Ball de bot de Mallorca. Una història.

Elisenda Andrés i Alba Atcher 

Esmuc, 2014-2015

 

HISTÒRIA DEL BALL DE BOT

El ball de Bot és un conjunt de músiques i balls d’origen galant i cortesà dels segles XVII i XVIII que foren introduïdes a les Balears pels estaments benestants i per representacions teatrals, les quals foren adoptades i adaptades per les classes populars amb gran pes i rellevància a Mallorca. Aquestes són boleros, jotes, fandango i la mateixa i el copeo. També se’ls coneix com «ball de pagès», «ball de xeremies», «ball regional» o «ball típic» segons l’època i context social del moment.

L’arribada a Mallorca del ball d’aferrat (balls centreeuropeus del XIX: valsos, polques, masurques,…) i la seva progressiva generalització durant la segona meitat de segle a les àrees urbanes, especialment entre les classes benestants, va fer que gradualment el ball de bot quedés reduït a les zones rurals, situació totalment consolidada al darrer quart de segle.

És en aquests moments quan sorgeix la denominació de “ball de pagès” que s’usa en alguns llocs per referir-se al ball tradicional, o la de “vestit de pagès” per referir-se a l’estàndard e la indumentària tradicional mallorquina. L’església catòlica, que s’havia manifestat en ocasions anteriors en contra del ball de bot, canvia ara d’actitud, perquè considera el ball d’aferrat un perill molt pitjor, donada la proximitat corporal de la parella balladora. Així, ara els sectors religiosos més integristes es convertiran en abanderats dels mateixos balls que abans combatien.

Els moments més difícils foren les dècades compreses entre 1920 i 1960, on les noves generacions de l’època s’anirien abocant successivament a ritmes americans i anglosaxons (txarleston, foxtrot, tango, txa-txa-txa,..). Per primera vegada, i des dels inicis del XIX, el ball de bot no formarà part de la diversió de la majoria dels joves, sigui quina sigui la seva condició social, inclosa la pagesia.

De forma purament testimonial la supervivència del ball de bot quedarà en mans de les agrupacions folklòriques, associacions dedicades a rememorar el ball, la música i la indumentària del segle anterior a través d’espectacles.

Aquestes associacions, amb poc suport oficial durant la Segona República per la seva consideració de tradicionalistes i sovint vinculades a l’església, rebran una forta empenta durant la primera dècada de la dictadura franquista ja que el règim, identificat totalment amb la moralitat de l’ultracatolicisme, promourà aquests balls en comptes del ball d’aferrat, com ja havia succeït anteriorment.

Paradoxalment, doncs, l’immobilisme de l’església i de la dictadura suposarà momentàniament una mica d’oxigen per la pervivència dels balls tradicionals. De la mateixa manera l’inici del turisme de masses a partir de la dècada dels 50 suposarà una altra petita empenta per a aquests grups, els quals trobaran en les actuacions als hotels i restaurants un altre espai on seguir desenvolupant la seva activitat, a més d’uns recursos econòmics per al grup i/o personals.

Aquesta situació pren un caire més acusat a finals dels anys 70, moments de la transició política cap a la democràcia. En aquells temps la forta activitat de l’Obra Cultural Balear a favor de la llengua i la cultura pròpies, durà molta gent a inscriure’s a cursos de ball tradicional.

Simultàniament a tot això també es produiran canvis significatius dins l’àmbit de la música tradicional. Aquesta rebrà una forta influència de la Nova Cançó, moviment musical dels Països Catalans (Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Al Tall, Raimon,…), reflex a la vegada del folk contestatari americà i europeu del moment i de la chanson francesa ( Baez, Dylan, Brassens, Moustakí, Milanés,..).

Tot aquest conjunt d’esdeveniments influenciarà fortament el món específic del ball de bot i, en iniciar-se la dècada dels 80, es produirà un canvi en el tractament de l’aspecte musical i en la manera d’executar les melodies. Són els anys en què naixeran dos grups mítics: Música Nostra i Sis-som, la música dels quals farà que s’omplin les places de balladors.

Actualment, les ballades populars obertes comencen a disputar l’espai de les mostres de ball (actuacions folklòriques pensades pel turisme) i el ball entès de la manera més tradicional pensat per participar i fer reviure culturalment el poble.

ball2

Com ha evolucionat el ball? (influències històriques i turístiques)

Tal i com indica a l’article “A retrospective of Mallorquin Dance”, trobem quatre períodes importants pel que fa a la dansa Mallorquina. El primer és abans del 1920, on la dansa era principalment improvisada. El segon període, a partir del 1920,  és quan es va desenvoupar la indústria turística, i és que arran del desenvolupament de la indústria turística i amb l’establiment de Fomento del Turismo de Mallorca al 1905, es desenvolupen dues línies de dansa: per una banda ens trobem amb un tipus de dansa pensada pels turistes i que presenta coreografia pròpia, i per altra banda, en els contextos socials amb gent de la localitat, trobem danses improvisades pels propis participants. El tercer període correspon a  la dictadura franquista (1939-1975) LLavors la dansa estava controlada per La sección feminista. Durant el règim franquista, la Sección Femenina era la que controlava les danses que es duien a terme a Espanya i a Mallorca. Aquestes danses van ser ideades per a les competicions nacionals de dansa folklòrica d’Espanya. Per últim parlem  del període de transició, a partir del 1980. En aquest moment hi va haver un moviment per part de la majoria de la comunitat mallorquina de desvincular-se del repertori de la Sección Femenina i el feixisme associat que hi havia associat. Tot i així, Bernat d’Aires Sollerics va reconstruir els balls del repertori de la secció femenina, i que actualment es balla als escenaris de les representacions escolars. Barnat considera que les jotas que ell a modificat de la Secció femenina no són exactament el mateix, però encara tenen un complicat patró de recolzament dels peus similar. Ell diu que ha eliminat part de l'”espectacularitat” de les jotas de la Secció Femenina, tot eliminant el seu extensiu ús d’accessoris, i també modificant els patrons de ball.

Des de finals dels anys 70 fins a meitat dels 80, van anar sorgint noves iniciatives, com per exemple l’Escola de ball de Bunyola fundada per la Federació de Música i Ball Mallorquí, que va ser creada per fer recerca de les tradicions i la cultura de Mallorca tot creant conferències i festes.

Va ser als anys 80 quan va canviar més el context de la dansa, ja que és quan la dansa va tornar a agafar l’estil improvisatiu que tenia amb anterioritat, sobretot en els contextos socials de la comunitat local, lluny del turisme.

A partir d’aquell moment es va començar a fer un plantejament més innovador per tal de modernitzar les danses. Actualment hi ha un centenar de grups de dansa i cultura a la illa.

CARACTERÍSTIQUES

Breu descripció dels balls principals

  • El bolero: es el mes famós dels balls que componen el ball de bot. Tan és així que també es balla a Menorca. És de ritme bastant lent, i es caracteritza musicalment perquè el tercer compàs es subdivideix en dos. Antigament tenien tots la mateixa extensió, però això avui en dia ja no succeeix degut a l’evolució dels punts de ball. Una característica que sí ha perdurat al bolero són voltes marcades per la música.
  • La jota: es un dels balls més populars i també està present tant a Mallorca com a Menorca. Músicalment és a un tempo molt més ràpid que els altres balls. Originàriament, la cançó es dividia en dos fragments: un instrumental i un cantat, tot i que en les jotes compostes avui dia, la divisió no té perquè ser així, ja que n’hi ha prou amb ser fidel al ritme i mantenir la diferenciació entre els diferents fragments per tal de donar joc a canvis de punt durant el ball.
  • El fandango: Ball de compàs binari.Té dues parts i la durada de cadascuna de les parts és irregular, depèn de la durada de la impvisació oberta. Actualment, i gràcies a les tasques de recuperació fetes per diferents grups musicals i de ball de bot, és un ball totalment normalitzat i present a qualsevol grup.es tracta d’un ball que gairebé havia desaparegut a Mallorca, només es convservava a Pollença i alguns pobles de llevant com Felanitx i Son Servera, però actualment torna a ballar-se sobretot en represetnacions pensades pel turisme.
  • La mateixa i el copeo: és un ball a base de passes laterals molt ràpides i ballat sobretot al Llevant de Mallorca. A la part de Selva es ballen unes mateixes llargues amb moviments latera més pausades.

Vestuari

El vestuari habitual dels homes consisteix en dur “calçons”, que són pantalons amples recollits al genoll similar als pantalons turcs, una camisa blanca de màniga llarga i una faixa.  A més a més, els homes també fan servir Guardapits, que és molt similar a una armilla.L

Les dones porten rebossillo, enagos i faldilla, entre d’altres.

ball de bot

El vestuari no ha presentat gaires canvis al llarg dels segles, només ha canviat pel que a la qualitat dels materials, que es es van fer més vius i acolorits al segle XIX. Al llarg del temps s’han ornamentat més per cridar més l’atenció dels turistes.

Instrumentació

A banda d’instruments com la guitarra, clarinet o timbal, el ball de bot compta amb altres instruments menys coneguts com els següents:

  • Bandúrria: Cordòfon compost per una caixa de ressonància en forma d’ou, un màstil curt amb trasts i sis cordes dobles que es fan sonar amb una pua.
  • Llaüt: Cordòfon semblant a la bandúrria, però de caixa més gran per tant produint un so més greu.
  • Xeremia: Aeròfon de llengüeta doble, semblant a la gaita o la dolçaina.
  • Ximbomba: Membranòfon fet d’un recipient (gerra, caduf, pot, gerro, cossiol, gerricó, etc.) habitualment rodó de coll i foradat en la seva base de material que pot variar, com pot ser el plàstic, fusta o ceràmica. La seva curiositat recau sobretot en què per ser tocada és necessari aigua, ja que cal la mà humida per fregar la canya, que s’ha de mantenir molla quan es frega amb la pell.
  • L’espasí: L’espasí és un instrument metàl·lic de percussió, la seva forma recorda una espasa, es toca amb una barra metàl·lica, sol acompanyar a la música per als balls. El seu so és semblant al del triangle. L’espasí prové del fet que abans s’utilitzava una espasa per tocar i va anar derivant a aquest instrument.
  • Flabiol i tamborino

 

Com ha evolucionat?

Es canvis de sonoritat en quant la tria dels instruments sembla que han estat bastant acceptats per la majoria de balladors i músics.

Un exemple clar és l’excel·lent acceptació del baix elèctric, -potser per necessitat real d’incloure’l- un instrument que ha passat a ésser bàsic per a la majoria dels grups.

Tot i així, no tots els canvis de sonoritat han tingut el mateix èxit i acceptació almenys fins al moment; n’hi ha molts que encara es miren amb estranyesa entre els balladors, com és la inclusió de la bateria o la guitarra elèctrica, en serien exemples clars.

També cal remarcar que sembla que hi ha ganes de canvis i de intentar buscar noves sonoritats. Així doncs, veiem  que l’esquema instrumental bastat en instruments de corda -amb més de dues guitarres, més de dos llaüts i més de dues bandúrries-  ha quedat totalment endarrere i qualsevol ballador sembla que prefereix grups que no tinguin aquesta sobrecàrrega amb tantes veus provintents dels mateixos instruments. I és aquí on sorgeixen les noves sonoritats incorporant nous instruments.

En tot cas, encara queden possibilitats infinites per experimentar en el camp de la sonoritat que s’aniran acceptant o refusant al llarg dels temps.

CONCLUSIONS

Trobem que la història que marca l’evolució de les tradicions culturals de la illa, i concretament del ball, ve sobretot molt marcat per les expectatives turístiques.

A través de la dansa podem trobar un simbolisme associat de períodes específics pels que ha anat passant Mallorca. Per una banda, a través del Ball s’han volgut representar els orígens històrics i autèntics dels balls i tradicions, però per l’altra, el que s’ha volgut és crear un producte atractiu per al consum turístic. Sobretot ho trobem en la dictadura franquista, que és la que ha presentat més canvis pel que fa a la coreografia que marcava La sección feminista. Podriem concloure doncs, que Mallorca ha tingut una duplicació de la identitat, conseqüència d’una resposta davant del turisme.

És aquí doncs, com a conseqüència del que hem exposat anteriorment, on ens ha a aparegut una dualitat interna a mode de reflexió pel que fa a l’afectació turística en el Ball de bot de Mallorca. Per una banda, creiem que culturalment Mallorca deixa perdre part de la seva riquesa que els caracteritza en el moment en què davant del bom turístic, simplement mantenen les improvisacions que feien per ells mateixos (àmbits locals) i  creen unes coreografies per poder crear un producte que cridi més l’atenció. Per altra banda però, gràcies a aquesta reconducció del Ball, es torna a recuperar, ja que, anteriorment s’havia anar perdent, igual que passa en el seu moment amb la recuperació del ball de bot per l’impuls de l’església o durant l’època franquista.

 

Relació amb les classes sobre Mediterranietat

Si tenim en compte la fragmentació en l’estudi que es va començar a produir a partir dels anys 60, trobem que per una banda, hi ha un pas de fronteres pel que fa a la música que s’estén per les diferents illes i part de la península ibèrica; per altra banda trobem també característiques que marquen la seva tradició, com són les peculiaritats en el vestuari i en la instrumentació.

Trobem sobretot una obertura de fronteres quan al període franquista es passa a concebre el ball com a competició, en el que es passen a fer competicions a nivell espanyol i fa que es creï més difusió d’aquest tipus de Ball, fet que es pot relacioar amb el concepte treballat al llarg de l’assignatura de que no es poden delimitar fronteres geogràfiques pel que fa a la cultura.

De la mateixa manera, en aquesta assignatura hem vist que la música no queda tancada dins un territori definit políticament per regions prestablertes, sinó que trasgradeix fronteres. Així doncs, en la música de Mallorca hem vist que passa el mateix, i és que la música del ball de bot, no només es queda a Mallorca, sinó que com hem vist a la seva història, s’extén pel conjunt de les illes amb influències d’altres territoris. La influència no només és territorial, sinó també queda supeditada a l’evolució social i temporal. Aquí faríem referència a la instrumentació, com bé hem escrit al treball, introduint noves sonoritats. En aquest cas, la música del ball de bot, tot i la innovació a la què ens referim, no s’ha influenciat encara tan clarament amb altres estils, sinó que la tradició i el folklorisme han preservat un estil propi que s’intenta perdurar.

Tot i això, la instrumentació sí que pot ser comuna a altres territoris de mediterrània, com el flabiol i el tamborino, veient doncs clarament que hi ha un traspàs de les fronteres geogràfiques creant així una difusió cultural per altres territoris, per exemple en aquest cas, a Catalunya.

 

Reflexió personal

A diferència d’altres territoris on personalment potser ens costa identificar una sonoritat mediterrània, com la música algeriana per exemple, creiem que la sonoritat del ball de bot ens és propera, com a mínim perquè ens familiaritzem amb la instrumentació i amb la idea del folklorisme. Potser és que la nostra definició del terme “mediterranietat” és el que fa referència a allò més proper i que ja coneixem, tot i que hem anat veient que realment és una idea no del tot certa entenent l’amplitud i la gran quantitat d’estils que comprenen aquest terme.

Bibliografia

LLibres:

– Aviñoa, Xavier. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Edicions 62, 2004.

– Servera, Salvador. Sant Antoni, quatre segles de tradició (1698 – 2013). Ed. Bubok, 2013.

– Ginard, Rafel. El cançoner popular de Mallorca.  Editorial Moll. 1970.

– Mapasonor. Una persona amb un sac penjant, viatge musical per les illes mediterrànies.  Editorial Caramella, 2011.

Articles

– Dankworth, Linda, 2011. “A Retrospective of Mallorquin Dance during the Sección Femenina (Women’s Division of the Falange Party) 1939-1975 and their continuing legacy in Mallorca”, dins Dance Voices (an online dance journal)

– Dankworth, Linda, 2013. “Embodying Mallorquiness through Performitivity and Narration of Mallorquin Dance”, dinsJournal of Tourism Consumption and Practice. Vol 5, No.1: 34 – 48. http://tourismconsumption.org/

Pàgines web

– Associació Cultural de Mallorca “Va de Bot” https://sites.google.com/site/vadebot/

– Dance voices http://www.dancevoices.com/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s