María Guirado Liñán
Esmuc 2016-2017
L’objectiu de la meva petita investigació és aprofundir una mica sobre el Cant de la Sibil·la, conèixer-ne els origens, la seva funció i evolució, els principals llocs d’interpretació al Mediterrani i la seva recuperació a Badalona, la meva ciutat natal i comparar-la amb la representació de Mallorca, d’on prové la verdadera tradició.
Per a conèixer aquest cant i com , fins a dia d’avui la coneixem, començarem explicant la seva única protagonista: la Sibil·la.
El personatge de la sibil·la, situat en la mitologia greco-romana, va ser un personatge femení que tenia el do de la clarividència, és a dir, eren profetes que, en ocasions inspirades en Apol·lo, una de les divinitats clàssiques identificats amb el sol, la medicina i l’endevinació, llegien el futur. Vivien en cavernes o prop de corrents d’aigües i les profecies o oracles sempre es manifestaven en estat de trànsit rebudes per sacerdots que ho expressaven en forma d’hexàmetres ( versos grecs).
Aquest hexàmetres, són coneguts al llarg de la tradició cristiana amb els exemples de la Sibil·la de Cumes, o la Sibil·la d’Erithrea -la que basarà,en gran mesura, el cant medieval. Aquestes profetesses anuncien, mitjançant acròstics, l’arribada de Ihesoys Xreistos Zeoy Yios Sothr i que tal com apunta Sant Agustí d’Hipona vol dir, en llatí: Jesus Christus, Dei Filius Salvator (Jesús Crist, fill del Déu Salvador).
Eusebi de Cesarea ( ca.260-ca.339), cèlebre historiador de l’antiguitat cristiana reprodueix textualment els versos referits a la Sibil·la en la Oriatio Constantini ad Sanctorum Coetum en el capítol que fa referència a les profecies que parlen sobre la vinguda de Crist. És la primera presència d’oracles en la literatura cristiana. Després apareixeran a De civitate Dei, un llibre de Sant Agustí d’Hipona. Aquest autor ( com altres que seran bàsics per a posteriors autors medievals) afirma que prenent les inicials de la frase grega ens queda l’acròstic IXZYS (peix), un animal també lligat a la figura de Jesús Crist com a antic símbol de la resurrecció del difunt.
La Sibil·la, com a profetessa que era, tenia el do de predir el que passaria en el seu futur, va anunciar que s’acabaria el món. Aquesta fi del món és anàloga a la fi del món cristià que podem observar en la creença del judici final i apareix en diversos textos religiosos. La mostra la trobem en el primer paràgraf del cant de la Sibil·la de Mallorca:
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Aquest cant, que trobem en les representacions de les matines Mallorquines; és la traducció del segle XIII d’un antic cant en llatí, cap al provençal, occità i català antic. Trobem encara diferents verisions llatines en diversos manuscrits, com per exemple en el Leccionari Sambola del s.XII (Fig.1 annex )
La representació del cant a la nit de Nadal s’inicia al segle XII. En aquella època la nit de nadal era un ritus de pas, era el cap d’any ja que els anys es comptavilitzaven amb la nativitat del senyor. Com és encara habitual, en una època de canvis – podem recordar els anys 2000- hi ha una profunda creença d’apocalipsi i això és el Cant de la Sibil·la, un record, per als fidels, del que succeirà al judici de Déu:
[…]
Als mals dirà molt agrament:
-Anau maleïts, en el turment!
[…]
Als bons dirà:
-Fills meus, veniu!
[…]
La Sibil·la, representada per preveres al principi i amb el pas del temps per nens cantaires, com actualment es fa o una noia o dona, en arribar a l’altar reverenciava Déu i feia el seu cant, advertit aquests mals que hem apuntat més amunt, entre altres.
El procés de dotar de música aquests versos deuria ser correlatiu al moment en que el Sermo de Symbolo va formar part de la liturgia, i a partir del segle XI, és costum que la sibil·la reciti cantant la seva part.
S’estima que les primeres versions en català del cant de la sibil·la són del segle XIII, ja que els primers testimonis els trobem al segle XV a la catedral de Barcelona. Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I, el cant arriba a l’illa i nou anys més tard, a València.
A Espanya, el document més antic que es conserva és un manuscrit visigot de la Catedral de Còrdoba ( c.960), pertanyent a la literatura mozàrab.
Al segle XVI, amb el Concili de Trento s’inicia la Contrareforma, que suposa que el cant de la Sibil·la passi a ser considerat contrari al caràcter propi de la missa i serà exclòs d’ella fins a desaparèixer completament. Concretament es va prohibir l’any 1568. Tot i així, havia aconseguit formar part de l’ànima del poble i ser un signe identitari d’una manera d’expressar la fe i la pietat del col·lectiu creient de l’Esglèsia cristiana.
Finalment, en 1692, i davant les pressions populars, l’arquebisbe Pere d’Alagó autoritza de nou la interpretació del cant i dóna la solució que es mantindrà fins als nostres dies: que només es representi durant la vigília de Nadal.
Amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, meitat del segle XX, el Cant de la Sibil·la va tenir una intergració litúrgica oficial gràcies a la labor de Mossèn Pare Joan LLabrès i Martorell, de la Catedral de Palma.
El 16 de novembre de 2010 el Cant de la Sibil·la va ser declarat juntament amb el Misteri d’Elx Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ja que són els únics exponents de les representacions religioses prèvies a la reforma tridentina que varen sobreviure a la prohibició (la Sibil·la es va conservar únicament a Mallorca, a altres esglésies d’arreu de Catalunya si que va deixar-se de representar).
Els llocs de representació del Cant de la Sibil·la al Mediterrani són: a Mallorca, Monasteri de Lluc ( el de més rellevància), a l’Alguer, a Espanya ( València i Toledo), també a França, a Itàlia, Àustria i Portugal.
El cant de la Sibl·la a Mallorca:
La versió mallorquina més antiga del Cant respòn a un cantoral del segle XV que recull lletra i música. Aquest manuscrit pertany al Monestir de la Concepció de Palma i prové de l’antic Monestir d’agustines del Puig de Pollença, que es van integrar al Monestir de Palma al segle XVI. La música d’aquest manuscrit és anterior al segle XV i comparat amb un manuscrit de la Catedral de Barelona es comprova que són les dues úniques versions antigues amb lletra i música que es conserven en català del Cant de la Sibil·la.
El text de cant està actualment unificat, tot i que amb alguns matisos segons la geografia. El text es recull al Diccionari d’Alcover-Moll català-valencià-balear i és el que s’ofereix a la litúrgia, avui dia admesa en la diòcesi de Mallorca.
Tot i tenir un origen milenari, en les expressions dels drames litúrgics medievals, el cant de la sibil·la a Mallorca s’ha anat transmetent de generació en generació per via oral i escrita. Ha estat una manifestació que s’ha sabut adaptar a cada època (o que cada època l’ha sabut adaptar a la seva gent).
VÍDEO DEL CANT DE LA SIBIL·LA A MALLORCA:
És sabut que hi ha més variants de text que de melodia, que s’ha “ unificat” força al llarg de les diferents zones d’interpretació de la Mediterrània. Tot i així existeixen també força variants melòdiques al llarg de tota l’illa de Mallorca, cosa que ha fet incrementar la riquesa d’aquest bé cultural. Les variants de Mallorca surten bàsicament de dos punts: del santuari de Lluc i de la resta d’esglèsies.
A Mallorca, el Cant de la Sibil·la s’interpreta , com ja sabem, a la vigília de Nadal i consta de tres elements tradicionals: el sermó de la Calenda, l’anunciació de l’Àngel i la Sibil·la, el més rellevant.
La versió que es canta a Mallorca és la que hem esmentat anteriorment, la més consensuada que publiquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll al Diccionari català-valencià-balear.
La representació del Cant de la Sibil·la porta tota una posada en escena que té un to solemne i molt marcat: es canta des d’un pòdium a peu de l’altar major o bé des del púlpit del temple ( aquesta seria la manera més tradicional).
Pel que fa a la vestimenta, també té unes característiques molt definides: el cantaire ( nen, nena, noia o dona) porta una túnica blanca amb una capa d’un color vistós normalment brodada i un birret amb plomes. El tret més important d’aquesta vestimenta és l’espasa ( ondulada que intenta semblar flamígera) i que representa el símbol de l’amenaça.
El cantaire sosté l’espasa verticalment recta amb les dues manes i interpreta l’amenaçá que el contingut apocalíptic parla el text.
Es poden fer tantes estrofes com es vulgui, depenent del lloc, i cada una d’elles va precedida d’un interludi musical. Aquests interludis tenen la funció de marcar la seqüència ritual d’entrada i sortida del personatge. Normalment s’usa l’òrgan per fer sonar aquests interludis, ja que és l’instrument propi de l’esglèsia.
Pel que fa a l’elecció de les veus per representar la Sibil·la en el seu cant, es tendeix a la impostació acadèmica de la veu, però això és relatiu, i ho interpreta una soprano o mezzo-soprano.
S’ha d’intentar crear una atmòsfera d’interioritat molt forta i alhora de calidesa pel fet d’arropar al Nen Jesús que neix aquella nit. El públic ha d’estar en un silenci absolut. Quan acaba el ritual, la Sibil·la marcarà amb l’espasa el senyal de la Creu com a símbol de victoria sobre el vaticini anunciat.
Petita nota informativa sobre la recuperació del Cant de la Sibil·la a Badalona:
La recuperació del Cant de la Sibil·la a Badalona apareix per primera vegada l‘any 2015 per iniciativa de l’Esglèsia de Sant Josep i amb la col·laboració d’Amics de la Música de Badalona, integrats en l’Orfeó Badaloní, entitat tradicional de la ciutat.
S’interpretà doncs a l’Església anomenada i aquest ha estat el segon any que se n’ha fet la representació. L’any passat, com a primera vegada, va ser cantat per un contratenor, i aquest any per mezzo-soprano.
L’acompanyament instrumental va a càrrec d’òrgue i violoncel. Adjunto la partitura de la part melòdica a la pàgina següent, extreta del llibre “ El canto de la Sibila” II Cataluña y baleres, Editorial Alpuerto, s.a ( pàgina 107), versió Mª del Mar Bonet. Edición a cargo de MAricarmen Gómez Muntané.
COMPARACIÓ:
La comparació que he fet és entre la interpretació de Mallorca a la Seu ( 2007) interpretada per Cristina Van Roy i la versió que s’interpreta a Badalona.
La versió que es fa a Badalona és la partitura de Palma de Mallorca, però hi ha un interès en fer la versió que canta Maria del Mar Bonet a l’Esglèsia de Santa Maria del Mar de Barcelona. Per tant, després de veure el vídeo de Mallorca veiem que és bàsicament la mateixa melodia, però molt ornamentada. Sobretot a les escales descendents es fan moltes brodadures. Una de les diferències bàsiques entre Badalona i Mallorca és que en aquesta hi ha un cor que canta una introducció ( que no apareix a la partitura) i les tornades, en canvi a Badalona no hi ha cor, però si orgue i violoncel ( a Mallorca hi ha orgue, però no violoncel). Tanmateix, el cor a Mallorca sempre canta a capella i després es dóna pas a l’orgue, és a dir, no van junts.
La lletra també canvia una mica. La lletra de Badalona és la que s’exposa a continuació. La de Mallorca és més antiga ( no és la popularment unificada), d’on no tenim fonts. A Badalona es canten totes les estrofes, mentre que a Mallorca, en el vídeo que prenem com exemple només se’n fan quatre.
El jorn del judici parrà el qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei Universal, homo i ver Déu eternal, del cel vindrà per jutjar i a cada un lo just darà. Ans que el judici no serà, un gran senyal se mostrarà: La terra gritarà suor i tremirà de gran paor. Terratrèmol tan gran serà que les torres derrocarà; les pedres per mig se rompran i les muntanyes se fondran. Los puigs i plans seran igual. Allà seran los bons i mals. Reis, ducs, comtes i barons, que de sos fets retran raons. Gran foc del cel devallarà mar, fonts i rius tot cremarà. Los peixos donaran gran crit, perdent son natural delit. El sol perdrà la claretat, mostrant-se fos i alteral; la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor. Humil verge qui haveu p Jesus infant en esta nit, vullau a vòtron Fill pregar que de l'infern vulga'ns lliurar. El jorn del judici parrà el qui haurà fet servici.
Extret de la partitura del Cant de la Sibila·la .
Cartell de Badalona 2015.
Cartell de Badalona 2016.
Annex Fig. 1
Fig.1. Imatge de les pàgines 11r i 11v del Ms 23 de la Universitat Autònoma de Barcelona (conservat a la Biblioteca de Catalunya), on trobem una versió del Cant de la Sibil·la.
BIBLIOGRAFIA
M. Sablayrolles, “Un viatge a través dels manuscrits gregorians espanyols”, Revista musical catalana 4 (1907), p. 208-211 (211)
F. Pujol, “El cant de la Sibil·la”, Butlletí del centre excursionista de Catalunya, 1918, p. 201-219 (203-204)
A. Olivar, “Les supervivencies litúrgiques autòctones a Catalunya en els manuscrits dels segles XI-XII”, II Congrés Litúrgic de Montserrat, Montserrat, 1967, vol. III, p. 21-89 (núm. 81)
J. Janini, Manuscritos litúrgicos de Espanya, Burgos, 1980, núm. 482 (encara s’atribueix a la col·lecció Capdevila)
Vicens Francesc, “ El cant de la Sibil·la a Mallorca: un fenòmen emergent”.
M.C. Gómez, La música medieval en Espanya, Kassel: Reichenberger, 2001, p. 71 i 75
J. Garrigosa, Els manuscrits musicals a Catalunya fins al segle XIII, Lleida: Institut d’Estudis ilerdencs, 2003, núm. 152
DOCUMENTS EN LÍNIA:
http://revistas.uned.es/index.php/EPOS/article/view/9850/9396
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=826537
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3040991
Varis autors: Hispania Vetus: Manuscritos litúrgico-musicales. De los orígenes visigóticos a la transición francoromana. p. 158-172:
Haz clic para acceder a sibilalluc.pdf
és mediterrani 
Donde podria obtener la partitura del Canto de la Sibila? Gracias.