana és una dansa del món mediterrani, ancorat a cultura catalana des de fa segles, d’origen desconeguda que va coneixer una revolució cap a l’any 1850 gracies a l’influencia de l’Opera. Aquesta forma actual de la sardana sempre ha estat influenciada per la música contemporània del moment en tot moment. Ens interessarem en l’actualitat, des de 2000, que és la més prolífica en influències i en la qualitat dels joves compositors.

Avui dia, quines son aquestes influencies?

Gracies a les generacions interiors de compositors de sardanes, 3 vies destacables son encara utilitzades per els compositors actuals, la musica de film, el jazz i gracies a un compositor que va revolucionar la sardana, el mestre Manel SADERRA i PUIGFERRER. Amb un estil neo-romantic molt personal va crear una ona de deixebles indirectes que volen escriure dins l’estil del mestre. Podem nominar aquesta influencia el “Puigferrisme”.

Les novetats del segle XXI son les influencies del neo-barroc, de la musica moderna, de la musica contemporania i de la musica dels musicals.

Preguntem a alguns compositors quina son les seves influencies i per quina raó son influenciats per aquestes musiques al moment d’escriure una sardana.

Començarem per la jove compositora tarragonina, Anna ABAD i GILS. Nascuda a Tarragona el 26 de juliol del 1992, la Anna es instrumentista de piano, guitarra, flabiol, tenora i cant. Acualment està estudiant Comunicació i Audiovisual a la Ruhr-Universität a Bochum en Alemanya. Va escriure 5 sardanes, “I mes enllà“, “50 Histories per explicar“, “ONCE in your life“, i una obra per cobla i piano “Una historia sense paraula“. Per ella, composar concretament una sardana no té una influencia especial…Ara bé, sempre a l’hora de composar qualsevol cosa creu que está marcada per certs musicals. “El fantasma de l’opera” seria el seu preferit i altres com “Els miserables” tambe la van influenciar molt.

Exemple de l’influencia dels musicals (Anna Abad): On sopem aquesta nit? (Estrenada a l’any 2008)


 

Continuarem amb la compositora rossellonesa, Mariel·la FINET i HERBERA. Nascuda a Perpinyà el 24 de març del 1962, primera dona compositora del Rosselló,  és doctora en física energètica, professora de física-química a Perpinyà i cantant liric. Va estudiar de molt jove, piano i sobretot cant líric amb la Montserrat COMADIRA (Girona). S’especialitzà en el cant líric en els conservatoris de Grenoble i Perpinyà, en la tessitura de soprano. Va ser membre fundadora de la colla sardanista Lliure (1979) amb un altre compositor de sardanes, Roland BESSON, i en fou capdansera durant anys. Compositora autodidacta, va demanar consells al mestre Manel SADERRA i PUIGFERRER per les seves primeres sardanes i actualment es alumna del mestre Francesc Cassú i Jordi al conservatorí Isaac Albeniz. Es l’autora de les sardanes “Claror de Goges“, “A terra no es mira“, “L’angel de foc“, “La força del destí“, “Del cel a l’infern“… S’ha influit molt la música d’opera i la part romantic de la musica classica,  perquè han estat unes de les que sempre va escoltar, i que va practicar mes, l’una per la seva feina de cantant, l’altre dins la seva carrera de piano.  De fet, per le Mariel·la, la cobla disposa d’instruments “cantabile” com la tenora o el fiscorn, a qui es molt senzill de donar un paper liric, i de virtuosos com el flabiol, que poguessin jogar amb gloria un rotllo de “bel canto”. Per l’altra banda, les tessitures i la disposicio del conjunt de cobla, i les sonoritats mes apassionades dels instruments catalans, convenent particularment als harmonies romantics i les seves passions. Tambe ha viscut la seva juventut sardanista al mitg de les sonoritats de mestres com Puigferrer, o Viader, etc… que feien sonar la cobla dins aquests mateixos esperit i ambient que l’hi agaradaven tant.

Exemple de l’influencia del Puigferrisme (Mariel·la Finet): Crit de guerra (Estrenada a l’any 2011)


 

Per el Jordi MOLINA i MEMBRIVES, (Blanes, 12 de març de 1962) és intèrpret de tenora, clarinet, saxofon. Va estudiar clarinet i tenora a la cobla del Col·legi de Santa Maria de Blanes amb Ricard VILADESAU. Fa la seva presentació de tenorista en public al 8 anys! Va estudiar harmonia al Conservatori Municipal de Barcelona. Com a sardanes, va escriure, “Sardana a la Havana“, “Cami de Sant Ponç” entre molts altres. En la seva tasca com a compositor ha influit molt la música improvisada o el jazz perquè ha estat una de les que sempre ha escoltat, que ha seguit i que l’hi han despertat una gran admiració. Molts solistes i grups han marcat de manera important la seva formació, encara que les seves preferències han estat més els grups de fussió com Weather Report, Oregon, Yellow Jacquets… Amb el desig de compendre i conèixer aquest llenguatge va estudiar harmonia moderna i improvisació al Taller de Músics de Barcelona, coneixements que va plasmar posteriorment en les seves sardanes.

Exemple de L’influencia del Jazz (Jordi Molina): Calella, Ciutat Pubilla (Estrenada a l’any 1996)

El Ferran CARBALLIDO i ENRICH, (Barcelona el 24 d’agost 1983) es interpret de flabiol, clarinet i saxofón. Va escriure sardanes com per exemple “Llegendaria“, “Mes enllà de la teva mirada“, “Pedra angular“. A l’hora d’escriure, creu que les influències sardanistes o no sardanistes surten soles sense adonar-te’n. En el seu cas, es un amant de la música del barroc i del romanticisme. Per exemple, en música de Bach o Vivaldi sovint pots trobar progressions descendents que potser no seran iguals a les que far, però sí que l’han influït. La raó d’aquesta influència és que de totes les músiques que ha escoltat, els concerts de Bach i Vivaldi i les obres simfòniques de Beethoven, Brahms, Sibelius, Mahler o Tchaikovsky són les que més l’han entrat a l’ànima. De fet, ha escoltat pop, clàssica, tradicional… i creu que la música que la seva ment genera quan está en aquell estat entre adormit i despert és de l’estil que més l’hi agrada. És com si la ment fes una selecció i descartés el pop o el rock per deixar pas a la clàssica. Li agrada portar el simfonisme a la sardana i ho pensa fer sempre.

Exemple del “neo-barroc” (Ferran Carballido): Cavallers de l’eternitat (Estrenada a l’any 2009)



 

Per acabar, el Marc TIMÓN i BARCELÓ, neix a Castelló d’Empuries,el 5 de març de l’any 1980, llicenciat en composició el 2006 a l’ESMUC. Es compositor de sardanes, “Please dont stop the music“, “El somni de la princesa Nerifa“, i d’obres per cobla “Missa funky en feu menor“, i tambe de musica de films i musicals. El Marc diu que, a ell, l’influeixen absolutament totes les músiques, tant la música que s’entén com a clàssica, Ravel, Débussy, Rachmaninov… són grans referents per ell, com a música per a cinema, John Williams, Danny Elfman, Alan Menken, etc.. i com a música pop, jazz, funky. És que la sardana no té absolutament res de diferent, és simplement música, com qualsevol altra.

Exemple de musica contemporanya (Marc Timón): 5445 d.C. (Estrenada a l’any 2003)



Exemple de musica moderna (Marc Timón): This love song is for you (Estrenada a l’any 2004)


 

Exemple de musica de film (Marc Timón): Volutariat (Estrenada a l’any 2004)


 

Per concloure, aquesta nova ona de compositors es influensada per les mateixes influencies que la perioda anterior i algunes mes.
Aquestes noves influencies son consequencia natural que la nova generació té la sort d’haver escoltat altres estils musicals gracies a una millora educació musical. Aixó vé del fet qu’els instruments traditionals es poden estudiar als concervatoris que permeten als estudiants de poder desco`brir d’altres ambits musicals i de no cantonar-se a un estil musical com s’ha fet un temps i com pensen la gran majoria de la gent que un music traditional fa nomes una cosa i prou.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s