La Troba Kung-Fú i altres grups actuals.

Originalmente publicado en montserratpere:
“joglars i trobadors dels nostres temps”, “explicadors d’històries” amb esperit de “Santa Alegria”: pallassos, circ, festes majors 1.-Introducció: Si parlem de Músiques del Mediterrani o grups musicals que facin “musica del Mediterrani”, en podem trobar moltes i de molts tipus, però si reduïm la cerca a grups actuals que s’han creat…

Carles Dénia i la música mediterrània.

Antoni Porcar ESMUC, 2014/2015   <<Poques vegades podem, i podrem, comentar alguna cosa sobre un músic i que ens pregunten: Parles del Carles Dénia cantant de flamenc? O del Carles Dénia guitarrista de jazz? O del Carles Dénia dedicat al cant valencià d’estil? I aquesta és una d’elles. Podria haver fet un panegíric del disc […]

Música dels Balcans i influència gitana

Narcis Dan Esmuc, 2014/2015   La música del sud-est d’Europa o música dels balcans és un terme que fa referència a un tipus de música diferenciat i únic. Això, en bona part és degut a la influència de la música tradicional de diversos grups ètnics del sud-est europeu i, alhora, la mútua influència entre aquests. […]

El fandando menorquí

Joan Benavides Esmuc, 2014/2015     El motiu principal pel qual he triat aquest tema és perquè, fa uns anys, vaig visitar l’illa de Menorca i vaig coincidir amb un grup folklòric que estava realitzant una actuació als carrers de Ciutadella. A part que vaig poder reconèixer alguns dels ritmes que estaven sonant, com les […]

Evolució i mestissatge de la música Gnaoua.

Joan Casares, Maria Lamata Esmuc, 2014/2015 A què ens referim amb la Paraula Gnaoua Orígen etimològic: L’origen etimològic de la paraula Gnaoua no està clar. Alguns històriadors tals com MuriceDelafosse (1870-1926) contemplen la possibilitat que provingui de la similitud fonètica amb la paraula Ghana, i que per tant es refereixi a la comunitat provinent d’allà. […]

La música sefardita: un breu recorregut històric

Cristina Comaposada, Irene Reig Esmuc, 2014/2015 UN POBLE EN LA DIASPORA Sefard és el nom que els hebreus donen a la península ibèrica i els sefardites són els jueus que han habitat en ella o els seus descendents expulsats , que per herència cultural, mantenen aquesta mateixa denominació en la diàspora. PERIODES HISTÒRICS Establir períodes […]

Canciones de boda judías en Barcelona

Anna Sardà, Irene Collado Esmuc, 2014/2015 1. BARCELONA. EL PASADO SEFARDÍ. La presencia de judíos en Barcelona está documentada antes de la existencia de un barrio propiamente judío a través de una carta escrita en la segunda mitad del siglo IX, y conocemos también la muerte de varios judíos en el asalto de Almanzor a […]

Cançons de bressol de la Mediterrània

 Irene Hernàndez Esmuc, 2014/2015     1. Introducció L’objectiu d’aquest treball es determinar a partir d’alguns exemples si es pot parlar d’una cançó del Mediterrani. Per fer-ho, analitzaré alguns paràmetres: la temàtica de la lletra, l’àmbit melòdic i el registre, el timbre i la projecció de la veu, l’ornamentació, i el gènere de l’intèrpret (un home […]

Evolución de la música de los Gnawa a partir de los años 1990. Entre la valoración global y local de una música ritual.

Coline Calix ESMUC, 2014-2015 Los Gnawa constituyen una cofradía de músicos, oficiantes y adeptos magrebís de origen subsahariano que practican danzas de posesión en un ritual llamado “lîla”. El maâlem (maestro-músico) es, con la moqaddma (sacerdotisa) el que oficia la ceremonia. “Maâlem” también designa  a un buen percusionista, un buen laudista, aquél que domina el repertorio […]