La població gitana, èxode i cultura

Introducció

El poble gitano, un poble nòmada que s’ha anat desplaçant durant la seva història, actualment els trobem per tot el món i gràcies a documents històrics i a l’estudi de la seva llengua podem saber quin és el recorregut que han fet al llarg dels anys. Però amb aquest moviment no només es desplaçaven ells; amb ells també es desplaçaven tots els elements que formen la seva cultura, la llengua, els valors socials, etc.

A mesura que avançaven anaven adoptant nous elements de les diferents cultures. Es podria fer la comparació amb les abelles, ja que tant un com l’altre permet escampar elements coneguts i també crear-ne de nous…

En resum, el poble gitano considerat una nació sense estat, podria ser la base dels elements culturals que posseïm avui en dia i els encarregats de fer que en un món com el que hi havia abans, sense aquest procés de globalització constant actual, pogués avançar i descobrir noves cultures i elements que mica en mica han alimentat les nacions existents però que al mateix moment han contribuït a crear o a fer més forta la cultura gitana.

Història

De l’origen del poble gitano no en coneixem quasi res, però sí que podem seguir la seva trajectòria gràcies a documents i a l’estudi de l’evolució de la seva llengua.

El punt de partida el situem a la Índia fa vora mil anys, no se sap amb exactitud d’on podrien haver sortit tot i que hi ha un parell de ciutats que podrien ser considerades el punt de partida, els experts no es posen d’acord en quina va ser l’origen.

No se sap el perquè que el poble gitano va abandonar l’Índia, però hi ha la possibilitat que ho fessin seguint els exèrcits musulmans que cap al segle X-XI van realitzar campanyes pels països del centre i l’oest d’Àsia, ja que aquests exèrcits podrien necessitar les arts o oficis propis dels gitanos.

Anterior als primers documents escrits no tenim cap referència per ubicar el seu moviment, és per això que ens fixem en la seva llengua, gràcies a les modificacions que ha anat patint la llengua podem anar veient el seu itinerari. Molts experts pensen que primer van emigrar cap a la zona d’Iraq i després cap a Armènia, finalment cap a l’any 1000 arribarien a territori de l’imperi Bizantí. Més endavant avancen cap a Itàlia, Grècia i una gran part dels Balcans, un altre grup va direcció a Egipte on s’acaben assentant. Cap als vols de l’any 1350, mentre els Balcans estaven en guerra, molts van fugir creuant el continent europeu i d’altres van anar en direcció est cap a la zona de Rússia; hi ha documents de l’any 1370 que parlen de l’esclavitud dels gitanos a Valàquia i Moldàvia.

A partir de l’any 1415 trobem documents a tots els països europeus sobre l’arribada i la presència de gitanos. S’expandien molt ràpidament, en grups d’entre 25 i 125 persones que estaven dirigits per caps que es feien dir comte, duc… i que sovint aprofitaven totes els trucs possibles per poder creuar o passar per un territori, va ser el cas del seu accés a Espanya. Cap al 1425 comencen a arribar a Espanya els primers gitanos, camuflats com a grups de pelegrins que van a Santiago de Compostela i llocs sants de peregrinació per purgar-se. El rei Alfons V els hi va concedir un salconduit de tres mesos perquè poguessin acomplir l’objectiu de la seva visita. Entre els anys 1499 i 1783 es dicten diferents lleis que persegueixen al poble gitano, només pel sol fet de ser gitano i se’ls exigia que s’assentessin en un lloc fix. Aprofitant aquesta petició molts dels gitanos assentats a Espanya van abandonar la península. El pas dels gitanos cap a Amèrica, va anar lligat amb el mateix pas dels europeus. Se sap que el 1498, en el tercer viatge de Cristobal Colón a Amèrica va embarcar amb ell a un grup de quatre gitanos que van trepitjar el nou mon, també que Anglaterra i Escòcia van enviar remeses de població gitana cap a les seves colònies al segle XVII.

CapGGGtura
Mapa de les migracions realitzades pels gitanos

Fiscalment, sabem que la segona meitat del segle XV a l’imperi Otomà, els gitanos musulmans i cristians no pagaven el mateix, hi havia impostos que els musulmans no havien de pagar, o d’altres que els musulmans tenien descompte. Més endavant, cap al 1522, tot i que hi seguien havent impostos que eren només per a cristians o els musulmans gaudien de rebaixes, ha quedat demostrat als documents que fet i fet acabaven pagant el mateix. A més la resta d’obligacions com podria ser multes o càrrecs per delictes eren pràcticament igual o molt semblants. Hi havia alguna excepció a l’hora de pagar impostos, per exemple, si treballaves per l’exèrcit, cosa que molts gitanos feien, ja fos com a músics, com artesans o com a tropes auxiliars… Aquestes condicions d’exempció d’impostos es van mantenir fins molt més tard, sobretot en regions amb un estat especial. Pel que fa als que eren nòmades i no es van assentar al que seria l’actual Turquia, tenien una tributació especial, el magistrat (qadi) cedia el poder a una persona que viatjava amb els gitanos i ell seria el responsable del pagament dels impostos; realment el poder s’atorgava a un representant de la mateixa comunitat gitana.

Els gitanos, tot i que teòricament hi havia aquestes lleis que discriminaven a l’hora de pagar impostos, s’han trobat registres fiscals en els quals es detalla els oficis de la població i pràcticament no hi ha diferències de les quantitats pagades. Pel que fa a les feines trobem gitanos a qualsevol ofici, guàrdies

verbunkos
Cançó de reclutament.

de presons, orfebres, carnissers, formatgers i un llarg etcètera, en uns amb més normalitat o quantitat i d’altres que eren més esporàdics. S’havien arribat a registrar comunitats fiscals senceres que estaven formades només per músics. A part d’aquests oficis més “civils” trobem que una gran part dels gitanos que hi residien va servir a l’exèrcit i que no consta en aquests registres, però se sap que molts van servir com a artesans, principalment ferrers (al registre fiscal només n’hi ha constància d’un i de quatre altres tipus de ferrer) músics militars i tropes auxiliars. Posteriorment, al segle XVII l’exèrcit d’Austria va reclutar grups de músics gitanos per fomentar l’allistament dels més joves. El seu repertori estava format per marxes militars i música folklòrica autoctones.

Com a poble, els gitanos, sempre han estat discriminats per la població autòctona, pensament que avui en dia encara existeix sobretot als Balcans. Per al mateix periòde històric, l’edat mitjana, era molt més dura la vida a l’oest del continent que a l’imperi otomà; es van produir persecucions massives a tota la zona de l’oest fet que podria explicar la diferència entre poblacions de gitanos, actualment hi ha molts més gitanos a la zona dels Balcans que a l’oest d’Europa.

Trets característics

Un dels trets que més caracteritza el poble gitano és el fet que sigui nòmada, des de l’origen del seu èxode, que s’ha situat al s.X, no s’ha establert en cap territori fix sinó que ha anat deambulant. Gràcies a aquest element la seva cultura ha anat impregnant-se de les cultures dels territoris que els acollien. Tot i aquesta capacitat per adaptar-se a les cultures, sempre han conservat la seva manera de fer, però hi han anat afegint trets de cada poble.

Com a poble són un col·lectiu que tenen molta consciència dels seus valors culturals, de fet, aquest element és clau per a la supervivència d’un poble sense cap territori. La cultura gitana és de tradició oral i ha anat passant de generació en generació, fet que fa que les persones grans es converteixin en les persones més importants del clan, ja que la seva experiència i coneixement de la cultura és molt superior al de la resta.

Per als gitanos la cultura està formada per la llengua, les lleis i el compendi de tradicions, costums i rituals i expressions artístiques que reconeixen i accepten com a pròpies. Pel que fa a nivell lingüístic la llengua comuna dels gitanos és el romaní, una llengua d’origen neoindú i derivada del sànscrit que ha anat incorporant llenguatge i trets d’altres llengües, principalment de la llengua grega, i que de mica en mica també ho ha fet de les llengües majoritàries de l’àrea on estaven assentats. Va ser en aquesta darrera època que van sortir dels Balcans i es van dividir en diferents direccions, quan es van començar a crear els dialectes que coneixem avui. Pel que fa als gitanos espanyols quan van arribar parlaven el Caló, un idioma que a poc a poc s’ha anat difuminant o fusionant amb els altres idiomes amb els quals convivia i fent la seva aportació tant cap al català com cap al castellà.

El poble gitano és un poble amb una profunda espiritualitat però sense una religió pròpia, això els ha permès adoptar la religió del territori a on estaven i fa que puguem trobar gitanos cristians o musulmans, tot i que sempre posaven o adaptaven la creença als trets de la cultura gitana. És per això que tot i adoptar la religió de la zona, sovint se’ls anomenava pagans, sarraïns o tàrtars i per arreu on passaven se’ls acusava de falta de pietat. La major part de la població gitana era considerada analfabeta, però així i tot tenia un alt nivell musical, que s’anava transmetent de generació en generació de forma oral.

Actualment per tots els ciutadans el poble gitano segueix essent desconegut i molts tenen el pensament condicionat pels tòpics i prejudicis. Fins a cert punt és normal, ja que és una cultura molt tancada i que a més té molta consciència de classe, això fa que la resta de ciutadans no els vegi com a tals sinó com un col·lectiu que no s’ha integrat i s’orienten pels tòpics i prejudicis.

Un altre dels trets més característics és la seva percepció de les coses, completament diferent a l a d e l a r e s t a d e s o c i e t a t s . C o m h e c o m e n t a t p o s s e e i x e n u n a gran consciència col·lectiva fet que per ells fa que sigui molt més important la seva comunitat o clan que ells individualment. També entre ells la paraula té un valor incalculable, de fet podria equivaldre als nostres contractes; si un gitano es compromet verbalment amb un altre, ho complirà, de fet, no tenen un codi escrit de lleis sinó que també són orals.

A diferència de les societats que els envolta, ells donen molt valor al concepte de ser enlloc el concepte de tenir, és a dir, que es fixaran molt més en com és, que fa o si s’implica una persona que no pas en els seus béns materials. Finalment un dels últims punts altament destacables de la seva cultura és la llibertat, que reafirmant el que he dit anteriorment la identitat gitana no està lligada a les possessions sinó a ser gitano i a la seva llibertat. El que destaca de la seva forma de fer és la gran importància que encara tenen l’honor i la vergonya, una característica que els pobles del mediterrani posseeixen i que han anat adaptant als nous temps, per ells és una base fonamental per la seva conducta.

Col·lectius gitanos

Arran de totes les peregrinacions que han patit al llarg de la història podem establir tres grans grups que reivindiquen l’origen gitano:

• Els zíngars Kalderas, que al mateix moment es divideix en cinc subgrups:

• Els “Lovari”: A França són coneguts com a Hungaresos

• Els “Boyhas”: que procedeixen de Transilvania.

• Els “Luri”.

 

• Els “Churari”: antics cuidadors de cavalleria, actualment comercien amb articles de segona mà.

• Els “Turc-americans”: que van emigrar de Turquia cap als Estats Units.

• Els Kalés: es troben a Espanya, Portugal, Àfrica Nord i al sud de França. Es diferencien dels Kalderas pel seu to del color de la pell.

• Els “Manuches”: en sànscrit el seu nom significa “homes autèntics”. També són anomenats “Sinti” i es divideixen en tres subgrups:

• Els “Valsikanes” o Sinti Francesos, són firaires i gent de circ.

• Els “Gaygikanes” o Sinti Alema

nys o Alsacians.

 

• Els “Piamontesi” o Sinti Italians.

 

RODA-GITANA
Bandera del poble gitano

Músiques, influències i rituals

Com he dit un dels oficis més comuns entre la població gitana era el de músic, no és estranyque per allà on passessin aprenguessin nous elements i que en deixessin d’altres, per exemple l’harmonia, que ha acabat derivant en el que avui en dia coneixem com a escala “hungara”. Com a músics destacaven pel seu gran virtuosisme que va fer que els més bons portessin el seu instrument al limit de les seves possibilitats i que fossim admirats per la resta de músics. Turquia després de les guerres Balcàniques i Russes havia quedat destrossada i havia sofert un èxode massiu de ciutadans. Tot i això després de la guerra d’independència contra la invasió de l’exèrcit grec, Turquia es va anar refent i va tornar a prosperar.

Pel que fa a la música, Turquia va crear un dels millors sistemes educatius, es van establir noves i més modernes institucions musicals. La primera escola de música a Turquia es va fundar només un any després de la declaració de la República Turca, s’hi ensenyava tant música tradicional turca com occidental, l’any 1936 es va fundar el Conservatori de Música de l’Estat. Aquest fet va coincidir amb l’auge del nazisme i les polítiques racistes, discriminatòries… i molts músics d’inclinació anti nazi o de família d’origen jueu van ser perseguits. A partir d’aquest moment i fins al final de la Segona Guerra mundial la República Turca va oferir asil a molts músics i professors universitaris que al mateix temps van dotar el país d’un alt nivell musical, asilats i altres grans músics d’arreu van ajudar a redactar el programa curricular del conservatori.

Pel que fa a les influències, les diferents branques de gitanos van adoptar elements de cada lloc, per exemple d’espanya van adoptar la guitarra i el flamenc, dels búlgars van adoptar els dificils ritmes aksaks tipics de la regió, dels russos van adoptar polifonies i dels hungars nous instrumuments com el cymbalon o el violí a part de la cançó tradicional. Tal com ells van rebre i incorporar nous elements, la cultura pròpia dels gitanos també va influir en les cultures per on passaven, per exemple molts dels països per on passaven van adoptar alguna part de la indumentària típica dels gitanos i la van incorporar als seus vestits tradicionals. Curiosament a Grècia cap als anys vuitanta de segle passat va sorgir la moda, entre algunes noies gitanes, de vestir-se amb saris i introduir elements orientals, sobretot de l’Índia, als seus balls, considerant-ho com una herència cultural de la seva terra d’origen.

La música també es va veure influenciada pels gitanos, sense anar massa lluny, a Espanya, el flamenc es un dels exemples més clars, de fet, Manuel de Falla, deia que el flamenc estava compost per elements de la litúrgia bizantina i elements Àrabs i gitanos. A Espanya gran part de la població associa flamenc i gitanos, tot i que cal dir que un dels cantants de flamenc més conegut sí que va ser-ho, en canvi en clau femenina associen a Lola Flores a cantant gitana quan ella no era gitana, sinó que ho era el seu marit.

gitanos
Grabat que mostra a un conjunt de músics gitanos c.a. el 1800, tocant 2 violins un violoncel i un cymbalon.

Un altre tipus de música que es va veure influenciada per la cultura gitana és la manea o manele; una dansa tradicional de la zona de Romania, cal dir que la dansa original se situa a la zona de Turquia. Tot i que es coneixen diversos tipus de manea, manea turca, manea gitana… tots aquests tipus s’han vist influenciats per l’estil musical i de ball gitano, ja que no tots els gitanos van emigrar cap al mateix lloc sinó que un cop als Balcans uns van seguir direcció Rússia, altres van seguir cap al nord, i un altre grup cap a l’oest i es van endur amb ells els nous elements que havien incorporat.

Quan van arribar als Balcans trobem que ja havien passat per l’imperi otomà i altres llocs d’on havien absorbit trets culturals i van seguir el procés però ja amb suficient base per aportar. Si una cosa caracteritza el poble gitano, és el fet que adoptaran la tradició del país on arriben, però sempre la complementaran amb la seva cultura. Va ser gràcies aquests moviments i a l’adopció dels costums culturals adquirits en el camí, que va permetre que s’anés creant els diferents tipus de maneas.

A mitjans de segle passat la manea turca seguia confinada en petites comunitats gitanes i rurals. Van ser els mateixos gitanos que la van difondre, combinava moviments del köçek similars als de les danses gitanes del sud del país amb elements d’origen romanès. La manea actual és una barreja d’elements provinents de la música popular eslava, balcànica i romanesa, amb ritmes d’electropop i synth-pop. L’altre gran gènere de música que es va veure influenciad per al poble gitano va ser la música balcànica.

Ens situem a la desaparició de Iguoslavia l’any 1991. Molts habitants van haver de afirmar-se nacionalment, aquest fet sumat a que la música gitana augmentava en popularitat va propiciar que agafés un rol d’alta importancia, adjudicant-se la condició de ser la música balcànica per exelència. El procés de recuperació de la música tradicional anterior, va passar si o si per la música gitana. Actualment molts artistes de la zona són concients d’aquest procés i ho comencen a reivindicar.

 

És pràcticament impossible poder distingir elements característics de la música gitana, ja que si comparem trobem que el flamenc i la música balcànica no s’assemblen en res, potser l’element característic és la facilitat que tenen els gitanos per fer música. Pel que fa als seus rituals el fet que no tinguin una religió pròpia fa que es vagin modificant i adaptant a les noves cultures, per exemple, un casament no serà igual si són Cristians que si són musulmans. Tot i això no deixen de ser l’acte tradicional del lloc, però adaptades o complementades pels costums propis. Els instruments que portaven també van anar adoptant innovacions, al mateix moment que descobrien nous instruments i algun quedava obsolet, és molt probable que els instruments més habituals fossin els de corda fregada, com el violí o el violoncel.

Bibliografia

Marushiaova, Elena; Povop Vesselin. “LAS COMUNIDADES ROMANÍES EN LOS BALCANES: HISTORIA E IDENTIDAD”. Balkania.2018. nº8 Disponible a https:// http://www.balkania.es/index.php?journal=Balkania&page=article&op=view&path%5B%5D=146 Lopez, Alvaro. El pueblo gitano, el viaje y las aportaciones de una cultura. (en linia) Disponible: http://www.somosbacteriasyvirus.com/gitanos.pdf Ali, Fili, Prof. La diversidad de la musica de los balcanes. Disponible a: http://www.imccim.org/mmap/pdf/prod-ali-s.pdf Mendizabal, Isabel; Comas, David. La historia de los gitanos europeos. Investigacion y ciencia. 2013. 13-15. Disponible a: https://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/ alimentacin-587/la-historia-de-los-gitanos-europeos-11524

Webgrafia

https://bustena.wordpress.com/2016/02/25/una-breve-historia-de-la-musica-zingara/ http://catala.ugt.cat/societat-i-llengues-dels-gitanos-catalans/ https://www.museuvirtualgitano.cat/es/arte/los-gitanos-i-la-musica/ https://elcultural.com/Goran-Bregovic-La-musica-balcanica-necesita-locura http://aromaflamenco.blogspot.com/2012/08/los-gitanos-en-el-sistema-de-castas.html http://esmateria.com/2012/12/06/los-gitanos-salieron-del-norte-de-india-hace-1-500-anos-enuna-sola-oleada/
http://martor.muzeultaranuluiroman.ro/ https://www.jornada.com.mx/2011/12/01/espectaculos/a07n1esp https://impedimentatransit.blogspot.com/2014/08/apuntes-sobre-la-musica-turca-y-del.html

Adrià Tort Paredes

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s