Qawwali Flamenco

Anàlisi d’un projecte d’hibridació entre el flamenco i la música tradicional de la India islàmic Jaume Moragues, Gerard Serrano, Albert Caro ESMUC 2021 FLAMENCO ORIGEN Hi ha moltes teories sobre l’origen del flamenco ja que al ser una música de tradició oral és molt difícil definir uns responsables i unes dates concretes. El que podem […]

LA SARDANA

Marc Soler i Gerard Montsech ESMUC 2021-2022 La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència […]

SARDAXOU: L’HIBRIDACIÓ DE LA SARDANA

Marc Soler i Gerard Montsech ESMUC 2021-2022 L’any 1995, uns joves il·lusionats i engrescats amb l’ànima de fer noves i diferents aportacions, van crear la Cobla Contemporània, Durant aquest temps d’activitat la Contemporània ha difós una manera de fer música del tot innovadora. Les actuacions en directe es caracteritzen per l’aproximació de públic molt divers […]

OFRA HAZA; La Voz del Yemen Errante

“Para que, a través de las piernas, llegaran al corazón de las canciones populares”.  Músiques tradicionals del món I – ESMUC 2021/22 Dídac Tranis, María Jarabo y Daniel Cercós INTRODUCCIÓN Ofra Haza fue la voz del Yemen errante. Nacida en Israel, en el seno de una familia de judíos yemeníes —que mantuvieron su cancionero tradicional […]

Obrint Pas: Exemple d’hibridació musical

Elias Fernandez i Pau Anduix ESMUC 2021-2022 Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València. La seva música és una barreja d’estils com: ska, punk, rock, reggae i folk amb melodies i de instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seves lletres tracten temes com la denúncia social […]

LES TONADES DE FEINA A MALLORCA. CONTEXT I ANÀLISI FORMAL

Jaume Moragues i Albert Caro. Esmuc 2021 Context Sociocultural Les cançons de treball són uns cants que es cantaven durant les jornades laborals normalment dures i repetitives amb diverses finalitats. Una de les necessitats que cobrien aquests cants era la de tenir un ritme marcat de treball, ja que així l’eficiencia col·lectiva o individual augmentava. […]

Sa glosa

Eugenia Noguera TorrejonRoger Maluenda Miquel ESMUC 2021-22  La glosa mallorquina té anys de tradició, si més no, el seu origen és ben incert. És a partir del segle XVIII quan trobem documentat les primeres vegades que s’utilitza el terme glosador, el qual continuarà vigent fins l’actualitat: EXEMPLE AMORÓS 1750 (PÀG.10 pdf Les gloses mallorquines: estructura […]